Bé, estem aquí al Teatre Metropol, on l'equip artístic del Camí del Riarol
està realitzant un assaig d'aquest espectacle que ens presentaran a l'estrena
el proper divendres al vespre.
Ens acompanya el seu director escènic, Feliu Formosa.
Moltes gràcies per acompanyar-nos així entre assaig i assaig.
Molt bé, gràcies a vosaltres per venir, eh?
Feliu, ens presenteu aquí a Tarragona i en estrena al Camí del Riarol.
Què és el que podran veure els espectadors que s'apropin al Metropol aquest divendres?
Mira, és un cicle de líder, de cançons, del Schubert, que li hem donat un tractament escènic.
Hi ha un tenor, un baríton i una ballarina que l'he portat jo de Barcelona, diguem, no?
Perquè el tenor i el baríton són d'aquí, de Tarragona.
I ell, la ballarina i jo, que sóc el director, diguem, venim de Barcelona, no?
Llavors es tracta una mica d'aclarir al públic la línia argumental del cicle aquest de líder, del Schubert, no?
De cançons d'aquestes, que és la història una mica d'un moliner que va per un Riarol i va buscant i pensant en una molinera que no la troba mai, etcètera.
Que al final figura que es mori al Riarol la cull, no? Amb les aigües del Riarol.
Això, aquest argument, és molt mínim, eh?
Llavors es tracta de visualitzar-ho una mica, d'aclarir-li al públic algunes coses de l'argument,
encara que, com que canten en alemany, doncs, més aviat ens ho aclarim nosaltres mateixos, no?
Però, bueno, en tot cas, la proposta estètica que hi ha, és a dir, el públic veurà unes accions
i potser sí que li servirà per entendre una mica el que passa, no?
Encara que sigui en alemany.
Com Vens deia, el Camí del Riarol es basa en cançons de Schubert i poemes de Müller.
Podríem dir que aquest és un espectacle artístic així multimèdia, que ens barreja música, poemes i representació teatral?
Bé, no, la base, diríem, són els líders de Schubert, les cançons del Schubert,
amb la lletra del Müller, que era un poeta de la seva època, però són cançons, eh?
No barreja... El que passa és que nosaltres hi apliquem aquesta presència de l'acció física de la dansa,
hi posem un personatge femení que no parla, però que es relaciona amb els dos personatges
i que fa una mica el paper del Riarol i de vegades el de la Molinera i això,
i que ajuda, doncs, com t'he dit abans, ajuda una mica, doncs, a justificar l'argument aquest, no?
A entendre'l, o en tot cas, a veure unes accions que serveixen perquè la música i la veu, doncs, arribin més al públic, no?
Aquest cicle de líder s'ha muntat altres vegades, eh? Hi ha altra gent que l'ha muntat a l'estranger, no?
Sembla que ara mateix a Alemanya s'està fent, no?
I llavors, clar, com que en principi és un cicle de cançons per concert,
llavors, clar, la persona que ho munta i la gent que ho fa han de trobar-hi una solució escènica que sempre pot ser diferent, no?
Respecte a aquests altres muntatges que comentàveu, en la mateixa base, introduïu algun element nou?
No, no, no, bueno, tot és nou, diríem, nosaltres, jo no els he vist, aquests muntatges, no?
Diguem, la meva idea era que necessitava una presència femenina, no?
La vella Molinera és un títol femení, no?
I, en canvi, això ho canta, el Xubero va dedicar a un...
Ho va escriure per un tenor, però li va estrenar un baríton, i des de llavors sempre ho canta un baríton, no?
I això sempre es fa com a concert, o sigui, períton i piano i prou, no?
Però, bueno, també hi ha algun muntatge que s'ha fet, no?
I nosaltres n'hem fet un altre, diguem, no?
Jo de seguida vaig... de seguida em va venir la idea que una presència femenina muda
serviria per enllaçar-ho tot, per coordinar-ho, per justificar-ho,
per donar-li més... més coherència a tot el muntatge, no?
És com si fos el lligam de tots els elements.
Sí, la ballarina és una mica el lligam, no?
Senyor Formosa, estem veient ara una mica, doncs, el muntatge que s'està preparant.
