Això suposa el reconeixement després de 12 anys del paper dels treballadors a la indústria química.
Nosaltres sempre hem demanat que tenim un paper protagonista
perquè som els que operem les plantes químiques
i per tant som els que coneixem i sabem com se produeix,
què passa, què es fa, quina seguretat hi ha, etc.
I en un contrasentit no poder-hi participar.
I per vostè, senyor Franco, per l'UGT, què suposa adherir-se a aquest pacte de progrés?
Suposa, més ni menys, que el reconeixement de les interlocucions socials que tenim
i que hem de tenir ante una situació com la química,
en la qual últimament a Tarragona no està jugant un paper cara al públic demasiado oneroso.
Este pacte de progrés supone una apertura de puertas,
supone poner en marxa una sèrie de medidas
que van, d'alguna manera, tanto a concienciar a los propios trabajadores
como a la sociedad de que se están tomando medidas o se tienen que tomar medidas,
que nosotros también somos parte integrante del organismo que lo gestiona,
para que este pacte que se compone de 17 puntos se cumpla.
El pacte de progrés ja fa 12 anys, té 12 anys de vida, senyor Gasol.
Com és que han trigat tant els sindicats a en formar-hi part?
Senyor Gasol? No sé si ens està escoltant.
El secretari general de la Federació de Químiques de Comissió Sobrera.
Senyor Gasol, ens escolta?
Sí?
Ens escolta?
És que no el sento bé, ara.
Ara no ens està escoltant. Mirarem de recuperar aquesta connexió.
Mentre sant, li preguntem el mateix al senyor Franco, per què han trigat tant 12 anys després del pacte de progrés?
Bueno, el principal punto era que quizás todos los puntos que estaban encima de la mesa
creíamos que deberían de ser enriquecidos con algunas cuestiones que nosotros como sindicatos estábamos aportando.
Aparte, vuelvo a insistir que nosotros creíamos que como interlocutores sociales
debíamos de estar en el organismo de seguimiento de este pacto, cosa que no se nos quería reconocer.
Entonces, para nosotros era importantísimo que se reconociera el tema de las subcontratas,
es decir, paradas, reparaciones, entre el personal ajeno a la industria química en sí,
pero que debe tener el conocimiento de con qué materiales se está trabajando
y qué cosas están ahí, que son para evitar riesgos inútiles.
Esto, bueno, teníamos alguna dificultad y luego la mayor dificultad era entrar en el organismo de gestión.
La comissió de seguimiento era una cosa que vostès sempre havien demanat
y ahora finalment tira endavant.
Sí, ya se ha conseguido.
¿De qué ha de servir aquesta comissió de seguimiento?
Pues sencillamente en hacer un seguimiento exhaustivo del cumplimiento de los 16 puntos del pacto,
porque el 17, digamos, es el reconocimiento de quiénes son los que vamos a estar ahí
en esa comisión de seguimiento, en los 16 puntos del pacto,
y, bueno, también, también, dar nuestra imponta como representantes de los trabajadores
de las inquietudes de estos en esta comisión de seguimiento.
Mirem de recuperar la bona connexió amb en Josep Maria Gasol.
Senyor Gasol, jo li preguntava, igual que al senyor Franco de FIA-UGT,
per què havien trigat tant els sindicats a adherir-se a aquest pacte de progrés que va néixer l'any 91.
Quines són les raons?
Jo diria que dues, molt clares.
Una, per nosaltres hi ha d'haver sempre una comissió de seguiment amb uns objectius clars i concrets,
cosa que no hi era.
El que hi havia era una bona voluntat
i que els objectius no eren allò d'una forma contundents.
Aquesta vegada hi ha una comissió de seguiment,
he escoltat que veia també el meu company Franco que veia això,
en el qual es marquen perfectament quines són les fenyes.
I sobretot perquè fa uns mesos es va firmar el compromís de progrés
a nivell d'Espanya entre la patronal espanyola Feike, Comissions i UGT.
I hi ha deu punts en concret en el qual es marquen perfectament tots els temes del compromís de progrés.
Està clar que en aquest cas UGT i Comissions Obreres comparteixen les mateixes opinions.
Una altra qüestió, tenint en compte això que dèiem dels 12 anys de pacte de progrés,
vostès que s'ho han mirat des de la barrera, si em permeten aquesta expressió,
com valoren el que s'ha fet gràcies a aquest document de conducta responsable de la indústria química?
Vostè, senyor Basol, quina valoració fa fins ara del pacte de progrés?
Nosaltres la valoració és important perquè significa que els ajuntaments que representen els ciutadans
i les indústries químiques tenen aquest compromís de produir net i d'una forma sostenible
i per tant que són cuidadosos amb el territori.
Aquest objectiu li falta molt i per tant és un tema que es té encara que avançar molt més.
