Nosaltres en un any, quan des del patronat fèiem, ja a partir des del gener,
en algun mercat fins i tot des d'abans, però a partir des del gener,
d'una forma complert en els mercats a més o a fer una anàlisi
de què és el que preveiem que podia ser aquest exercici,
la veritat és que ens costava molt arribar a algun tipus de conclusió.
I de fet, si hi havia una paraula que ens ajudava a etiquetar aquesta temporada,
semblava que tenia que ser la de la incertesa.
De fet, l'acost haurà detingut en els darrers anys un molt bon comportament,
per damunt fins i tot de les mitges de l'estat espanyol
i del propi país, del que és Catalunya, però en canvi l'any passat vam veure
que hi havia un seguit de mercats que ens mostraven una certa fatiga,
veies que es feia difícil vendre, i que d'altra banda nosaltres com a territori
començàvem a créixer en quant a nombre de places, sobretot d'oferta d'allotjament hoteler.
El fet que aquestes dues variables, és a dir, una situació econòmica difícil
per a alguns dels mercats emisors arribés en el moment en què nosaltres també creixíem d'oferta,
ens preocupava una mica.
L'any passat es va salvar tot i això prou bé,
però quan anem a fer valoracions i estimacions del que ha de ser un exercici,
ens costa per diversos motius.
Primer, perquè el consum queda condicionat molt per aquest aspecte,
és a dir, la gent d'Alemanya, quan es troba que està en recessió pràcticament,
quan arriben a l'11% d'atur, s'ho miren molt i molt a l'hora de comprar vacances,
i això és un fenomen que no només queda, malauradament, circunscrit en aquest país,
sinó que també arriba d'altres.
Segon, perquè la gent és molt més sensible en el preu.
La veritat és que l'oci segueix sent un element molt important i la gent no hi renunciarà,
no hi vol renunciar, però la referència a preu, les ofertes, les ofertes que arriben a darrere hora,
que cada vegada saben més que arriben a darrere hora,
fa que la gent sigui encara més sensible en aquest aspecte.
Tercer, les reserves, que cada vegada ens arriben més tard i que també ajuden a dificultar aquesta anàlisi
i aquesta previsió, perquè tot i que finalment la gent s'acaba decidint a l'hora de fer vacances,
ho fan un moment més tard del que habitualment ho feia,
i això dificulta, insisteixo, la previsió.
Per tant, tots aquests aspectes ens portaven una mica a aquesta conclusió
que ens trobaríem en una temporada de difícil previsió
i que després es va resolent d'una forma, diríem, que prou satisfactòria,
però amb algunes dificultats en la comercialització.
No nosaltres sols com a territori, com a destí turístic,
sinó el conjunt del país, el conjunt de l'estat,
i si me'n veureu, el conjunt de destins similars als nostres a la Mediterrània.
Afortunadament, en la mesura que se van acostar en dates d'arribada dels nostres visitants,
doncs s'activen aquestes reserves i l'operativa s'acosta a la normalitat que perseguim.
Però en aquella abonança dels exercicis que ens van portar des del 94,
pràcticament fins al 2002, perdó, fins al 2000,
i que en el 2001 i en el 2002 vam veure que començaven a canviar les coses,
doncs en aquella abonança l'hem d'interpretar d'una forma diferent i hem d'estar molt atents.
Amb dades que tal el patronat fins ara?
No sé si comptabilitzen ja des de principis de temporada,
però com a mínim de Setmana Sant en Sà, els mesos de maig i el que portem de juny, com han anat?
Doncs es podríem trobar que pel que fa a nivell d'ocupació,
potser veuríem que estem a alguns punts per sota, lleugerament per sota,
però també és veritat que pel que fa a pernoctacions,
i aquesta és la reflexió que sempre hem de fer a final de l'exercici,
pot ser que acabem lleugerament per sobre.
Entre altres coses perquè tant en guany, o millor dit, en guany,
i l'any passat hem incorporat en el mercat quasi bé 11.000 noves places.
