S'adonava en xifres, jo ja ni me'n recordo.
He llegit el diari 7.000.
7.000 llibres hi ha aquí?
7.000 títols diferents, m'imagino.
Títols diferents, perquè, clar, de cada llibre hi ha uns quants exemplars.
És quasi bé la producció total de Catalunya en llibres en català durant un any.
Podem explicar una... no sé si ni si té categoria d'anècdota, en tot cas una curiositat.
Ara el Joan i jo estàvem parlant aquí en aquesta taula que s'ha habilitat a la vela de la plaça Verdagui
i hi ha vingut una senyora i diu, vostès potser em poden ajudar?
Home, si podem, estarem encantats.
Buscava llibres de solitaris, de cartes, en català.
Sí, sí, jo em fan que em desconec si existeix algun llibre que ensenyi a fer solitaris, no?
Perquè pel fet d'aprendre a fer solitaris i necessitar un llibre, no sé, és una cosa que...
Però, Joan, vols dir que no es fan llibres de tot?
Desitjo que el trobi, eh?
No es fan llibres de tot avui dia.
I crec que gairebé tot, no?
Però de solitaris, vaja, jo seguiré aquesta senyora, aviam si el troba, i potser me'l miro, eh?
Potser te'l mires i potser et planteges fer una sèrie de jocs de taula, llibres de jocs de taula o alguna cosa així, no?
Podria ser, podria ser.
Perquè, Déu-n'hi-do, si us heu posat a fer col·leccions, allò de dir, això falta en el mercat del llibre, nosaltres apostem per fer-ho.
És el cas del tema de l'Amades, que aquí, mira, tot just des d'aquí veiem tota una sèrie d'exemplars de la col·lecció del Joan Amades,
aquestes edicions que estan tenint força èxit, no?
Sí, sí, Déu-n'hi-do, ja em portem, fins ara, fins al mes passat n'hi havíem 18 al carrer, i ara en surten 3 més, d'aquí a Sant Jordi en sortiran 3 més.
Amb el promitge aquest que nosaltres vam dir que faríem d'un cada mes, el que passa que ens va més bé, doncs a l'hora de posar-nos-hi a fer-los, doncs fer-los seguidets i en fem de 2 en 2 en 3 en 3, no?
Per Sant Jordi ja en parlarem, però quins títols sortiran ara?
Home, mira, nosaltres d'aquí a Sant Jordi tenim previstos 13-14 títols diferents de totes les col·leccions que tenim nosaltres engegades.
Majoritàriament, com molt bé ja saps, bé, i Holanda, nosaltres ens estem dedicant, en els darrers temps, doncs més aviat als temes de cultura popular,
amb el seu sentit més ampli, i dintre d'aquesta línia, doncs vull dir, més de la meitat de la producció nostra està dintre de la cultura popular.
En el tema de l'Amades, he vist alguna cosa de Carnaval, justament, no?
Sí, l'Amades, dintre d'aquesta sèrie de la Biblioteca de Llans Populars, els primers títols, sembla que era el 4, el 5, o el 5 o el 6,
eren dos llibres d'aquesta sèrie del Joan Amades sobre el carnestolte, no de Rona, sinó Barcelona.
Un era fins al segle XVIII i l'altre era el segle XIX.
Posteriorment, doncs s'han fet per altres autors, doncs altres temes referits a la mateixa època festiva,
que, i concretament n'hi ha un que vam fer nosaltres l'any passat amb la Noemí Sanz,
que és el Carnaval a Tarragona fins al segle XIX, que amb els de Barcelona i amb aquest de Tarragona,
doncs ve el lector que vulgui saber històricament com es divertia, com celebraven el Carnaval els nostres avis o besavis,
doncs vull dir, tenen un bon material per poder-se informar.
Ara us falta afegir el llibre dels Carnavals de Vilanova, de Sitges,
perquè l'altre dia vam passar pel programa i deien que eren els més antics i els més d'allò,
dic, home, doncs...
Això deu passar com el xató i com altres coses, com els castells, que tothom es disputa la primacia, no?
Doncs bé, ja està bé, que hi hagi una sana disputa.
Jo és que comentava el tema aquest de la col·lecció de la Mades,
a banda, doncs, per saber què estàveu preparant és perquè jo tinc la sensació que una trobada com aquesta
de la setmana del llibre en català, doncs, és un escenari molt adient per aquest tipus de llibres, no?
