Un minut i serà un quart d'una del migdia.
Aquí seguim en directe amb tots vostès després d'aquesta pausa
acompanyant-los des d'aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Si vostès ens acompanyen des de primeres hores del matí,
ben segur que recordaran que cap allà a les 10 del matí
hem parlat d'aquesta edició d'enguany dels Premis a la Docència
a la Qualitat Educativa que atorgava el Consell Social i Econòmic
de la Universitat Rovira i Virgili.
Un d'aquests premis, també ho recordàvem aquest matí,
ha recaigut no tant en una carrera, en un curs, sinó en una assignatura.
Una assignatura que va ser batejada en el seu dia
quan es va posar en marxa com a dret i presó,
que s'ha impartit, anava a dir a la Facultat de Ciències Jurídiques,
però ha tingut també altres escenaris.
Per parlar-ne d'aquesta experiència, hem dit el del premi,
però és que vostès veuran que es mereix un premi,
però sobretot es mereix una continuïtat,
perquè diferents persones que avui ens acompanyen
han pres part directament i ens qualificaven en l'experiència
d'altament positiva i vostès s'explicaran immediatament per què.
Però, en tot cas, hem de ser educadets
i primer que tot saludem els nostres convidats,
el professor Joan Baussells. Bon dia, Joan, benvingut.
Bon dia.
Un dels professors que integra aquest equip
que ha impartit aquesta assignatura dret i presó.
Ens acompanya també José Francisco García,
jurista, criminòleg del Centre Penitenciari de Tarragona.
José Francisco, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
I dos estudiants,
la Javi Forcadell i la Míriam Morell, bon dia.
Hola, bon dia.
Ha anat bé el curs i l'assignatura?
Sí, sí.
Sí, no? Bona nota.
Sí, les notes han sigut positives, no?
Que quan vostès sàpiguen el que han fet diran,
i com s'ha pogut valorar tot això, eh?
Com podem posar una nota a tota una experiència curricular, acadèmica,
però jo m'atreviria a dir també una experiència de vida.
I ara ho explicarem.
Anem al començament.
Aquesta assignatura és nova a la Facultat de Ciències Jurídiques,
Dret i Presó, no?
Sí.
Expliquem una miqueta en què consistia i com sorgeix
la idea d'afegir el currículum acadèmic de la facultat.
Sí, aquestes coses no neixen per casualitat, no?
Ja fa uns quants anys que en l'àrea dret penal de la Facultat de Ciències Jurídiques
anem a pensar una mica en innovar la dociència.
i en aquest sentit, portem ja uns quants anys treballant en aquest estelte.
I en aquest sentit, per exemple, el primer curs de la carrera,
el que els alumnes fan el dret penal 1,
els alumnes ja comencen a realitzar resolució de casos pràctics,
el que és el segon any del dret penal 2,
ja comencen a imbrincar-se en el que és el procediment penal
i fan resolucions de casos pràctics a partir de models descrits del procés penal,
descrits de defensa, d'acusació.
I en el tercer curs, el que fem, bàsicament,
en un sentit que es diu pràcticum 2,
és que els alumnes assumeixin rols d'advocat, de fiscals, de jutges
i vagin en un seguiment d'un procediment penal des del començament fins al final.
Bé, l'any passat vam entrar en contacte amb el Centre Penitenciari de Tarragona
i vam afegir una quarta, diguéssim, assignatura
que mirés de millorar la qualitat docents,
sobretot d'inviricar els coneixements teòrics amb els pràctics.
I va néixer aquesta idea, que els alumnes de la Facultat d'Esceneres Jurídiques
entressin al centre penitenciari
i amb la tutoria del jurista criminòleg, en Francisco,
assessoreixin els interns en temes relacionats amb dret penitenciari,
qualificacions en grau,
trasllats de centres penitenciaris, etc.
Els alumnes es trobaven amb els interns,
amb l'acompanyament d'en Francisco, el jurista criminòleg,
prenien les primeres dades d'aquell cas,
venien a la facultat, preparàvem els escrits amb nosaltres
i després, la següent setmana, anàvem al centre penitenciari
i entregàvem l'escrit, que bàsicament aquesta era una mica l'iniciativa.
