I aquí seguim després d'aquesta pausa en directe des de la Vela,
de la plaça Verdaguer, que acull aquesta setmana del llibre en català.
Jo crec que comença a ser ja clàssic, doncs, per encetar aquest programa
que fem cada any des de la setmana del llibre en català,
doncs, fer una mica de tertúlia, fer petar la xerrada amb el president,
en guany del gremi de llibreters de Tarragona, Pitu Rovira.
Bon dia. L'any passat ja ho eres, el president?
Sí.
Veus, és que ja la memòria em falla una mica.
I la memòria en fa una mica.
I la memòria en fa una mica.
I la memòria en fa una mica.
I la memòria en fa una mica.
És un càrrec, no?
Un càrrec.
Sí, sí, veus.
Aquest que ens ha ajudat a fer memòria és el Jordi Ferrer,
de Cosetània Edicions, que també hi era l'any passat.
Sí, és un que tinc memòria, que l'és, no?
Però, escolta, també te'n pots recordar del que et deuen i el que deus, no?
Quant és memòria.
També ens acompanya l'Alfred Arola, d'Arola Editors.
Bon dia, Alfred.
Bon dia.
I ens falta el Jordi Tinyena, que també ens va acompanyar i ens ha trucat.
També havia de venir, eh?
I sabem que el Jordi és una persona molt formal.
Es va comprometre, però fa una estoneta ens ha trucat a la ràdio i ha sorgit un imprevist
que no li ha deixat, doncs, en venir avui a compartir aquesta estona de conversa al matí de Tarragona Ràdio.
Tenim una altra setmana del Llibre en Català.
Jo sentia els mitjans de comunicació d'aquests d'Avast Nacional que deien
la setmana del Llibre en Català comptarà amb la participació de Xosé Saramago, noms, allò.
Comencem també a col·locar, bueno, de fet, des del començament ja es feia, no?,
de col·locar algun nom important mediàtic en aquesta setmana per donar-li una certa rellevància.
Sí, això és...
Agafo aquest punt de partida com podia ser un altre, eh?
És que, a veure, el funcionament és molt diferent.
A les seus descentralitzades, per entendre'ns,
això no cal oblidar que això es realitza des de fa quatre anys
en aquestes seus de Tarragona, de Lleida i de Girona, bàsicament, i a Madrid.
Però no sé si anomenar-la com a seu central o com...
O la seu gran, no és el que...
Sí, que és el que es fa a Barcelona, no?
I és on l'ins organitzador de tota aquesta moguda,
que és la Càmera del Llibre de Catalunya,
hi aboca tots els seus esforços i la gran publicitat.
I també, d'alguna manera,
és deixar-los arrastrar per aquesta publicitat
que fan aquests mitjans d'abast nacional
i que també anomenen,
doncs que també es fa a Tarragona i a Lleida i a Girona, no?
I allí sempre han intentat portar-hi
i en guany, jo no sé si ja és del tot segur,
però fins fa pocs dies
no estava gaire clar que el Saramago hi anés, no?
Això és un altre...
És un recurs mediàtic i publicitari
molt recorrent i molt ben fet
per utilitzar-lo per atreure més gent, si cal,
a la seu aquesta, no?
És que en el món editorial, en el món de la literatura,
també hi ha un estar-sistem.
Sí, el que passa és que també s'havia intentat anys rere anys
és portar i fer l'excursió de diversos...
i realment era l'excursió de diversos autors cap a les seus.
Això és més bonic, veus?
Aquesta mena de peregrinatge.
No ha acabat de funcionar.
No sé si perquè l'atractiu no és el suficient
o perquè el públic en general no se n'acabava d'enterar.
Però la veritat és que amb els anys no ha acabat de funcionar.
En guany van dir que ho tornaria a intentar,
però sempre són intentones
i no acabem de trobar-li la manera
que la cosa...
trobar-li el desigui d'aquesta història.
Hi ha el que us ha dit d'això de l'estar-sistem?
Això és important, evidentment, no?
Però, de totes formes, jo aquí reivindicaria una miqueta
que crec que el que li falta al país, entre altres coses,
és que, per exemple, tu dius de la literatura portuguesa
i sortiran dos o tres noms que diran que ells són els referents.
Aquell serà l'estar-sistem de la literatura portuguesa.
Jo diria que avui en dia, aquí a Catalunya, això li falta, no?
Et faltaria, per entendre's, que tots coincidíssim.
Allò una miqueta diria, escolta, quin és això que deies?
És l'estar-sistem de la literatura catalana avui en dia.
i que, més o menys, de cinc noms, en tres coincidíssim tots.
No tenim aquest estar-sistem dins de la literatura?
Potser diríem tots noms diferents, eh?
És així un opí, doncs.
Sí, el que passa que...
I això és amb la majoria de literatures.
Jo crec que la literatura catalana l'havia tingut, eh?
Però una vegada, per entendre's,
s'ha mort la generació de la Mercè Rodroeda,
del Salvador Espriu,
aquesta generació, doncs, això...
No s'ha acabat de definir, però...
No s'ha acabat de definir perquè també hi havia una gran diversitat de gent, eh?