Això vol dir que potser el global d'ocupació d'algun dels nostres sectors d'allotjament,
especialment l'hoteler, pot ser lleugerament inferior al de l'any passat, com així va ser,
però en canvi pel que fa a pernoctacions hi ha hagut més gent.
11.000 places són moltes.
De fet ens hem situat ja al voltant d'aquestes 58.000 places hoteleres,
quan fa encara no, doncs això, en un parell d'anys estàvem a les 46,
per tant percentualment ha estat un creixement important,
i no només un creixement que nosaltres hem fet,
sinó que altres espais a la Mediterrània vénen fent.
Hi ha un cas, per exemple, de l'estat espanyol,
molt significatiu alguna zona del sud, com podria ser el cas del Maria,
que ha tingut tant en valors absoluts com en relatius creixements més altes a tota la península.
I això et fa pensar, doncs bé, que encara que el nivell d'activitat sigui satisfactori,
som més a distribuir, a repartir,
i per tant pot vindre algun visitant més,
però el nivell d'activitat pot disminuir lleugerament.
De qualsevol manera, ens ho mirem amb un cert moderat optimisme,
i comptem bé que això, que en la mesura que van arribar amb les dates de sortida dels nostres visitants,
les reserves arriben, i que a nivell d'activitat,
sense ser el que havíem tingut en algun moment,
doncs ara fa 3 o 4 anys, doncs serà satisfactori.
Per fer-nos una idea, en números, per exemple,
l'ocupació d'aquesta primera quinzena,
o d'aquests primers dies del mes de juny, com ha estat?
Sí, en dades que tenim ja des de l'Observatori Turístic de la Costa Dorada,
pel que fa a l'oferta d'allotjament de la primera quinzena,
el nivell d'activitat en hotels ha estat del 72%,
en els càmpings ha estat del 44%, amb un bon comportament,
i en els apartaments, doncs, del 34%.
Aquestes són xifres sobre el total de l'oferta existent,
que pràcticament ja en aquesta part de l'any
és la mateixa oferta existent la que està oberta ja, no?
Varia poc.
Això suposa, en relació a l'any passat,
que potser els hotels han tingut un pitjor comportament,
els càmpings han tingut un comportament notablement millor,
i els apartaments lleugerament inferior,
només lleugerament inferior.
Ara obrim el que és el gruix de la nostra activitat.
Abans dèieu que les vacances d'estiu ja són aquí a la vora,
i de fet, tot i que sovint ens mirem l'inici de la temporada
des de Setmana Santa,
el gruix de l'activitat es concentra a partir d'aquesta segona quinzena
del mes de juny, quan la disponibilitat de temps,
sobretot per les famílies que tenen nens en edat escolar,
a l'estat espanyol, doncs són...
Bé, el temps ja els permet fer les vacances.
Cal recordar que són gairebé 6,7...
És a dir, 6.700.000 persones, nens,
o xiquets, nens i nenes,
que fan vacances, i que, per tant,
fins que ells no tenen la disponibilitat del temps,
doncs els seus pares, doncs, tampoc.
I per nosaltres aquest és un mercat prou important,
perquè bé significa practiquant la meitat dels nostres visitants,
és a dir, de cada 10, 5 dels nostres visitants
arriben d'algun punt del estat espanyol,
i molt condicionats, insisteixo,
per la seva disponibilitat de temps que arrenca precisament en aquest moment.
Aquest cap de setmana, tenint en compte que és llarg,
que és especial, encara que només sigui festiu a Catalunya,
esperen una presència important de...
o, de fet, ja n'hi ha ara mateix una presència important de turistes
a la Costa d'Orava?
Sí, i, a més a més, el pont contemplat com el període
que ens portaria del dia 21 fins a demà 24,
doncs, el nivell d'activitat del conjunt de la nostra oferta
i del conjunt del territori, doncs, se situarà al voltant del 70%,
comptant, doncs, que els hotels estaran a frec del 90%,
els càmpings aniran al voltant del 45%
i els apartaments turístics al voltant del 50%.
