6 minuts, dos quarts de 12 del migdia, aquí seguim gaudint d'aquest dilluns, 14 d'abril,
gaudint de la ràdio, gaudint de moltes coses, no del temps, que Déu-n'hi-do,
el temps que ha encetat aquesta Setmana Santa, les previsions, recordem, per dir-ho,
apunten un parell de dies de temps força negatiu,
ara que també les previsions diuen que cara a dijous la cosa millorarà.
Són bons dies, dies bons, volíem dir, per buscar un lloc a cobert,
com ara el tinglado número 4 del moll de costa, i repassar la història,
els 25 anys d'història del CBT a través d'una exposició que es va inaugurar el passat dissabte.
Parlem sobre aquesta exposició i ho fem amb Javier Mas, president de la Fundació CBT.
Javier, bon dia.
Bona tarda, vicepresident.
Vicepresident, mira, és que sempre en fan alguna, eh? Vicepresident.
Aquí sempre canviem els càrrecs, d'aquesta manera.
I ens acompanyen el Joan Mañé i el Paco Franco, que són organitzadors de la mostra.
Joan Paco, bon dia.
Hola, bon dia.
Organitzadors de la mostra, aquí no m'han canviat res, no?
No, no, no.
Ho he dit bé en aquest cas.
És correcte.
Vam conèixer el llibre en el seu dia, vam conèixer l'himne,
que també es va estrenar motiu d'aquest 25è aniversari,
i ja tenim aquesta exposició.
Val la pena incidir molt, no?, en aquest quart de segle del club,
i en diferents formats, perquè tothom s'assabenti i s'acosti
al que és el Club Bàsquet de Tarragona.
Sí, jo crec que l'objectiu és aquest, és apropar-nos una miqueta a la ciutadania,
que coneixin què és el que hem fet amb la història i què és el que som capaços de fer amb el futur, no?
I l'exposició crec que és un bon motiu per anar a veure com ha anat succeint any rere any la història del CBT
i a partir d'ara què és el que pot succeir en un futur, no?
I crec que és un bon mirall per veure,
inclús fins als mateixos que hem estat dintre de la història,
ens ha sorprès el que s'ha pogut arribar a fer, no?
T'hi veus amb anys enrere les coses que es feien, la il·lusió,
i aquesta il·lusió és encara la que es manté a tots els que estem a la Fundació,
i bé, no s'acabarà amb l'exposició, també volem presentar un auca,
i després voldrem tancar l'acte del 25è aniversari amb un gran sopar que volem fer el mes de setembre,
que ens agradaria que vingués força gent per recordar, bueno,
tots aquests moments viscuts, sobretot d'alegries i d'il·lusió.
Sobretot, imagino que en aquesta exposició de tot es podrà veure, no, Paco?
Sí, sí, sí.
O es pot veure, de fet, perquè ja està inaugurada.
A més, ja és curiós perquè després d'uns quants dies d'anar intentant recopilar i recollir,
bueno, des de samarretes, retalls de diari, fotografies,
doncs inclús anècdotes, algun altre que recordi,
veus que quan està tot allà plasmat i està tot penjat
i està tot posat de la manera que a nosaltres ens ha semblat la més adient
i la més, que més crida l'atenció,
doncs t'adona aquella satisfacció de dir,
a veure, hem arribat aquí,
però per arribar aquí hem hagut de fer això, això, això, això.
I s'ha fet amb tota la il·lusió del món,
es va fer amb tota la il·lusió del món,
es fa amb tota la il·lusió, i suposo, i suposo, i així és el desit de tot,
que qualsevol cosa que es torni a fer, que es pugui fer, també serà amb molta il·lusió.
Però bueno...
Ja veiem que la il·lusió hi és plasmada, eh?, en aquesta exposició.
Home, sense il·lusió no es poden fer aquestes coses, no...
El dissabte, inclús, jo vaig veure gent que miraven les fotografies,
es miraven tots aquells records,
i inclús vaig veure gent que es va emocionar.
Per què?
