I aquí seguim com passen dos minuts de tres quarts d'una del migdia,
encara parlant de tradicions.
Tradició romana, podríem dir, perquè tot seguit els volem parlar
d'una de les recreacions històriques de les que podem gaudir
aquest estiu a la ciutat de Tarragona, impulsades pel Museu d'Història.
Hi ha una activitat molt atractiva, es titula genèricament
Dies Lustricus Illudi Literarius.
És una activitat que impulsa el grup Taleia.
La seva presidenta és la Mercè Tobilla i avui ens acompanya.
Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
És un grup amb experiència però de relativa recent creació, podríem dir.
Sí.
Ho podríem dir d'aquesta manera.
Exacte. El grup se va crear fa exactament un any,
després de les darreres jornades de reconstrucció històrica
que se van fer aquí a Tarragona, no aquestes últimes, sinó les de l'any 2002.
i la gent que està dintre d'aquest grup és gent que té una experiència dintre de les jornades romanes
perquè d'alguna manera o altra han treballat dintre d'algun grup de reconstrucció.
I aleshores, des d'aleshores, quines activitats heu desenvolupat?
Com a Taleia.
Sí, com a Taleia...
Perquè com bé dius, l'experiència que teniu darrere en temes de reconstrucció és important.
Sí, com a Taleia ens vam presentar precisament aquestes últimes jornades de reconstrucció històrica
que se van fer allò de Tarracó Viva al maig
i des d'aleshores ens han trucat per fer reconstrucions a Itàlia, a Viladosa, a finals de l'agost.
Marxem a Itàlia i ara, el dia 19 de juliol, hem fet una reconstrucció històrica també a Guissona,
al Mercat Romà de Guissona.
També, a part de reconstrucció històrica, fem també teatre clàssic.
Tenim una obra de teatre precisament al final de setembre, a Vispella, al Gallès, que no me sortien, no?
I hem fet també el teatre greco-llatí, impulsat per la Universitat Rovier-Virgili.
També hem fet una obra de teatre.
És interessant això que expliques, perquè de vegades em penses,
els grups de recreació històrica d'aquí de la ciutat de Tarragona tenen el seu punt àlgid
a les jornades Tarracó Viva, evidentment, quan arriba l'estiu amb aquestes activitats.
I també té la seva feina d'investigació per anar reconstruint totes aquestes imatges
que ens doneu a través de la vostra feina.
Però, clar, la resta de l'any també és una activitat que s'ha d'estendre a altres llocs,
per això ens crida l'atenció.
I és interessant que expliqueu que fora d'aquí també treballeu, no?
Sí, sí. A veure, tothom sap que, clar, és l'època de l'estiu,
de la primavera, que més es treballa, perquè a l'hivern pocs festivals es fan.
Però, de totes maneres, ja ens va bé, perquè és l'època en què nosaltres
aprofitem, precisament, per fer aquesta recerca d'informació,
per no quedar-nos estancats en només un tema,
sinó que ens agrada modificar una miqueta l'oferta.
Aquest any, doncs, fem lo de los días lustricos i días literarios,
però tenim ja... estem movent fils per fer de cara a l'estiu que ve
altres reconstruccions històriques.
Llavors, aquesta època d'època activitat ens va bé,
perquè, clar, també penseu que nosaltres treballem en altres coses...
Clar, en el món de l'arqueologia, sovint, no?
És el que també us nodreix una mica d'experiència a l'hora de fer
la tasca d'investigació que hi ha darrere d'una recreació.
Podríem posar, justament, com a exemple,
aquesta que esteu desenvolupant aquests dies,
el pretori romà, que és l'escenari natural.
Sí, exactament el circ.
El circ.
Sí, a la jornada se va fer el pretori,
però, com que l'aforament era molt petit,
ara, a l'estiu, el magistrat Izzol va pensar que seria bona idea
fer-lo a la volta del circ.
Si et sembla, per què no ens expliques quin és el punt de partida
i com sorgeix?
Perquè, clar, recrear escenes de la vida quotidiana
d'aquella època romana, trobaríem moltíssimes,
des d'un mercat, una cerimònia religiosa, social, civil, etc.
