Yo creo que son las primeras jornadas sobre este tema en las que se abre un espacio
para lo que nosotros llamamos el discurso psicoanalítico,
que suele ser un discurso difícil de atravesar las cabezas.
Y hasta ahora, en todas las que yo por lo menos he asistido o he estado presente,
se habla siempre de lo que hay que decir, de lo que se dice habitualmente,
de, bueno, como decía antes, lo políticamente correcto,
que en relación a eso se crean también todos los recursos de atención.
Recursos de atención que lo que se ve, lo que se ha visto en las jornadas,
es que deja mucho que desear.
Hay muchos recursos a pesar de las quejas y poca efectividad en los recursos.
Lamentablemente tampoco se cuestiona mucho este tema,
de que haya recursos y de que parece ser que sigue habiendo una inmensa cantidad de víctimas,
una inmensa cantidad de maltratadores, o como se los quiera llamar,
y bueno, esto no es preocupa.
Doncs escolta, Clara, ja has posat molt de material damunt la taula,
que en tot cas anirem comentant, però si m'ho permeteu,
tornem a sortir a l'exterior i efectuem una nova connexió,
serà l'última amb el carrer Jaume I,
perquè sembla que l'acte protocolari d'alliurament de les claus
d'aquests nous propietaris ja s'està efectuant.
Joan Maria Bertran, Marta Montagut, bon dia de nou.
Bon dia, estem assistint a l'acte protocolari d'entrega de les claus als veïns.
Estem escoltant en aquests moments les paraules de l'alcalde Joan Miquel Nadal,
que està explicant una mica la història del solar on ha estat construït
i la zona on ha estat construït aquests pisos de protecció oficial.
Molta gent, molts veïns del Serrat Lluc han aconseguit pisos en aquesta zona.
Ara acaba aquest acte i de seguida que puguem agafarem un moment al senyor alcalde
perquè ens valori precisament aquest acte protocolari d'entrega de claus
als propietaris, als futurs propietaris d'aquests pisos
que estan desitjosos, delerosos d'entrar en els seus pisos nous.
Intentarem parlar amb Joan Miquel Nadal.
Sembla que no ha acabat el seu discurs.
Esperarem uns segons.
Sisplau, ara nosaltres anem a veure un pis perquè em fa il·lusió veure un pis.
Aquí tenen a l'arquitecte i a l'empresa constructora,
però sobretot aquí hi ha els col·laboradors de l'empresa municipal
de l'habitatge, del patronat, que els hi aniran donant les claus.
O si volen...
Dóna'm.
Estem escoltant les paraules de l'alcalde que una mica s'està organitzant a la gent
i li estan entregant directament les claus a diversos dels veïns,
nom per nom, persona per persona.
I tenim aquesta primera senyora que ha aconseguit les claus.
Hola, molt bon dia, en directe per Tarragona Ràdio.
Suposo que contenta, no?
Molt, molt contenta, sí.
Li ha donat l'alcalde, eh, les claus.
Hombre, sí, sí, una categoria.
I ha pogut veure el pis de mostra?
No, no, jo encara no.
No he vist res?
No he vist res.
Sí, sorpresa, sorpresa.
Sorpresa.
Però diu que són tan bonics, doncs mira, molt contenta.
On vivia, vostè?
A la Rambla.
A la Rambla.
Baixem a la part baixa?
A la part baixa.
Molt bé, moltíssimes gràcies.
Doncs ja veieu que l'alcalde en aquests moments,
persona per persona,
està entregant les claus d'aquests pisos de protecció oficial.
Molt bé, Marta, doncs en tot cas el que faríem,
si et sembla, vosaltres com que estareu seguint aquest acte,
l'informatiu Tarragona Actualitat,
tindrem ocasió de recollir declaracions i més informacions
al voltant d'aquesta qüestió.
Moltes gràcies, Marta, fins després.
Fins després.
Nosaltres continuem, ja veuen,
ara ja són propietaris absolut d'aquestes claus
i desitgem molta felicitat a totes aquestes persones
que ocupen el seu habitatge.
Així ho diem una mica lligant
perquè no sempre es troba la felicitat.
El tema de la violència ha estat el que ha centrat
aquestes jornades.
Deia la Clara que el tema dels recursos,
sobretot d'atenció a les dones i als fills
que pateixen aquestes situacions...
Ui, lo de los hijos...
És el tema que més preocupa.
És impressionant.
És impressionant.
I jo recordo que a divendres,
justament quan vosaltres començàveu aquestes jornades,
recollíem una dada
que es feia pública a tots els mitjans,
justament aquesta setmana,
que en el primer trimestre de l'any 2003
en 18 dones havien perdut la vida
en mans de les seves parelles.
Esclar, 18 dones en 3 mesos
és una xifra extraordinària,
per tant té molt de sentit que es facin jornades com aquestes.
Justament decían las expertas en esta cuestión de datos
que han muerto muchas más mujeres en manos de sus maridos
que mujeres víctimas del terrorismo,
si hablamos del terrorismo doméstico.
i ja que hi ha hagut aquest inciso,
parlant de casas,
dos mensajes, si me permites,
uno para el alcalde, si és que no se escuta,
de que han faltat casas de acogida
per a mujeres maltratades con sus niers.
i ja que han faltat casas de acogida.