El matí de Tarragona Ràdio hem decidit cada divendres a aquesta hora
fer una repassada a algunes de les festes populars de Catalunya en general,
centrant-nos en algunes d'interès turístic nacional.
Una potser de les més espectaculars que arriben aquest cap de setmana
és la 25a Diada dels Reiers,
que se celebra a la pobla de Segur i al pont de Clavarola per llar Sant Jusà.
Per parlar d'aquesta festa tan tradicional,
per parlar de la tradició dels Reiers,
hem volgut contactar amb la Laura Gordó,
una membre de l'Associació Cultural dels Reiers de la Noguera Pallaresa.
Laura, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Suposo que ja tot en marxa, tot preparat,
perquè és un cap de setmana intensíssim que us comença tot just aquesta mitjanit.
Bueno, doncs sí, avui de fet serà un dia bastant intens,
ultimant els últims preparatius i, bueno, com tu has dit,
perquè aquesta nit ja comença la festa.
Aquesta nit comença la festa, una festa declarada d'interès nacional,
que doncs ja és un guardó força important,
al voltant del món del Reier, un món que s'havia perdut gairebé completament.
Bueno, s'ha perdut perquè, simplement perquè és un ofici que ha desaparegut.
És un ofici que va desaparèixer a principis del segle XX,
perquè van arribar novetats com podria ser un camión o una presa,
per fer que l'ofici de Reier, que era el de transportar fusta pel riu,
doncs desaparegués perquè hi havia altres mitjans per fer-ho molt més eficaços.
I com, doncs, s'ha us acut des de l'associació d'hi tornem a recuperar,
tota aquesta tradició de transportar la fusta pel riu,
si recorden aquelles famoses imatges de Josep Borrell
a sobre d'un rai cada any en aquesta festa,
com comença tota la muda de recuperació de la cultura i la tradició del Reier?
Bueno, doncs de fet, ja ho has dit abans,
també és el 25e any que se celebra la diada,
fa 25 anys un grup de gent de la Pobla va decidir una mica
fer un homenatge a el que era l'ofici de Reier,
perquè encara hi havia antepassats,
hi havia gent de Pobla, gent gran, que havien sigut Reiers,
i això va fer perquè Pobla era una de les tres poblacions de Catalunya
on més es vivia l'ofici de Reier,
era una població que era molt Reiera,
molta gent vivia en aquest ofici.
i aleshores, com que se sentia molt
i encara quedava algunes persones que havien sigut Reiers,
es va decidir recuperar una mica per fer un homenatge
que havia sigut un ofici del que havia viscut la població durant molt temps.
I després 25 anys de festa,
una festa realment espectacular,
segons les imatges que veiem a la televisió,
perquè això de Reier era un ofici,
però ara sembla gairebé un esport d'aventura, no?
Home, la veritat és que és bastant perillós.
Quan veiem que, per exemple, hi ha esports d'aventura,
com el ràsting o l'Hidrospeach,
que van aixant pel riu,
la veritat és que baixar en un rai també és perillós,
però, bueno, perillós dins d'uns límits,
però és molt, molt emocionant, sí, sí.
Laura, tu hi has baixat?
Sí.
Varies vegades, suposo, com a membre de l'associació.
Què tal, l'experiència com és? Explica'ns-ho.
Sí, molt bona.
Ja et dic, és una experiència molt emocionant,
perquè és baixar per un riu i baixar en velocitat,
i has d'anar aguantant l'equilibri a sobre del rai,
perquè les vigues de fusta s'estan mullades
i amb el calçat que portem,
que és la vigatana catalana,
doncs la pots relliscar
i, bueno, i si tens alguna ensurt
i xoques contra alguna pedra...
Sí, és emocionant, està molt bé.
Home, és emocionant i suposo que, doncs,
també espereu tot l'any per aquest moment, no?
Aquest parell de dies, tres dies de festa contínua,
que, a més a més, s'ha anat modernitzant,
és a dir, a banda de la tradició
de la baixada dels rais pel riu,
també, doncs, veig que teniu
quantitat d'activitats paral·leles
adreçades a tot tipus d'edat.
Sí, la...
O sigui, l'activitat més coneguda
és això, és la baixada pel riu,
que es fa el diumenge al matí,
però, doncs, al voltant d'això,
s'ha intentat fer
tot un seguit d'activitats
també relacionades amb l'ofici de raiet,
doncs, per una mica ampliar la festa
i donar més oferta
a la gent que ho ve a viure, no?
I pot ser, per exemple,
una mostra d'un taller de muntatge de rais
al parc municipal,
on es pot veure com es construeixen els rais,
que és una cosa molt curiosa,
perquè dona molta feina.
La gent potser no n'és conscient
i es fa d'una manera totalment tradicional.
després es fan sopas populars,
es fan valls,
es fa un concurs de barranqueig,
on s'han de baixar troncs pel riu,
però corrent,
al costat de...
De veritat.
Caminant, o el que puguis, no?,
amb parelles,
es fan concursos,
perquè també d'una manera
com transportàvem fusta el raies,
no només muntant el rai,
que és que de l'embarcació
i alhora la mercaderia que baixàvem pel riu,
sinó també a vegades,
depèn de com era el riu,
si hi havia molt poca aigua,
doncs havíem de baixar caminant,
o...
