Dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Seguim endavant des d'aquí, des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Ja saben vostès que ja fa uns dies, a tan bon punt,
es van constituir els nous ajuntaments.
Aquí al matí de Tarragona Ràdio estem fent un ampli repàs
per les diferents conselleries,
tot parlant amb els responsables polítics que hi ha al capdavant.
Avui ens acompanya Maria Lluïsa Expósito,
és la nova consellera de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona.
Maria Lluïsa, bon dia.
Bon dia.
Nova relativament, perquè no en la passada,
però si l'anterior legislatura també va ocupar
aquesta responsabilitat municipal, el tema de Serveis Socials.
No és un àrea que li sigui desconeguda.
No, no, no, no, no, no, no.
Vaig estar set anys i mig davant d'aquesta conselleria
i la gent que em coneix i que ha seguit una mica
la meva trajectòria dins de la política municipal
sabrà que sempre he dit que és la conselleria
que més me va motivar i que més me va aportar com a persona.
O sigui, no és una cosa que jo digui ara,
sinó el que l'he dit sempre.
I això segurament que n'hi ha constància del que estic dient.
els mèdits de comunicació segur, perquè sempre ho he dit.
Jo sempre he dit que quan parla de pedres,
quan vaig estar a l'organisme parlaves de pedres,
però parlar de pedres, que és molt important a qualsevol ciutat,
no te motiva de la mateixa manera que parlar de persones.
I per tant, quan acabes de fer una vorera és molt bonica,
però quan ajudes amb una persona que té una certa necessitat,
el teu interior és molt més fort i és molt més generós.
En la qual, sí que és veritat que et fa més sensible com a persona.
Per tant, jo sempre he dit que la conselleria,
que per mi és la que més me va aportar com a persona,
la conselleria a mi.
Per tant, dic la gent a mi,
va ser la conselleria de Benestar Social.
Per tant, si després de set anys i mig,
doncs, si me considero una persona nova,
crec que no, crec que som una persona que ha tornat a l'origen
i que estic contenta per haver tornat.
Home, a més, també abans ho comentàvem,
que és d'aquelles feines, d'aquelles conselleries
que no es treballa aïlladament,
sinó tot el contrari,
és probablement de les àrees municipals, en aquest cas,
en les que s'ha de treballar de manera més interdisciplinar.
S'ha de treballar amb urbanisme,
quan tenim uns problemes d'habitatges
que tenen també un origen social,
s'ha de parlar amb sanitat, ensenyament,
en fi, promoció econòmica,
fins i tot cursos de formació,
si hem d'atendre determinats col·lectius
amb problemes de formació,
és a dir que s'ha de treballar molt coordinadament
amb la resta de conselleries.
Exactament.
Jo crec que la coordinació,
que fa uns anys no era tan visible
i que costava molt d'entrar-hi,
en aquest moment jo crec que n'hi ha,
doncs, ja muntada,
una xarxa de connexions
amb les pròpies conselleries de la Generalitat,
en la qual es treballa des de cada un dels àmbits,
en la qual no és novedor
que la consellera de Benestar Social
estigui parlant amb el conseller
de la Generalitat d'Ensenyament,
el de Treball Social o el de Sanitat,
perquè crec que són temes
que tot queda dins del Benestar Social
i que tot és com una mena de vola
que deriva cap a tot arreu
i que s'han de buscar recursos a tot arreu
perquè indiscutiblement,
jo sempre he dit que,
a veure,
jo podria dir que s'han augmentat
els pressupostos de cara
a la Conselleria de Benestar Social,
s'han incrementat moltíssim,
però sempre he dit que en temes
de Benestar Social
i degut a la societat que tenim,
la veritat és que mai no tindrem allò
que realment podria ser necessari,
però sí que és veritat
que cada vegada han après una mica
anar buscant els recursos de fora també,
per intentar arribar a fer les polítiques
de formació,
d'integració que realment es necessiten
i jo crec que això és la tasca
que t'engresca en definitiva,
perquè és un dia a dia continu
i que a més probablement
no té una ressonància de cara a l'exterior,
no pot ser una conselleria de llumament,
però jo crec que és una conselleria
que com a persona te fa més gran
i per tant la teva feina te dona
una visió molt més fructífera,
jo per mi,
l'ho he dit sempre,
a mi m'ha omplert molt com a persona
i crec que és això,
no estàs treballant per posar un banc,
que és molt important,
però estàs treballant per una persona
que espera la teva resposta
i moltes vegades,
si no tens la resposta,
doncs has de tindre almenys
la paraula i l'estona
per parlar amb ella
i explicar-li que s'han de buscar
una altra mena de recursos,
crec que això també convé
i també és bo.
