Vaig estar a Pekín i va per les calles inclusiva i anava pels carrers somrient
i t'ho juro que em miraven que por poco me cierran un freno pàtico.
Però per el teu posat, perquè somreies,
doncs els orientals també tenen un posat així molt somrient, no?, generalment.
Sí, però jo hi vaig, i no me conocen en Xina.
Però anaves de turista.
Però que ho preguntava en català i, clar, les costava entendre una miqueta.
Però no anaves a actuar a la Xina, Pepe?
Eh?
Que no anaves a actuar, anaves de turista.
Sí, que vaig anar a actuar a Pekín.
Ah, vas anar a actuar.
Sí, amb un espectacle que es deia, sin palabras, que era mímic.
Ja.
Que en mi vida he cosechado tal fracasso com en aquel, perquè no reia ningú.
Però això fa molt?
Eh?
Fa molt, d'això?
Ui, sí, ja fa molts anys.
Has tingut temps per recuperar-te.
Vaig estar a Hong Kong i a Pekín.
Vaig estar donant la volta al món amb l'espectacle, saps?
Saps, és a dir, sense paraules puc anar allà on vulgui, no?
Claro.
Clar.
I m'he di cuenta que que tant als països occidentals, en el resta del món,
ni en el Cairo també vaig actuar a Egipte i no vas tindre molt èxit la vida de la seguidita.
No crec que recorden aquelles actuacions mías como algo que cambió su vida desde los orígenes
hasta que me vieron y desde que me vieron hasta aquel día.
Però escolta, Pepe, quina mena de gags feies d'actuacions?
Quina mena de números feies?
Feia els que veien a l'espectacle.
Però en què consistien?
Eh?
Més o menys, en què consistien?
Bueno, que me'n recordi, perquè fa tants anys que me'n recordi,
hi havia una història que era d'un assassí que no acabava de matar mai a la víctima,
després d'un ligon francès amb una noia.
hi havia una història d'un convent, d'un monju que se li apareixia a la vírgen
i vivia uns moments eròtics tremendos en contradicció amb el seu espíritu
i després, ara no me'n recordo de l'altre, qual era?
Però només reies tu, doncs.
Sí.
Ha de ser frustrant, eh?
El que passa és que has tingut temps...
Mira, por lo menos para irme contento a dormir.
Digo, mira, no se ha reído nadie, pero yo me lo he pasado de bien.
Però has tingut temps per recuperar-te,
perquè, aviam, de la teva vida professional,
tothom coneix la teva trajectòria,
l'èxit que has tingut amb els diferents espectacles.
Avui hem entrat allò amb aquesta meravella que és internet,
a veure què em pensava.
Hi ha alguna que altra pàgina que parla del teu espectacle,
el que vindrà el divendres aquí a Tarragona.
Sí.
I hem trobat molta gent que explicava.
L'he vist com a quatre vegades a diferents llocs i en diferents moments
i sempre m'ha semblat diferent.
Sí.
I moltes d'aquestes cosetes que s'explicaven a la xarxa,
doncs, sobretot, he rigut molt, he rigut molt.
Per tant, jo crec que d'allò ja t'has tret el mal gust de boca, no?
Sí, home, gràcies al resultat dels espectacles a posteriori.
M'he pogut sacar aquell, però fui una gira por el mundo.
Però mira, vaig aprofitar per veure món, no?
A tu t'agrada molt viatjar, a més a més, no?
Molt, molt, mira, i arrel d'aquella gira vaig començar a viatjar.
Digo, voy a volver a los sitios, perquè, clar, una cosa és anar de treball
i una altra història és anar de paseo, no?
Digo, tornaré als jocs que he estat, però sense currar, a divertir-me.
I fue una visión completamente diferente del món.
El Rubián és solamente aquest que veurem divendres
i alguna cosa fruit dels darrers viatges, no dels de fa 6 anys,
sinó dels darrers viatges que has fet?