Aquestes són xifres, sempre, les que nosaltres comentem,
del conjunt del territori.
Per tant, doncs, de l'espai que aniria des de Cunita al Canà
i fins i tot contemplant les zones d'interior.
La veritat és que la zona centre de la demarcació
té una dinàmica més elevada, el nivell d'activitat és més elevat
i aquests valors serien lleugerament més alts
si només ens concentríssim en l'espai central de la demarcació,
el que podria anar des de la ciutat de Tarragona fins a Cambrils.
Però bé, serà un nivell d'activitat ja important
que et fa veure, doncs, això, que la temporada està ja ben oberta,
viva i, en fi, a més a més, amb unes condicions climatològiques
per qui pugui fer vacances, diríem, òptimes, no?
Perquè fa molta calor, bon temps, i és el que la gent espera, doncs,
en un destí on el mar, el litoral, té tant de pes com el nostre.
En aquests que encara hem de treballar en aquesta part de l'any,
doncs potser ens agradaria que fes una mica més de fresca.
Però, hores d'ara, la veritat és que el temps acompanya força.
Potser tindrem un temps ben diferent al de l'estiu passat,
el que recordem va estar protagonitzat en bona part,
sobretot en jornades festives i en caps de setmana,
per dies de núvols i de pluja que van espantar alguns turistes,
no gaires, però sí, alguns potser que van venir a última hora
a diferents punts de la Costa Daurada.
Al fil del que estàvem parlant, i amb aquestes dades tan recents,
les d'aquest llarg pont de Sant Joan i les de la primera quinzena de juny,
es poden extrapolar el que pugui passar?
Ara sí ja podem fer una anàlisi no tan incerta
del que pot passar durant aquest juliol i durant aquest agost,
i fins i tot segurament també primera quinzena de setembre
aquí a les comarques de Tarragona?
És possible. De fet, ara, insisteixo,
la proximitat ja de les vacances et fa veure
que l'evolució de determinats mercats serà una o una altra fins ara,
doncs era de bo de bo ben difícil fer-ho així.
Estem convençuts que el mercat britànic,
si parlem d'entrada dels mercats internacionals,
tot i que amb dificultats, arribarà a nivells d'activitats similars
als de l'any anterior, vull dir que sense que evolució ni a l'alça ni a la baixa
trobarem un mercat estabilitzat, sensible al preu,
però com a mínim ara hi ha força estabilitzat
i no trobarem una davallada.
Fa uns mesos teníem més dubtes en aquest mercat
i és molt important per la costa d'hora
i sobretot per a alguns municipis de l'espai central.
Tenim, en aquest cas, greus o importants dubtes
del que pot passar en el mercat alemany,
tot i que ha anat perdent pes específic
al llarg dels darrers anys aquí a casa nostra,
segueix sent un mercat important
i la veritat és que les condicions de consum d'Alemanya,
pel que comentava abans, per la seva situació econòmica,
en un país que no creix tan poc des de l'any 93
i que, per tant, la gent és ben conscient d'aquesta situació
i això els afecta a l'hora de comprar vacances,
doncs això ens pot afectar també
i no només pels que vingui i no deixin de venir d'aquest país,
sinó per un efecte rebot que de vegades la gent no contempla.
La gent es mira al mercat alemany des de la costa d'orada
pensant que no és un dels mercats principals i és un fet,
però altres destins del estat espanyol sí que per ells ho és
i en la mesura que no els hi funciona bé
reorienten les seves ofertes cap a altres mercats,
tot sovint cap al propi mercat espanyol
i això és un efecte rebot que sí que ens pot provocar alguna conseqüència.
Pensem en les ofertes que estan apareixent en relació a les illes,
posem, tant Canàries com Balears,
orientades al mercat espanyol.
