Hi ha llibres sobre els quals no passa el temps
i els millors llibres són aquells...
Com els bons vins, diuen.
Exacte.
No solament que milloren, sinó que es converteixen en valors universals.
Aquest és un llibre centrat especialment en la temàtica tarragonina
perquè Manuel de Montoliu va recollir els articles
que sobre la ciutat de Tarragona havia fet
i havia publicat el diari de Barcelona.
Aleshores, sí, l'editorial Selecta en va fer una primera edició
l'any 1953, com molt bé has dit,
i va resultar, i ha resultat, que és un llibre gairebé introvable
en aquests moments i que valia la pena reconsiderar la possibilitat
de tornar-lo a posar a l'abast del públic lector
d'una manera més assequible.
L'editorial El Mèdul, en la seva col·lecció al Fòrum,
que ja l'any passat va fer una primera reedició també
de les llegendes de Tarragona d'Amadeu Jota Soberanes...
De la seva llegenda negra també, inclosa.
Sí, sí, sí, amb tota la retranca que vau comportar aquest llibre.
Aquest, precisament, el llibre de Tarragona,
no té aquesta salsa, diguem-ne, adicional.
Però sí que, per la temàtica que toca,
sobretot perquè quan Manuel de Montoliu parla de la ciutat de Tarragona
des d'un punt de vista arqueològic,
fins i tot des d'un punt de vista històric...
I molt poètic en alguns casos també.
Sí, sí, no, i després, en el menys, és a nivell literari,
però sobretot en la part d'arqueologia,
doncs calia revisar-lo,
calia revisar-lo i sobretot posar-lo, actualitzar-lo,
per entendre'ns.
Per tant, aquesta actualització vam pensar que seria molt interessant
de fer-la a través d'especialistes.
En el cas de Manuel de Montoliu i l'arqueologia 50 anys després,
és a dir, tot el que diu 50 anys després, com està,
ho ha fet, en aquest cas, l'arqueòleg Joan Menchon.
Per la part del vessant històric, ho ha fet l'Isabel Companys.
I, evidentment, des del vessant literari, ho ha fet l'Olga Xirinax.
Tots plegats hem fet un equip.
A mi m'ha tocat més aquesta coordinació,
i sobretot la meva introducció inicial
en l'aspecte més biogràfic,
i sobretot de visió del personatge,
perquè no hem d'oblidar que Montoliu és fruit, com tothom,
del seu temps, de la seva època i de les seves circumstàncies.
I això, en certa manera, el va marcar com ha marcat,
doncs, per exemple, salvant les distàncies,
un Josep Pla, o com ha marcat un Eugeni d'Ors, etcètera.
Digue'm una cosa, Francesc.
Aquest llibre que tu deies, que gairebé era introbable fins ara...
No, sí que es troba.
El que passa és que és bastant difícil
que el trobi d'una manera assequible.
És un llibre, aviam si m'explico bé,
de culte per a totes aquelles persones
que estan interessades pels temes tarragonins?
A veure, jo diria que per a totes aquelles persones
que tenen la voluntat de recollir
tota la bibliografia que va sortint
i que cada vegada, sortosament, en surt més
i està bé que surti i, a més a més, que sigui de qualitat,
els llibres relacionats amb la ciutat de Tarragona.
Per un costat, jo crec que teníem una obligació
amb el mateix autor,
Manuel de Montoliu,
de posar-lo al dia,
de fer-lo sortir de l'entramat històric
i fins i tot a l'esquema dels anys de postguerra
en què va ser escrit aquest llibre
i en el qual ell va escriure aquest llibre
sota un poder polític diferent del que sortosament tenim ara.
Aleshores, era fer-lo sobrepassar aquest llindar
i, per tant, dir que el llibre aquell
no era fruit d'aquell moment,
ni d'aquella estètica, ni d'aquella ideologia,
sinó que forma part d'un valor cultural de la ciutat,
d'un autor que, per molts aspectes,
és encara important i conegut,
sobretot per l'aspecte de crític literari.