Aquesta era una experiència innovadora
i abans ho comentàvem amb en José Francisco,
no es podia dur a terme en qualsevol centre penitenciari,
el de Tarragona sembla que tenia les característiques ideals.
Jo no sé, en principi, com van rebre a la presó de Tarragona
aquesta iniciativa, perquè ja sap vostè que els centres penitenciaris,
millor que jo, tenen una certa fama de ser una mica hermètics, no?
a la introducció de qualsevol altre col·lectiu de fora.
Esa és la fama, però en Tarragona...
No, no, per això dic que és la fama.
Sí, sí, esa és la fama, però en Tarragona,
afortunadament, esa fama no existe.
Para mí, claro, es mi centro.
Yo qué voy a decir, que es mi centro ideal, ¿no?
Y además supongo que me estará escuchando el director.
Però, objectivament, per les característiques,
es prestava molt a partir endavant aquesta experiència, ¿no?
Sí, se prestava muchísimo porque la estructura del centro,
la dirección del centro ha estado en todo momento en el tema,
y los funcionarios, que son compañeros míos, evidentemente,
pues yo decía hace un momento que si yo los tuviera que calificar,
11 sobre 10. Esa sería mi calificación, 11 sobre 10.
Ha sido una colaboración muy positiva, muy bonita.
Además, esta experiencia a mí particularmente me interesaba
porque quería, de alguna forma, que los alumnos de la Facultad de Derecho
entran en contacto con estas personas, porque son personas,
son personas que están cumpliendo condena, pero no dejan de ser personas,
y que, de alguna forma, tuvieran la oportunidad de ver
que no se iban a encontrar con alguien que fuera distinto
de lo que es una persona que ha cometido un delito,
pero no por ello hay que dejarle totalmente marginado.
Aparte de eso, que también rompieran esa violencia
que supone el encontrarse con un interno,
porque lo que está claro es que no eran entrevistas con grupos de internos,
eran entrevistas con un interno,
y ese interno los consideraba, o le consideraba,
como el profesional que le estaba atendiendo, como si fuera un abogado.
Entonces, también ese chip me interesaba un poco romper,
porque, claro, existe la temática de que a los abogados
no les atienden mucho, sobre todo en el turno de oficio.
Entonces, yo lo que quería es que escogieran,
que no he tenido ninguna dificultad,
esa responsabilidad de decir,
nos vamos a encontrar el día de mañana con estas personas
y vamos a dar lo mejor de nosotros mismos.
Esta, para mí, ha sido la gratificación personal.
Tengo que decir que lo mismo que he dicho que un 11 sobre 10 a mis compañeros,
a ellos, ahora que están aquí cerca,
diría también que un 11 sobre 10.
Muy bien.
Para mí ha sido sencillo.
Es una labor totalmente gratificante.
Yo realmente me lo he pasado muy bien, de alguna forma,
y si no, no lo hubiera hecho,
porque a mí las cosas me gustan cuando...
Pues se puede aprender, pero de una forma en la que resulte gratificante,
no que sea un sacrificio.
Evidentemente, yo he tenido muchas horas de trabajo
que he tenido que añadir a mis horas de trabajo.
porque esto no ha sido solamente en la Facultad de Derecho
con el área de Derecho Penal,
sino con Sociología,
que otro día podríamos hablar del tema,
que ha sido la misma experiencia,
pero con internos extranjeros.
Y entonces, sin la ayuda de mis compañeros
y la ayuda de ellos,
evidentemente que han sido estupendos,
yo me imagino que son...
que en todas las asignaturas,
como sean así,
desde luego serán unos cracks el día de mañana.
Yo, para ser de casa,
agafaré los vuestros teléfonos,
que mai se sabe en esta vida
a qui por se necesita.
En resumir las cuentas,
todo ha sido...
Ha contribuido todo.
El centro,
las facilidades,
la predisposición de ellos,
su enorme implicación,
su grado tan positivo,
y yo me voy muy contento
por una razón muy sencilla con ellos,
me refiero,
porque habrá,
espero,
otras experiencias,
es que han cambiado un poco,
seguramente su mentalidad.
Y eso,
para mí,
es importante.
Es decisivo,
porque, como decía antes,
hablaba de proyecto de vida.