Justament una prova d'això que dèiem
de la necessitat de treballar
amb altres entitats
i amb altres institucions.
Una prova la tenim d'ahir mateix a la tarda
i ens estem referint
al pla d'acció de Camp Clar.
Ahir es van reunir representants
de les diferents administracions,
veïns del barri.
Es va presentar el resultat
d'un estudi que va estar encarregat
per a Dixa,
si no estic equivocada,
per conèixer quina era
la situació real del barri.
Aquesta és una prova,
ahir es va exposar
quina és la problemàtica,
sembla que ja una mica
s'ha fet aquesta radiografia,
ara és qüestió
i moment de plantejar solucions.
Agafem una mica el tema,
recordant breument els antecedents,
és un barri de Tarragona
que necessitava fer unes actuacions
molt concretes
perquè estàvem entrant
en un període de degradació important.
Sí, a veure,
primer de tot recordo una mica
l'inici de Camp Clar.
Camp Clar al començament
va ser un barri programat
per vivenda social,
en la qual va tindre
una època bastant dolenta
d'una part del barri,
que després,
amb l'arribada
del grup de Convergència i Unió,
i és veritat,
i tothom ho sap,
doncs va fer un canvi important
a millorar.
Ha durat uns anys,
però ara portem
una altra vegada
una temporada
que probablement
perquè no ha hagut
massa connexió
entre les persones
representatives del barri
i el propi Ajuntament,
o perquè realment,
d'alguna manera,
no tot el barri,
però sí alguna part del barri
s'havia anat degradant
amb una sèrie de famílies
que s'unien,
d'alguna manera,
que era una mica de gueto.
o dins de Can Clà
hi ha unes zones
molt boniques
i molt cohesionades
i n'hi ha altres
que no ho són tant
i altres que no ho són res
en absolut.
En el qual sí que s'ha vist
des de faig temps
la intenció,
la necessitat
de crear un pla
molt concret
per Can Clà
i aquest pla
no es podia fer
si no era conjuntament
amb la gent del propi barri
que s'estimesi el seu barri,
que entriu en temps
de millorar el seu barri.
No hi ha pitjor manera
de degradar un barri
que la gent,
la pròpia gent
que viu al barri
parli malament d'aquest barri.
En el qual,
el que sí creiem
que en aquell moment
estem fent
és a banda d'aquest pla
que ha fet aquesta persona
i que és un antropòleg
i que realment
va presentar ahir
la primera plana
de com podrien
anar treballant conjuntament
no només l'administració
de la Generalitat
des de Dixa
sinó també el propi Ajuntament
implicant
a moltes altres conselleries
com he dit abans.
La veritat és que aquest pla
el que sí donarà
és una feina conjunta
entre els veïns
Ajuntament i Generalitat.
I això jo crec
que ha de donar un fruit.
No serà fàcil.
O sigui, jo torno a repetir
i en aquest moment
n'hi ha parts de Camp Clar
que estan degradades
i que n'hi ha inclús
les famílies
que entre elles mateixes
es poden ajudar.
O sigui, recordem,
si en aquell moment
estem intentant
per fer una lectura
una mica ràpida
d'un exemple molt clar,
no fa tants dies
va sortir als medis
de comunicació
una senyora
que està al carrer
i que l'havia fet fora...
Se la va desnonar
amb els seus nets.
Molt bé.
Petits, menors.
A veure, això és molt bonic
de cara a que surti
amb una plana de diari.
Però aquesta no és la realitat.
La realitat és que n'hi ha persones
que li han donat
una patada amb una porta,
que han entrat en disc,
que no es cuidan de l'escala,
que no són capaços
de conviure en la resta de la gent
i que això fa
que la gent
que pugui s'anar posant
dins del barri
per dignificar-lo
acaben marxant del barri
perquè és impossible
la convivència.
En la qual cosa,
el que no és normal
és que si n'hi ha persones
que han entrat
d'una manera il·legal,
d'alguna manera
comencem a fer les coses
en condicions.
Recordem que
no fa massa dies
es van entregar...
Ara que dius aquest exemple.
Jo és que recordo aquest exemple
perquè allò
quan vas anar a fer el cafè
ho sents comentar.