Bé, però jo crec que és important que les literatures tinguin referents.
Des d'un propi Espinàs fins a una Teresa Bàmies, o...
En generacions més joves, també.
Sí, perquè aquestes generacions joves moltes d'elles han quedat trencades, no?
Hi ha hagut un moment que aquestes generacions joves han deixat d'escriure,
gent de 40 anys, eh?
Han deixat d'escriure i no han publicat més.
Potser perquè, doncs, han anat a parar una feina potser més estable.
Vint a la literatura catalana hi ha una...
Jo crec que hi ha un canvi de xic per tot, una cosa, no?
O sigui, abans els referents eren clars i portaven una trajectòria de molts anys.
Hi havia menys gent que l'escrivien.
Menys gent que l'escrivien.
I eren els professionals, com siguéssim.
Avui en dia, com es va al poders mediàtics, a les grans ventes,
els vent-cel·les, són quasi artificials els que es munten, no?
Vull dir, per a la darrere hi ha grans campanyes de publicitat
i a aquest li toca ser l'estrella i ho és, no?
Però no hi ha a darrere, potser tant d'amagatge no m'hi havia...
Jo crec que és el mercat de la traducció.
O sigui, fa...
Tot això està molt bé, però...
Tot això li ajuden a consolidar un equip titular.
Jo crec que totes...
Clar, que aquí parlem sempre d'un problema,
que estem parlant d'una llengua sense estat
i això ja ho condiciona tot, eh?
Però, escolta, la literatura castellana té els seus estars.
Els té ara, té una sèrie d'escriptors que més són columnistes als diaris.
Exacte, i llavors la literatura catalana jo crec que...
per entendre, clar, la persona diríem que...
Sí, però això que deies, molts s'aguanten per aquestes columnes als diaris i aquests articles.
No, no, no, no ho dic com una literatura menor, eh?
Ho dic que, com que formen part d'aquest sistema,
no només fan llibres, sinó que a més els mitjans de comunicació importants
els volen tenir en la seva nòmina.
perquè dóna prestigi al mitjà també, no?
Jo crec que caure en això també és una mica d'error,
vull dir, crec que la cultura és el més, que hi hagi tres estrelles, no?
Vull dir...
Contribuir-se amb el millor.
Exacte, vull dir, jo crec que en el fons el que s'ha de valorar
és si realment la cultura catalana està viva o s'està morint o està més, no?
I jo crec que l'important és això.
Que sigui més o menys comercial és una altra cosa,
tenint compte que, lògicament, amb llengua catalana
no es pot comparar amb el cantitat de lectors que hi ha amb llengua castellana,
vull dir, mai podrà ser el mateix motor de màrqueting, no?
Vull dir, a grans editorials interessa treure llibres en castellà
perquè se'n venen molts més.
Això no vol dir que també facin l'edició en català,
perquè jo crec que en proporció al nombre d'habitants que hi ha
és molt més elevat a Catalunya que a fora de Catalunya,
vull dir, vosaltres ho sabeu, no?
Jo em sembla que és una cosa, i a més a més es porta pel bon camí,
el que és important és que quan surt un gran nom...
Mira, a veure, l'home duplicat ha sortit per mi en català,
que no passa en castellà.
Això no ha de ser una anècdota.
Però l'important és que hi sigui,
i que hi sigui en el mateix moment.
La dona potser és el que passava fa, doncs,
només 3-4 anys,
que sortia un llibre d'un gran nom de la literatura mundial
i sortia en castellà,
i l'edició en català, quan sortia?
Sortia al cap de 6 o 7 mesos.
Realment ja has perdut pistonades,
ja l'has perdut,
perquè aquella persona interessada
que llegeix igualment en català i en castellà,
i això només passa aquí,
difícilment és a la mà que hi haurà un senyor
que llegeix igualment en català i en castellà,
i el mercat de català és aquí,
i fora d'aquí ja no hi és,
doncs és important que sorti en el mateix moment.
Però tenim autors que escriuen en català
i que publiquen,
i que a més són coneguts,
són populars,
que també comparteixen la seva feina
com a creadors literaris
en els mitjans de comunicació,
cada cop més,
perquè moltes vegades és difícil
de deslligar totes les formes de comunicació,
un llibre, una emissora de ràdio,
internet, la televisió,
en fi,
no cal entrar-hi en detalls des d'aquest punt de vista,
el Pitu,
que fa presentacions de llibres
amb aquestes coses de les editorials,
tal dia ve a l'escriptor
i va gent a la llibreria,
i els encanta portar el seu exemplar,
autors que estan de moda,
molts d'ells,
i que aquesta dinàmica també la tenim
dins del que és la literatura catalana.
Sí, i la literatura catalana ven,
hi ha autors que venen.
No estem parlant d'una literatura marginal.
No, no cal caure,
com que vull ser l'ovella negra,
jo no ho veig tant...
Tu no ets optimista en aquest sentit, no?
No, no, no és que no sigui optimista,
jo sóc optimista en la mesura
en què el país...
Un realista conscienciat.