Perquè, bueno, el veure'n una persona amb 40 i escaig d'anys o 50 anys,
veure'n 25 anys enrere...
Això sempre emociona, eh?, la veritat és que sí.
Sí, sí.
I tant de bo que només emocioni, eh?, que no es deprimessi.
No, no.
És l'important.
Vèiem aquí que el Joan Estallo prenent quatre notes.
Joan, aviam, dius, una exposició a 25 anys del Sabater,
el que dèieu, què posem?
Una samarreta, una fotografia,
perquè, clar, hi ha moltes samarretes,
moltes fotografies, moltes imatges.
Jo no sé quina quantitat de material vau arribar a recollir
abans de decidir, doncs,
quins eren aquells efectes que havien d'anar a l'exposició.
Bé, nosaltres vam començar a divulgar dintre del nostre,
ens, de la nostra gent.
Fa 6-7 mesos l'intenció de fer aquesta exposició
de tal manera que tothom qui tingués algun material,
fotografia, roba, el que fos, ens ho ha fet arribar.
Nosaltres, des de fa ja un parell de mesos,
que hem anat ja catalogant tot el que hem anat rebent
i aproximadament entre fotografies, roba, pòsters,
trofejos, diferent tipus de material,
haurem pogut catalogar entre, clar, fotografies,
pensa que en tenim un munt dintre del propi club,
però amb material més gran potser tenim catalogat
unes 300 peces sense tindre en compte res de fotografies
i res de retalls de premsa.
De tot això, evidentment, després hem hagut de considerar
què és el que podíem ficar,
perquè hi havia coses que no és que repetíssim,
però hi havia cartells de les trobades d'escola
que van començar l'any 80, sobre el 81, 82,
perquè no era d'escoles, era quan es feia amb el Sagrat Cor,
hi havia les primeres i tal,
i llavors allò tenim aproximadament uns 10-12 cartells,
doncs, clar, no hem considerat oportú ficar-los tots,
sinó, doncs, hem ficat el primer i l'últim
i coses més significatives.
El catalogar ens ha sigut una mica complicat,
precisament per saber a veure quina és la tria
i què és el que descartaves o no.
i després et trobes allò de dir
ai, per què no he posat això,
doncs, escolta, perquè no ho podíem posar tot, no?
I ara sabem també que tot i haver muntat l'exposició,
tot el material que hi ha,
encara t'ha surt el dubte
de si haguessis pogut ficar alguna cosa
o potser haver tret alguna altra cosa
i que el que tenim clar
és que ara vindrà la gent dient
jo tenia i...
Això sempre passa.
Però bé, ara l'exposició està muntada,
està tancada...
Al mig ha de fer una mica de museu permanent, eh?
I creiem...
Bé, jo no sé si ara encara és moment oportú,
home, ara la veritat és cert
que ha sortit material
que potser feia molta gent,
jo no soc,
jo del Club Bàsquet de Tarragona
i estic vinculat aproximadament
farà uns 13 o 14 anys,
no soc dels inicis,
però gent de la que ha viscut
tota la vida amb el CBT
suposo que ara veurà coses
que feia molts anys que no havia vist,
el cartell del Pere Tàpies,
que és el primer acte social,
diguéssim,
que es va fer dintre del Club Bàsquet de Tarragona
a fer efecte de recaudar diners
per aquella temporada
i segons tinc entès,
no van cobrint ni tan sols els gastos
que havia suportat el Pere Tàpies
i ara doncs un ex-membre o jugador
tenia un recull,
o sigui un cartell guardat
i l'hem pogut exposar
i anècdotes d'aquest tipus
doncs n'hi ha ni forces.
Alguna entrada, entrades,
alguna cosa així també?
Sí, tenim entrades,
tenim dels carnets
de tota l'època del CBT,
dels seus inicis fins ara,
doncs hi ha gent, famílies,
Javi Masn és un d'ells.
Qui té el carnet número 1?
Tu recordes?
Pere Ferrer.
Pere Ferrer, que és el primer president.