Aquí hi havia menors també,
nens i nenes petits,
familiars d'aquestes persones
que ocupen il·legalment
els pisos
donant un cop de peu a la porta,
com vostè perfectament diu,
però clar,
després hi ha tota una sèrie de menors.
Aquí afegim un altre problema
i entrem
en un tema social important.
Són menors.
Indiscutiblement.
Són nens petits
que estan en unes condicions de vida
força lamentables,
d'altra banda.
Però escolteu,
però és que n'hi ha una cosa
que està molt clara
i és que mentre que l'actitud
dels pares i els avis
sigui la que és en aquell moment,
ningú pot ajudar
aquestes criatures.
O sigui,
el que se li faci fora
d'una vivenda
que està ocupada il·legalment
i perquè n'hi ha uns problemes
de veïnatge importantíssims
i que per tant
no deixa que s'interri
la resta d'una escala,
no vol dir
que aquesta gent estigui
deixada de la mà de Déu.
Tot el contrari.
No volen integrar-se,
no volen de cap manera.
És una família
que està treballant molts anys,
però hem d'entendre
que n'hi ha famílies
que per la seva pròpia configuració
és un tema
que no vol entrar,
que viuen molt més bé
i no cal parlar
de coses molt concretes
i de quina és la seva feina
i com aconseguissin
els seus diners
i que realment
si busquem una nòmina
no la tindran
però que si anem a casa seva
tindran una televisió més gran
que la de qualsevol
a casa nostra
i que no les hi faltarà
absolutament de res.
Són unes persones
que no dic que siguin totes
però que puntualment
no ho sabem.
És el que és perillós,
s'acabaran les generalitzacions.
Exactament.
Per tant, estic dient
que n'hi ha famílies concretes
que la imatge és una
i la realitat és una altra
i que la imatge que donen
dins d'una pàgina de diari
és una imatge
que la gent pot entendre
que estem fent una cosa mal feta
i que la Generalitat
fa una cosa mal feta
però hem d'entendre
que tot això
s'ha buscat,
s'ha mirat,
s'està conjuntament
amb la pròpia fiscalia
i que tot això té un fons
que la gent no acaba de veure
en una plana de diari
que és el que s'ha de veure.
Per tant, estic parlant
que el barri sobretot
el que necessita
és aquesta reestructuració
com a inici,
l'altre dia es van entregar
les claus d'una escala sencera.
Nosaltres s'han posat
una persona
que faci d'integradora,
que ajude a integrar
totes les famílies
perquè és que si no
moltes vegades
és realment impossible.
Aquí està passant
que es pot entregar
la clau d'una vivenda
amb una família normalitzada
en teoria
i quan ha passat dos mesos
el que viu dins de la vivenda
ja no és la persona
que li has donat la clau,
és una altra.
Què està passant?
Tots lo sabem.
Però són coses difícils
que es poden tractar
d'una manera...
Jo sempre he dit
que els temes socials
no són temes
per anar aireant-los
en les seves qüestions
més íntimes,
sinó jo crec
que té una part
que s'ha de
no amagar
però sí tractar
d'una manera sutil,
d'una manera
tranquil·la, sossegada
i anant buscant solucions
i treballant socialment
amb aquestes persones.
Però és la realitat.
Per tant,
en aquell moment
el que s'ha eix posat
una persona
perquè aquesta escala
s'integri,
perquè sàpiguen
que és viure en convivència,
perquè d'alguna manera vigili
si en algun moment
n'hi ha una vivenda
que s'ha traspassat
amb una altra
per una quantitat de diners
i que si no te n'adones
ja no és la persona
que li has donat la vivenda.
Tot això es dona.
Això és una realitat.
I com que és una realitat
hem d'anar a treballar
en realitats.
No hi ha hipòtesis
que al final
el que te comporten
és que quina llàstima
de gent
que l'han dissat al carrer
amb no sé quantes criatures,
però la realitat
és una altra.
Però la fractura
de sèrc social
que reflexa
l'antropòleg Paco Marín
que és qui ha fet aquest estudi
a què es refereix
exactament quines són
les conseqüències
avui en dia
de la fractura social
que pot estar
doncs experimentant
el barri de Camp Clar
en aquests moments.
En què es concreta?
En què es materialitza
el dia a dia?
És que és molt difícil.
No es pot
quan una qüestió
com la de Camp Clar
o com la de qual altre
lloc de la nostra ciutat.