Para mí es un proyecto de vida.
Abans de preguntar-vos a vosaltres
per aquesta experiència,
a mí m'agradaria que José Francisco
ens contestés,
perquè ens serveix una miqueta,
per acostar-nos a l'experiència dels alumnes,
a l'hora de dir
quin intern entrava en l'experiència,
quin no,
que aquella tenia,
a perfil personal
o a perfil de delicte
que suposadament
o que havia comès aquella persona?
És a dir,
mirava en el delicte
o mirava en l'intern
a l'hora de donar més joc
en el bon sentit de la paraula
a l'experiència?
Bueno,
yo quería que la experiencia fuera abierta,
que ellos se encontraran
con cualquier interno
y con cualquier tipología delictiva.
Que no estaba preparada
de tener una safata, ¿no?
No, en absoluto.
Eran internos
que a mí me pedían audiencia
y que esas audiencias
que a mí me solicitaban,
luego las teníamos en un despacho,
que no eran un módulo del centro,
era un despacho privado
donde todos
y habitualmente
los profesionales
de los abogados
reciben a los internos
y era para cualquier interno
y por cualquier tipología.
Yo me imagino
que luego ellos comentaran
algunas anécdotas
y estamos hablando de internos
que a lo mejor
se condenaran 30 años perfectamente.
Per tant,
uns delictes considerables.
Sí, sí, por supuesto.
O sea,
que no había en absoluto
un tema preparado,
sino que a priori
tampoco yo sabía
lo que los internos
nos iban a preguntar.
Yo quería que ellos
se encontraban con la realidad
como si fueran ya
profesionales
y entonces reciben
a su cliente
y le están contando
una temática.
Y eso ha sido
el recibir
de esa forma
al interno
y bueno,
los internos
tengo que decirles
he calificado antes,
pero los internos
también se les hauria
de posar nota.
Sí, estupendo.
Yo tendría que poner
también...
Claro,
dius,
escolta un estudiant...
Pongamos un 10.
No sé yo,
eh?
Pongamos un 10.
Míriam,
jo no et faré
ni al Jebi
tampoc la pregunta
perquè jo crec
que està més
que contestada
amb les intervencions
anteriors
de per què
va optar
per participar
d'aquesta assignatura
que és extracurricular
per tant
doncs era una opció
que teníeu
o no era
cap obligació.
Jo crec que
ja queda contestada.
La primera experiència,
el primer contacte
amb l'assignatura
com va ser?
Perquè tu tenies clar
què anaves a fer,
no?
Bueno,
yo te voy a contestar
mira si estimula
a los alumnos
una assignatura
de este tipo
que a pesar
de dar créditos
de libre elección
que no es obligatorio
hacerla
pero sí
hay que sacarse
esos créditos
yo ahora puedo decirlo
sin que se me acuse
de pelota
que ya ha acabado
la assignatura
yo ya no necesitaba
los créditos
de libre elección
porque ya los tenía todos
y sin embargo
no me lo pensé dos veces
y me matriculé
porque sabía
que me iba a aportar
una experiencia única.
Difícilment
haguésis pogut
trobar una cosa
si no arribas
a ser a través
d'aquesta assignatura.
Difícilmente
yo le comentaba
al doctor Prats
catedrático
de la ORV
de Derecho Penal
que aprovecha
a saludar desde aquí
que lo que más
me había impactado
es que cuando hacemos
prácticas de clase
de lo que nosotros
llamamos de laboratorio
pues tú te atreves
con...
Estás fent teatre.
Sí, bueno
y te atreves
eres osado
te atreves a aprobar
y tal
y máximo
que puede pasar
pues es que el profesor
te lo valore
de determinada manera
o que tengas
una determinada nota
o que tu buen hacer
pues te dé una buena nota.
Esto es diferente
porque te encuentras
ante el ordenador
haciendo un escrito
y ves la cara
de aquella persona.
Treballas
en material sensible.
Sí
y aquello
o sea
te puede incluso bloquear
pero es un bloqueo bueno
de decir
bueno
este escrito
no es un escrito
es un escrito
que aquella persona
le puede suponer
unas determinadas
consecuencias
y esa sensación
es muy positiva
es que ha sido
fantástico
es que es inexplicable
te lo digo de verdad.
