Surt de la pròpia associació, que vam pensar que ja era hora...
L'associació ha fet coses per molta gent.
Som unes associacions ensenem de lucre, desinteressades,
per tots els morits de Tarragona,
però vam pensar que era hora de fer saber una mica més de l'associació cap enfora
i d'alguna manera premiar, entre cometes, els membres de l'associació,
els que més correm, diguéssim.
Llavors, així tot, vam obrir una convocatòria,
perquè s'hi apuntés qui volgués, el CD.
En principi, la idea era fer que hi haguessin 12 grups,
vam posar un número així, vam dir, si hi ha gent que es queda fora,
doncs en la pròxima edició ja els farem entrar.
Però al final, com que se'n van apuntar 17 i vam veure que hi tenia cabuda,
vam demanar a la gent que s'ajustés una mica els 3 minuts estàndard de temes,
que hi cabrien, perquè, clar, també hi ha una pista interactiva
i llavors la idea va sortir d'aquí i volem que serveixi una mica
per promocionar una mica la pròpia associació i, evidentment, els grups.
Voldria dir que, evidentment, està subvencionat per l'Ajuntament de Tarragona,
per l'àrea de cultura, perquè has dit que col·laboraven...
Sí, correcte, perquè m'han portat aquí un cartell molt gran,
amb aquest munt d'idees, amb un munt de...
que ja veuran aquests cartells per la ciutat de Tarragona,
amb un munt de bombetes de color verd.
Les idees són de color verd, de color d'esperança o...?
La chartres.
La chartres.
La chartres és de color groc, verdós.
Llavors, com volent, un espai multicultural
per a fer exposicions, música, on poder ensayar,
tindre un estudi de gravació i una sala d'actuacions de mitjà en la forc,
doncs estem capficats en això de la chartresa.
Llavors, el color ve a partir d'aquí.
Ve a partir d'aquí.
I també de l'esperança, suposo, no?
D'esperança, eh?
Esperança.
Ver d'esperança.
En tot cas, també és una manera de promocionar grups
que potser no tindrien altres possibilitats a nivell de discogràfiques
o de dintre del muntatge empresarial del món de la música, no?
Que, a més, ara està com a molt de moda parlar d'això
perquè hi ha una crisi tremenda.
Portem un any parlant de crisi musical?
Bueno, si portem...
Un any parlant de...
Portem...
Parlem.
Si portem una línia directa en la creació,
evidentment, últimament s'estan fent coses molt bones.
Llavors, una cosa és la creació musical, la creació artística,
i una altra cosa és el negoci musical.
O sigui, una cosa va per un lloc i una altra per un altre.
Llavors, aquest recull de temes, un munt d'idees,
sobretot és un recull de creació, d'activitat que es fa a la ciutat,
i d'un nivell super, super alt.
O sigui, jo diria que està a l'altura de qualsevol producció
que es pot fer a Madrid, a Sevilla, a València, a Bilbao,
o qualsevol lloc.
Els grups que tenim aquí a Tarragona tenen una qualitat
de les més elevades, o sigui, de veritat.
O sigui, això ho dic des de l'espai de l'Associació de Músics,
des de l'espai del meu estudi de gravació,
des de la gerencia de treballs per a redacció musical de Barcelona,
allà volem ser del que estic parlant.
I, veritablement, l'altura és incommesurable.
Evidentment, és tan immesurable i incommesurable,
valga la redundància,
que el problema que tenim és que quan presentem aquestes propostes,
aquests grups a les companyies discogràfiques,
si no n'hi ha calés darrere,
llavors d'això no, que clar, que vendrem, que vendrem, no sé què.
No ho tenen clar.
I és un problema, és un problema perquè no tot és operació de disgust.
N'hi ha més coses.
Més coses, i aquí a la ciutat tenim aquestes coses.
O sigui, podem dir que és una música per a menys gent,
gent que potser pensa una miqueta més,
que vol agafar la seva idea del que és la música
o del que són moltes coses més.
