El comportament del mercat del mes de setembre ens ha sorprès a tots
perquè, adicionalment, era un mes que la gent tornava de vacances, col·legis i tal,
i aquestes xifres no se l'esperava amb ningú.
De totes formes, pensem que durant l'any hi ha hagut una miqueta de recessió de consum
degut a les certeses que hi ha hagut el primer semestre de l'any
amb el tema de la guerra d'Iraq i amb altres temes una miqueta macroeconòmics
que influeixen una miqueta la confiança del consumidor.
El tema del 14,6 a nivell nacional ha sigut espectacular.
L'hem de comparar que aquest 14,6% fa que la mitja any sigui només 1,8%,
per dir que hi ha hagut mesos negatius.
A Tarragona, l'increment respecte al setembre de l'any passat només ha sigut un 2%.
És a dir, a les comarxes de Tarragona no hi ha hagut aquesta gran pujada del mercat.
Un 2% d'un jaument al setembre que ve després d'un any, és a dir, del gener a l'agost,
aquí a Tarragona, com havia estat el comportament del sector?
La veritat és que hi ha hagut mesos de tot.
Lògicament s'ha anat comportant com la mitja nacional tot l'any,
amb pujades de l'1, del 2, amb alguna baixada de l'1%.
Ha sigut un any, el 2003 segueix sent un any bastant semblant al 2002.
Lògicament, en aquest sector tenim una miqueta la costum de comparar sempre un any amb l'any anterior.
I això és una mica, a vegades, dades falses.
Perquè, per exemple, si comparem l'any 2001, estem en aquests moments amb una baixada d'un 9%.
Vull dir, no és ben bé matemàtica.
És a dir, comparar un any amb l'altre pot ser que comparis un any relativament correcte amb un any molt dolent.
hauríem de mirar, a vegades, trienis o quasi cinquenis, per veure l'evolució del consum.
De totes formes, l'evolució de Tarragona sempre es manté a línies de mitges nacionals.
Aquest 2% de totes maneres del mes de setembre, respecte al setembre de l'any passat,
comparat amb el 14% del conjunt d'Espanya,
en fi, és molt significatiu que aquí el comportament del consumidor
hagi estat similar, no?, molt tranquil,
i en canvi ens sortia aquesta dada a nivell d'Espanya
d'un comportament que, com deia vostè, fins i tot els ha sorprès,
perquè al mes de setembre això, tornant de vacances,
no sembla que sigui el mes més apropiat per comprar-se un vehicle.
Sí, sí, lògicament ens ha sorprès el 14% espanyol
comparat amb el 2% de la província de Tarragona.
De totes formes, la província de Tarragona, ja dic, el 2% amb turismes.
Per exemple, amb derivats de turisme,
que és el que diem entre les furgonetes petites de menys de 3.500 quilos,
el creixement ha sigut d'un 16,
el setembre d'aquest any i el setembre d'any passat,
i en tot terreny a l'1,18.
Jo crec que Tarragona ha mantingut més la tònica
de lo que hauria de ser que el resto del mercat.
De totes formes, encara tenim dades provisionals,
perquè quan estem parlant d'aquestes xifres,
estem parlant de mercats bruts,
amb la qual encara no estan limpiats l'efecte rentacars,
i això, esperem que els rentacars
l'hauran comprat molt a setembre,
perquè durant l'estiu no havien gaire comprat,
i reposarà les flotes i tal.
Volem quan s'analigin a fons les xifres
el que ha resultat d'aquest tema,
però sí, sí, segueix sent espectacular aquest creixement.
Ens queda un trimestre.
Quines previsions fan vostès d'aquest any?
Com acabarà el 2003?
Amb unes dades similars,
amb un comportament similar al del 2002?
Sí, jo crec que acabarà...
No, inclús jo crec que serà una miqueta millor que el 2002,
sobre un 2, 2,5%, no espectacular,
però anirem retomant les xifres que haurien d'estar al sector,
que haurien de ser xifres molt pròximes al 2001.
Espanya és un país que,
encara que sembli Catalunya, lògicament també,
que encara que sembli que es venen molts cotxes,
i hi ha molts cotxes pel carrer,
encara no hem assolit els índexs de monetització europeus.
i la nostra economia, lògicament,
està convergent realment amb Europa.
Encara ens falta una miqueta de tram per recórrer.
El que passa és que la incertesa d'aquest final d'any
també pot portar que el 31 de desembre es finalitza,
si no es prorroga, es finalitza en principi,
el famós plan Prever,
de les 80.000 pessetes o 120,
que tots ja coneixem i que ja fa molts anys que es va aplicant.
En principi hi ha converses amb el govern,
tot això per intentar veure si el renoven,
però de moment encara no hi ha res.
Què pot passar amb això?
Que, degut a la incertesa,
hi hagi més gent que s'apunti a renovar el cotxe.
I nosaltres creiem que hi ha un final d'any bastant actiu,
no hi ha incerteses polítiques importants
de nivell de conflictes que puguin agravar el tema,
i jo crec que és un final d'any
que serà molt bonic per tothom.
Aquest plan per renovar el parc automobilístic,
diu que s'acaba el 31 de desembre.
Diuen alguns que ha perdut una certa eficàcia,
que ja no és com abans, com al principi,
que molta gent s'havia apuntat justament a aquests ajuts
que rebien per canviar la flota.
