Ara passem un minut d'un quart de dues.
En la recta final del matí de Tarragona Ràdio
ens fem ressò d'un llibre realment extraordinari.
El veurem a partir d'ara i per Sant Jordi serà d'aquells llibres que dius
que m'agradaria tenir un detall o un detall,
podríem dir, amb alguna persona que apreciem.
Tarracó, somni de Roma, jugant amb el títol,
podríem dir que és un somni de llibre,
que ho edita, Arola Editors, l'empresa municipal de mitjans de comunicació
amb la col·laboració del Museu d'Història.
Per parlar-ne ens acompanya la presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
Mària Mercè Martorell, que la saludarem immediatament
i també Alfred Arola, d'Arola Editors.
Alfred, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Sí que fa propaganda d'aquest llibre, doncs sí, francament, faig propaganda
perquè és un llibre que només veure-ho dius
home, això no és només un llibre, és una peça d'art
que justament ens remet a això.
Mària Mercè Martorell, bon dia, havíem fet la presentació,
ara la saludem.
Dèiem que és una peça d'art, aquest llibre.
Jo crec que sí, realment és una peça d'art
perquè és un llibre que, a part que hi ha dos textes, crec, molt importants,
és un llibre fotogràfic, bàsicament.
O sigui, al mig del llibre són vora 170 fotografies de tot color,
grans, dobles pàgines, sang, vull dir, és espectacular.
I les pàgines de text estan sobre un fons d'ourat, o sigui, inclús el text
sembla imatge i tot, vull dir, crec que és un llibre sensacional.
Un llibre d'aquestes característiques amb les fotografies de Quim Castells
i textos de Maia i al Dolfi, ara diran, fa propaganda?
Sí, senyors, també faig propaganda.
Només ho podria fer, ara o l'editors, perquè ho hem parlat moltes vegades
i públicament, i tothom està d'acord,
que tenen la mà trencada per fer llibres bonics,
no només en quant al contingut, que aquest fora un altre tema,
de text, sinó més aviat també del que és el format del llibre com a objecte
que moltes vegades també l'hem reivindicat, no?
Home, procurem cuidar molt totes les vessants, no?
Des del contingut, del continent, la presentació, el disseny, tot,
perquè creiem que un llibre sempre és quelcom més que llegir un text, no?
I la prova és que els llibres sempre la gent es guarda, no?
Potser les coses que no són gens efímeres, no?
I per això crec que és important cuidar tot això, no?
Com s'ha sintonitzat tota aquesta col·laboració, aquesta coedició
entre l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
Arola, la col·laboració del museu?
Bé, doncs la cosa va sorgir una miqueta perquè fa molts anys,
de peu a fer com aproximadament uns 15 anys,
que va, o potser 10, que es va fer un llibre sobre la Tarragona romana,
un llibre molt maco, però que feia bastant temps que estava totalment exaurit.
I llavors era una miqueta allò de dir, què fem?
Reeditem? N'hi fem un de nou?
I a partir del moment de la declaració,
ens va semblar que era molt important fer un llibre nou,
fer un llibre molt centrat en el tema romà únic i exclusivament,
l'altre portava també algunes coses, de la catedral, etcètera,
centrar únic i exclusivament en tots els monuments declarats patrimonis,
14 monuments declarats,
amb imatges especials, pocs vistes,
de les excavacions del recinte de culte de sota la catedral, etcètera, etcètera.
Llavors incorpora fotografies realment molt maques.
Llavors vam intentar lligar el que eren les fotografies d'una gran qualitat,
fotografies que, a més a més, amb l'acord que s'havia arribat,
amb Quim Castells i amb l'estilista, que és la seva esposa, Olga,
de poder, a més a més, fer element de marxandatge del museu,
com, per exemple, pòsters, postals, calendaris,
amb unes imatges realment molt maques.