Sí, això dels carnets,
això potser el Javi podria fer-ne
més cinc cèntims,
això es va fer en funció
del grup de gent que van formar
al Club Bàsquet Tarragona
i llavors entre ells
o bé per edat,
no sé exactament.
No, el Pere Ferrer va ser
un dels impulsors,
era el que potser tenia més edat
dels que en aquella època
estava amb el grup,
el vam proposar a ell
que fos el primer president
i ell va ser el número 1
i la resta del número 2
al número 18
va ser per sorteig.
A mi em va tocar el 18.
Per això que hi ha una sèrie
de fasants d'aquella època
en què les poden explicar més
la gent que ho va viure.
És que clar, exposicions com aquestes
no és l'objecte en si,
sinó tot el que hi ha darrere
i que donen l'oportunitat
de comentar-ho
perquè m'imagino
que la majoria de persones
que visiten aquesta exposició
són persones vinculades
directe o indirectament al club, no?
Sí, bueno, a veure,
el que és cert
és que durant aquests 25 anys
pel Club Bàsquet Tarragona
ha passat molta gent
perquè, clar,
nosaltres tenim com a reflex
els primers equips, potser, no?
Que és el mirall
o la imatge que impacta més.
És clar.
Però el que és cert
és que l'escola,
des del seu moment
que es va crear,
ha mogut a molta canalla
i llavors l'escola el que mou
és a molta família.
Vull dir, no solament
el nano que va jugar
sinó la família
que l'envolta.
Llavors, pel Club Bàsquet Tarragona
hi ha passat molta gent.
L'única dificultat
que té l'escola
és que és una gent
de passada.
O sigui, que mentre el nano
ja es juga i tal,
doncs hi ha aquell vincle
però tan bon punt
el nano
per la raó que sigui
per edat
perquè ja no
el bàsquet
ja no és el que més
el motiva.
Llavors, llavors,
des d'estar al CBT
la família
d'alguna manera
també es retira.
Per això ja ha passat
molta gent
pel Club Bàsquet Tarragona
uns
hi seguim estant.
Jo vaig entrar
precisament per l'escola
i em segueixen
tenint enganxat aquí.
Però, doncs,
molta altra gent
quan acaba la seva etapa
del nano
els pares
els familiars
segueixen
la seva vida.
Això fa que
no siguin les persones
que estan vinculades
directament com vosaltres
sinó moltes persones
que ja no tenen
aquesta vinculació
però que hi han tingut
una vivència
d'anys enrere
que van a veure
si realment
surten recollits
amb alguna fotografia
perquè de l'escola
hem tret bastanta cosa
de diferents anys
precisament perquè
sabem que ha passat
molta gent.
No hi sortirà tothom
perquè és impossible
que pugui sortir tothom
però, bueno,
s'ha fet un gran recull
de gent
que ha passat per l'escola.
Hi ha una àrea, no?
dedicada...
Sí, hi ha una àrea
concreta
dedicada a l'escola.
Que que l'heu organitzat
diguem-ne per èpoques
per àrees?
Bàsicament hem fet
diguéssim
sis àrees
la número 1
a més hi ha uns
banners
unes pancartes
que ho anuncio una mica
la número 1
que és els inicis
on aproximadament
hi ha 8-10 anys
des de l'inici
des de la formació
del Club Bàsquet de Tarragona
fins als anys 90
aproximadament
després
hi ha l'àrea número 2
com hem fet
com de transició
on hi ha l'escola
diguéssim
més el trampolí
per donar-li vida
i seguir endavant
amb el Club Bàsquet de Tarragona
després hem fet
una àrea
que diguéssim
fora la número 3
on hi ha
la consolidació
del Club Bàsquet de Tarragona
i la professionalització
que fora
diguéssim la situació actual
després hem fet
dos àrees
aïllades
i que quasi que no tenen cap vincle
que és
un àlbum de fotos
on hem anat
ficant fotos
a Dojo
i omplir un gran panel
de fotografies
d'allò
precisament que la gent
sense...