En què el país avanci en aquest sentit,
però jo no veig la realitat tan optimista,
entre altres coses,
ja que hi ha un llibreter que no ve.
Però tampoc fatalista.
No, no, no.
Els llibres d'autors catalans es venen...
Però aquest és el llenguatge
que es fa servir,
volem dir,
home, no estem tan malament,
fa 30 anys estàvem pitjor,
home, fa 30 anys hi havia una dictadura,
faltaria més que estiguéssim pitjor que fa 30 anys,
no?
Però de totes formes,
malgrat que hi ha autors catalans,
hi ha autors molt bons catalans,
hi ha autors molt bons catalans,
a més a més desconeguts,
hi ha autors molt bons catalans
que no tenen el volum de ventes
que jo crec que s'haurien de mereixer,
malgrat això,
i ja que hi ha un llibreter que ell,
això que diré no ho compleix,
sinó que és al revés,
tu vas a les llibreries
i, escolta, noi,
l'apartat de literatura catalana
fluixeja, eh?
Amb espai.
I amb això estaràs d'acord amb mi,
i tu...
Però és que això ja depèn...
Això ja depèn de la...
No, no, no, no,
no a casa teva,
les grans cadenes,
les grans cadenes de llibreries,
els grans magatzems de llibreries,
la literatura catalana brilla,
però per la seva absència...
La gent que llegeix habitualment
va comprar els llibres als grans magatzems
o a les llibreries?
Però és que la literatura la necessitem tota,
necessitem la literatura,
de l'Star System,
necessitem la literatura
per entendre's de carrer,
i necessitem fer-se una mica també nostres
els propis autors d'aquí.
Clar.
Apaguem una mica,
o es peca una mica en aquest país,
potser de la falta...
D'una certa por,
donant-nos vergonya del nostre...
D'autoodi,
d'autoodi fins i tot a vegades, eh?
O un mancà del xulvinisme francès,
que tenen un autor i el fan,
escolta'm,
és el seu autor, no?
Aquí tenim un Pinissolè, per exemple,
que ens descriu Tarragona,
d'una manera meravellosa,
i és l'anem desconegut a Tarragona,
i és l'escritor de Tarragona,
i la gent és incapaç
de fer-se el seu, no?
I aquestes coses passen,
passen amb escritors del 1900,
però també passen amb escritors d'ara.
Però contemporanis també, no?
Sí,
vedem més prensenes amb el Saramago
que amb una novel·la del Jesús Moncada,
que és extraordinària,
com l'autor de la seva obra,
que és extraordinària.
Això ens falta, no?
Vull dir,
ens falta reivindicar una mica els propis autors,
i això no vol dir
que no es puguin fer traduccions.
Jo crec que està molt bé
traduir autors internacionals
a la llengua catalana.
És cultura catalana,
vull dir,
perquè el creador és igual,
que sigui d'aquí a l'altre.
El problema és que passi el sabàs
i es devingui cultura catalana.
Per exemple,
però va fer una gran feina
amb aquella biblioteca de Tot Ben,
vull dir,
perquè va fer unes grans traduccions
que eren molt importants,
inclús escritors de detalla,
vull dir,
havien traduït el català,
vull dir,
des de la Unina,
molt, vull dir.
Aquesta és una altra.
A vegades et trobes
amb unes traduccions d'obres
d'autors d'anglesos o francesos,
que dius,
home,
potser que
haguéssim buscat
una altra persona
que traduïs,
que és una altra figura
que no està prou valorada,
diria jo,
dins de tot el circuit.
Es parla de l'editor,
de l'autor del llibreter,
fins i tot,
i la del lector.
Ara, últimament,
des d'uns anys cap aquí,
a vegades,
ja comença a veure alguns llibres
que...
Però perquè el lector
tampoc no era tan exigent
com ara,
a l'hora de llegir
una obra traduïda.
Abans el lector
es conformava
i no mirava qui traduïda.
Ara,
el lector que llegeix habitualment,
quan agafa una obra
que no està escrita originalment
en llengua catalana,
després de mirar l'autor,
mira qui ha traduït
d'aquell obra.
Això és bo.
Això és boníssim, clar.
Sí, perquè moltes vegades
és reescriure el llibre, eh?
Clar.
Sí, sí,
la feina de tradució,
jo crec que és...
I aquesta figura és certa,
hi ha d'uns anys cap a pensar,
algunes editorials
hi col·loquen a la portada,
o sigui,
en tret dels títols de crèdit
i li posen a la portada
el nom del traductor.
Sembla que és fer-li justícia
a un personatge important.
L'art dia que es presentava el llibre
que va guanyar el Jaume Vedal Cove
fa dos anys,
que és la traducció
del sonet de Petrarca.
Bé, a veure,
traduir els sonets de Petrarca
és una fenya impressionant.
És que és una cosa...
Jo n'hi m'ho imagino.
És que és una cosa
i tot un llibre ple de sonets
i que les rimes vagin lligant,
que digui el mateix que dius això,
clar,
aquí el Miquel Desplot
fa una fenyada extraordinària,
que una cosa és quan
s'adona el premi
i l'altra quan veus l'obra
dius mare de Déu,
et poses les mans al cap, per tant.
