El que nosaltres volem és fer una introducció a la cultura
amb una introducció a la geografia,
una introducció al panorama de la història
i després tractar temes com l'escriptura,
el pensament,
començarem aquest any amb Confuci,
l'any que ve tractarem altres pensadors
i també la literatura l'any que ve,
l'arquitectura i la jerteneria tradicionals
amb la seva simbologia
i després un tema apassionant com és l'òpera de Pequín,
la música,
i també amb el seu tractament de disfresses,
de vestuaris, de màscares i tot el que simbolitza,
cosa que a nosaltres ens és una cosa exòtica
però no ens significa res
i intentarem veure què significa realment
i la influència a la nostra cultura.
Encara no fa ni dos anys, Sara,
que vas viatjar a la Xina, a Pequín,
concretament vas anar a donar una conferència.
Sí, efectivament.
I jo tinc la sensació, pel que ens expliques,
que allò va ser el que vas dir,
aquí hem de crear un pont, hem de fer alguna cosa,
perquè aquí hi ha una gran riquesa personal,
cultural, en viuen milers de milions de persones.
La globalització també és això,
acostar-nos a una cultura que cada cop,
si més no els seus individus,
tenen més presència en el nostre entorn.
Sí, vaig anar fa aquest estiu,
no a l'anterior,
vaig anar a donar una conferència,
com tu ho dius molt bé, a Pequín,
i volia anar només a donar la conferència
i em vaig quedar tot a l'estiu.
De fet, vaig fer un recorregut per Pequín
i la seva arquitectura, la muralla,
tot el que és habitual recórrer en aquest sentit,
però vaig viatjar amb tren travessant Xina cap al sud
per veure la vida rural, les èmnies,
i vaig estar cap a Willing,
i d'allà em vaig traslladar amb tren també cap a Xangai
i als entorns.
Això va ser un xoc cultural fortíssim
i em va determinar, potser,
a donar a conèixer aquí al nostre alumnat,
al nostre professorat i a la societat en general,
una miqueta del que a mi havia estat
un impacte fort, tremendo.
I això em va portar a pensar en organitzar
un curs de cultura xinesa
que ens pogués aproximar,
o ens pogués apropar a aquesta cultura tan intensa,
tan forta, per mil·lenària i per per intensa,
a nosaltres.
Per alguna cosa s'ha de començar,
diem cultura xinesa
i probablement hauríem de dir cultures xineses,
perquè del nord al sud, de l'est a l'oest,
no té res a veure, no?
Res a veure, efectivament, res a veure.
La cultura del nord amb el desert
o la cultura del riu groc o la cultura del riu blau
no tenen res a veure.
Llavors nosaltres intentarem fer una aproximació
a tots aquests elements
que seguirem durant, com tu has dit abans, molt bé,
en els dos pròxims anys,
que ja estan programats i previstos,
amb altres elements que siguin atractius,
no vull fer tampoc un curs de literatura,
encara que la meva especialitat sigui literatura,
sinó elements tan interessants
que a vegades no ens plantegem com l'estructura familiar
o l'educació a l'escola
o l'educació a la universitat
o els rituals,
el ritual del te és una preciositat,
o els jocs,
amb què juguen els nens.
Nosaltres estem acostumats aquí a jugar
amb la cònsola, no?
Com juguen els nens a la Xina?
i és un món realment,
no per exòtic o per estrany,
sinó com a humà,
és un món apassionant.
És un país que a més ara en aquests moments
està experimentant uns canvis,
alguns d'aquests canvis,
i aquí els qualifica de positius,
altres de negatius,
en fi, està canviant,
i probablement, segur,
mirant la història,
trobaríem i coneixeríem les raons
per les quals Occident
sempre ha viscut una mica d'esquena,
haurien en aquest cas de la Xina.
Des del teu punt de vista,
per què creus que ara per ara
encara ens mantenim una mica d'esquena
a aquestes altres realitats,
tan diferents a les nostres?
Suposo que hi ha dues raons.
Una és un cert tancament
o un tancament real
per part d'Orient,
i en aquest cas concret de la Xina,
tot i que ara, a poc a poc,
estan fent un esforç d'opertura.
Això és cert,
tot i que no està aconseguit,
ni molt menys encara.
D'altra banda,
potser nosaltres també hem estat
molt tancats
a la nostra cultura d'Occident
i molt protectors,
tot i que hi ha hagut influència,
sobretot en el camp de la literatura,
no tant el de l'arquitectura,
però som el de literatura,
d'autors xinesos clàssics,
com l'Ibai,
però en termes generals
hem estat també d'esquenes a la cultura,
ja de les dues bandes.