Vostès també, com a venedors de cotxes,
estan d'acord amb aquesta idea?
Totalment d'acord,
perquè pensem que és un plan que ja porta bastants anys en funcionament,
i que el seu dia va ser bastant innovador
i realment va ajudar a fer aquesta certa renovació
de les 80.000 pessetes famoses.
Però jo pensem primer que les pessetes s'han mantingut constant
i l'efecte d'inflicació no s'ha tingut mai en compte.
Llavors, les 80.000 pessetes del seu moment
potser ara ja no són tanta cosa.
Segona, que les marques el que han fet sempre
és posar més diners perquè es produeixi aquesta renovació.
El que passa és que també hauríem d'analitzar
i el que estem lluitant en el sector
és que l'aboliment final hi ha del famós impost de matriculació,
que són del 7 i del 12% en funció de l'acceleració de les vehicles,
que és l'únic país d'Europa que encara el manté.
Hi ha promeses, entre cometes,
d'estudiar aquest tema per part de l'administració,
però jo crec que s'haurien ja de portar a terme
perquè quan comparem un cotxe a Espanya amb Europa,
si li traiem els impostos resulta més barat,
però si li posem els impostos resulta més car.
El parc automobilístic espanyol continua sent molt antiquat?
Home, a veure...
O relativament antiquat?
Relativament antiquat, segur.
Perquè pensem una cosa,
la mitja de permanència d'un vehicle a les mans d'un propietari
hauríem de mantenir-la al màxim en 5 anys.
I aquí estem en quasi 8-9.
Estem en el camí.
Jo crec que realment s'ha millorat molt.
Les infraestructures també viàries
se'n fan inversions molt importantes.
I estem en el camí,
però encara ens falta una part, una part important.
Després també el que sí hauríem de dir
és el promig de cotxes per família.
A Espanya encara estem en 1.2,
quan a Europa ja estan aproximant-se
a dos cotxes per família.
Lògicament també tenim aquí una altra banda per progressar.
D'alguna manera el que està dient, doncs, senyor Porqueres,
és que el mercat encara pot créixer molt a Espanya en general.
Quan dic el mercat em refereixo a la capacitat de consumir,
que encara pot créixer molt, no?
Sí, Espanya està mantenint-se en un promís
d'un milió i mig de vehicles, any, més o menys, no?
I en altres que tenim que el recorregut ideal d'Espanya
seria sobre uns milions de 700.000 cotxes, 200.000 més.
Jo deia al principi de l'entrevista
que saber una mica les vendes de cotxes,
les matriculacions de vehicles,
és una bona dada que indica, doncs, això,
l'economia familiar, no?
L'ambient de l'economia familiar.
Pel que diu i per aquest augment previst
tant a les comarques de Tarragona
com al conjunt d'Espanya,
per aquest final del 2003,
semblaria que la gent està, en fi, doncs,
més tranquil·la o amb més possibilitats
de fer inversions d'aquest tipus.
Bé, jo crec que sí.
Jo crec que el consumidor en aquests moments
està bastant tranquil.
Vull dir, no veiem grans...
Nosaltres, lògicament,
el vehicle i la construcció
són dos indicadors molt públics
que la gent els mesura bastant
per dir, bueno, però clar,
les coses van bé.
Nosaltres pensem un tema,
que la gent no deixa de cobrar
d'un més per l'altre ni un any per l'altre,
si no entra en matur, lògicament.
I el cotxe, doncs, és un bé
que realment, per necessitat, necessitat,
hi ha relativament poca gent que se'l canvi,
que és un factor que peix.
Llavors, pensem que qualsevol moviment,
ja el que deia abans,
d'incertesa mundial,
provoca que es ralentitzi aquest consum.
Però, lògicament, després s'expansiona.
Vull dir, tornar les coses al seu curs
i pensem que aquest final d'any és això.
Vull dir, hi haurà una certa tranquil·litat.
En altres també ens afecten,
inclús, temes d'eleccions i això.
Bé, doncs, en aquests moments
no estem notant cap tipus de...
La gent està molt més tranquil·la,
la gent sap que hi ha un mig pla
bastant correcte.
Una última qüestió, per curiositat,
senyor Porqueres.
El tema del tipus de vehicles que es venen.
Observen algun canvi de tendències
en el consumidor?
Es tendeix a cotxes més grans, més petits,
monovolums, totterrenys?
En fi, com que ara n'hi ha de tantes maneres?
Bé, el que sí que és important d'assenyalar
és que Espanya, avui en dia,
és un mercat madur.
Quan diem mercat madur,
vol dir que tens totes les opcions de compra
de qualsevol tipus
i totes les games de vehicles.
Inclús diria tan madur
que és un mercat molt competitiu
i molt agressiu dintre l'automoció.
Pensem que en aquests moments
estem convivint uns 85 marques a Espanya.
A veure, dintre de cada marca
s'està especialitzant una miqueta
algunes amb tot terreny,
els altres amb cotxes d'alta gamma.
El creixement dels cotxes d'alta gamma
sí que és bastant espectacular
i particularment a Catalunya i a Tarragona
el que se sol demanar
és molt d'equipament als vehicles.
És a dir, la gent ja cada vegada busca més
comoditat, confort i seguretat
més que cavallatge i potència.
És a dir, jo crec que s'està desviant el consum
cap a confort i seguretat
més que cap a altres prestacions.