Parlem perquè és
el pla d'actuació.
Exactament.
Però aquesta localització
la podríem trobar
molt també
a qualsevol altint dret
de la nostra ciutat
i la podríem trobar
a qualsevol altint dret
de qualsevol ciutat
de la península
i de Catalunya.
Per tant,
no estem parlant
d'una cosa
que no només és de Tarragona
sinó que desgraciadament
tenim una societat
que l'han creat
una mica entre tots
i que estem patint
aquesta forma
de crear la societat.
Per tant,
quina és la problemàtica?
És una suma
de conseqüències
i moltes vegades
inclús
de les pròpies conseqüències
de la pròpia gent.
O sigui,
si nosaltres tenim
en unes...
moltes vegades
la realitat
no es veu realment.
Per tant,
què està passant a Camp Clar?
Entre altres coses.
Per exemple,
arriba una família
que normalment
quan se li entrega
la vivenda
és una família
amb problemes socials,
que l'assistència social
està al darrere
d'aquella família,
però que realment
té una problemàtica
que ningú la sap.
Parlem molt clarament
d'una família
que estigui fent
la venda de paperetes,
de drogues.
Estem parlant
d'aquelles petites paperines
que mai l'agafaran
un policia,
que mai la podran fer
que és la veritat.
Per això,
què comporta?
Que aquella mateixa família,
quan està un temps
a la nostra ciutat
i li han donat
una vivenda,
desapareix.
Però desapareix
dissant dins de la vivenda
amb una altra família
que fa exactament
el mateix que feia ella.
En la qual cosa,
si a dinsa,
que és la que entrega
les vivendes,
no se n'adona
que aquella família
ha canviat,
allò és un dia
al darrere de l'altre.
I aquesta mateixa família
és la que d'alguna manera
canalitza aquest altre
que ha vingut
de no saber d'on
perquè demani
una altra vivenda.
I clar,
quan te demanen
una vivenda,
la seva problemàtica social,
el fet de promèdia
d'una vivenda social
és real,
té puntuació suficient
perquè la doni
a ser una vivenda.
El que no sabem,
el que no tenim coneixement
en aquell moment
és què passarà després.
Per tant,
estem parlant
de famílies
que poden donar
una cara a l'exterior
i ser una altra cosa.
a moltes necessitats
d'ajuda,
d'integració,
però mai
de fons econòmics
perquè sabem treure diners
d'on no caldria
treure diners.
Per tant,
és una problemàtica
que va sumant contínuament.
Tot això,
el que comporta
és que moltes vegades
no tens
ni la prova
que les criatures
vagin a l'escola.
És una lluita contínua
ni que sembli
que no eix així
perquè realment
s'està treballant
moltíssim a Canclar.
Intentar vigilar
la canalla
que no va a l'escola,
que avui està
ni demanó,
o sigui,
és un món
canviant totalment
i això no és nou.
Estem parlant
que el món
que nosaltres
fa uns quants anys
amb un criteri
que estic content
d'haver-lo fet
van desmantelar
el barri de l'Esperança,
aquesta gent
no va desaparèixer
del mapa.
D'alguna manera
algú va quedar
i van intentant
de tornar a replegar
i la nostra feina
tenim
perquè això
no es replegui
una altra vegada.
No podríem centrar
la nostra atenció
exclusivament
en el barri
de Canclar.
Evidentment,
hi ha determinats
perfils
i determinades
problemàtiques socials
aquí sinó arreu de l'Estat
perquè realment
aquesta societat
que hem creat
com vostè va deixar deia
està creant
un quart món
que diuen
i dic no només aquí
sinó arreu de l'Estat
les demandes
de polítiques socials
cada cop seran
més grans.
Tenim
tot un col·lectiu
de persones
que venen de nou
en unes situacions
difícils i irregulars
que també imagino
que faran
que s'incrementi
aquesta demanda social
d'ajudes
i de plans
ben estructurats
que ara en un futur
perquè es poden buscar
solucions puntuals
en un moment determinat
a un cas concret
però caldrà fer
polítiques més generals
no?