Són molt diferents, oi, Sara?
Amb tots els sentits,
amb tots els sentits.
Nosaltres conversem
i necessitem omplir sempre
el diàleg de paraules.
Per ells, per exemple,
conversar,
i és una cosa que costa molt d'entendre
per la nostra mentalitat,
conversar moltes vegades
és la raó del silenci,
estar en silenci.
I això per nosaltres
és inconcebible, no?
I es crea un silenci per tu estrany
i per ell és comunicació.
No parlem dels temes de religió
o absència de religió,
de cultura,
de costums de protocol,
de relacions humanes,
la gestualitat,
que per nosaltres no simbolitza res
o gairebé res.
En molts moments,
per ells és importantíssim,
tot el que sigui gestualitat.
el menjar.
No té res a veure amb el menjar xinès,
de restaurant,
sinó com cada element posat al plat
té un símbol.
Tot té un sentit allà, no?
Tot té un sentit.
La col·locació de cada element del menjar.
Les coses no es fan perquè sí.
Exactament.
Exactament.
Nosaltres mengem i mengem està bo o dolent.
Ens alimentem.
Però ells és fins i tot un ritual
de cada cosa del plat.
Si no ho saps,
tu menges i res més,
però si t'ho expliquen,
aquesta fulleta està posada
per aquesta raó,
amb aquesta posició,
per aquesta raó.
I és fascinant.
Jo fins i tot tinc la sensació
que mesuren el temps
d'una altra manera.
La seva mesura del temps
és diferent a la nostra.
Per nosaltres el temps és pressa.
Anar corrent sempre.
Per ells el temps és el que s'ha fet,
el que s'ha construït,
el que s'ha elaborat durant el dia.
No el temps que ha passat,
sinó el que s'ha aconseguit
en aquell temps.
El punt de partida
de la teva estada a la Xina
va ser justament una conferència
a l'universitat
amb les persones que hi vas poder tractar,
intel·lectuals, professors, alumnes.
Com vas veure que estan
visquent aquest canvi,
aquesta transformació
de la societat xinesa
que està adquirint alguns valors,
no tots positius
de la nostra societat
i la nostra cultura.
Veiem que s'estan fent
maneres de divertiment,
d'esbarjo, concepcions,
el tema econòmic, material.
S'estan introduint moltes coses
de la nostra manera de viure
que tots just nosaltres
també comencem a criticar.
Bé, el que s'introdueix
bàsicament és el tema econòmic,
les inversions econòmiques.
Això és el tema fonamental
per una banda.
Per l'altra banda,
pel que fa als estudiants
tenen una gran curiositat
per la nostra cultura.
Hi va haver una cosa
d'entrenyable
que va ser que havien preparat
un taulell de suro
on hi havia penjat
totes coses de Tarragona,
a l'Art de Barà,
com per rebre'm.
Sí, a l'Art de Barà,
a les platges de Tarragona,
a la platja de Port de Cambrils.
I vaig al·lucinar.
S'ho havien despenjat
per tal de rebre'm
i una gran curiositat
perquè els hi expliqués
cada foto,
per exemple,
molts no havien vist el mar,
què significava el port,
concepte de port desconegut,
què significava el port,
què eren els castells,
què era l'Art de Barà
o la Torre dels Recipions,
què significava.
I em va sorprendre moltíssim
la curiositat,
l'atenció,
la concentració,
la quantitat de preguntes,
cosa que nosaltres moltes vegades
amb la nostra manera de ser
en passem,
passem per sobre,
ells no.
Ells intenten aprofundir
en cada element,
en cada partícula,
en cada cosa,
en cada talla,
a la raó d'un color,
d'una fotografia.
No ho sé,
m'ho he de pensar fins i tot.
Jo crec que vas tornar
fascinada per aquest país.
Sí, sí,
però sense perdre la raó.
I el món rural?
Continua encara
visquent d'una manera
tan arcaica
en quant a formes de vida
però també en quant a valors.
M'entenen els valors
de vida tradicionals encara?
A veure,
hi ha el món rural
que es dedica
a la plantació de l'arròs.
Pensem que...
És dels àmbits
que més van patir,
no?
Determinades èpoques
de la història.
Continuen patint.
Continuen patint.
Pensem que
el 80%
de la població
és camperola.
80-85%
de la població
és camperola.
I tenen una vida,
porten una vida
molt dura.
Després hi ha
la població
de professorat
o la població
que es dedica
al camp dels negocis
que és un altre sistema de vida
i al polític
que és un altre sistema de vida.