Sí, sí.
És veritat
i que la gent jo crec
que cada vegada més també busca...
Però això,
jo crec que la cultura catalana
no està tan morta com sembla.
El que passa és que potser
no se sap vendre tan bé.
I també crec que és bo
perquè entrar al tema
de la globalització,
que manin tres o quatre escritors,
tampoc no sé si és bo.
Jo crec que amb la diversitat,
encara que sigui més difícil,
encara que sembli que no acabi de quallar,
està la gràcia del joc.
El llibre és un producte,
no ho hem d'oblidar,
sobretot,
i com a producte s'ha de vendre
i s'ha de saber portar
a tots aquells clients potencials,
podríem dir,
no només la gent que llegeix habitualment,
sinó el que cal és
captar nous clients
que, diríem,
en termes d'això,
el Pitu entendrà més que jo,
que és llibreter i botiguer alhora, no?
Sí, però és que, a veure,
jo em sembla que hi ha una onada de gent
que han entrat dintre del món del llibre
amb un altre tipus de...
És que quan parlem de tot això
sempre anem a caure
en el...
Quan parlem de literatura
se'ns escapa i...
Literatura no és tot el llibre.
I anem a caure
i anem a caure sempre a la narrativa, no?
Ah, sí, sí.
Fins ara hem parlat de narrativa,
em penso, eh?
I hem de parlar d'altres coses.
I el Joc i el Jordi són un exemple d'això.
És que el llibre no és literatura.
Exacte.
Aquesta és un...
I escolta,
perquè si haguéssim de viure Fred i nosaltres
només de la literatura
faríem uns badalls, a veure si...
No, però, a veure,
d'uns anys cap aquí,
30 anys cap aquí,
s'ha obert el pantall.
És a dir,
només fa 30 anys o 50 anys
que hi havia,
els llibres de narrativa,
les novel·les,
que se'n deien,
els llibres d'història,
enciclopèdies...
Els assajos,
que es deia també,
els assajos,
però almenys,
i poca cosa més, eh?
Diccionaris,
enciclopèdies,
llibres de...
I s'ha acabat.
Hi havia les llibres de...
biografies poques
i llibres de viatges...
Les vides dels Sants.
Llibres de viatges alguns.
I hi havia llibres de Sants.
Sí, sí, sí, sí.
Llavors, què passa?
Això ha anat evolucionant,
això ha anat evolucionant,
en veritat,
i llibres per canalla
no hi havia pràcticament res,
hi havia quatre contes
clàssicons,
i ja està.
Què vull dir amb tot això?
si n'hi ha accés.
Espera't, com tot això s'ho veu,
tot això d'ho veu,
i ara avui en dia
trobem tot això,
tot aquests llibres que...
que se'n diuen d'autoajuda
i que molts perill...
fins i tot aquests llibres de divertiment.
I que es venen molt,
aquests d'autoajuda.
Els llibres de divertiment,
no?
Els llibres de divertiment.
Tot i que no està escrit en català,
però, a veure,
hi ha hagut un fenomen d'un llibre
que és d'aquest personatge,
aquest del Sevilla.
Li pots tindre,
o te'l pots mirar de lluny
i dir,
quina desgràcia de llibre,
o no?
El que sí que és veritat
que aquest llibre,
aquest en concret,
ha estat comprat
per una franja de lectors
que segurament
molts d'ells
no han llegit mai una novel·la...
És el primer llibre
sense que llegeixen, no?
És possible.
I què diu això?
Aquell llibre de...
no sé si hi ha bé el títol, no?
Les dones no entenen els mapes
i els homes diuen mentides,
ni quina història.
A veure, són llibres
que els hi pots dir,
home,
això és un llibre
perquè ho estàs comparant
amb una novel·la,
amb un...
És necessari també.
És necessari i és vàlid,
i és legítim,
i està molt bé que passi.
Què vull dir amb això?
Que això és una manera
de captar gent.
A veure,
ens ho hem de creure, això.
Sí,
és un plaer educacional.
Sí,
a veure,
venc cinc llibres d'aquest
amb unes persones
que habitualment
no agafaran la sombra del vent.
Doncs,
fantàstic.
És com aquell lector,
i això em podria donar
exemples vivents
perquè són i perquè hi són
de veritat,
que només llegeixen
llibres de novel·la negra.
I de sobte,
doncs aquest home
no s'ha llegit mai
la biografia
perquè és que no li agrada.
I si no li agrada
fa molt ben fet,
de fet.
però és que és una manera
d'arribar a sectors
i a veure,
amb això en definitiva
vull dir que hi ha d'haver
una diversitat,
una diversitat
en el món del llibre total.
Això se ho ha de ser
amb tothom.
I amb llavors
que fem tota l'intensió cultural.
Però és llavors
que fem totes les capes
de la societat.
Perquè si tu,
una persona que no vist mai teatre
i la primera obra
que li portes a veure
és la dama Calde,
no?
o del teatre d'Alpsur
aquest tio diu
jo no...
I aquí volíem
que jo vingués.
I després dir
tota aquesta història...
El cantant Calde
és molt divertida.