Llavors nosaltres preferim aquesta gent,
que siguin 200, 300, 1.000, 2.000, el que sigui.
Però no volem 50.000 persones que vinguin com voleu-vos, no, gràcies.
Llavors, un munt d'idees és això.
Música de qualitat, des de gent de la ciutat de Tarragona,
gent jove, gent molt jove, gent que estan començant,
i fet des d'aquí tot.
O sigui, una produció feta a Tarragona.
Des del que tenim, un estudi de gravació,
una associació de músics, i que cap a davant.
Si algú d'aquí surt amb un contracte discogràfic
com a Déu Man, o com a Déu Man,
llavors...
Farem una festa.
A veure, clar, un contracte discogràfic implica
que puguis continuar fent, més o menys,
poder viure de la música, no?
Aquella cosa tan idealista i tan fantàstica.
O no.
O no.
O significa que et deixaran amb un caball
després de gravar el primer dia.
Aquí estem.
L'altre dia vam fer un concert d'U2 a Dublín,
de l'anterior de Gira,
i un dels comentaris en una cançó
del primer disc, del primer single
que van fer l'U2 a l'any 77,
Out of Control, Fora de Control,
era que Bono va demanar als seus bares
500 lliures, deia Bonans,
el baixista el mateix,
el bateria el mateix i el THO el mateix.
En 2.000 lliures van agafar i se'n van anar a London,
van presentar el disc,
van trobar un contracte discogràfic
que, bueno, millor no parlar del contracte,
però, bueno, va ser el primer que van tenir.
I van pagar el que és el single.
Si no ho fas per aquests diners
que els va ajudar la seva família,
ara U2 no seria el que és,
l'empresa més gran d'Irlanda
en exportació de música
o de lo que sigui,
amb els beneficis més alts.
Estem parlant de 102 milions d'euros
de benefici de l'any passat
de la Gira d'U2,
per damunt de la de los Rolling Stones.
Ara mateix U2 és el primer grup.
Si parlem de diners,
parlem de diners.
Però parlem de qualitat.
U2 és un grup amb molta qualitat
que sap molt bé el que fer.
Llavors, nosaltres som petits,
estem treballant,
i aquesta és la primera proposta.
Però ja anirem fent.
Aquesta primera proposta,
que quan s'ho comentava el Ramon,
hi ha 17 grups,
que és,
diem els noms dels grups,
Twiris,
Ressaca,
Delicatessen,
Time Travel,
Los Bezoia,
No lo sé,
Spy Light,
Mad Monkeys,
Insane,
Underground Spirit,
Radio Espectra,
DQ,
ho dic bé?
Fantàstic.
Caraje 93,
One Drop,
La ràbia acústica,
Carcamals,
i Patxo Tafalla.
Què és el que trobem aquí?
Es toquen tots els pals?
Es toquen...
Tots, jo crec que tots.
Hi ha alguna tendència més marcada
cap al rock,
cap al pop,
cap a l'esca,
cap al rigui?
És que n'hi ha de tot.
N'hi ha de tot.
Realment,
a l'associació de músics,
què vol ser això?
Una associació de músics,
no de grups de rock,
ni de res.
Ara mateix som
prou de 200 membres,
i 60 bandes.
A algú li pot semblar molt,
però em falten...
Déu n'hi do, eh?
Em falten moltes, eh?
Doncs jo dic que em falten moltes.
Jo em sorprèn a vegades
de veure músics i bandes
que no estan a l'associació de músics,
per tant,
és que encara n'hi ha més.
I els que hi ha,
com deia Miguel abans,
són de molta qualitat.
De fet,
l'últim concurs a nivell
de Catalunya
que es va fer,
que era el Gamma Rock,
que s'hi van presentar
moltíssims grups
de tota Catalunya.
Que si no m'equivoco,
van retrasmetre les finals per Catalunya.
Sí, van retrasmetre les finals.
Entre dos.
I van quedar 10 finalistes
de cada província,
de molts altres,
i els dos que van guanyar,
els dos són de Tarragona,
els dos són de l'associació,
el qual demostra
que a Tarragona tenim un...