De llibres d'aquells de tota la vida, llibres que s'han reditat,
una sèrie de coneixements que s'havien perdut en forma de llibre
i que en aquest cas, si parlem d'aquesta col·lecció de la Mades, ara podem tornar a trobar.
Sí, sí, aquestes i moltes altres coses, però ja que en parles de la Mades
i dintre d'aquesta, diguéssim, vocació que tenim nosaltres d'anar reditant temes de la Mades,
ara per Nadal recordaràs que vam treure un facsímil de la Mades que es diu L'Escudella,
que estava sempre, aquests llibres els editem nosaltres,
prologats o introduïts per un especialista contemporani que ajuda
que el tema que la Mades va publicar, generalment aquests llibres són dels anys 30, 35, 38 com a màxim,
doncs clar, ha plogut bastant, en els últims dies ha plogut ja gairebé bastant més,
però ha plogut bastant des dels anys 30 i 40 del segle passat
i llavors sempre el fem introduir per un especialista, com deia, contemporani,
perquè doncs ja que està destinat al lector d'ara,
doncs sàpiga què ha passat des que la Mades el va deixar escrit fins ara.
I amb aquell va ser el de l'Escudella, el Josep Lledonós,
un prestigiós cuiner de Barcelona, que ha fet, entre altres, llibre de la sopa,
és molt conegut, doncs el vam treure ara, com dic, per abans de Nadal
i ara, justament la setmana que ve, traiem un altre que és de la Mades,
que el va publicar l'any 38, que es diu El porró,
que és una sèrie que hem començat ara,
Escudella, porró, la barretina i el diner.
Són, diguéssim, quatre dels símbols...
Els puntals, no?
... dels símbols catalanets, que només faltava la barretina,
doncs els símbols catalanets d'uns referents nostres,
i bé, doncs, vull dir, aquest del porró...
Però aquest el presentareu per tot lo alto que es deia, no?
Bueno, per tot lo alto sí, perquè...
És una presentació molt elaborada, molt treballada.
De fet, és la planta baixa de la Casa Matllera a Barcelona,
però és per tot lo alto en el sentit que el fet de fer-se a Barcelona,
doncs, és dintre d'aquesta vocació nostra,
doncs, de... tot i que som d'aquí,
i que no reneguem, evidentment, ser d'aquí de Tarragona,
doncs, la nostra feina, la nostra funció, penso que és,
envers els països catalans,
i el tema aquest, com el porró, com molts altres,
doncs, per sort o per desgràcia,
mediàticament té molta més repercussió
si fas una presentació a Barcelona
que no la fas a qualsevol altre lloc.
Vull dir, per raons que tu, molt bé,
doncs ja saps i que tot el públic, doncs, ha de comprendre, no?
Vull dir, un mitjà de comunicació de Barcelona,
doncs que... o una agència de notícies radicada a Barcelona
doncs es fa ressò d'aquella presentació, d'aquell tema,
doncs se n'assabenta tothom, tothom que llegeix, no?
I es fa en un altre lloc i costa molt més divulgar-ho.
I nosaltres, doncs, els que no tenim diners
per poder pagar promocions i anuncis,
doncs ens hem d'espremar una mica les neurones
doncs per buscar, doncs, presentacions una mica singulars
que facin fixar-se a la gent dels mitjans
i si ho reboten i ho reprodueixen, doncs molt millor.
Aquest porró d'entrada, em penso que l'ha prorrogat el Pere Tàpies.
El Pere Tàpies, sí.
Que això de la gastronomia i el porró i tot això ho té molt per la mà.
Sí, sí, ho té molt per la mà i és curiós.
És que és una presentació,
a nosaltres ens sembla que ens sortirà bastant rodona.
Si heu agafat allò que deies, els quatre puntals,
els elements, símbols catalanes,
que heu agafat també elements molt d'aquestes comarques
per anar a Barcelona.
Heu fet una mica d'equipatge, no?
Sí, sí, sí.
Nosaltres, com em deia, nosaltres no reneguem,
al contrari, ho diem sempre que venim de Tarragona
i la veritat és que nosaltres a totes les presentacions
les fem on les fem,
portem el cava d'aquí i les avellanes de la selva.