No, no, indiscutiblement
jo m'agradaria dir una cosa
per acabar
en el tema de Can Clar
el meu agraïment
a totes aquelles persones
i entitats
que des de dins del barri
des del propi barri
de Can Clar
estan en aquest moment
treballant conjuntament
en l'administració
per intentar dignificar
el seu barri
el seu
el que volen
el que s'estimen
el que volen
continuar tenim
jo crec que aquestes persones
que són molt valentes
de estar treballant conjuntament
en l'administració
són les que donaran
una visió molt nova
d'aquí a un temps
del barri de Can Clar
i vull donar
el meu agraïment
des d'aquest medi
de comunicació
des de la nostra ràdio
perquè sàpiguen
que tindran
l'administració
al seu costat
perquè realment
sols no el podríem fer
necessiten la complicitat
de la gent
que viu al barri
per treballar-lo conjuntament
i la coordinació
de totes les administracions
que treballen coordinades
que aquest és un dels punts
també que es va posar
damunt la taula
no, però de veritat
jo crec que en aquell moment
sí que n'hi ha
una bona connexió
jo inclús recordo
que ahir per exemple
en aquesta presentació
estava la consellera
la delegada
de Benestar Social
la senyora Carme Borbonés
i inclús
com que realment
les consellers
de Benestar
normalment a l'agost
i a l'oriol
no fem vacances
doncs ja van quedar
perquè tenien de fer
una trobada
per marcar una mica
de temes
que haurien d'anar
a treballar conjuntament
en el qual
sí que estem treballant
conjuntament
i això es nota
ni que moltes vegades
es veu més
doncs aquella cosa
que no ha sortit
massa bé
o que té més problemàtica
però que no es veu
la veritable feina
que estan portant
a terme assistents socials
educadors de carrer
i que realment
doncs és important
plans d'integració
de formació
per intentar
que la joventut
doncs d'alguna manera
doncs torni
a ser una persona
normalitzada
perquè realment
el que s'hi hem de treballar
moltíssim més
des de l'escola
que ja es fa
en aquest àmbit
i indiscutiblement
tenir doncs aquest
camp de gent
entre 14 i 20 anys
doncs que
que no hi ha manera
de reconduir
que nosaltres
estem en aquest moment
doncs inclús
fent programes
de formació
i que tot anirà a sortir
i que està dins d'aquest pla
se'ns tira el temps
a sobre
com us deia
és una conselleria
molt amplia
són temes amplíssims
necessitaríem un programa
per cadascun d'ells
en línies generals
hi ha moltíssims aspectes
el tema de les dones
maltractaments
parlàvem de coordinació
amb les administracions
no fa gaire
vam parlar amb persones
que estan treballant
des de la Generalitat
però també des d'entitats
en el tema dels maltractaments
a les dones
de donar-los
un circuit
una mica únic
perquè aquestes dones
doncs puguin trobar
una solució
que de vegades
no la troben
no troben aquesta resposta
també aquestes dones
apostaven
perquè hi hagués
una bona coordinació
entre tots els agents
entitats
organismes
que treballen
en polítiques de dones
sobretot
en temes relacionats
amb el maltractament
perquè és un tema
que s'està disparant
d'una manera extraordinària
sí, sí
està disparant
extraordinàriament
i el que jo crec
que han començat
a trobar elements
i eines
per treballar més conjuntament
i més des del fons
que és des de la llei
recordem que no fa
massa dies
al Congrés de Diputats
s'han aprovat
una llei molt important
de cara a les dones
i que això
s'afoverirà
que en el moment
que aquesta persona
presenta la dificultat
el rodatge
que ha de fer
per arribar
a una situació
d'ajuda
de situació
de millora
de la seva propa persona
és des del moment
que arriba
diuen que el circuit
és una mica laberíntic
ara
a veure
tot quan comença
costa
o sigui
jo he de dir
que en aquests temes
ningú és un expert
o sigui
una mica
el que sí és
és que anem treballant
conforme arriben les coses
s'intenten d'anar millorant
el que realment
va fallant
com a totes les coses
quan comences
qualsevol mena
de programa
per intentar
de resoldre
una problemàtica
indiscutiblement
que al començament
doncs
per molt que
hagis fet un programa
molt ben fet
sempre n'hi ha alguna cosa
que quan arriba
aquella persona
que té la dificultat
te parla
d'un fill
que tu no t'havies donat