Això és un efecte rebot precisament de situacions com la que jo comentava.
El mercat holandès estarà estabilitzat,
tindrà una evolució similar a la de l'any passat
i hem de recordar que l'economia holandesa també està molt associada
a la dinàmica alemana.
Tenim millors expectatives en el mercat francès,
la veritat és que a pesar que es fa difícil de vegades avaluar-lo
perquè ens arriba individualment i al marge de les agències de viatge
o els operadors les previsions en aquest mercat són força bones
i això ho han anat veient ja en els primers mesos de la temporada
i fins i tot en baixa temporada a la tardor passada
on va tindre un excel·lent comportament.
El mercat irlandès tindrà també un bon comportament,
també el tindrà el mercat rus,
però són mercats que ens aporten menys visitants en el seu conjunt
i després el mercat espanyol que segueix sent un sostén important
per bona part de la nostra oferta i per alguns municipis
en la mesura que no estigui atacat en accés
per aquestes altres propostes, altres destins de l'Estat
pensem que el nivell de comportament pot ser adequat.
Per tant, veuríem alguns mercats en recessió,
com podríem parlar en el cas del mercat alemany,
d'altres destabilitzats com podien ser el mercat britànic
i alguns en els que es pot millorar els valors de l'any passat
com podien ser els del propi mercat espanyol i català
o d'altra banda el mercat francès i irlandès.
Aquesta podria ser una lectura molt superficial
però d'aquest possible proper escenari de la temporada de 2003.
És a dir, que els problemes que puguin venir d'alguns mercats
els podem compensar amb comportaments millors,
més favorables d'altres països, o fins i tot del propi espanyol.
Ho hem d'intentar.
El que passa és que el mercat espanyol per nosaltres és sempre molt important.
El mercat català i el mercat espanyol és sempre per la costa d'orada
un mercat principal que ens aporta la meitat dels nostres visitants
pràcticament i en alguns municipis fins i tot més que aquesta xifra.
el que succeeix que per altres destins és un mercat refugi.
La importància que té el mercat espanyol a les illes Canàries, per exemple,
no és el mateix que té per nosaltres, però si costa de vendre Canàries a Alemanya
l'oferta se reorienta, per exemple, cap al mercat espanyol.
I quan ens estan presentant per televisió estades de 7 dies,
a mitja pensió, a mitjans de 4 estelles, per 300 euros,
són xifres que poder fer Canàries amb un vol, amb un espai que pot tindre
per molts encara l'etiqueta d'exòtic, amb aquestes condicions de preu,
això sí que provoca un efecte rebot.
Per nosaltres, el mercat espanyol i el mercat català no han estat mai mercats refugiats,
no el contemplem com una alternativa, és un mercat molt important,
però sí que és cert que quan altres grans destins de l'Estat tenen dificultats,
sí que fan que la seva estratègia s'orienti cap a ell,
i això no es pot provocar que algun dels nostres visitants se'ns despisti cap a aquests destins.
Compte-ho, però insisteixo, que a pesar que es fa difícil
de tindre les reserves amb antelació, que les xifres es puguin anticipar
perquè saps ben bé el que t'ha de passar, perquè la gent ja ha contractat les seves vacances,
tot això es fa més difícil que en altres ocasions,
però encara i així contemplem l'exercici 2003 com un any
que tindrà una certa solució de continuïtat del que ja va ser l'any passat
i que a mesura que avancin les setmanes i mesos dintre d'allà de la temporada
veurem com el nivell d'activitat és el que preveiem,
no gaire diferent del del 2002,
i entenent encara que hem tornat a créixer una mica en el nombre de places hoteleres.
Aquest augment, justament del que ara torna a fer referència,
aquest augment de places hoteleres en un nombre d'11.000 en els últims set mesos,
farà que difícilment s'assoleixin nivells d'ocupació d'anteriors temporades,
que seria pràcticament impossible arribar a un 100% d'ocupació,
fins i tot en els dies punta del mes d'agost?