És a dir, des del moment que decidiu
fer aquest fragment de vida quotidiana,
fins que, al resultat final, quin és el procés d'entrada?
Per què decidiu allò i no una altra cosa?
Bé, la gent que formem aquest grup és gent molt diversa
i volien fer alguna cosa diferent.
Entre aquesta gent hi ha músics,
en el qual vam pensar que podríem fer tant
el que és reconstrucció de cerimònies,
per el tema d'arqueologia que tractem a algunes de les persones
i d'història que tractem a algunes de les persones,
però també vam pensar de fer una recreació d'instruments musicals
i de lo que és la música en l'època antiga.
Llavors, Taleia, diguéssim, té dos vessants.
Per un costat, una part de la gent
es dedica a la búsqueda d'informació
per fer reconstrucció d'escenes de la vida quotidiana
i una altra part de la gent
es dedica a la búsqueda per fer reconstrucció musical.
Bé, és una idea que sempre havíem tingut
i havíem pensat que per on començar?
Començaríem, el que són les cerimònies,
començaríem per la primera cerimònia
a la que intervé un romà,
que és precisament els dies lustricus.
Els dies lustricus és com el bateig d'un nadó.
d'avui dia.
Llavors, vam pensar que
per fer la primera activitat de reconstrucció de vida quotidiana,
què millor que la primera activitat
en la que intervé una persona.
I després, el que és la reconstrucció d'instruments musicals,
vam començar, primer parlant
amb grups com els Ludies Caènici,
que ens han ajudat moltíssim,
i la recerca dels instruments,
perquè, clar, és molt difícil el tema de la música,
perquè no ha quedat informació escrita, apenes.
tenim molta informació d'altres civilitzacions,
com la grega o egípcia,
però d'època romana ens queda molt poc.
I, bueno, el que estem fent encara
és buscar aquesta informació...
Sí, en quant a música es treballa molt
sobre hipòtesis, eh?
Exacte, exacte.
O sigui, els instruments els coneixem,
però no tenim partitules.
Però el so i les composicions que es feien
no es coneixen.
S'intenta aproximar una mica, no?,
al que podia ser.
La posada en escena d'aquesta activitat,
quina és?
Aviam, jo soc una persona
que va al Museu d'Història,
agafa les invitacions,
perquè recordem que són activitats gratuïtes,
però sí que és imprescindible
per un tema d'aforament,
doncs anar amb invitació.
Jo agafo la invitació
i em plantifico, doncs,
algun dia de l'activitat,
per exemple, segons tinc entès,
el 5 i el 26 d'agost
i el 9 de setembre.
A les 10 de la nit,
on m'he de posar amb les meves invitacions?
Bé, doncs s'ha d'anar
a lo que és l'entrada del circ,
allà a la Rambla Vella,
i, bé, doncs, amb les invitacions,
doncs, com has dit,
és gratuït,
s'entra dintre del circ,
i el primer que veuran la persona
és una explicació.
Nosaltres sempre fem una explicació
per situar la persona
en el moment
i el que veurà,
i es fa una explicació
precisament
de lo que eren els dies lustricos,
és a dir,
situar l'orador,
situar la persona
en el 9è dia
del naixement del nadó.
Perquè el 9è era un dia important,
tenia un significat especial.
Exacte.
El 8è serà una nena,
el 9è serà un nen.
I comença a explicar
què veurà.
i després ja comença
l'escenificació
amb tota la parafernàlia
que porta això.
Una vegada que ha acabat
aquesta escenificació,
torna una altra vegada
l'orador
i explica
tot el ritual
del que suposava
donar la benvinguda
a aquella ritual.
Tot el ritual, exacte.
Des que arriben els clients,
els clients que són
gentils, eh?
Sí,
que eren les persones
que estaven d'una manera
exacta, relacionades
amb aquella família,
des que arriben
i donen l'enhorabona
al pare
i des que s'agafa
el nen del bressol
que l'agafa sempre
l'àvia
paterna
i lo presenta
davant de l'altar
i li neteja
la cara
amb aigua.
Això és el que significa
lustricus,
netejar,
purificar.