compte
d'un hilo
que ningú havia vist
i que això vol dir
que s'ha de treballar
per aquest camí
que no l'havien comptabilitzat
però realment
jo crec que en aquell moment
sí que estem treballant
força
en aquest sentit
i la resposta
que es dona
és molt ràpida
en aquell moment
una dona maltractada
que faci la denúncia
la resposta
davant de la pròpia policia
ha canviat moltíssim
o almenys
s'està canviant
el tracte que s'està fent
en aquell moment
des de la pròpia administració
sigui la Generalitat
ha de fer més treure
aquella persona
i posar-la
si el pis està ocupat
doncs la posem
en un hotel
perquè estigui realment
separat
i he de recordar
que si fa uns quants anys
gastaven en aquest tema
doncs uns certs diners
estic dient
que en aquell moment
estem gastant
100 vegades més
del que es gastava abans
perquè realment
pensem que és una cosa
d'aquelles
que és una urgència
i que no esperarem
a veure si tenim
partida pressupostària
si no hi ha partida pressupostària
en el moment
ja la buscarem
perquè aquella dona
ha de sortir de casa seva
i ha d'estar col·locada
d'una manera
que pugui estar segura
i tranquil·la
i d'aquí començar a treballar
Ara parant en aquest tema
quina és la funció
que té l'Ajuntament
en aquest cas
la Conselleria de Política Social
A veure
és que la forma
de competències
estan molt repartides
Sí, és que estan repartides
però sí que és veritat
que es treballa conjuntament
la dona arribi on arribi
té la resposta ràpidament
tant si arriba
a la Generalitat
com si arriba
a l'Ajuntament
com si arriba
a un guàrdia urbana
com si arriba
a la Policia Nacional
la resposta inicial
és ràpida
perquè ells deriven
i en el moment
que deriven ràpidament
torno a dir
no estem dient
ara no preguntem
vostè té família
vostè té recursos
no escolti
vostè té això
de moment
la posem aquí
després ja en parlarem
o sigui
jo crec que tot això
ha donat
una resposta
molt més ràpida
i que li dona
a aquesta persona
una seguretat
que és l'important
i una vegada
aquesta persona
se sent segura
que ningú la fa ballar
d'un costat cap a l'altre
això és el que li dona
la seguretat
inclús
de poder manifestar
la seva problemàtica
i arribar més aviat
al problema
perquè és veritat
que moltes vegades
una dona
quan arriba
d'un maltractament
inclús la seva forma
d'expressar-se
moltes vegades
és retinguda
i tot això
és perquè
encara té
aquella sensació
d'inseguretat
en aquest moment
sí que se li dona
la sensació
de seguretat
i això
canalitza
tota la seva problemàtica
molt més ràpidament
de cara
a la persona
que l'ha d'atendre
i per tant
jo crec que és
l'important
que estem treballant
totalment
compenetrats
que si n'hi ha una persona
i arriba a la Generalitat
a l'endemà
l'assistent social
de la zona
que correspon
sap què ha passat
si arriba a un guardi urbano
tothom és
el dia següent
té la persona
d'alguna manera
connectada
amb la resta de la xarxa
i tot això vol dir
que se donen
respostes molt més ràpides
i molt més ràpides
vol dir
ara i aquí
i això sí que és veritat
torno a repetir
molt clarament
l'ordre és
escolti'm
si arriba una dona
no em preguntin
si n'hi ha partida
pressupostària
ja la treurem
perquè aquesta dona
ha de ser atesa
ràpidament
diguem-ne que
en qüestió
de l'atenció
d'urgència
el tema està arreglat
el després
tot el que és
tots els itineraris
a través de la justícia
a través de com
aquella dona
pot anar reconstruint
la seva vida
segons
diuen
les persones
que treballen dia a dia
amb el tema
encara queda molt de camí
per recórrer
no ho diem nosaltres
sinó les persones
que estan cada dia
treballant en aquesta qüestió
no, no, no, és indiscutible
és indiscutible
que estem dient
que nosaltres estem fent
una tasca
d'intentar arribar
el més possible
al problema
i el més ràpidament
però és indiscutible
que te trobes moltes vegades
a la pròpia barrera
moltes vegades
inclús de la pròpia persona
que no sap què fer
o sigui
amb una persona
que en un moment determinat
li falla la seva vida
i que es troba en un moment determinat
que potser tenia
la seva casa
el seu marit
i que un dia arriba a casa
i l'estovalla
que ella dona
es queda fora de lloc
perquè no sap què està passant