Xavi
Sí, yo suscric totalmente
también las palabras
de la Míriam
pero aniría más
por la vía
del que estaba comentando
abans
el jurista criminólic
que es la primera sensación
cuando entres
¿Havíeu entrat
mai a la presó
per altra?
Sí, de fet
el doctor Joan Bocells
jo comentaba
un dels requisits
per poder cursar
la signatura
era haber cursat
pràviament
una signatura optativa
que s'oferia
al primer cicle
de la carrera
que era
execució
penal
i allí
havíem organitzat
ja unes visites
al centre penitenciari
Era una visita
Sí, però era una visita
molt rutinària
del director
el subdirector
qui toqués
10 companys
els professors
i en dues hores
veies tot el centre
Aquí entràveu
a treballar a la presó
Exacte
I aquí se'm volia incidir
aquí era on entraves
com molt bé diu
el jurista criminòlic
t'asseies
darrere d'una taula
era la primera
diguem-ne
la primera pràctica real
que feies a la teva vida
Qui hi havia al despatx
en aquell moment?
Qui hi havia
de persones físiques
Estava el jurista criminòlic
El jurista
Estava l'intern
i naltros
que anàvem per grups
per grups
de dos alumnes
I una cosa
que jo ressalto
com a molt interessant
era el fet
que naltros
no sabíem
ni qui ens trobàvem
ni què venia
diguem-ne
a solicitar
Com si estiguéssiu
en un torn d'ofici
i us cridessin
en aquell moment
anar a la presó
I això li donava
molt més alícia
No era el fet
com volia dir
de tindre un despatx obert
i que et ve el client
Llavors clar
altament pràctic
més pràctic
que això impossible
Sí, si m'ho veig
aquesta segurament
era una de les dificultats
més grosses
que ens trobàvem
amb l'assignatura
havia d'agafar unes dades
que eren indispensables
per poder resoldre
el cas
i fer l'escrit
i quan arribàvem al despatx
i ens trobàvem nosaltres
amb els professors
els feien preguntes
però aquest intern
té fills
no té fills
té domicili fix
en aquesta ciutat
on vol demanar
el trasllat
doncs no ho sabem
no ho hem preguntat
és un exemple
de com aquesta assignatura
pot oferir
habilitats
i aptituds
per poder
afrontar en el futur
com a advocat
a mèxit
la feina
aprens
a saber
a quina és la informació
necessària
per resoldre un escrit
a quina és la forma
per redactar l'escrit
etc
és una assignatura
bàsicament
molt pràctica
no només de coneixements teòrics
sinó sobretot
d'actituds
i d'habilitats
per poder resoldre
amb solvència
no era un salt
al bui
perquè sabies
que aquella feina
que fessis
no era determinant
pel futur de l'inter
però Déu-n'hi-do
era un salt
amb xarxa
per un salt
és cert
el que dia Míriam
que quan et ficaves
davant del monitor
a redactar l'escrit
veies la cara
de l'interno
i tot i que tenies
la seguretat
que des del centre penitenciari
a través del jurista criminòleg
o des de la universitat
a través dels professors
que ho superlisaven
volies també fer-ho
de la millor manera possible
per emular-ho més
a la pràctica
però la gent
s'hi jugava
a permisos de sortida
la gent s'hi jugava
a trasllats
en altres centres penitenciaris
on tenien familiars
on tenien amics
la gent
es jugava
a sancions disciplinàries
que a vegades
implicaven
tancament en cel·les
de primer grau
de càstig
o sigui
la gent es jugava
coses importants
els alumnes estaven aquí
assumint aquest repte
Parlem de la primera experiència
davant d'un intern
Diem intern
perquè a Tarragona
la població reclusa femenina
és eventual
i esporàdica
Sí, efectivamente
desde hace unos años
en esta parte
no existe población femenina
y bueno
existe población
pero de una forma
muy transitoria
y en un par de días
pues se van a poner
Clar, per tant
eren interns
homes
¿Vau anar junts
la primera vegada?
¿Proformáveu part
d'aquest grup?
