La Miloca neix després de nosaltres portar ja quatre anys i escaig editant llibres.
Creiem que hem de fer una col·lecció del gènere gran, que és la narrativa.
Això no vol dir que anteriorment no haguéssim editat narrativa dins la col·lecció de la gent del Llam o llibres sols,
però creiem que li hem de donar una forma i una continuïtat.
Llavors pensem que hem de fer una col·lecció narrativa.
Tenim la sort de començar amb el Jordi Tinyena, que per nosaltres creiem que és el primer espasa,
almenys per mi a entendre, ara se m'enfadaran uns altres escritors, però terragonins crec que donen la talla molt bé
i per mi va ser realment publicar el Jordi Tinyena un gran plaer.
Després continuem amb l'Àngel Octàvic, que també crec que té una escritura molt fresca i molt àgil,
molt cinematogràfic, vull dir que són dos llibres superrecomanats.
I després tenim el Xavier Aguilar, que és la seva òpera Prima, la seva novel·la,
però que és una novel·la que va de l'història d'Utique, que passa a Tarragona, la terràcora romana,
i que realment és molt refrescant i ens situa molt bé a la Tarragona romana.
I vam creure que encara que fos un autonovell, era molt interessant publicar la col·lecció La Miloca.
Lògicament, des d'aquí a Tarragona, és difícil competir amb els grans imperis editorials que hi ha,
i cada vegada més que hi ha, però, bueno, no estem, estem amb això.
I encara que haguem editat només autors tarragonins,
no és voluntat només editar autors tarragonins, lògicament,
sinó que volem agafar tots els àmbits dels països catalans,
però hem pensat que si teníem autors bons aquí,
doncs què més que començar amb els autors d'aquí, no?
Aquí estan, doncs, els tres primers números, Jordi Tinyena, Àngel Octaví Brunet i Javier Aguilar,
amb tres obres ben diferents, sota aquest paraigua, sota aquest títol de la col·lecció La Miloca.
Per què La Miloca? Que suposo que és la primera pregunta que molts oients es poden fer.
D'on ve aquest nom?
Bé, La Miloca és una paraula, és un mot que vol dir una cometa, un estel, de fer volar,
i és una paraula molt terragonina,
i, bueno, la narrativa és fer volar, en el fons, és fer volar idees, no?
És un joc, no?
I vam creure que aquest mot era molt escaient.
I jo recordo que el Jaume Vidal Covec, que jo l'havia conegut,
sempre feia referència en aquesta paraula terragonina de La Miloca
com un mot d'aquí molt propi, no?
I no ho sé, se'n va encendre una llum i vaig pensar que era molt interessant
perquè reunia les característiques de la narrativa,
que és fer volar idees, plasmar històries,
i que també és una mica de joc, no?
Vull dir, i vam pensar que era molt interessant.
Nosaltres, a part d'editar el 90% o el 95% en català,
també fem alguna cosa en castellà,
i vam creure que, si teníem ocasió de tindre textes interessants en castellà,
també seria interessant en editals,
i vam crear la col·lecció Cusina i Germana, com si diguéssim,
i li vam posar la cometa, i l'anagrama és el mateix.
Vull dir, llavors, si tenim un text bo en català,
lògicament en La Miloca, i si el tenim en castellà, a La Cometa.
A La Cometa. I a La Cometa, justament,
en aquesta col·lecció també de narrativa en castellà,
què teniu publicat fins ara?
Tenim dos llibres publicats,
que és un del Toni Rombau, La Catedral de les Ruïnes.
El Toni Rombau, per a la gent que no sàpiga,
era, perquè ja es va tancar,
l'ànima mater del Teatre Amèlic de Barcelona,
i ja havíem editat un llibre seu
amb la col·lecció nostra de teatre,
i va començar, també és la seva primera novel·la,
editar teatre, i a mi em va agradar molt,
i a més el Toni és una persona molt entranyable,
que vam fer molt d'anistat,
i vam començar amb el que et deia abans,
si teníem un text interessat en castellà,
per què no dir tal, no?
I això, bueno, va ser l'inici de la col·lecció
i de pensar de fer la col·lecció en castellà, no?
Amb la bona relació que hi teníem.
Després, hi ha una coincidència familiar,
perquè el segon volum és d'un germà meu,
que es diu Rimón Arola.
El Rimón és professor de belles arts,
de simbolisme,
i està, lògicament,
en tot el món de la simbologia,
i tenim una novel·la escrita,
la vaig llegir,
va veure molt interessant,
i no van tindre cap problema i tal.
I ara està en premsa, a punt de sortir,
una novel·la que és d'un col·lega vostro,
del mitjans de comunicació,
que és d'un tal Gustavo Hernández,
no sé si ho coneixeu,
que fa entrevistes al diari de Tarragona,
i que es diu Còdigo de Barres,
que és molt divertida.
Molt bé.
Tenim, doncs,
tres novel·les ja editades en català,
a la Miloca,
dues,
i una tercera a punt,
en castellà,
a la Cometa.
Veiem, a més,
pel disseny,
i per les característiques en general de l'edició,
que opteu també per fer un llibre,
doncs,
podríem dir,
de qualitat i atractiu en la presentació,
amb tapes dures,
i amb una molt bona edició,
és a dir,
una aposta competitiva d'Arola,
d'un editorial d'aquí, de Tarragona,
per, en fi,
jugar fort en aquest panorama de la narrativa,
que m'imagino que és molt competitiu,
amb tantes editorials i amb tanta edició del nostre país, no?
És molt competitiu,
i nosaltres queríem que juguem amb desvantatge,
per dos o tres factors,
bàsicament perquè no estem ubicats a la gran ciutat,
que és Barcelona,
per tant,
sempre ens tenen menys en compte,
vulguem o no vulguem,
vull dir,
no estem amb els lobbies de poder,
i després,
perquè som una editorial relativament jove,
i no tenim el bagatge ni el rodatge
que puguin tindre altres editorials.
a favor, crec que he de destacar,
que som una editorial independent,
que cada vegada n'hi ha menys,
i què hem de fer?
Hem de fer donar la màxima qualitat,
tant amb els textes,
que crec que fins ara el llistó està molt alt,
i continuarem mantenint-ho,
com amb la presentació del llibre,
i a curar tots els detalls.
Quin ritme d'edició,
de novetats,
penseu fer?
Perquè això també és important,
com deia abans,
en un panorama editorial
on cada cop sembla que s'editi
i es publiqui més.
Cada cop s'edita i es publiqui més,
això indiscutiblement,
encara que últimament s'està dient
que hi ha una baixada
de títols publicats,
jo crec que és una aturada momentània,
però el que està claríssim
és que l'evolució
ha sigut en els últims anys,
d'editar cada vegada més.
La periodicitat nostra
està pensada
una novel·la
per Sant Jordi
i una novel·la per Nadal,
o sigui,
dos títols l'any
de cada col·lecció.