Exacte.
Però bueno,
escolta una cosa,
per dir una persona
que no ha vist mai
que ets veure el cantant Calde.
Clar,
és que és normal.
Jo crec que és
com s'entra,
amb quin estat d'anímic
que entres a veure l'obra.
Però és a poc a poc
aquestes coses.
Sí,
sinó,
mògicament s'ha de fer perdre
la por al llibre.
No,
però escolta'm una cosa,
que jo volia anar
a parar en un lloc
i després potser
sobre una altra història.
Amb tot això que deia,
jo volia anar a parar
amb una cosa
que jo me la crec
perquè me la vull creure
i a més a més
hi ha uns números
que m'ho confirmen,
no?
Que actualment
s'estaven en més llibres
que mai.
Sí.
D'acord?
Mai s'havia llegit
tant com ara,
eh?
Sí, sí.
I estic molt content
que...
L'hagin t'ho consultat,
no?
Perquè a vegades
els llibres
són per consultar,
no?
Mai s'havia llegit
tant com ara.
És a dir,
que totes aquestes estadístiques
que ens diuen
que no estem,
no llegim...
Bé,
que em diguin
que no estem
en els mateixos nivells
que està en altres països
d'Europa,
d'acord.
Perquè la tradició
n'és una altra
i l'acostum
n'és una altra
i la cultura
n'és una altra.
L'educació n'és una altra.
I l'educació n'és una altra.
Un exemple ho tens
amb el tema
dels llibres de cuina,
Jordi.
Sí.
Ha estat un fenomen
a la vostra editorial,
eh?
Fins i tot
ha estat una cosa extraordinària.
Des de fa 25 anys
o que a més 20 anys,
des de l'any 80...
Però això és una qüestió aritmètica,
Pitu.
Sí, home.
Perquè mai s'havia llegit
tal com ara
perquè mai hi havia hagut
en aquest país
gent que no fos en alfabeta.
I les escoles
han fet una...
Les escoles
han fet una funció
molt difícil.
El primer que han fet
és que tothom ha anat a l'escola
i tothom ha pres a llegir.
I es fan llegir.
I es fan llegir.
I els fan comprar en llibre
i han de fer un treball
sobre aquest llibre.
Per això fa uns anys,
per entendre's no,
això hi havia gent
que no era en alfabeta.
Per tant, diria que aritmèticament
s'allegeix més,
entre altres coses,
perquè hi ha més...
I us en faríeu creus
de la quantitat de canalla,
i quan dic canalla
de 12, 13, 14 anys, 9 anys,
que estan realment enganxats
malaltisament a la lectura.
Malaltisament, tu ho has dit.
Però malaltisament jo crec que...
Sí, sí, a fred.
De la mateixa manera
que hi ha en canalla.
Tant de volt.
No, no, no, n'hi ha.
De la mateixa manera
que hi ha en canalla
que estan malaltisament enganxats
a veure els dibuixos
de la televisió o a jugar amb-los enganxats.
Però jo crec que és una diferència
substancial, eh?
Vull dir, jo crec que mai pot fer mal
un excés de l'atura.
No, no, no, no.
Dic-me'l'altisament.
Sí que pot fer mal
un excés de l'altisament.
També s'han de fer altres coses.
És allò de dir,
noi, potser no llegis tant
i de dir que també és jugar a futbol.
D'acord?
Però escolteu,
mai s'havia llegit tant,
mai s'havia publicat tant,
i mai s'havia venut...
I mai s'havia venut tant
d'estocatge de llibres als magatzems.
No, és normal.
És una conseqüència lògica, no?
A veure, també s'ha dit a molt.
No, no, no.
Però amb això és una altra història.
Oi, perquè la Setmana del Llibre en Català
ens ofereixi aquesta perspectiva també
de veure tot el que hi ha editat, no?
No, però també...
Hi va haver uns moments,
jo em sembla que ara la qüestió
es va recolant.
Hi ha hagut uns 10 anys,
hi ha hagut 10 anys,
que hi ha hagut una superproducció,
una superfabricació.
Tothom estava allò...
Sobretot els grans grups d'editorials,
amb la seva...
Però les dades de llibre editats en català
estan estabilitzades
de fa 3-4 anys, eh?
Menys les dades que se't presenten...
varia un percentatge petit.
Això, això, escolta'm,
si parleixis amb els llibreters,
la percepció no és la mateixa, eh?
Estic parlant de llibre en català, Pitu.
Potser sí.
Potser sí.
Com ho heu apuntat abans?
Avui en dia es fa un llibre per tot.
Abans la...
Ella m'apuntava sobre un llibre
que parlava de l'Oribera, no?
Sí, mira, és que aquest llibre
probablement és l'autor qui el llegirà, no?
No perquè no estigui ben fet,
sinó que no sé...
Potser que no interessi a ningú més
que ell mateix.
Passa.
El que passa és que avui en dia
és molt més econòmic fer un llibre
que fa 50 anys enrere,
vull dir, era una feinada increïble
que s'anava en tipografia,
en lletres de plom, una per una,
vull dir, hi ha sis temes
que és que pots fer llibre a la vida, no?