No
Anàveu cadascú
doncs cadascú
expliqueu la vostra experiència
Com vulgueu
Comença
Pues mi compañera
Montse Martí
que la tengo que nombrar
porque sin ella
tampoco hubiera sido posible
y como ha dicho Xavi
el criminólogo
estaba al lado
pero hay que decir
que nos daba
total protagonismo
o sea
él se mantenía
en un segundo plano
Observaba
observaba
y los internos
la verdad es que
un trato exquisito
con nosotros
sea de confianza
de esperanza
y la primera experiencia
fue de normalidad
o sea yo me lo tomé
¿Va a ser un intern?
Sí, sí
de uno en uno
No, varios
en cada visita
que hacíamos
podían pasar dos
tres, cuatro
Quines eran las seves características
en cuanto al delicte
en cuanto a una mica
perfil personal
¿Recordas?
Sí, sí que lo recuerdo
¿No cal tots?
Algún
perdón, fernos una idea
Delitos varios
desde delitos muy graves
hasta presos preventivos
hasta robos muy pequeños
o sea
robos menores
de todo tipo
Si recuerdo
un preso
que nos vino a ver
todas las visitas
y intentamos
hacer algo por él
pero al final
no fue posible
porque cometía
un delito en prisión
y nos quedó
un sentimiento
de frustración
que tampoco
es culpa nuestra
pero mucha normalidad
o sea
total normalidad
total
Amb això que diu
ara la Míriam
i això José Francisco
segur que ens ho pot
contestar
a banda de
aprendre
doncs
com s'han de moure
en aquest món
jo crec que també
els pot donar
o els ha donat
experiència
d'intentar
mantenir un cert
distanciament
per no quedar tocats
perquè clar
emocionalment
és una feina
que colpeja molt
no?
Bueno
esto
aparentemente
aparentemente
pero yo creo
que les
si les tocaría
emocionalmente
sería positivamente
Ho dic
perquè per fer la feina
bé
amb els anys
s'has de posar
un cert distanciament
si no pots perdre
una miqueta
Sí, evidentemente
tienes que
contemplar un poco
la objetividad
evidentemente
pero
lo que sucede
es que ellos
se han implicado
no emocionalmente
muy profesionalmente
como si realmente
a mí me han sorprendido
porque parecían
ya abogados
en ejercicio
y yo lo único
que hacía
era como ha dicho
Miriam
estar observándoles
por supuesto
si había alguna
pequeña limar
asperezas
si había alguna
contestación
de algún interno
pero todo
en un ambiente
de absoluta cordialidad
los internos
bueno
parecían que
estaban preparados
pero en absoluto
ellos ya lo saben
porque ni yo mismo
sabía exactamente
qué es lo que me
iba a preguntar
el interno
ni quién irá
en principio
el interno
aunque ya los tenía
preparados
y el ambiente
era
de una cierta
también experiencia
personal
porque ellos
yo creo que han aprendido
y se han gratificado
personalmente
interiormente
ya no solamente
profesionalmente
sino interiormente
y esa es la sensación
que yo he tenido
de ellos
y los internos
han tenido
una sensación
de que
se consideraban
que había alguien
que se preocupaba
de ellos
porque
desgraciadamente
desafortunadamente
lo tengo que decir
muchas veces
el turno de oficio
o al menos
es lo que verbalizan
los internos
se despreocupa
un tanto
de los internos
y ellos decían
bueno
y ahora nos traen
a estos profesionales
porque yo los presentaba
como si fueran
profesionales
prácticamente
y qué es lo que pasa
cómo es posible
que nos atiendan
tan bien
y que dediquin
el tiempo que cal
y que dediquen su tiempo
porque claro
yo estaba comentando
antes
de una forma
muy
un incidente
muy gracioso
de que
el área de sociología
que fue el último
cuatrimestre
que es la misma experiencia
pero con internos
extranjeros
pues los alumnos
dos días antes
del examen
estaban haciendo
el turno
de aquí
en el gobierno civil
para ayudar
a sacar papeles
a los internos
que yo les dije
primero hacer los exámenes
finales
porque es que ya estáis ahí
estaban
tan grado de implicación
y a mí
incluso me exigieron
que a ver si podíamos
trabajar durante la semana santa
y dije
no, no
que yo también tengo derecho
a descansar
jo faré vacances
vosotros veu el que vulgueu