Confirma el que deia el Miguel,
que tenim una bona...
Però així tot,
volem que encara hi hagi més estils.
Per exemple,
ens costa molt
que s'apropin a nosaltres
músics de la música clàssica,
per exemple.
I ho volem,
també,
perquè som una associació de músics.
Clar.
ens costa molt
que s'apropin
a estils com el jazz,
també,
que sabem que també n'hi ha,
i ens costa.
I des d'aquí
volem fer una crida
a tothom,
que, bueno,
és una associació
que no pretén res,
només que això,
associar-se
i tenir més força
per poder fer
més coses,
no?
I podem,
evidentment,
algú pot dir,
home,
barrejar un grup
de mosga clàssica
amb un grup de rock,
amb un mateix event,
home,
no cal barrejar-ho.
Es poden fer moltes coses,
nosaltres,
durant l'any,
fem diverses coses.
El Dia de la Música
és l'únic dia
que hem aconseguit
unificar-ho tot,
com que és un dia especial,
aquell dia sí que hem aconseguit fer
des de Castell de Sons
hasta l'any passat,
quan vam fer l'autobús,
aquell de la marxa que vam fer,
allà hem aconseguit unificar
gent de tots els estils,
a la Gincama Musical,
des de corals
hasta música clàssica,
hasta bands,
hasta...
inclús orquestres,
per què no?
Orquestres de ball
també són músics,
nosaltres almenys
ho considerem així.
El que passa que,
certament,
el que més impera
o el que més prolifera
dins de l'associació de músics
són grups de pop,
rock,
ska,
i gent jove,
i gent molt jove,
i gent que ja no som tan jove,
però que encara...
D'acord,
d'acord,
encara ho som.
que és allò important.
Si us sembla,
doncs el Ramon i en Miguel
ens han portat un CD
amb una mostra
d'aquests grups.
Sí,
és una demo.
Una demo.
Sí,
el ser un CD interactiu,
que és una cosa que...
No sé si s'havia fet mai aquí a Tarragona,
és un CD d'aquells
que pots posar a l'equip d'àudio
i escoltes les cançons normalment,
però que si el poses a l'ordenador,
doncs,
pots accedir a informació dels grups,
que creiem que això era l'important
a nivell de promoció,
pots accedir a la informació
de qui són els grups,
quins membres toquen,
la lletra de la cançó,
la biografia del grup,
fotografies i tal.
Llavors,
el CD comença
amb una animació
de les bombetes aquestes
que van passant
del xartès groc,
del xartès,
del xartès ver,
el xartès groc,
i sona
el que sentireu ara,
que és una petita demo
d'un trosset de cada grup.
del xartès,
el xartès groc,
el xartès groc,
el xartès groc,
d'un trosset d'un trosset de cada grup.
d'un trosset d'un trosset d'un trosset de cada grup.
Gràcies!
Gràcies!
Aquesta era una mostra
dels grups que podeu escoltar
dintre d'aquest CD
de l'Associació de Músics de Tarragona,
Un Munt d'Idees,
una presentació que es farà
el dissabte 18 de gener
a les 9 del vespre,
a l'embalat de la Padrina.
En tot cas,
em comentava el Ramon,
mentre anàvem escoltant aquests grups,
que a més a més es farà un concert,
un multiconsert, suposo,
de tots o d'alguns?
De tots.
De tots.
El que passa és que serà un miniconcert
perquè intentarem...
Tan minic com aquest minut i minús
que s'ha d'escoltar, no?
Un nanoconcert.
Un nanoconcert.
Hem pensat fer tres temes cada grup,
que poden ser uns deu minuts,
entre canvis de grup 15 minuts,
o sigui, cada quatre grups una hora,
pot acabar...
A l'Azú de la matí pot estar la cosa llesta.
El que no volem fer és un superconcert
d'aquells que no acaba mai
perquè són 17 bandes,
però sí vam pensar que era interessant
fer, ja que presentàvem el CD,
fer un tema en semblava poc,
fer dos també semblava allò,
i vam dir, va, tres, quatre ja són masses,
no?
allò de...