El mecanisme de fabricació...
Jo vaig anar a la fira de mostres
al Gafispa que vam fer ara a Barcelona
i feien un llibre en un minut.
Vull dir, però des de l'ordinador
s'emmaquetava el llibre
i sortia encuadernat en un minut.
Vull dir, hi ha unes...
Això abans era impensable,
abans era una cosa molt artesanal fer un llibre, no?
I ara ja és una indústria...
Indústria i la producció és molt alta.
I, com deia abans,
se fan llibres per tot.
És una eina més.
Vull dir, avui en dia,
si algú està interessat
en la cria de les abelles,
segur que té 15 llibres
que parlen de la cria de les abelles.
Sí, sí, sí.
De l'apicultura, sí, sí.
I això crec que és bo,
vull dir, és una indústria més.
El que passa és que jo discrepo una mica,
potser, del que deia abans,
que tot és vàlid.
A veure, la literatura...
Crec que encara hi ha una por
a la població
a entrar al món de la literatura,
com si ja fa un llibre,
una novel·la,
o fa un llibre de poesia,
fos un càstig, no?
I aquesta por crec que potser
s'està diluint
en tots els altres llibres
i sembla que el nivell cultural pugi
i potser no és tant
que pugui el nivell cultural.
Pujar al nivell de lectura...
Però la lectura, a veure,
si una cosa estàs interessat...
Però de temes diferents.
...en la cultura...
No és que tinguis un nivell cultural tal,
és que potser vols muntar
una granja d'abelles,
jo que jo no ho sé.
Bé, bé, eh?
Crec que mai és poca
la presència de la literatura
o ho ha de ser-hi, no?
A veure, jo no estic segur
que hi ha gent, per exemple,
que de llibre...
Que li dic que sigui dolent, eh?
Que, per exemple,
només compra llibres
com aquests de la nostra col·lecció,
Simult.
I que no compra
cap altre tipus de llibre
que això.
Jo no crec que això es pugui...
No, el que passa
que això és una eina...
Aquesta gent que compra
aquests llibres
no són consumidors de cultura,
són consumidors de...
I és més una eina
que no pas una...
A veure, formativa
però un aspecte, realment.
El que passa
que això que estàs dient
sembla molt bé, no?
Però en el món del llibre,
actualment,
és allò
que hi pots trobar
el que deies tu
de tot.
I també és veritat
que és una eina
com aquesta
no n'hi ha cap més
de difusió de cultura,
de formació,
de transmissió de dades...
Sí, sí, no?
Això és totalment...
Que es conserva,
que continua d'aquella manera
i està allà, no?
I el que passa
és enganxar-los, també, eh?
Perquè és tota una cosa.
Resulta que una persona
t'entra per entendre's
amb una guia
per dir-ho d'alguna manera
d'excursions
i per comprar això
resulta que entra a la llibreria
perquè si no,
no és la llibreria corregut
i va entrar a la llibreria.
I després que resultes d'allò
resulta, home,
com que m'agrada molt la muntanya
he trobat un llibre
que ja és una biografia
d'un tio que déixó
i una miqueta
és anar portant la gent
cap a dins del nostre terreny.
Tot aquests llibres de viatge
ha crescut la venda
d'aquests llibres.
I potser al coneixement
només s'avenien les guies
però llavors hi ha un vol la guia
però una miqueta més, no?
Vull dir, a veure que...
Potser jo el que estic
queixant-me una miqueta
és de la societat que estem
que és una mica
la llei del mínim esforç, no?
No, és clar.
Que...
Que...
Quina literatura es ve
en els vets celes
perquè són fases de llegir, no?
No perquè siguin bons
sinó perquè...
perquè entren molt bé, no?
Llavors, això requereix
molt poc esforç
de cara del lector
i crec que a vegades
també s'han de reivindicar
una miqueta
que la gent agafi un poema
i el desborell
i a veure què vol dir
perquè a vegades...
Sí, però això és una funció
més de les escoles
que no pas del...
I de la societat, també, no?
Vull dir...
Jo crec, Vítora,
tampoc hem de posar
tota la responsabilitat
a les escoles.
És que al final
a les escoles...
No, però no deies
de ser a la formació.
Sí, sí, sí.
L'hàbit de la lectura
és a casa i a l'escola
com moltes coses a la vida, no?
De la formació de les persones.
De les escoles, jo crec
que els hem de demanar
que facin crear els hàbits
de llegir als nens.
Ho estan fent, eh?
En contra, també, amb això
perquè parlàvem amb docents
i ens deia
Ostres, a veure,
depèn quines llistes
ens estan passant.
En primer lloc, potser
les llistes ja no n'hi haurien d'haver
perquè dius
si hi ha...
depèn quin nano
que li fas llegir
no sé què
potser li passarà allò
allò de Ronaldo, no?
Però això l'esplor
que un dia li van dir
el llibre per llegir
i a la tercera pàgina
diu, vai, que fa un mal de cap
que havia llegit més, no?
Però és que això també
és una mica el mateix problema
vull dir, quins llibres
lleixen la canalla?