jo trobo
verem
és molt difícil
és una situació
que s'ha d'anar treballant
des d'abans que passi
jo en aquest moment
vull recordar també
que s'ha creat també
el Congrés de Diputats
i perquè l'he presentat jo precisament
doncs
una fórmula
en la qual cada vegada
que es fa una llei
o un reglament
s'ha de valorar primerament
quina implicació
o quina serà
el que comportarà
per a les dones
per intentar d'anar avançant
si realment serà
aquella llei
una forma de discriminació
de cara a la dona
tot això
jo crec que és una feina
que es fa des de la base
i que anirà
d'alguna manera
donen respostes
a arribar
a la total
violència zero
que diem
que és difícil
indiscutiblement
que tindré molts problemes
indiscutiblement
que la societat
que han creat
és una societat
complicada
a tots els nivells
indiscutiblement
però que s'està treballant
també és veritat
Parlem d'una altra col·lectiu
el dels joves
per exemple
continuen endavant
polítiques i campanyes
com les que s'han fet
en els anteriors mesos
sobretot
adreçades a la prevenció
sí
sí
jo sempre vull dir
una cosa molt clara
quan començo a parlar
de drogues
i de joves
tenim una part
de joventut
encantadora
meravellosa
coherent
responsable
i tenim
una altra part
que no és tan gran
que és la que més es veu
que és aquesta joventut
que sembla ser
que no s'acaba
de col·locar enlloc
que no volen estudiar
que acaben
realment
amb la pastilla
o amb la droga
d'una altra manera
en aquell moment
doncs a la coca
però que realment
tenim l'obligació
de treballar-lo
és el futur
en la qual
no és que s'hagi començat ara
jo crec que tot allò
que s'està fent
tant del servei de drogues
de la Generalitat
com nosaltres
que també estem
en permanent contacte
i en permanent
tasca conjunta
jo crec que és important
però torno a repetir
és que estem parlant
d'un problema
que l'ha creat
la nostra societat
i que indiscutiblement
no és que hagi crescut
és que n'hi ha un canvi
de la forma
de la drogadició
i tot això
cada vegada
és de canviar
o sigui
no és que tinguis un programa
que diu
la droga
si nosaltres fem això
sinó que cada dia
el món va canviant
va canviant
la forma
de com s'entra en la droga
de com s'ha de sortir
de la droga
i tot això
doncs són problemàtiques
que han de portar
a una formació
i a programes
que ajudin realment
i torno a repetir
no són coses fàcils
no és una cosa
que es pugui
arreglar
d'un dia per l'altre
però si és un tema
que ens preocupa
i que treballem
i torno a repetir
ara jo
segurament que fa 8 anys
quan jo estava benestar
diria
que la connexió
no era tan bona
però jo és que en aquell moment
el que crec
és que s'han donat compte
que han de treballar conjuntament
i allò de sumar esforços
sempre és positiu
de cara a la persona
que d'alguna manera
s'ha treballat molt en aquest sentit
amb altres organismes
en el tema
de la prevenció
i les campanyes
adreçades als joves
jo crec que ha donat
una resposta positiva
el que passa
que no sempre estarem
nets de tot allò
parlem d'un aspecte
jo no sé si dic més positiu
de la nostra societat
si més no
més positiu
per a aquelles persones
que se'n veuen beneficiades
com és el tema
del rebut de la
de la brossa
de la gent gran
és molt curiós
jo m'he trobat
amb molta gent gran
que té un problema
i és que en el moment
que demana
l'ascensió de la brossa
és una persona viuda
com a norma
que es troba
que ha de fer
un munt de papers
perquè resulta
que quan se li va morir
el marit
mai no havia arreglat
els papers
continuava tenint
l'IBI
a nom del seu marit
la vivenda
a nom del seu marit
del rebut de no sé
com a nom del seu marit
i ara
es troba que això
l'ajudarà
també a refer
totes aquelles coses
que d'alguna manera
tenia d'haver posat
al seu lloc
en el moment
de la desaparició
de la seva parella
dic el marit
perquè normalment
n'hi ha més dones
com és
i també és veritat
que al carrer
qui més te manifesta
doncs aquestes coses
són sempre les dones
però la veritat
és que en aquest moment
estem al voltant
de 600 parelles
o persones
que ja han demanat
aquesta ascensió
i que del pressupost
que inicial
que havien posat
doncs estem gairebé
a la meitat
del pressupost