I paral·lelament també això,
lligar aquestes grans imatges amb uns textos, com deia l'Alfred,
molt especials, el millor epigrafista que hi ha en aquest moment al món,
el Gets al Foldi, catedràtic de la Història Antiga de l'Universitat de Heidenberg,
a Alemanya, el Marc Maier, director general de Patrimoni,
els textos també del Museu de Lluís Pinyol,
un text mateix del Quim Castells,
que des de molt petit ell venia amb els seus pares a Tarragona,
i, bueno, aquelles muralles, aquella imatge de la César August,
que el van impressionar molt, el van colpir,
i, en certa manera, li han fet que donés un toc especial, aquest llibre.
Tot això ho vam lligar i ens va semblar que la línia
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
que s'està fent edició de llibres,
com el llibre que s'ha fet dels 69 anys de ràdio,
darrere el micro, etcètera,
era important també seguir amb aquesta línia
i fer un llibre d'en promoció de Tarragona,
fer un llibre de promoció del que era el patrimoni romà de Tàrraco
i el patrimoni de Clara.
Doncs, per aquestes paraules que ens deia la Maria Mercè,
aquesta mena de llibres passa...
Les ciutats l'han de tenir una mica com a fons d'armari, podríem dir, no?
Que sempre s'ha de tenir un llibre d'aquests a la ciutat preparat per a l'ocasió.
Tota ciutat patrimonial ha de tenir un llibre que deixi testimoni d'aquest valor, no?
Sí, sí.
A més, després d'haver-se declarat Tarragona, patrimoni de la humanitat,
crec que el llibre, si no l'havies fet ara, l'havies tingut de fer.
És una assignatura pendent que crec que l'aprovarem amb nota, no?
Jo crec que, a veure, sense falsa modèria...
Quan ens podrem començar a examinar?
Per Sant Jordi.
Per Sant Jordi.
Enquadernat, enquadernat, arribarà el mateix dia de la presentació,
que és el 22, o sigui, que és la vigília de Sant Jordi,
arribarà de l'enquadernat, o sigui, anem contra rellotges realment,
però crec que l'esforç val la pena.
Nosaltres també, per Sant Jordi, abundarem més en l'explicació d'aquest llibre.
Avui volíem donar testimoni, i ni que sigui breument,
em volem saludar a Lluís Pinyol, director del Museu d'Història,
i saludem naturalment a Quim i Olga Castells.
Molt bon dia.
Enhorabona, perquè no l'hem vist el llibre,
però pel que ens expliquen, vaja, és una autèntica peça d'art.
Jo no sé, dir que és una peça d'art, diria que és una passada.
Una passada.
Jo no sé si hi ha moltes coses que hagin estat tan fotografiades
com els elements del patrimoni a Tarragona.
Ben cert.
Per tant, si un afronta una tasca d'aquest tipus,
s'ho ha de mirar molt, no?
Sí, superar el tòpic és el salt impossible.
Aleshores, és un repte dels que m'agraden.
I ben cert que jo, realment, al llarg de la meva carrera fotogràfica,
n'he fet uns quants de salts d'aquests.
Sempre he hagut de superar tòpics.
Aleshores, he agafat com una certa gimnàcia,
o sigui, estic muscularment preparat per poder-ho fer.
I crec que en el cas de Tàrraco, Somni de Roma,
hem fet, a més, vull dir, d'una representació meravellosa
de la realitat de Tàrraco.
A més, hem donat una visió onírica,
una visió apassionada, romàntica.
I penso que serà un llibre que agradarà a tothom.
O sigui, que de passa, de molt, una visió purament tècnica i documental.
O sigui, és una visió d'algú que estima Roma, que estima Tàrraco.
No és una postal, evidentment.
Hi ha molta història darrere de cada imatge.
Per cert, sí, sí, sí.
Hi ha molta reflexió, reflexió fotogràfica, per descomptat,
el qual ha comportat unes hores de reportatge intensíssimes.
I després, un intent de renovar les visions constantment,
inclús de les nostres pròpies.
O sigui, no hi ha hagut un plantej d'autosatisfacció,
de dir, bueno, ja està ben fet, queda més o menys bé,
sinó que s'ha reiterat i reiterat la visió de les imatges,
s'ha d'aconseguir que tot tingui un fil documental
que sigui el lector o observador d'aquest llibre,
més que el lector, ho pugui percebre amb una certa facilitat.