hem anat fent per grups
perquè
el que hem de tenir en compte
és que en tot aquest temps
doncs l'escola
ha mogut
campus
que s'han fet
cada estiu
s'està fent un campus
de bàsquet
a diferents colònies
d'arreu de Catalunya
el Pinatà
la Seu d'Urgell
a Banyoles
ara últimament
s'està fent cap a Tortosa
Hospitalet
a Bandellós
llavors
ja està obert
no solament
a nanos de l'escola
sinó
a tothom
dels xiquets de Tarragona
que vulguin anar
precisament està obert
el d'aquest estiu
és a dir que tothom
que pugui estar interessat
es pot ficar en contacte
amb el club
després s'han fet
diferents anys
rues de Carnaval
la qual dintre
a l'escola
es feia una rua
i tothom
qui volia participar
grans, petits
nosaltres
Paco i jo
vam sortir més d'una
de quantes coses
no us haureu disfressat
en aquesta situació
d'unes quantes
home
jo del que més
estic disfressat
és que he sigut
un treballador del club
no, però això ja
això ja
sentimental
i seriosament
no, no
això ja forma part
l'altre és secundari
no?
el que passa és que
a veure
el Joan
ha plasmat molt bé
una miqueta
tota la distribució
l'estructura de l'exposició
no, encara ens queda un punt
ah, bueno, sí
dos punts
no, no, només dos punts
per acabar
no, després
després de tot
el que és
l'àbum de fotos
ens queda un altre panell
d'idèntiques condicions
on és reculls de premsa
on hem anat ficant
diferents reculls de premsa
des dels inicis
fins ara
i per últim
el que és el futur
del club
que és ara
diguéssim
la temporada actual
on hi ha un panell
amb tots els equips
d'aquesta temporada
des del sènior masculí
fins a la base
l'últim
equip d'escola
i
una àrea
que va
afegit
o junta amb això
que és
la fundació
la fundació
que és el que està fent
la fundació
durant aquest any
llavors doncs
hi ha
el llibre
que tu ja l'has comentat
al principi
l'edició del CD
de l'himne
del Club Bàsquet Tarragona
que hi va haver
un concurs previ
per trobar la lletra
i musicar-la després
un concurs
de dibuix
per fer el calendari
anual
d'aquest
d'aquest any
2003
on hi ha també
una àrea
una part
on hi ha
exclusivament
tot el tema
del dibuix
perquè ens vam
comprometre
el seu moment
que el dibuix
estiria exposat
per tant
hi ha els 13
dibuixos guanyadors
més la resta
de dibuixos
participants
que aproximadament
van ser entre 600
i 700
els dibuixos
que es van presentar
i
i ara
hi ha diguéssim
la situació actual
de la fundació
on hi ha
l'emissió
dels programes
de ràdio
que es fan
precisament
amb aquesta emissora
setmanalment
doncs llavors
la gent
que ha anat acudint
s'ha anat fent
una fotografia
doncs fins al programa
diguéssim actual
hi ha també allí
plasmat
la gent
que ha anat assistint
amb aquests programes
i diguéssim
i ara estiríem aquí
estiríem al punt
de l'exposició
i a partir d'ara
doncs ens quedem
exacte
ara ens queden
l'AUCA
i hi havia
unes jornades tècniques
que bueno
ara se'n fan unes
amb participació
de
de gent
prou important
sí
d'alguna manera
del que es tractaria
és
aquest mes d'abril
el club
està organitzant
unes jornades
d'entrenadors
que ve l'Aito
Barcià Reneses
sí sí
m'han parlat
l'altre dia
ve el
de Carcases
després també ve
el gerent del Lleida
el Valentí Junyent
que és un tio bastant expert
en gestió esportiva
de clubs professionals
que crec que comença
avui aquesta tarda
avui a la tarda
a les 7
a l'hotel
Real Tarraco
i després nosaltres
bàsicament és el tema
de l'AUCA
intentar al mes de setembre
organitzar una setmana
amb activitats diverses
i després fer el sopar
d'alguna manera
farem-ho que podrem
en el sentit
que hem intentat
sempre des de la Fundació