Després
se li dona
el nadó
al pare
i aquest
lo reconeix
com a fill,
li dona nom,
prenomen i cognomen,
és a dir,
lo introdueix
dintre la família
i després ja
lo dona
a la mare
perquè aquesta
agafi
un esclau
i una esclava,
una esclava
nodrissa
i un esclau
que serà el pedagogus,
que serà la persona
que cuidarà del nen
des que comenci
a anar a l'escola
fins que agafi,
fins que tingui
els 17 anys,
la pobertat,
exacte,
que és quan ja
deixa la toga
pretesta
per agafar la toga
bé.
és tot el procés.
Aquest itinerari vital
fins aquell moment
el seguiu?
Nosaltres ho seguim
fins que la mare
entrega
el nadó
a la nodrissa
perquè clar,
després ja ho deixem
l'any que ve,
no?
Ja l'any que ve
ja farà un any
i anirem salint
les passes
d'aquesta criatura.
Exacte,
i després
el ludiliterari
que és
l'explicació
de com era
l'escola primària,
és a dir,
ja tindríem
també una continuació,
és com si aquell nen
hagués crescut,
ja tingués set anys
i s'explica
doncs com era
l'escola primària.
Hem de recordar
que en època romana
hi havia tres graus
dintre de l'escola,
l'escola primària,
l'escola que anava tothom,
tant nens com nenes,
que si els pares
no podien pagar
un professor particular
l'Estat posava
una escola
pública,
tothom sabia
llegir i escriure
en època romana,
estem parlant
de gent lliure,
no d'esclaus,
però tothom sabia,
escriure
i
llegir molt bé
i
després,
doncs,
després de fer
aquesta explicació
es fa la reconstrucció
de com seria
un moment
de l'escola romana
amb el pedagogus,
precisament
aquest personatge
acompanyant els nens
a l'escola
i el magíster
i el magíster
fent una classe.
i el pedagogus
explicant grec
perquè el pedagogus
una de les seves funcions
era que,
bueno,
doncs,
ensenyar
la llengua grega
al nen
perquè era com ara
l'anglès.
I heu fet una sessió?
Hem fet una sessió,
sí.
I què tal va anar?
Molt bé.
Molt bé, no?
Molt bé, molt bé.
Sí, estem molt contents.
Et crida molt
el tema
de la vida quotidiana
romana, eh?
Sí, sí,
perquè és una cosa
que està més propera
en el trus.
A veure,
a mi m'agraden
totes les reconstruccions,
sobretot
el que és
el militar.
El que passa
és que la diferència
que hi ha
amb el militar
és que el militar
pot ser
més visual,
però la vida quotidiana
la gent...
Però s'ha fet més, també, no?
Eh?
S'ha fet més.
Sí,
també és possible.
A veure,
no vull dir res,
perquè el que passa
és que la vida quotidiana
és com més propera,
no?
Perquè, a veure,
tots hem anat
a algun bateig
alguna vegada, no?
I pots veure
precisament
aquesta semblança.
Veus l'herència, no?
Que hem rebut.
I tots hem anat
a l'escola
i ens recordem
del nostre professor, no?
I que a vegades
també pegava,
que abans
se pegava bastant, no?
També, també.
I veiem que a l'escola romana
un dels càstigs
precisament era
doncs pegar els nens.
També es repartia
estopa, eh?
Exacte.
Que deien també
a l'escola romana.
Doncs escolta, Mercè,
que ens hi apuntarem.
A més, recordem,
ho és gratuït,
només cal passar
a buscar les invitacions
prèviament
pel Museu d'Història.
Hi ha programades
tres sessions
el dia 5 i 26
d'agost
i el 9 de setembre
a les 10 de la nit.
A les 10 de la nit.
És a dir,
home, allà a l'amfiteatre...
No, al cirr.
Al cirr, perdona,
al cirr romà,
aquella hora de la nit,
perfecte.
És perfecte.
Molt bé.
Doncs, Mercè Tobilla,
presidenta del grup
de recreació històrica
Taleia,
gràcies per venir avui
a la ràdio.
Moltes gràcies.
I continuarem parlant
d'aquesta
i de moltes altres recreacions
que feu
al llarg de la vostra
futura trajectòria
que de ben segur
serà molt llarga.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.