I al final ho hem deixat en tres.
El que hem vist és que hi ha diversos grups
de tendència,
més aviat,
trigui escà,
però que hi ha molta gent
també que toca rock du,
del heavy,
comentàvem mentre anàvem a escoltar,
que és que
deien que les noves tendències
per aquest 2003,
allò que fan tan maco,
a tot arreu,
de no les tendències,
tal,
que tornava al rock du.
Això és com la moda.
Fa uns mesos van dir,
bueno,
ara es portarà el cuero
i el denim
gastat i tal,
o sigui,
des de Nova York,
els dissenyadors
com Calvin Klein i tal
feien aquest disseny,
no?
Sí.
De la moda,
doncs a la música passa el mateix
i com a Anglaterra,
que és el que corta el bacalao,
diuen,
doncs avui
los Gallagher,
demà Radio Hit
i passat demà
farem Blind Guardian
una altra vegada,
una altra vegada,
vinga, som-hi.
És com un pèndul.
Allò del pèndul
va d'extrem a extrem.
Llavors passem
dels karaoke's
de l'OT
als que ja diuen
posió,
guitarra torsionada
i trallan.
I nosaltres a l'associació,
a aquests dissenyadors
n'hi ha tres grups,
n'hi ha els Garatge 93,
els de què
i a Ressaca,
que són...
Home,
i els Bezoia
depèn de com el diuen.
Bueno, els Bezoia
el que passa és que fan
una miqueta de crossover.
De rei.
Enganxen una miqueta de riqui,
en ska,
en punk,
llavors,
ells diuen
que són batalleros,
o sigui,
música batallera,
de dir coses.
I què en diuen
de la música electrònica?
Ah, està molt bé,
en The Grand Spirit
té una part.
La música electrònica
és una part molt important
de les noves tendències.
És que en un principi
la gent deia
la música,
clar,
ja fa molts anys
que ens anem movent
i de fet festivals
com el Sònar,
per dir-vos alguna cosa,
donen una mica
la pauta de dir
no és un fenomen casual,
ni són quatre maquinetes
que fan música,
o és la música màquina
de fa 6, 7 anys
que era molt trallera.
Tenim fins i tot digis
a l'associació.
Clar,
és que és lògic
perquè ara comença
a ser gairebé
una figura
com imprescindible,
no?
Sí, sí,
el digi,
el tècnic en ordinadors,
la persona que fa
mescles a la seva casa
de molts sintetissadors
via midi i tal i qual.
I en ordinadors,
vols dir,
a veure,
a l'últim festival
que vam fer
de l'associació
d'aquest any
que vam aconseguir
fer a la Chartres
una mica reivindicativament.
Com aquest any
en farem també.
Correcte.
vam,
hi van haver dos,
va començar el concert
amb un digi
i va acabar
amb un altre.
Vull dir que,
a part ja de,
potser això ja
no és tant música electrònica,
però a part de gent
fent música electrònica,
allò amb el seu
taclat ordinador i...
també una tendència
que cal tenir en compte
perquè em penso
que no és una tendència
que també,
doncs,
ara ja s'ha constituït
com un gènere.
Jo crec que tot és música,
no?
A partir del 68
que es va fer
la primera maquineta electrònica
que era un muc sintetissador,
llavors,
des de llavors,
els Kraftwerks
estan ja entrant
els cants,
grups del crow rock
alemany,
etcètera,
fins ara,
la música ha evolucionat
molt a un altre estil,
no?
No solament el rock,
no solament el jazz,
no solament el funk.
El més important
que crec jo
que s'ha trobat últimament
és el crossover,
o sigui,
la unificació d'estils
per a fer alguna cosa nou,
per a buscar una nova tendència,
un nou camí.