No, això és fàcil que puntualment s'hi pugui arribar.
El que cert és que també sovint ens hem, tots, les administracions, les empreses,
la gent que fa anàlisi, els mitjans de comunicació,
ens hem habituat a mesurar l'activitat turística a través d'un percentatge d'ocupació.
I potser no hem estat capaços entre tots també de fer l'exercici,
de fer aquesta mesura a través d'altres indicadors, com el nombre de visitants,
o sobretot el més important, el volum de negoci generat,
perquè aquest és molt difícil a vegades d'avaluar.
Però des del punt de vista de territori que rep un determinat nombre de gent
que per noc de la zona, el que sí que podrem veure és que aquest indicador creix,
encara que potser a nivell d'ocupació, donat que són més a repartir,
sigui lleugerament inferior.
Trobarem igualment puntes d'altíssima activitat en la part central de l'estiu,
i això seguirà sent una constant perquè hi ha alguns mercats,
sobretot el mercat espanyol al qual torno a fer referència,
que són altament estacionals i que concentren les seves vacances
en una part molt concreta de l'any.
Però sí que cert és això, que ens ho mirem amb precaució
i que ens fa pensar que ja està molt bé que la nostra zona pugui créixer,
perquè també segur que això és un indicador de salut com a destí turístic.
La gent veu oportunitat de negoci a casa nostra,
però també, de la mateixa manera, encara que a l'altre costat de la balança,
hem de ser capaços de veure si darrere de cada una d'aquestes noves propostes d'inversió
hi ha un pla de negoci ben sòlid,
estem convençuts que tot sovint deu ser així, volem creure-ho,
i d'altra banda, si a més a més som capaços de portar amb la nova oferta
nous arguments a la zona.
A mi, el fet de créixer o no créixer, el fet de créixer en places
me genera menys inquietud si darrere de cada una de les places creades
també s'estan creant nous arguments per la visita.
Si ens hem d'anar a repartir el mateix pastís,
les coses no seran fàcils per ningú, aleshores.
Però a la mesura que hi hagi establiments que persegueixin
una certa especialització, que intentin diferenciar-se de la resta,
que vulguin ser en el mercat d'una manera que d'altres no són,
això l'únic que et pot ajudar és a capturar nous segments de mercat
o intentar comercialitzar nous productes.
Si ens hem de repartir el mateix pastís,
les coses no seran fàcils per ningú.
Estem parlant bàsicament de turisme de sol i platja,
i al fil d'això de l'especialització,
parlem d'un turisme més minoritari,
per la quantitat és evident, com és el turisme interior.
Podem parlar d'un comportament similar al dels últims anys
pel que fa al turisme interior aquí a les comarques de Tarragona?
Sí, la veritat és que les possibilitats encara d'aquest segment
o d'aquest part de la nostra oferta encara són molt elevades.
Estem parlant de xifres relativament petites.
Per exemple, el volum d'un dels establiments més singulars,
com podien ser les cases de pagès a casa nostra,
són 1.100 places en aquest moment.
Per entendre'ns, podríem agafar quasi bé tots els clients
que acaben amb un dels dos hotels de Port Aventura,
dels de Nova Creació, dels de l'any passat,
d'un dels dos només,
i comptant que són 500 habitacions
i que poden tindre algun plegatí, triples, etcètera,
doncs pràcticament podríem agafar tots aquests clients
i tindríem cobertes les places de l'oferta d'allotjament
de les cades de pagès.
També és veritat que hi ha altres tipus d'establiments,
com alguna fonda ben orientada cap al sector turístic
i vacacional,
o també hi ha els més de 10 càmpings d'interior.
Però és un mercat que jo entenc
que encara hem de ser capaços de trobar-li
o de fer-lo explotar encara una mica més.
Hores d'ara se segueix comercialitzant
pràcticament i exclusivament
en els mercats domèstics,
és a dir, s'està venent això a Catalunya
i al conjunt del estat espanyol.