I, per l'altre,
atès que la ciutat de Tarragona
comença a tenir una certa majoria d'edat
pel que fa a conservació del patrimoni,
valia la pena, doncs,
reflutar un d'aquests llibres
que no hem d'oblidar
que és una mica
la seqüència continuadora
d'aquell Tarragona símbolo
que l'any 51 ja va publicar ell
i que després, fa pocs anys,
es va reimprimir, per entendre'ns,
o va fer aquesta reimpressió
al mateix sindicato d'iniciativa de turismo
a la ciutat de Tarragona.
Bé, per tant, jo crec que Manuel de Montoliu
hauria estat content
de veure reeditat el llibre,
tot i que, evidentment,
no li podem canviar el caràcter
ni la manera de ser,
però no crec que ens fes cap retret
si ara el tinguéssim aquí
i li ensenyéssim.
Potser, doncs, ens faria algun retret
en funció que a ell li hauria agradat
un altre format, una altra estètica,
o una altra...
Però, aviam, en quant a l'aportació
que heu fet vosaltres...
Està claríssima.
Perquè, a més a més,
l'hem fet amb color diferent.
Sí, sí, sí, no, no, ja es veu.
El resultat és un llibre
que està molt ben estructurat,
si em permets que ho digui,
tot i que jo no sóc una experta
ni de bon tros,
però és un llibre molt ben estructurat
on, com tu bé deies,
no només hi ha aquesta diferència de color,
sinó amb un díndex,
amb un enrelat de les fonts,
és un llibre impecablement editat.
Hem procurat que l'edició original
surti en facsímil
amb un bloc de pàgines de color crema,
i, per tant, es veu claríssimament,
i, a més a més,
ja diem al començament,
perquè hi ha algú
que en la nota editorial d'entrada
diem que la primera edició,
evidentment, aquest volum transcriu
el text íntegre de Manuel de Montoliu.
Respectant l'original íntegrament,
només s'han corregit
algunes errades tipogràfiques,
i mantenint alguna frase,
fins i tot s'ha mantingut alguna frase incompleta,
per exemple, la que surt a la pàgina 127.
Però el que sí que hem eliminat
són les reproduccions
d'algunes de les fotografies
que Manuel de Montoliu
hi afegia en aquella primera edició,
com era la Torre de l'Arcabisbe,
la Porta Ciclope de la Muralla,
la Torre dels Escipions
i el Castell de Pilats.
Això ho hem suprimit
perquè no tenia tampoc un valor
des del punt de vista de contingut.
A veure, una estètica
que ja la coneixem prou.
Deies que a Manuel de Montoliu
probablement aquest llibre
el complauria el resultat final.
I la Tarragona,
aquests paisatges,
aquests espais que visita
Manuel de Montoliu
a través del llibre de Tarragona,
tal com està ara?
No han canviat tant.
A veure,
no han canviat tant
des del punt de vista literari.
A veure,
és un llibre fet
des de la passió per Tarragona.
Està carregat d'emoció
i de sentiments,
tots els seus textos.
A més a més,
hi incorpora
alguns dels poemes
clàssics
sobre Tarragona,
com, per exemple,
Joan Antoni Guàrdies.
Però és un llibre
pensat des de l'estimació
i sobretot des de l'apassionament
per Tarragona
que sentia Montoliu.
Montoliu va tenir...
D'on li venia aquesta passió
a Montoliu per Tarragona?
Bé, a veure.
Montoliu va tenir
dues grans èpoques de festeig
en Tarragona,
per entendre'ns.
Ell forma part
d'una nissaga
tradicionalment
i estructuralment
tarragonina.
Doncs és
de la família
dels Montoliu.
Precisament la presentació
es va fer
a la casa Montoliu
del carrer Cavallers,
que és actualment
la seu del Conservatori
Professional de Música
de la Diputació de Tarragona,
perquè precisament
és aquesta la casa
on ell va viure,
no va néixer.
Ell va néixer
i va morir a Barcelona.
Però va passar
molts períodes
de la seva vida
fora de Tarragona
per temes acadèmics,
d'estudis,
de feina...
Tota la seva infantesa
la va passar a Tarragona.
Després,
la seva època
més de joventut universitària
i sobretot
la primera,
diguem-ne,
gran etapa
professional,
a part d'estudiar
a Alemanya
i després
com a crític
a la veu de Catalunya
i amb molts altres diaris,
etcètera,
se la va passar a Barcelona
també.