I la gent ja ho sap,
qui ens segueix una mica sap que no hi ha presentació del mèdol
que no sigui acompanyada d'avellanes,
a no ser que es faci en un lloc tan singular i tan especial
que els anfitrions no permetin fer aquesta degustació.
Però en el cas del porró,
hem intentat fer una presentació una mica rodona
en el sentit que, per un costat,
com es fa a la casa Matller,
que és de l'arquitecte Puig i Cadafalc
i està dintre del ruta del modernisme,
doncs la casa Matller,
els senyors Matller,
de principis del segle XIX,
quan van fer aquella casa,
i sembla que és allà 26 o 28,
doncs van,
ells eren els propietaris d'una coneguda
marca de xocolata del mateix nom,
Matller, no?
que ells van deixar de fabricar-la,
però se segueix fabricant per una empresa de sense dornir.
Llavors, el que hem fet nosaltres és,
ja que anem a la casa Matller,
servirem una degustació de xocolates en Matller
amb un vi de falset,
de la cooperativa de falset,
que ells s'han prestat,
doncs, a apuntar-s'hi,
doncs, amb aquest tast,
i tot això,
no la xocolata,
sinó el vi,
el servirem amb porró,
no?
Llavors,
qui assisteixi a la presentació,
doncs,
a banda de conèixer,
doncs,
el contingut del llibre,
doncs,
tindrà l'ocasió de fer aquesta degustació
de xocolates en Matller
i un vi del Priorat especial
per consumir amb xocolata,
perquè jo,
que soc un desastre
amb aquest tipus de coses culinàries,
doncs,
jo no m'imaginava
que podia haver-hi,
doncs,
un vi que anés bé amb la xocolata,
no m'imaginava,
perquè,
a mínim,
no ho tenia present,
del Priorat,
que són ideals,
doncs,
per consumir amb xocolata.
Home,
encara,
això que poseu bé,
perquè jo,
quan has dit
el Cava i les Avellanes,
que forma part
de les tradicionals presentacions del Mèdol,
dic el Cava amb porró,
jo,
francament,
a banda que no sà beure amb porró,
a mi no,
em fa el pes.
El Pere Tàpies,
doncs,
quan el llibre surt
i tinc a vocació,
doncs,
a veure com enfoca el Pere Tàpies,
diguéssim,
el que ha estat
la utilització del porró
des dels anys 30,
que la Mades ho va deixar fins ara,
doncs,
veureu que,
aviam,
és molt singular,
perquè jo diria que és
el parent pobre,
diguéssim,
dels utensilis
de consumir begudes,
no?
Aviam,
avui dia,
pots posar el que vulguis
dintre del vi,
de fet,
jo he begut,
doncs,
cervesa en graçosa,
doncs,
dintre del porró.
Sí,
això sí a l'estiu,
és bastant típic,
també,
és veritat.
És un aparell que,
aviam,
no es nega que li posis el que vulguis,
no?
Li poses pel costat gran
i, evidentment,
doncs,
el prens pel rajolí,
no?
Però vull dir,
és un estri,
diguéssim,
de consum,
d'utilització de la beguda,
que està com,
és com molt desprestigiat,
o com més,
diguéssim,
de segona categoria,
no?
I, aviam,
per això a nosaltres
es va preocupar molt
el fet de dir,
aviam,
servirem un vi,
però, esclar,
ha de ser un vi
que es pugui servir
amb porró,
perquè, esclar,
si ens surt un d'aquests
gastrònoms importants
i diu,
no, no,
és que el vi,
a banda d'estar
a tants graus
resulta que s'ha de servir
amb un got
de tants centímetres d'alçada
per poder-lo olorar,
dic,
pifiada,
això ja no ens va,
no ens va,
no ens va,
una pell tan fina,
a més a més.
Sí, i tant,
intentem buscar,
doncs,
un vi,
jo els vins negres a casa,
ara suposo que no se'n sent,
ara ens sent massa gent,
però jo li poso cas de taronja,
eh?,
perquè, o sigui,
com pots veure,
sí,
millor que no ens sentin,
aquests gastrònoms que deies tu.
Per això ens va preocupar molt,
doncs,
vull dir,
trobar un tipus de vi,
doncs,
que els entesos
no els molestés
que es pogués
abocar
l'ampolla
acabada
d'esprecintar,
doncs,
amb un porró
i beure-la aixins
a rajolí,
que és com toca.