I nosaltres des del patronat
estem intentant fer esforços
per fer conèixer part d'aquests productes
a l'entorn internacional.
A mi m'agradaria, ara sí de cas,
fer referència a alguna d'aquestes accions
perquè han estat reixides
i perquè poden fer veure també
a la nostra audiència
que fins i tot aquests espais d'interior
que per nosaltres són tan obvis
i tan propers
i potser no els donem el valor
que realment tenen,
generen l'interès en alguns llocs.
Hem vist com després de dos anys d'esforços
hem aconseguit que el senderisme
en l'entorn de les muntanyes del Montsant
i de Prades
sigui comercialitzat a Holanda
per el principal tur operador holandès
que ven aquest producte,
que remena 30.000 clients arreu del món
i que et col·loquen al catàleg
el costat de rutes de senderistes per Hawái
i trobes la Costa Obrada,
en aquest cas en concret amb el Montsant,
a la pàgina del costat.
Hem aconseguit també
que algun tur operador britànic
especialitzat en senderisme
però també amb activitats molt singulars
com pot ser que té clients
que venen a pintar en un territori
perquè els generen una certa inspiració,
tindrà ja des d'enguany
en el seu catàleg,
en aquest cas,
la població de Prades.
Ho hem vist com el vi
en el priorat ha generat interès
en operadors especialitzats,
en aquest cas a Vells,
o també el turisme actiu
en espais com el Delta de l'Ebre,
en el Regne Unit,
o també per part d'un tur operador flamenc
en la zona dels ports.
Vull dir que fins i tot
en els espais d'interior
on hi ha activitat turística incipient
i on s'hi poden fer coses,
no només els visitants
han de ser del conjunt del país
o del conjunt de l'estat,
sinó que estem detectant
i ho estem intentant forçar
que gent d'arreu del continent
s'hi pugui trobar bé
i que pensi que les seves vacances
també poden passar a l'interior
per consumir productes d'interior.
Les possibilitats de l'interior,
encara insisteixo,
estan per explotar,
podrem créixer,
si ho fem de forma ordenada
podrem, a més a més,
crear productes altament atractius
i el que ens tranquil·litza molt
i ens fa sentir molt satisfets
és que quan intentes obrir portes
d'alguns d'aquests mercats internacionals,
la reacció gairebé sempre és positiva
perquè la potencialitat del territori
ho garanteix.
En poques paraules,
el futur passa per fer
i oferir productes especialitzats,
sigui a l'interior
o sigui fins i tot també a la platja, no?
És bàsic,
en el sentit que en la mesura
que difícilment te puguis diferenciar,
la teva competència serà
encara molt més elevada.
La Costa Dorada,
en l'espai del litoral,
ha de ser capaç
de presentar-se
en els mercats internacionals
com l'espai més adequat
per a les famílies.
Aquest és el nostre posicionament,
és a dir,
allò que una família trobarà
per les condicions propias
del nostre litoral
que garanteixi una certa seguretat,
les característiques
de les nostres platges,
però també els serveis
que s'hi afegeixen
trobarà un espai adequat
i també els establiments,
l'oferta d'allotjament,
però tota l'oferta complementària,
la restauració,
el comerç, etcètera,
hauria de fer l'esforç
de tindre aquesta orientació.
En la mesura
que un pugui ser en el mercat
d'una forma diferenciada
i que el teu producte
només,
o amb el grau
amb el que tu el pots vendre
només el puguis vendre tu,
la teva capacitat de competir
serà més elevada.
Si ens hem d'anar
repartir un pastís
i sobretot,
si aquest pastís
s'ha de repartir
en condicions de preu
a vegades difícilment
d'assolir,
la veritat és que
les coses no seran fàcils
ja no només per la costa obrada,
sinó en general
per a ningú,
especialització
i en tot cas,
després,
per ser en aquells segments
de mercat
que més ens interessen
adaptats a aquesta especialització.