Doncs el vaixell de la Port
vull dir,
d'una gran editorial
i els mestres
entren en una dinàmica
també...
En una casa
hi ha diverses criatures
no cal que comprin un de nou
perquè cada any
es repeteix el llibre
moltes vegades.
I per això ens portaria
coses molt menys profundes
que no sé
si hi hauríem d'entrar-hi, no?
No, però és que jo vull dir
que a vegades
potser és més interessant
que un criu de 12 anys
li facis llegir
la volta al món
en 80 dies
d'Alberna, eh?
Vull dir
que una porqueria
a vegades li dic
amb molt de perdó
del vaixell de vapor, no?
Perquè n'hi ha alguns
que són escandalosament dolents, no?
I això crec que
es tenia que fer
una mica de reflexió
en aquest aspecte
i segur que hi ha llibres
per canalla
que no estan
dins de grans editorials
que són molt més interessants, no?
No sé...
Sí, per això
ja dic
ens portaria
i podríem entrar
però ens portaria
en un debat
que poca cosa
nosaltres hi podríem fer, no?
Jo que em deia
això de les escoles
clar, a veure
el lloc de formació
és l'escola
on l'alumne
o la persona
ha de començar
a llegir
i enganxar-se
a lectures
a l'escola
perquè per la pròpia lectura
no interpreta
el llibre de text
que li explicarà
fins i tot
la física
quàntica, no?
Cal saber llegir bé
i interpretar
el que llegeixes
que sembla una banalitat
però no ho és
perquè sovint
hi ha nens
i nenes
que per aquesta falta
de pràctica
no
amb una determinada
que ja haurien de llegir
amb una certa fluidesa
no llegeixen
amb fluidesa
és a dir
coneixen les lletres
Una cosa
és saber llegir
el plantejament
del problema
i la desentenda
del plantejament
del problema
i això només s'aprèn
amb l'hàbit de la lectura
i després
fer entendre
crec que jo
que és important
a la canalla
i a la gent gran
que
darrere d'un esforç
hi ha després
la satisfacció
el ple
vull dir
si tu fas un esforç
per aconseguir una cosa
pots gaudir
d'un ple
i això
crec que cada vegada
s'està donant menys
volent treure aquest esforç
i aquest esforç
sempre és necessari
o sigui
perquè un nen
pugui gaudir
tocant el piano
ha de passar
moltes i moltes
i moltes hores
tocant el piano
un cop
assoleix tocar el piano
pot disfrutar
de tocar el piano
no sé si m'enteneu
una miqueta
vull dir
que això de fer-ho tan fàcil
tot
crec que és bastant
contraproduent
jo crec que ara
he intentat fer un pèl de broma
que hi ha un element
que ens està ajudant
bastant a la lectura
i és que són
les televisions
ui sí
estan fent un favor
els editors
i els autors
jo per exemple
no no
en el sentit
que jo per exemple
a l'Illadini vaig trobar
vaig seure al sofà
a fer el docados
després de sopar
que és l'únic que faig al dia
malament
dic
enxufo la televisió
i després de fer
un quart d'hora de zàping
dic me'n vaig a llegir
és que és impossible
estar seguint
no però
el millor és que
que et passi a tu
que llegeixes
de sempre
em penso
que ets l'actor habitual
però el que és molt positiu
és que els que són
telespectadors habituals
també estan abandonant
l'hàbit de la televisió
que això no havia passat mai
molta gent habitual
a la tele
diu
no me la miro
perquè no s'aguanta
la gent que la mira habitualment
un
que és interessant
me'n vaig fer d'això
una altra cosa
crec que també
aquest sentit
ja que hem tret
el tema de la tele
jo crec que
les televisions públiques
serien molt important
i ja que la nostra
la del nostre país
és TV3
és que no hi
el tema llibre i dediqués
no fan programes de llibres
a la tele
a les teles en general
el programa aquell
que feien el Pinyol i el Beltran
el programa estava de primera
i d'aquí tenen els llibres d'obliència
que tenia el Canal 33
quan parlen
jo què sé
hi ha un programa
que tracta de publicitat
no deixem en dins
no hi ha ni un programa
que tracta de llibres
ni de llibres
ni de música
ni de cine
ni de res
aquest és el problema
perquè
el Cine
ara han tornat a fixar el Figueres
i tornen a fer de xop
però són programes minoritaris
sempre
i
per exemple
un cas que està donant ara
en la música
al final
fan un programa
en màrqueting
com la Operació en Triunfo
i és el que mira la gent
a veure
si hi ha un potencial
de gent
que pot mirar un programa
de música
per què no es fa
un programa de música
de cada ulls
i es fa entendre
el que és la música
encara que potser
no tingui tanta
tanta audiència
però valdria la pena
educar
aquest és el problema
de les audiències
i les televisions públics
haurien de fer això
per això que deies dels llibres
jo no ho sé
però encara
fora d'aquest
que deies
del programa aquest
del Vinyol
que tenia un pèl de divertir
estava bé
però normalment
els programes
que es fan
sobre llibres
són avorrits
però és un problema
cristoïs
si no és que fa un programa