Quina s'ha posat en escena? Quins elements podem veure aquí en el teatre?
Hi ha una mena de... hi ha la roda de molí, que en aquest cas és molt estilitzada,
perquè és com aquest tipus de paper, d'acordió de paper, no?
Com aquests molinets que té la canalla, no?
Que jo crec que fa bonic, i després hi ha al fons hi ha un plafó,
que és com el fons del Rierol, no?
És una mica... són unes pedres.
Després hi ha la presència del piano, que és important.
El piano és un element escènic, el piano de Cuba fa molt bonic.
És un element escènic primordial, no?
I la figura del pianista, la interpretació del pianista,
la manera com canvia les partitures, les actituds que té, també són importants, no?
La Llum, com a obra romàntica, juga un paper important?
Sí, la Llum juga un paper important perquè, de vegades, esclar,
ha d'il·luminar molt en primer pla la persona que canta,
i de vegades, doncs, ha de crear passadissos, espais, zones, etcètera, etcètera,
per enriquir, una mica, no?
Com si fos molts espais diferents, una mica.
La Llum, sempre, amb aquest tipus de coses que no són,
diguem que no tenen una acció teatral pròpiament dita,
sempre és molt important, perquè és un element estètic més, no?
I no serveix únicament per il·luminar, perquè es vegi,
sinó que serveix també per explicar.
En aquest cas, la Llum, doncs, també seria un personatge més,
també parlaria, no?
Sí, seria un personatge més per explicar millor la història, també, no?
O sigui, si hi ha una cançó molt dinàmica, molt ràpida,
doncs, que té una il·luminació més general,
després es passa a una cançó molt més íntima,
que només es veu de cintura damunt el cantant, diguem,
llavors apareix la ballarina per l'altra banda,
i es veu, etcètera,
i es va diversificant la llum, no?
Es va utilitzant, diguem, en funció de cada cançó, no?
Cada cançó té la seva llum diferent.
Deia, el vestuari també caracteritza els personatges,
o és un element més?
En el cas de la ballarina, no, jo crec que no.
En el cas de la ballarina,
ja té una mica el color de l'aigua,
un color gris, gris i negre,
i llavors, jo diria que el vestuari és un vestuari...
no caracteritza, per exemple, el moliner,
que és el protagonista,
i els cantants van amb unes jaquetes de collal,
de colors diferents,
colors sobris,
i, bueno,
és una cosa bastant neutra,
però que a partir d'aquesta neutralitat es mouen, no?
Llavors, sí.
El Camí del Riarol s'estrenà divendres a Tarragones,
el primer cop que la representeu.
Quines expectatives teniu?
Sí, han de venir programadors a veure-ho,
i hem fet alguna gestió,
per diversos conductes,
perquè es pugui fer dintre dels circuits
més musicals que teatrals, diria jo, no?
I a pesar de la teatralització,
perquè no deixa de ser una cosa,
doncs, un espectacle,
on pesa molt la música, no?
És el Schubert el que pesa aquí, eh?
I estem al servei d'ell, diguem-ne.
Hi ha possibilitats, doncs,
que es pugui veure el Camí del Riarol
a altres poblacions catalanes?
Això esperem, sí, esperem.
Seria bo, perquè, clar, després...
És un esforç, no?
Tota cosa d'aquest tipus sempre és un esforç,
i, clar, sempre esperes una certa compensació, no?
De moment fem aquesta cosa
que està dintre dels actes que organitza l'Ajuntament
amb motiu dels premis literaris,
i, esclar, llavors és una sessió única,
que és una sessió així festiva,
però, bueno, l'espectacle queda,
i després ja es veurà què es fa, no?
Molt bé, senyor Frumosa, per acabar,
i el tornem a deixar anar cap als assajos.
Per definir una frase o dues paraules,
com definiríem el muntatge?
Jo diria que és un concert escenificat, eh?
Amb accions afegides que pretén, doncs,
sobretot emocionar el públic, no?
Emocionar amb la música,
aquesta és molt emotiva, la música del Schubert,
i pretén emocionar, doncs, el públic que vingui.
jo crec que és prou, no?
D'acord, doncs, moltíssimes gràcies,
i fins divendres.
Molt bé, gràcies a vosaltres,
i fins una altra.