I això és molt important
perquè s'està veient
a l'electrònica,
al rock,
al rigui,
al jazz,
sobretot,
al jazz,
últimament estan fent coses
que són una passada,
o sigui,
vaig estar al concert de Sant Anna
i era una passada
veure el bateria
de Nitschamber
o un bateria de jazz
que és una borrada,
fent coses a Sant Anna
però de qualitat latina,
que va sortir al concert
també al Canal 33,
ara i tant.
que va estar al Mercat de les Flors.
Sí, sí,
però el concert era
una presentació
quasi nano,
nano,
perquè van traure
el millor.
Estàvem amb el concepte
nano concert.
Sí, nano concert.
Sí, és que això és com
com deia Vigas Luna
l'altre dia,
ara, clar,
envio en un e-mail
un quadret petitet,
4 megas
i ja tinc ahí
l'anunci
i no cal anar
ni a l'estudi
ni a l'anunci
i ja estan fent.
O sigui,
l'evolució
de l'era digital,
l'evolució
dels ordinadors
han fet
que la música
es faci
d'una altra manera.
O sigui,
ja no cal
grans estudis
de gravació,
grans producions,
te'ls pots fer
com Juan Palomo,
jo me lo guixo,
jo me lo como,
o una altra cosa.
Però ara us anava a dir,
o sigui,
vosaltres ara
aporteu aquest
a CDO Món d'Idees,
17 grups,
17 propostes diferents
perquè la gent
de Tarragona
conegui
el panorama musical
que es viu a la ciutat,
moltes vegades
una part del panorama musical
perquè ja em dic
que hi havia molta gent
que estava fora
i tu comentaves,
sí,
asseverteixen
els costos de producció
gràcies a la informàtica,
però que curiós
que encara es necessiten
molts més diners
en promoció
que en producció.
L'altre dia feien números.
O sigui,
aquesta iniciativa
és una oportunitat
d'or
i esperem que es repeteixi
i hi hagi un volum 2
i un volum 3
perquè aquest és el volum 1.
Està fet amb la idea.
Està fet amb la idea
que hi hagi molt d'això,
però clar,
és que el problema
de la indústria
o les indústries culturals
actualment
són un problema
de promoció
i de publicitat
més que no pas
d'un problema de producció
perquè on hi ha una bona idea,
un munt d'idees,
doncs el que li falta
és una mica
que els donem
aquest ressò
que necessiten.
Sí, sí, sí.
És veritat,
o sigui,
quan fas una planificació
de producció,
de gravació,
tens que fer una planificació
de promoció.
A la planificació
de promoció
n'hi ha més coses.
Està la publicitat,
està, bueno,
de tot.
I no pots fer-ho
solament a la ciutat de Tarraona,
sinó has de sortir a Barcelona
i anar al Principat,
no?
Ho he fet tot aquí.
I si ja estàs aquí,
doncs ja te'n vas a Madrid,
te'n vas una miqueta cap a fora
perquè els grups
surten d'aquí
i tinguin bolus.
És això que interessa,
no?
Surtir d'aquí,
de la ciutat de Tarraona,
sortir cap a fora,
dir,
nosaltres som de Tarraona.
Això és molt fort.
quan estàs a Madrid,
a Logroño
o a una sala de Salamanca
i dius,
no,
venim de Tarraona
i se queda,
què, què?
Dicen,
perdó,
d'això què és?
Això d'on està?
Antes te deien,
ah, sí,
el de l'enpetrol,
el del petado aquel
i després te deien,
ah,
el de la nuclear
que un dia se fue a Fremones.
Sí,
però clar,
aquesta és la referència.
Aquesta és la referència.
A veure si la referència
és un CD
que es diu
Munt d'Idees
que es presenta
el proper 18 de gener
a l'embalat
de la Pedrera
a les 9 del vespre.
Moltes gràcies
per acostar-los
aquí als micrófons
de Tarragona Ràdio,
el Ramon Romeu
i el Miguel Albert
de l'Associació de Músics
de Tarragona.
Si us sembla,
el que podríem fer
doncs és acomiadar
a aquesta hora
amb la Whitney Houston
de fet
una de les grans,
grans divas
i de merchandising
i de tot
del món de la música
i del sol.