en la qual
estem dient
que marxem
amb una partida
pressupostària
que va en correlació
a les persones
que ho estan demanant
i que el que sí
crec que necessiten
la gent
i que intentem
donar tota la informació
és que la gent
acabi d'informar-se
i que vingui a l'Ajuntament
i que se li informi
tota la tranquil·litat
perquè el tema
del rebut de la brossa
és molt important
l'Ajuntament
de Tarragona
no pot pujar
les pensions
de la gent gran
però sí pot ajudar
que no hagin de pagar tant
que és la iniciativa
que es va prendre
i per tant
jo sí que estic contenta
de la forma
en què en aquest moment
la gent gran
s'informa
i que en aquest moment
ja tinguin 600 persones
acollides
aquest pla
que d'alguna manera
les deixarà
sense pagar la brossa
que es va posar en marxa
el mes de maig
sí
un temps relativament curt
sí
fa molt poquet
sí
es va començar
a parlar
abans del temps
però bueno
la gent va començar
a fer l'utilització
doncs d'anar
sobre el mes de maig
un altre col·lectiu
que també canvia
i mostra
un altre model
del que podríem tenir
fa uns anys
moltes persones grans
que viuen soles
algunes d'elles
amb discapacitats
també des d'aquesta conselleria
el tema de l'atenció
a la gent gran
doncs deu ser
un dels grans
reptes
i dic reptes
no perquè no
sinó perquè és una feina
continuada
sí sí
però bueno
torno a repetir
jo
a veure
jo m'he dit sempre
que l'Ajuntament de Tarragona
ha sigut pioner
en moltes coses
en temes
de temes socials
de disminuïts
i de discapacitats
i de gent gran
ha sigut pionera
però l'ha fet
d'una manera tan discreta
que moltes vegades
perquè són temes
que ja he dit abans
que s'han de tractar
d'una manera sutil
no s'ha donat del ressò
però realment nosaltres
des de fa moltíssim temps
estem treballant conjuntament
en entitats de disminuïts
que han volgut fer
doncs una residència
o un pis residència
o dos vivents de residència
per les seves
per els seus fills
que és una
una iniciativa
dels propis paris
i que l'Ajuntament de Tarragona
acaba cedint
o proporcionant
un terreny
un espai
o moltes vegades
inclús la vivenda
amb un preu més mòdic
perquè puguin crear
aquesta forma
nova d'atenció
a un disminuït
que és la integració
des de la pròpia
família
dins d'un pis
jo recordo
que n'hi ha alguns
a Tarragona
i que es van fer
doncs una mena
de residència petita
amb dues vivendes
conjuntes
i que estan vivint
una sèrie de persones
disminuïdes
però que d'alguna manera
sota la vigilància
dels familiars
i alguna persona
preparada
doncs estan vivint
en aquesta vivenda
residència
i que jo crec
que l'Ajuntament
sempre ha estat davant
ja és indiscutible
que parlem
que quan un taller
ocupacional
o qualsevol entitat
de gent disminuïda
ha fet un taller
ocupacional
o ha creat una entitat
l'Ajuntament de Tarragona
sempre ha estat allà
per donar-li un terreny
o per ajudar-los
podríem parlar
des de paràlisi cerebral
a l'associació Aurora
moltíssimes entitats
que l'Ajuntament ajuda
i que crec
que és la seva obligació
perquè torno a repetir
que quan hi ha
una iniciativa dels pares
per buscar solucions
l'administració
ha d'estar indiscutiblement
al seu costat
perquè és veritat
que l'administració
i menys l'Ajuntament
que no és la seva competència
no podrà resoldre
els problemes
d'aquestes persones
però sí
ha d'intentar d'ajudar
ha d'intentar
de canalitzar
tot el que sigui
de la resta d'administracions
que tenen competències
i indiscutiblement
ha d'ajudar
des de la seva vessant
com a Ajuntament
per intentar
de donar aquesta ajuda
a suport
als pares
que realment
fan una iniciativa
i un esforç
per buscar unes solucions
als seus fills
per el dia que faltin
hauríem de posar
un punt i final
jo diria que
quasi que posem
un punt i seguit
si continuem
un altre dia
senyor Expósito
perquè de fet
tinc la sensació
que hem parlat
de moltes coses
però que encara
en queden moltes
per allò que dèiem
de l'amplitud
que té l'àrea
de serveis socials
està un plaer
conversar
aquesta estona
esperem poder fer-ho
pròximament
i que puguem anar
aportant solucions
i analitzar
sense cap mena
de perjudicis
tots aquells problemes
de caràcter social
que ens podem trobar
a la ciutat de Tarragona