tampoc neguitejar-nos molt
si en vez de fer
15 activitats
anar fent 8
les que intentem
fer-les ben fetes
i després també
m'agradaria parlar
una miqueta
que un cop s'acabi
aquest 25 aniversari
l'altre objectiu
de la Fundació
és intentar
aconseguir
tindre patrimoni propi
perquè creiem
que d'alguna manera
el futur del club
té diverses vessants
però una
que creiem que és prioritària
i des de la Fundació
estem bastant convençuts
és intentar aconseguir
uns terrenys
i a partir d'aquests terrenys
fer instal·lacions esportives
modestes
senzilles
però que ens siguin útils
per poder desenvolupar
la feina
o la labor del bàsquet
un objectiu important aquest
una meta importantíssima
creiem que des de la Fundació
pot ser molt més senzill
perquè el club
sempre està atablats
amb cobrir pressupost
amb estar pendents
de la base
amb estar pendents
de l'equip professional
mentre que des de la Fundació
crec que tenim més temps
per no patir tant
amb el dia a dia del club
i si patir més
amb el tema del futur
volem intentar durar més anys
no sé si 5, si 10, si 15, si 20 o 25 més
però creiem que un pas important
és a través de
de tindre una petita ciutat esportiva
encara que sigui una miqueta
molt rimbombant
però tindre un terreny
si pot ser amb 3 camps de bàsquet tapats
i amb una sala de juntes
i amb una sala d'exposicions
o potser amb una sala habilitada
per tindre alguna cosa
de museu permanent
perquè clar
tot el que hem catalogat ara
serà una llàstima a guardar
seria important
tindre-ho permanent
doncs aquest jo crec que seria
una miqueta l'objectiu
de la Fundació
i aprofito també per dir
que la Fundació
és un instrument
que fins ara
no tenia
moltes avantatges
des del punt de vista
dels donants
que donen calés a l'aportació
i la llei ha canviat
i abans
totes les persones
que feien un donatiu
o una fundació
tenien una deducció
a la renta del 20%
ara ha passat d'un 25
han pujat 5 punts nets
que ja va bé
però el que és important
és que les empreses
abans els donatius
a les fundacions
eren despesa
però ara a més
a més de despesa
a l'hora de pagar
l'impost de societats
persones jurídiques
doncs d'alguna manera
es poden deduir el 35%
per tant
a totes les entitats
que puguin estar
assabentades
en poder col·laborar
amb la Fundació
que estem oberts
a rebre els seus ajuts
sigui com sigui
tot el material
que es pugui recollir
a partir d'ara
ben guardadet
perquè la Fundació
i el Club
evidentment
té un futur
importantíssim
com deia
el Gévin Mas
per acabar
Paco
jo quan el Joan
estava explicant
els diferents àmbits
de l'exposició
jo anava mirant el Paco
i jo crec que el Paco
el que diu
sí, sí
aquesta exposició
té tot un material
s'ha fet una distribució
s'ha fet un treball
però hi ha molt de sentiment
hi ha molta emoció
jo crec que és per aquí
per on volia intervenir el Paco
sí, sí
la veritat sí
és així
perquè
a veure
hi ha persones
que encara porten
molts més anys
que jo al club
i hi ha persones
que com el Jaim
que va ser un dels fundadors
i el dissabte
vaig veure
molta gent
que
mirava
es veia
donava una volta
mirava altres coses
però tornava
a veure aquella fotografia
de fa 25 anys
inclús
hi ha una anècdota
que hi ha un
un exjugador
no vull dir el nom
que inclús
va tindre la temptació
d'emportar-se un record
de l'exposició
i van dir
escolta
perquè és que
va ser algo
que li va
li va cridar
moltíssim
moltíssim
l'atenció
i
bueno
les dificultats
que hem tingut
per muntar tot això
és que la majoria
de les coses
el 99%
les tenia
la gent
a casa seva
el Javi Mas
tenia les seves coses
Joan Mañé