És a dir,
que esteu prestigiant el porró,
ho fareu la setmana vinent,
aquesta presentació,
la fareu la setmana vinent,
i,
mentrestant,
doncs,
com ens comentaves,
preparant les presentacions
a cara a Sant Jordi,
en aquest sentit,
vols que vencem alguna cosa?
Potser ho deixem per més aviat,
on tu vulguis,
vull dir,
ja suposo que tenim temps
d'anar-ho parlant,
el que penso que en aquesta ocasió
toca dir,
a més avui,
en tota justícia,
és que convidar a tothom
que,
de Tarragona i de la comarca,
que s'acosti aquí a la plaça Verdaguer,
que aquesta gran llibreria
que hi ha en aquests,
si n'hi ha en 7 o 6 o 5,
5.000 exemplars,
els que siguin,
doncs,
són molts més
dels que poden trobar
qualsevol llibreria
de les habituals,
perquè normalment,
els llibres del fons editorial
de qualsevol editorial
venen apartats,
en el bon sentit,
doncs,
per les novetats
i no hi ha espai físic
a les llibreries
perquè es puguin contemplar
com es contemplen aquí.
De ben segur
que si venen les persones
que siguin,
doncs,
a mans de la lectura,
aquí trobaran un títol
o més d'un títol
que els interessarà,
perquè hi ha de tot i força
per poder triar.
És clar, Joan,
jo no sé si estaràs d'acord amb mi,
però aquí jo crec que
no vens a comprar un llibre
en principi,
un llibre determinat
em refereixo,
perquè si tu vols un títol
te'n vas a la llibreria.
Exacte.
Aquí vens a mirar.
Vens a passejar.
Mira,
aquest llibre que em fa gràcia,
aquell que buscava,
que no trobava,
és aquest una mica l'esperit, no?
Jo diria que és el llibre
que et troba tu, no?
Que tu t'hi prestes primer,
perquè si tu no vinguessis
no et trobaria.
Has d'estar obert, eh?
Home,
això ja per això
i per moltes coses,
no?
Però aquí entra
en aquesta...
Com li dieu ara?
Abans l'hem passat,
li deien Carpa,
li deien Vela.
Jo li he dit Vela,
perquè me digues Vela
que és més correcte.
T'ho he dit a un lingüista,
sí?
Si vols que digui la veritat,
Joan,
parlem amb tantes persones
el dia que jo no ho sé.
Si algú sap correctament
que hem de dir
que ens truqui a la ràdio
que m'ho transmetran.
Vela,
Abans era un embalat,
Carpa.
Carpa es veu que no.
Embalat deu ser allò del ball,
del Pasdobla,
saps?
els embalats del casino
i li dèiem embalat.
Li deuen embalat?
Sí, sí.
Doncs mira,
ens has creat un dubte lingüístic
que a mi,
si algú sap...
No ho pretenia, eh?
No ens molesta més.
Escolta,
som prou modestos
per reconèixer,
si ens equivoquem,
de rectificar
que això sempre és més que positiu.
Doncs això que deies tu,
Joan,
que realment aquí
és un acte així com a boniquet,
no?
Sí.
L'anar remenant
i mira que bonic,
i mira aquell altre.
Hi ha llibres molt normals,
entre cometes,
hi ha llibres realment singulars
que dius, home,
d'això també hem fet un llibre
i fa gràcia.
És que avui dia es pot fer un llibre
com de solitaris,
es pot fer de qualsevol cosa.
El Joan i jo ara tenim
un objectiu a la vida
que és trobar un llibre de solitaris.
Aviam si aquesta senyora
que ha vingut abans
la podem ajudar.
Jo no la veig per aquí,
potser ja ens n'hauríem d'informar,
potser ja l'ha comprat
i l'hem d'anar perseguint
per saber d'on té l'adret, no?
No, i ara, escolta,
quan acabi el programa
faré un tom,
aviam si el trobo.
Joan López,
d'Edicions al Mèdol.
Moltíssimes gràcies
per venir un any més
a aquesta cita
de la Setmana del Llibre en català.
I si no hi ha cap novetat,
ens la trobem per Sant Jordi.
Jo ja aprofito
per quedar amb tu per Sant Jordi.
Home, sí que n'hi haurà moltes de novetats
per Sant Jordi.
Vindrem sempre que ens convideu.
Molt rebeu,
moltíssimes gràcies, Joan.
Fins a sempre.
Adéu-siau.