no de la matèria
que es tracta
és que el món del llibre
no és un llibre
ni gris
ni avorrit
ni pesat
si tu fas un programa
de cuina
i el fas
i el fas avorrit
és que allò no aguanta
d'ingui
també és possible
fer un programa
de cuina avorrit
si vols un programa
de llibres
segurament que el que no s'encerta
és la fórmula
i fins ara
jo
també hi ha una mica
de problema de mentalització
a veure
tu agafes qualsevol persona francesa
i te sap poemes del Baudelaire
poemes del Rombro
però és un problema de cultura
això
no cultura
aquí vaig
jo francesa té programes
de cultura
de cultura
amb audiència
i importants
amb anys que es fan
i encara una altra cosa
i encara una altra cosa
i ara lligarem les dues coses
però no és el contingut
és la manera de
llibres i literatura catalana
cada vegada
que amb un personatge d'aquests
que fan
amb grans d'aquests
que fan per TV3
d'entrevistes
que porten a gent d'això
quantes vegades veus
que es porti un esceptor
de literatura catalana
si es porta un esceptor
és de literatura castellana
sí
o ingles o portugues
que anàvem al principi
del Saramara
el més habitual
és que no s'hi pot
potser és un problema
d'autoestima també
és un problema
d'autoestima
la tenim una miqueta baixa
en aquest sentit
quan jo deia
que no estem tan bé
és que clar
a veure una cosa
a mi no la sensació
com sempre
que ens estem
políticament
interessa
dir que estem bé
però coi
la realitat
crec que és una altra
però escolta
ja per acabar
perquè tenim poc temps
per cert jo volia parlar
una miqueta del preludi
de Sant Jordi
perquè d'aquí quatre dies
jo espero que vingueu
al programa
el dia que fem
el programa
a la Rambla
cada any també és un
que comptem amb vosaltres
formeu part de la plantilla
de Sant Jordi
fixeu-vos que és
divendres
de carnaval
són tres quarts de dotze
del migdia
i hi ha gent
que està remenant llibres
no hi ha
centenars de persones
remenant llibres
ui
però hi ha
persones remenant llibres
i un divendres
a tres quarts de dotze
del migdia
amb un solet magnífic
al carrer
avui fa un guia extraordinària
no anem tan malament
a més que està molt ben situada
la carta
jo no dic que anem tan malament
jo no dic que anem tan bé
com ens volen fer creure
bé
també m'agrada
que facis aquesta presentació
que estic fent
on està situat això
això està al rovell de l'ou
està al migdia
difícilment
sí però escolta
no regala res aquí
m'entens que no hi ha una persona
fent tastet de no sé què
gratuït ni res
i entren la gent
i remenant
i mira i s'ho miren
no oblidem
el llibre és un producte atractiu
posem-nos romàntics
el llibre és una cosa molt maca
i tocar-la
i remenar-la
i mirar aquí l'escriu i tal
fora de tot això
el llibre
difícilment hi haurà una persona
que posant-li llibres
no se li allargui la mà
no més a follejar-lo
o a tocar-lo
o mirar a veure què és allò
potser no ho comprarà
i agafant aquesta vena romàntica
us heu adonat que
rarament
rarament una persona
fa malbé un llibre
se li té un respecte
crec jo com a objecte
us heu fixat?
potser agafes qualsevol cosa
i la llences a terra
un llibre fa com a cosa
com si estiguéss fent alguna cosa mal feta
que ho estàs fent
crec que només hi ha uns que tenen drets
a fer malbé llibre
que són els nanos
malament si vas a una casa
i un lector rebotat també
quan se sent traït per l'autor
i el munt del banc
que es fa servir
però malament si vas a una casa
i els llibres que tenen els nanos
estan impecables
no no dic llançar-los
potser un remenat
ara si creus que els llibres
comencen a estar
fins i tot guixats
els nanos
es van sent el llibre
és el component romàntic
aquest que és bonic també
i els llibres de cuina
tacats
ui sí
plens de llàncies per allà
i els d'excursions
arrogats
i a vegades estrafits
jo els llibres de cuina
sempre dic
i no ho he aconseguit
eh
reconec que no ho he aconseguit
que els llibres de cuina
s'han de comprar
de dos en dos
un per guardar
i l'altre per fixar
a veure tu
a veure tu
però no ho he aconseguit
jo feia aquesta propaganda
escolta
preu-vos de dos en dos
i no hi ha manera
se n'ha dit
un i hi ha rebregat
i de cap
però posem una
aquest sí que jo sí que se'n compren
de dos en dos
però posem una nova trobada
de llibres
en lloc de fer el llibre en català
fem una trobada
del llibre en català
usat
i la particularitat
és a dir
la obligatorietat
que el de cuina estigui brut
que el d'excursió estigui allò
amb un loret de farigola
coses d'aquestes
escolteu
que ha estat un plaer
com sempre
la vostra companyia
aquí al matí de Tarragona Ràdio
en aquest escenari
de la plaça Verdaguer
de la setmana del llibre
en català
Alfred Arola
Jordi Ferrer Pitu Rovira
gràcies
fins la propera
adeu-siau
fins a vosaltres