tenia les coses
jo tenia
i molta més gent
tenia moltes coses
a casa
el que passa és que
clar
com havia dit el Joan
ara seria
lamentable
que qualsevol persona
que vingués al pavelló
a l'altre lado
i deia
però si jo tinc aquí
jo podia haver portat
ara no és el moment
de dir això
el moment era
i
jo l'únic que
sempre
tinc la faceta
de ser una miqueta
amb el seu dia
em van catalogar
com a la veu crítica
del club
ja agrada
no és que m'agradi
el que passa és que
tinc una manera de ser
i una manera de pensar
que el que tinc aquí
a la gola
en vez de tirar-m'ho per avall
ho vull treure
i és que clar
ens vam trobar
d'alguna forma
el dissabte
una miqueta
una falta
de recolzament
d'autoritats
amb el qual
estan vinculades
amb l'esport
de la ciutat
es vam trobar
una miqueta
desemparats
dels mitjans
de comunicació
perquè no va assistir
ningú
i això
era una cosa
que lamentablement
lamentablement
pesi en què li pesi
jo ho tinc que dir
si va ser així
s'ha de dir
no no
i és que va ser així
clar
i clar
jo no sé si el club
masquet de Tarragona
té alguna importància
a Tarragona
jo penso que la té
si la té
se'ns ha de reconèixer
i si no la té
que ens ho diguin
així de cru
perquè clar
el Xavi sap com sóc
el Joan sap com sóc
i no m'agrada
però
si algú ho té que dir
i ha de ser jo
doncs ho sento
hi va haver doncs
una absència dels mitjans
d'autoritats
que ni que sigui
ha dit el personal
certes autoritats
però
vaja
que podia
es podia haver recolzat
una mica més institucionalment
l'acte d'inauguració
és el que ens venia a dir
una mica el Paco
jo crec que és un tema
de prioritats també
al Paco
a mi això li dona
molta importància
que la té
però jo després de 25 anys
hi ha coses que
a veure
ser del CBT
és tindre il·lusió
tindre
tindre un sentiment
d'amistat
d'il·lusió
de sacrifici
de fer les coses
perquè t'agraden
i aquests sentiments
o aquests valors
són els que nosaltres
intentem portar a terme
els d'amés
que ens recolzin més
o que ens recolzin menys
i aquest és un tema
més aviat subjectiu
de cadascú
però aquests valors
que cada dia
avui
no s'entenen tants
no són patrimoni nostre
perquè són patrimoni
de tot
són universals
per això dir
però aquests són els que
no ens podrà treure a ningú
i per tant
jo ben orgullós
dic que soc del CBT
i que la meva vida
ha estat molt vinculada
al CBT
igual que el Joan Menya
quan s'hi va enganxar
fa 15 anys
i el Paco fa 20
i això no ens ho podrà treure a ningú
som del CBT
i ben orgullosos
i ofenosos que ho diem
que la gent es tingui
més en compte
o menys en compte
hem creat 25 anys
jo recordo
que l'any 78
quan vam fundar el club
nosaltres teníem dubtes
de si duraríem
un any o dos anys
perquè amb 18 anys
ben bé
no saps el que fas
hauríem de tirar enrere
n'han passat 25
i això és el que queda
que en aquest acte puntual
pogués pogut vindre
el regidor d'esport
de l'Ajuntament de Torona
però va vindre
en representació
ser un altre regidor
doncs no passa res
tindrien un altre acte
i la importància subjectiva
cadascú li dona
una importància
que li donen els temes
són 25 anys
encara s'han de complir
molts més
i aquests dies
es pot visitar
aquesta exposició
breument
fins quan es pot visitar
si no tenim més temps
sí
a veure
diàriament
de dimarts
a divendres
dissabte
es considera
dissabte també
de les 11
fins a la 1
i de les 5
de la tarda
fins a les 8
i els diumenges
i festius
des de les 10
del matí
fins a les 2
del migdia
està el tinglado
número 4
del moll de costa
Javier Mas
Joan Manier
Paco Franco
gràcies per venir
gràcies
molt bon dia
a vosaltres
gràcies a vosaltres
Gràcies