Bueno, sí, hi ha una història que, a més, aquí a Tarragona
actuaré amb la Cristina Dilla, que va fer Temps de Silenci,
que jo vaig treballar amb ella fa 15 anys, vam fer un espectacle els dos,
que es deia Por el amor de Dios, i farem un número ella i jo.
És un, per l'amor de Dios, als anys 90 o així, no?
Sí, hace muchos años, ja.
Jo era tan joven, recordo que em portava la meva mare al teatre
i em recollia a la que va la funció.
Ja, ja.
La Cristina ja era mayor, eh?
Més gran que tu, clar.
Sí, ja tenia permís dels pares.
Ja, ja es veu, ja.
I escolta, Pepe, aquest solamente...
Si us estàs oyendo, le va a hacer muchas gracias, saps?
Sobretot això de l'edat.
Tu no ets gaire coqueto, o sí?
No, a mi me da igual, jo tengo...
És que l'edat, allò de lluitar contra l'edat,
és algo terrible, no?
Perquè és alguna cosa biològica
i a les hores te crea un mal rollo
perquè, clar, tot això acaba en el cervell.
I jo he trobat companys i et diu,
coño, si...
Mira, mira, jo tinc 56.
I me he llevat una vida
d'aquellas ole-ole, no?
I dic, coño, la cosa arriba a la madurez
i dir, coño, com deia el Pablo,
confieso que he vivido, no?
I arribar, no?
I això és una satisfacció.
I aquí no s'acaba la cosa de moment,
l'únic que és...
Una putada és una infermetat o l'amor, no?
Però vull dir que allò de lluitar contra el biològic
em sembla una aberración, no?
És com el tio que diu,
mira, a partir d'avui no pixaré mai més.
Perquè em dóna fàstic.
Dices, vale, pues no lo hagas,
però, bueno, atenta a les conseqüències.
Pot crear un problema greu.
Més enllà del tema de l'edat,
a tu t'agrada arreglar-te per pujar a l'escenari?
Perquè aquestes coses no te les pregunten.
El rotllo de la coqueteria, la veritat,
com ja he sigut guapo per essència...
Però, escolta, tu portes una deixadesa molt estudiada, eh?
Una què?
Una dejadez, molt estudiada.
Que va, que va.
Si soc més dejado que la hostia, sí.
Ai, no sé, no sé.
Sempre que he tingut el dom divino
de convivir en pareja,
sempre m'ho deia i em dic,
hòstia, Pepe, tu eres molt dejado, tío.
Arregla-te un poc.
Em dóna igual, no?
Mai he estat per al tema físic.
Com ja, com deia, no?
Com ja he partit una base d'hermosura,
Sí, no necessites que...
Pues cualquier cosa que me ponga
me quedará bien, ¿sabes?
Tens la teva...
Gras o error.
Muchos suspensivos.
Gras o error.
Vas molt de negre, no?
Això és molt teatral.
Sí, no, però això és una tècnica
que vaig a prendre dels mestres del teatre,
que és el negro ressalta el gesto.
I clar, jo com vaig començar amb el mim,
la pantomima i tot això,
pues el negre era bàsic, no?
Per ressaltar el gesto.
Ja, ja.
Parlem de l'espectacle...
No lo hago porque me quede bien,
porque ponga lo que me ponga
me quedará bien.
No, però el negre afavoreix, ja ho saps.
Això ho diuen, eh?
Sí, pues mira, más que más.
Això és el que diuen, que afavoreix el negre.
Continua solter,
perquè tens aquesta dèria públicament
de sempre a dir que com que ets solter,
continua solter.
Sí, bueno, ja creo que
ja pel que me queda
continuaré ja en eso.
Millor ja no t'hi poses, no?
Ja me toma un cierto cariño.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Home, però amb aquestes gires
que fas per tot arreu, segur que...
Perdona, estarà a veure-les venir.
Sí, però segur que et surten
moltes nòvies a les gires.
Portes tot l'estiu
tu em van per Catalunya.
Hi havia una època de la meva vida
que me volvía loco con eso,
però ara ja passo de tot.
Com què te volvías loco?