O sigui, hi ha com una certa història subjacent
que qui vegi el llibre la podrà anar acopsant.
Es podrà anar seguint una miqueta, diguem-ne,
com una espècie de transcurs cinematogràfic,
més que una ordenació fotogràfica.
i hi ha una ordenació cinètica de les imatges
que, d'alguna forma, és cinematogràfica.
Tot aquest procés, que no és un procés curt ni simple,
després s'ha de sintonitzar amb el suport,
que és el llibre, amb la manera de presentar-ho,
amb els textos, clar, és fer una feina col·lectiva
d'aquestes característiques, és molt maco,
però tampoc no és fàcil, no?,
que us poseu tots d'acord i que el resultat final us agradi a tots
i el que és més important, després, al lector,
a l'observador d'aquesta obra.
Jo voldria dir, jo sé que el Lluís vol dir alguna cosa,
però et prengo un moment la paraula.
Jo és que sóc molt xerraire, eh, Lluís.
Doncs a mi em sap molt de greu,
i el Quim ja des d'aquí el comprometem en directe,
que vingui un altre dia, perquè avui tenim molt pel temps.
Que és que hi ha hagut, a més, una empatia
i una sintonia absolutament sorprenent
des de principi entre tots els que hem participat
en aquest projecte, des de la Maria Mercè fins a l'Olga,
que són les dues dones invitades que estan sentades aquí,
i tot el parèntesis masculí que estem aquí al mig,
hi ha hagut una sintonia perfecta, eh?
O sigui, que, Lluís...
No, i a més, és un llibre de molta qualitat,
perquè tenim de tenir en compte
que no solament és la qualitat de les fotos,
que són realment increïbles,
i el missatge que transmeten aquestes fotos,
sinó que també els que han realitzat els textes
són primeres espaces a nivell de l'arqueologia,
no solament tarragonina,
sinó a nivell mundial en l'arqueologia de Montrumà,
i que després, per exemple, els textes,
la combinació de text clàssic amb fotografia
donen internament un llenguatge al llibre
que és important que es doni, no?
Per què?
Perquè aquests textes també van lligats
amb la imatge que ens il·lustra
cada una d'aquestes pàgines.
I els textes s'han buscat en un sentit, també, no?
En el sentit de...
Hi ha tres tipus de textes.
Hi ha els textes que fan referència a la grandessa
i a la importància de Roma.
Hi ha textes que fan referència a la ciutat.
Hi ha textes en els quals s'intercala
la societat romana de la ciutat amb la imatge, no?
És a dir, inscripcions,
trossos d'inscripció,
trossos de textes referents a la ciutat
i trossos de textes que fan referència a tot el món romà, no?
Un món romà que va passar per aquestes terres
i ens va deixar el seu llegat amb la intenció
que durés al llarg del temps.
I és la mateixa intencionalitat que té aquest llibre.
Que duri a través del temps
i que el tinguem per molts anys entre les nostres mans.
Una autèntica obra d'art, una passada d'art,
que em deia el Quim Castells.
Avui hem parlat molt poquet, però jo m'apunto.
El llibre per Sant Jordi estarà ja als aparadors
i jo espero tenir l'oportunitat
de tornar a parlar amb tots vosaltres
amb una miqueta més de temps,
però de ben segur que enteneu que l'actualitat del dia
avui ens ha empaitat
amb les diferents manifestacions i accions
que s'han dut al carrer per al tema de la guerra.
Per tant, el nostre temps s'ha vist una mica més reduït
i les notícies justament ens empaiten.
Jo us agraeixo moltíssim la vostra presència
per uns minuts avui al matí de Tarragona Ràdio
a l'hora que us demano, mireu el gest que faig,
que vingueu el dia 23 d'abril,
el dia de Sant Jordi, que és un dia magnífic
per parlar de llibres i d'obres d'art
com aquest Tàrraco, Somni de Roma,
amb textos de Maier, el Dolphy,
les fotografies de Quim Castells
i coeditat, en aquest cas,
per Arola Editors,
l'empresa municipal de mitjans de comunicació
i el Museu d'Història.