Però,
després de la guerra,
ell es refugia a França,
després de la guerra no,
durant la guerra civil,
el 37,
es refugia
a França
i d'allí
passa a formar part
de...
del...
diguem-ne,
del col·lectiu
o de l'equip
de premsa
de...
bé,
de les tropes revoltades
en aquell calç,
de les tropes franquistes
que hi havia
al bando nacional,
si se'm permet dir-ho
d'aquesta manera,
no?
però és un d'aquests personatges
com en Dionísio Redruejo,
per exemple,
desenganyats
al cap de poc temps
i ell
comença a fer
un procés
evolutiu,
regressiu
en aquest aspecte,
no?
No era tot allò
que ell es pensava
que seria
i per tant
comença a posar-ho
una mica
en quarantena.
Això
i s'hi afegeix
la mort
de la seva esposa,
la violinista,
la seva esposa
era violinista
i per tant
aquesta situació
de quedar-se
diguem-ne,
sol
li fa entrar
en un procés
de reflexió
vital
i espiritual.
Aleshores,
fa una reconsideració
de la seva vida,
entra com a monjo
Montserrat,
perdó,
entra
a Montserrat,
no arriba a ser monjo,
i després
se'n va a Poblet
i a Poblet
evidentment
no li acaba
de quallar
aquesta vocació
diguem-ne
prematura
però sí que
qualla
la seva vocació
cultural
i és el que posa
en marxa
realment
amb Eduard
Oda
i etcètera
tot el patronat
del que serà
després
el patronat
del monestir
de Poblet.
És en aquest moment
quan la Diputació
de Tarragona
el fitxa
com a assessor
cultural
i aleshores
sota els auspicis
de la Diputació
de Tarragona
és quan
torna a Tarragona
viu a Tarragona
no a casa Montoliu
sinó
en un altre lloc
i aquesta circumstància
fa que sigui
la segona època
i per tant
l'última
de la seva
vinculació
amb Tarragona.
A veure si algú
ens pogués portar
una miqueta d'aigua
sisplau
per al Francesc
a més ha vingut
corrents
per arribar
a temps
al nostre programa
la veritat és que
és un punt de partida
a tota una aventura
que podem veure
seguint les passes
i aquestes mirades
a la ciutat de Tarragona
a través d'aquest llibre
disortadament
el temps no és el que ens assobra
avui al matí
de Tarragona Ràdio
de qualsevol manera
t'atrevies a dir
Francesc
que les noves generacions
s'hi poden aproximar
amb tranquil·litat
que realment
descobriran moltes coses
sí
perquè a vegades
aquest tipus d'autors
i llibres
fan una mica de por
als joves
sí
perquè poden ser
que
pot tenir
la sensació
no és un llibre
per erudits
que ningú s'ho pensi
no pot tenir la sensació
que és un llibre
fet des de la visió
més arqueològica
i no
no és així
sinó que a més
compta amb aquestes
col·laboracions
que actualitzen
el text
que no és
el text íntegre
i exacte
tal i com
s'havia editat
només
sinó a més a més
totes aquestes
revisions actuals
el text sí que és
el text sí que em refereixo
que passa que hi ha
les matisacions
que per exemple
en el cas de l'arqueologia
que són els casos
més habituals
de canvi
fruit de les últimes
investigacions
de l'última dècada
per entendre'ns
han capgirat
bastant les teories
tot i que Montoliu
ja va ser profètic
en aquest aspecte
perquè
evidentment
que a la seva època
se sabia perfectament
que la plaça de la Font
és l'arena del circ
evidentment
i que allí hi havia el circ
però
tots hem de recordar
les èpoques dels anys 60
en què la plaça de la Font
ho era tot menys plaça
perquè era un pàrquing
de cotxes
a l'aire lliure
tot atapaït
per tant
ell imagina
baixant les escales
de l'Ajuntament
com si estigués
just
a les grades
del circ
sobretot
a les càrceres
perquè és
justament on està
l'Ajuntament
la sortida
per tant
ell
té aquesta
fabular
la seva imaginació
respecte
a aquest
monument històric
i arqueològic
de Tarragona
juntament amb altres coses
però la seva gran passió
per Tarragona
és el mar