Amb el lligar i el rotllo
i les noies, ir aquí, quedar allí,
i ara ja no quedo con nadie.
Me refereixo anar a sopar
amb un bon amico o una bona amiga
i hablar un poco
de lo que pasa en el mundo,
que están pasando muchas cosas
i pegarme un revolcón
que després
l'únic que consigues
és levantar-te
con el cuerpo de su polvo.
I escolta, Pepe,
de tot això que està passant,
se'n pot fer broma?
Home,
no hi ha per moltíssima broma,
desgraciadament.
Jo no m'entra la broma
amb la gent que mor
i tot això.
No penso que hagui
de fer broma amb això
perquè és una situació
bastant terrible del món.
I de què fas broma
en aquest espectacle
que arriba el divendres?
De lo quotidiano,
de las cosas que nos unen
a todos, más o menos.
Aquí a Tarragona...
De las pectitas miséries nostres,
de la gent.
Aquí a Tarragona
hi ha molta gent
que ha vist el teu espectacle,
però insistim en aquest terme,
que és un espectacle
que torna renovat.
Fa sis anys
que estàs representant
aquesta obra?
Home, vaig canviant
per no tornar-me a boig.
A més t'avorriries tu, no?
Si no acabaria
que se'n mosques.
I a més ja no quedaria
gent a Catalunya
perquè t'anés a veure.
Home, catalocuidador.
Escolta'm,
que a Catalunya
n'hi ha molta gent,
som més de sis milions.
M'hi portes com a
mig milió d'espectadors, no?
Eh?
I això ho imagina't,
de sis milions,
medio milió...
Encara pots fer uns quants anyets més
del Rubianes Solamente.
Jo no tinc ningun problema
en jubilar-me
amb aquest espectacle.
Clar,
perquè és un espectacle obert
que permet...
Mira que ara...
Ara, per exemple,
a la companyia,
diguem-li així,
col·labora amb mi
el Bozo,
el Joan Lluís Bozo,
que per cert
vam estrenar
una cosa a Tarragona
ja fa anys,
que s'hi amava
Entre Amigos.
Conto amb la col·laboració
de la Cristina Dilla,
del Joan Lluís Bozo,
que és el director
de la Goy,
saps?
I amb el Jatser Escarciller,
el iaio
que vaig fer amb ell
al Màquina Baja.
Ah, sí?
I amb els tres
doncs venen
ara quan estigui
al Capitol.
Per exemple,
que clar,
no tots poden coincidir,
per exemple,
anar a Tarragona
al iaio
és molt lluny
per portar-lo,
tenen 89 anys,
pensa en això,
no?
I clar,
meter-li un palo de noche
així
és un poco jodido.
Però el iaio
ve a les funcions
que estan més a prop
de Barcelona,
no?
El Bozo
no podia vindre
a Tarragona
i va...
O sigui,
avui amb ells
vaig alternant
les funcions,
no?
I per a mi
és un disfrut
estar amb ells
en escena
però que m'ho passo molt bé.
Bueno,
penso que ens ho passem
molt bé.
De moment,
nosaltres que el públic
ho disfruta
ja és una altra història.
Abans anaves més sol.
Com dius?
Abans anaves sol,
exclusivament a l'escenari.
Bueno,
jo estic sol,
el que passa
que n'hi ha moments
de l'espectacle
que surten
una estona a ells.
I això
què ho veix,
Pepe,
el que pugin
a l'escenari
en determinats moments?
A diferència
d'altres espectacles
que havies fet
que realment
estaves tot
a la funció
tu sol
del dalt de l'escenari.
Sí.
O sigui,
és una variació
que he fet
dintre de...
Clar,
són tants anys
fent l'espectacle
que vaig fent variacions
a si digo,
coño,
i sí,
per exemple,
con Bozo
que es muy amigo mío,
és lo que yo penso.
Fotem un número
els dos
com feien
quan jo estava
en Dago y de Gom
i tal.
O sigui,
que és un espectacle
obert
i en un moment determinat
ja no sortiran
o lo que sigui.
Vas provant coses.
no.