Però el camperol
que és el 80% del país
és una vida
molt dura
amb pocs recursos
i realment
quan ho veus
et commou,
et toca.
I després hi ha
ètnies
com els Joan
que continuen
visquent
com fa 200 o 300 anys.
I quan
convius amb ells
perquè si visites
com a turista
la mirada
és molt diferent.
és veure
base a veure
les quatre coses
d'arquitectura.
El deixes emborrar
per la bellesa
del paisatge.
El paisatge
és absolutament al·lucinant
i la gent també.
Són hospitalaris,
acollidors,
entranyables
potser perquè
tenen un sistema
de vida molt dur
i això els fa
molt més humans
a vegades.
El fenomen
de la immigració
continua a ser present
d'una manera important
des del punt de vista
interior
d'aquest èxode
cap a les grans
ciutats
que s'estan formant
i també cap a l'exterior
la immigració
cap a altres països
continua donant-se
d'una manera important
per l'experiència
que tu vas tenir
i ho vas observar.
A veure,
és una immigració
que es controla molt
i llavors
cap a fora
no n'hi ha tant
tot i que sembla
que n'hi ha molt
i cap a l'interior
hi ha hagut
onades
en què s'ha intentat
anar cap a la ciutat
però això
està bastant controlat.
Llavors
continua
la gent
que és Camparola
continua sent Camparola
sinó no hi hauria
el 80 o 85%.
Imaginin-se
si aquesta soneta
que estem parlant
amb la Sara
ja ens deixem fascinar
per aquest món
de la cultura xinesa
què no passarà
a la universitat
a partir de dilluns
en aquest curs
en el que em comentaves
que s'ha matriculat
força gent
perquè clar
s'acaba de presentar
com aquell que diu
és una novetat
sempre hi ha
una certa reserva
i de moment
esteu molt satisfets
amb la resposta
que ha tingut.
Sí, sí
efectivament
tenim un número
de places limitades
per la capacitat
de l'aula magna
i amb 6 o 7 dies
de matrícula
ja portem
uns 140-150 matriculats
de manera que
queden molt poques places.
És un nombre important.
La durada
és que sigui
d'uns 3 anys
aproximadament?
La durada
és
tenim programats
3 anys
de cursos
de cultura xinesa
i aquest és el primer
i la durada
és del 10 al 21
de febrer.
I tenim professors
de la Universitat
de Pequín
que venen
a inaugurar
el curs
i a impartir
algunes classes.
Parla'ns
d'aquest professorat.
Una de la...
La professora
Petra de Llanos
és una
persona que porta
visquent...
és de Barcelona
porta molts anys
visquent a Pequín
primer va viure a Corea
després ha estat a Pequín
coneix molt bé
el món oriental
és una persona
molt integrada
amb la cultura d'allà
i és professora
d'espanyol
a la Universitat
de Pequín.
El professor
Lulongen
és
un prototip
del savi xinès
d'abans.
L'imaginem
amb les seves
llargues barbes
i aquest tipus de coses?
No, no.
Això seria...
Molt de cinema
hem vist, eh?
Molt de cinema.
Això seria una caricatura
un dibuix, no?
Un anunci publicitari
però no, no, no.
És aquest concepte
d'home pacient
d'home tranquil
d'home reposat
que coneix moltes coses
i que quan li pregunta
respon
però que no va lluint
de la seva saviesa.
que sap escoltar.
Sap escoltar, efectivament.
I ell
porta tot el que és
la qüestió
de turisme
treballa pel Ministeri
de Xina.
Ell porta tot el que és
turisme
de Xina.
Fa les manuals
de turisme,
les guies turístiques,
és professor
d'espanyol
també allà
i una cosa
que és preciosa
és gran difusió
de la cultura catalana
i de la cultura
de la resta d'Espanya
a Pekín
i els explica
tot el que és
la nostra cultura.
Però també una mica
abusant
com fem nosaltres
dels tòpics
que de vegades
això és inevitable.
o com ho veus tu
que vas conèixer?
Jo ho vaig veure
com estava preparant
fins i tot
un Cider-Rom
sobre la nostra cultura
i ell em va preguntar
moltes coses.
I com ho vas veure això?
Amb les lògiques,
limitacions,
quan nosaltres
ens enfrutem
amb una altra cultura
tenim uns paràmetres
d'informació aliena,
com si nosaltres
volem treballar sobre la Xina
tenim unes limitacions.
Jo vaig veure
que fins i tot
malgrat les petites limitacions
que pogués tenir
tenia un gran interès
per aprendre
de la nostra cultura
i per difondre-la.