Sí,
caminant,
amb la fusta,
al costat,
i l'havíem d'anar empujant
amb la ganxa,
que és un instrument que seien
servir els raies,
que és com un pal
amb una punxa
a la punta,
doncs fent baixar els troncs,
empujant-los.
I a més a més,
aquest any doneu
la ganxa d'or 2003
a Jordi Pujol.
Sí,
sí,
aquest any coincideix
que li donem el Jordi Pujol,
cada any
es dona a una entitat...
Expliquem què és la ganxadora,
en tot cas.
Mira,
la ganxadora,
t'ho explico.
La ganxa,
ja t'he dit,
és un instrument
que feien servir
una eina
que feien servir els raies,
que ja t'he dit,
és com un pal,
és un bastó,
amb una punxa,
doble punxa de ferro
punta,
i la feien servir
per desembarrancar
la fusta del riu,
per empujar els raies,
i aleshores,
com a símbol,
bé,
fem des de fa 25 anys també,
una ganxa d'or
petiteta
que es dona cada any
com a agraïment
a una persona
o a un membre,
a una associació,
a una entitat,
com a agraïment
per la col·laboració
amb l'associació.
Llavors,
aquest any
heu decidit,
mira,
doncs,
li donem a Jordi Pujol,
que és el darrer any
que serà president
de la Generalitat
i candidat
en qualsevol carrera política,
diguem,
o sigui,
que és una mica
una data força especial,
no?
Sí, sí, sí.
I escolta'm una cosa,
hi ha el fi de festa
amb la cantada popular
de la cançó
del raier.
Heu recollit,
suposo,
la tradició també popular
perquè els raiers
també devien cantar
a sobre dels rais
quan baixaven pel riu.
Sí,
i, bueno,
hi ha aquesta cançó
que és
la tipica cançó
del raier
que, bueno,
fa
molts anys
que
és com a
també un símbol
de l'ofici,
no?
Hi ha totes les festes
que fem,
la cantem
i,
sí.
Una cançó
que serà,
doncs,
principi i final de festa,
suposo que la canteu
tots i us la sabeu
de memòria.
Laura,
com és el rima
de la festa?
Jo suposo que comences avui,
no dorms gens.
Doncs no massa.
I fins diumenge
sense parar, no?
Sí,
serà un cap de setmana
d'estar espectacular,
bastant cansat
perquè,
a part que volem disfrutar
de totes les activitats
igual que els altres,
les hem d'estar muntant
i, clar,
ho intentes fer tot
i al final acabes
tan cansadillo,
però, bueno,
val la pena.
Les heu de muntar
i, a més a més,
l'afluència de públic
és espectacular cada any, no?
Sí,
hi ha moltíssima gent,
ve molta gent,
s'ha fet molt coneguda
en aquesta festa
i, clar,
és molt maco
perquè la Pobla
no és una població
que sigui molt gran,
té 2.500 habitants
i, clar,
per la festa de Rayets
es reuneix
bastanta gent
i és molt maco
i amb molt ambientillo.
I l'any que ve,
esperem encara
que vingui molta més gent,
bueno,
gairebé segur
que vindrà
el doble de gent
perquè l'any que ve
celebrarem
la trobada internacional
de Rayets
a Pobla
que cada any
es fa en un país diferent.
És a dir,
la 26ena
diada del Rayets
tindrà un sabor molt especial.
Sí,
això mateix.
Escolta'm, Laura,
tu ets molt jove,
no?
Quants anys tens?
23.
23 anys.
Sí.
Resulta curiós
que en una associació
per recuperar
un ofici antic
hi hagi gent jove
que suposo
que no ets l'única
que deu haver-hi
molta gent molt jove,
no?
Sí, sí,
som molt, molt jove.
Bueno,
això passa com a tot,
no?
Doncs a les associacions
qui ho va començar
a muntar,
doncs,
bueno,
els seus fills
s'hi posen,
gent del poble
que li crida molt l'atenció
i, bueno,
llavors ells mateixos
han anat delegant
una mica
la funció
de portar
l'associació
als més joves,
que sí que és veritat
que és estrany
perquè,
per exemple,
amb trobades internacionals
amb altres associacions,
doncs,
som l'associació
on hi ha més gent jove.
Els altres,
doncs,
és gent gran,
ja et dic
que potser
els que ho van començar
a muntar
i els joves
encara potser
no s'hi han agafat massa
i nosaltres
a poble
som molts,
tots més o menys
tenim la meua mitja edat
o 25,
30,
inclús
de més petits,
també.
En tot cas,
això és una garantia
de futur
de l'associació
com a mínim
per 25 o 30
diades
del reies més,
no?
Això espero.
Doncs, Laura,
que vagi molt bé la festa,
convidem a tota la gent
que ens estigui escoltant
que tingui el cap de setmana lliure
que se'n vagi a veure
un veritable espectacle
de tradició popular,
podríem dir-ho així,
i que vagi molt bé
sobretot la festa del Tecno-Rai
d'aquesta nit
que m'ha fet molta gràcia
el títol.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies.
Molt bé, Laura,
moltes gràcies.
Una abraçada.
Adéu-siau.
Béu.