Si això no s'hagués fet, segurament ens hauríem trobat com a altres zones d'Espanya o d'Europa
en què el territori està molt més contaminat, els terrenys estan molt més fets molt bé
i aquí, gràcies a aquesta actitud responsable de les dues parts,
ha aconseguit que no hi hagi tanta brutícia ambiental.
I vostè, senyor Franco, com a UGT, quina valoració fa del pacte de progrés?
En el seu conjunt d'hacemos una valoració positiva, per això ho firmem.
Si no, no ho firmaríem, pues, por supuesto.
Aparte d'això, en la nostra doble funció, tant de treballadors com de ciutadans de Tarragona
o dels pobles que la limitan, estamos tan interesados com el que més,
que aquest pacte de progrés funcione i funcione correctament i molt bé.
¿Por qué? Perquè si passa alguna cosa, lo sufrimos bajo nostres dos vertintes.
Dito això, el fet de que els ayuntaments hagin firmat aquest pacte de progrés
no ha estat el motiu exclusiu que ens motive a la seva firma.
Por supuesto, sí que ens ha motivat moltíssim més el tema del Observatori Químico
que se ha començat a desenvolupar a través de la firma del últim Conveniu General de la Química,
en la qual Feike, la patronal de la Química a nivell de Estado
y las dos centrales sindicales lo hemos suscrito.
Una última qüestió, ja, senyor Gasol, relacionada no estrictament amb el pacte de progrés,
però sí, evidentment, amb el tema de la indústria química.
Ja saben tots els ciutadans de Tarragona que des de fa uns mesos hi ha un debat intens,
un debat públic amb la polèmica d'indústria turística i indústria química.
i també sabem del pla director que ha elaborat la Generalitat i que ha començat a presentar
als diferents sectors, als municipis també, i als sectors de la química i del turisme.
Vostès, com a treballadors, com a centrals sindicals i també com a ciutadans de Tarragona,
des de Comissions Obreres, com valoren?
Si és que ja tenen una valoració feta, una posició feta d'aquest pla director de la Generalitat?
Primer, caldria dir que la Generalitat podria tindre, esperem que ho faci,
que ens ho presenti als sindicats, cosa que no ha fet fins ara.
Lògicament, coneixi el pla director per altres vies d'empreses, d'amics polítics
o de qualsevol alta de les vies allà, i per tant, el que veiem és que es va atrencar
el que fins ara hi havia de cohabitar tranquil·lament turisme, agricultura i indústria,
sinó que el que es va és a voler acabar amb la química i a promocionar no sé què.
Algú que pensi en els números de treballadors, els tipus d'empleu, etcètera, etcètera.
Per tant, és un tema que quan se'ns hagi presentat i l'hagin pogut discutir,
llavors nosaltres opinarem.
Ara bé, serem contundents totalment en defensa de la indústria química,
dels locs de treball i del que això significa.
Senyor Josep Maria Gasol, secretari general de la Federació de Químiques de Comissions Obreres.
Deixem aquí la comunicació. Moltes gràcies per atendre'ns.
Sabem que hi havia una certa dificultat perquè vostè ara mateix es troba a Madrid.
Gràcies, però, per haver atès aquesta trucada en directe del matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, senyor Gasol. Adéu-siau, bon dia.
I traslladem a FIA-UGT, al senyor Franco, la mateixa pregunta,
la valoració d'aquest pla director que ja ens deia el senyor Gasol
que els sindicats encara no coneixen oficialment.
Bé, nosaltres tenim en el nostre poder el document que s'ha suscrito,
així com el desenvolupament del mateix.
Una vegada dada una primera lectura del mateix,
podem dir que estem en total desacord amb els contenits d'aquest document.
Ens sembla un atac salvatge als interesses dels treballadors de la indústria química.
A més, això no potencia en absolut ni la seguretat,
no potencia en absolut, digamos, la garantia de futuro.
Hi ha una serie de cuestions tan lesivas,
com pot ser la desaparició d'una empresa a cesa,
com pot ser una recalificació de terrenos, que ens preocupa moltíssim,
com pot ser el pas de viales en el polígono sur,
és a dir, el que està pegant més a la costa,
a través d'una empresa que ja està construïda,
que se llama Endesa,
i que corta inclusive terrenos de Dow,
i que passa entre medias de Iqua i Aircross.
Això no és una manera de fer les coses
en les quals se posa un freno aquí en el qual nosaltres estaríem d'acord
de creixement de la industria.
Això significa, en un plazo de 5 anys, en matarla.
Somos un polígono industrial de la suficiente entitat.
Llevamos en marcha ja 36, 37 anys.
Indudablement, som conscientes de que no estamos fabricant chocolate el Gorriaga,
però també som conscientes de que en ningú moment,
si comparamos les cifres de casos de accidentes de trabajo,
veremos que són bajíssimes.
Això vol dir una cosa,
vol dir que la industria química pot que tenga moitos riesgos,
que los té,
però que precisament, por el moment,
firmamos los pactos de progreso i tots aquests documentos
per contrarrestar-los.