la veritat és que
vam intentar implicar
no és tot el que vam poder
però també
també és cert que la implicació
per part de la universitat
és l'àrea de penal
i del centre penitenciari
que vam rebre totes
no ho sentíeu sols allà
no, no
vam rebre totes les facilitats
per tant sí
la idea és que
ells diuen que naltros
treballàvem fort
però evidentment
eren ells qui en sotelaven
com el qual vol dir
que treballàvem
tant com naltros o més
em permets una anècdota
a propósito del que comentava
el José Francisco
hi havia un alumne
que va al centre penitenciari
a entrevistar-se
amb un intern
era un tema de trasllat
del centre penitenciari
de Tarragona
em sembla que era
l'Almeria
i l'alumne
agafava unes primeres dades
va trobar-nos amb nosaltres
li vam preguntar
boni l'Almeria
i ell té família
i diu sí
em sembla que té una filla
i bueno
seria interessant preguntar-li
si té drets
de tutela de visita
respecte a la seva filla
perquè si és així
és un bon argument
per demanar trasllat
efectivament l'alumne
es torna a entrevistar
amb l'intern
i quan l'alumne
li pregunten a l'intern
si tenia alguna sentència
d'un jutge
que li otorgava
drets de visita
l'intern
es va posar a provar
es va emocionar
perquè era la primera vegada
que
algú s'interessava
algun que professionalment
s'apropava a ell
com a advocat
o des d'aquest ambient més jurídic
es preocupava realment
per la seva filla
amb la qual cosa
demostra fins aquí un punt
doncs
els alumnes
com a experiència personal
i professional
hi ha sigut positiva
Xavi
parla'ns de
de la teva primera visita
els teus primers interns
la meva primera visita
tot i que com dius
no era la primera visita
al centre penitenciari
dins d'aquesta assignatura
sí que era d'una manera
diguem-ne
molt més pràctica
amb el company
també
l'Aitor Macías
vam primer
perquè impressiona
una mica
el fet
de la mitificació
que a priori
nosaltres teníem
sobre els centres penitenciaris
després de passar
les pertinents proves
diguem-ne
de seguretat
una vegada
ja estem dins
sents la
la porta que es tanca
la porta que es tanca
al darrere
tot i que no diré
que tampoc
que tinguéssim
que tinguéssim temor
però era una cosa
que impressionava
saps que era una cosa
que impressionava
t'asseus
a la taula
que dèiem
amb el company
amb el jurista criminòleg
t'entra l'intern
no saps ni qui és
ni què ve
tens moltes nocions
de dret penitenciari
que també
qüestions que t'està plantejant
que també en aquell moment ignores
i que et busques
recolzar
amb el jurista
que t'explica
però escolta això
i en aquell cas
recordo que era
que era un intern
que tenia un delicte
de
havia robat vehicles
i feia molt pocs dies
que estava allí
quan era estranger
tenia certs problemes
en tema de
de la llengua
i clar
era una cosa
que t'impressionava
pel fet de ser el primer
pel fet de ser
un delicte
del qual dia
que ell no sabia res
que dins d'allí
l'havien ficat
però que ell
no havia participat
de cap manera
en aquell delicte
va ser
per ser el primer
perquè com diu la Míriam
em passaven
a lo millor
en les hores que estaves
que estaves una hora
dues hores aproximadament
de fet
la idea era estar una hora
però sempre acabaves dues hores
no no
pel que expliqueu
és allò que dèieu
de les vacances
de llargar el temps
de l'experiència
i a més
la que t'anàvem passant
tot eren
casos molt variopintos
que podríem
explicar-ne
llargament
perquè tots tenien
les seues
particularitats
i tots et feien
d'alguna manera
sentir-te molt vinculat a ell
jo el que sí que destacaria
de tots
és el segon dia
que vam anar-hi
no el primer
que el jurista criminòleg
ens proposa
va a altres dos
que us ho veig forts
ens diu
anirem al primer grau penitenciari
veureu la impressió
expliquem què és el primer grau
ho dic perquè els oients
probablement que no estan
familiaritzats amb el tema
que és primer grau
primer grau penitenciari
el jurista
són aquells internos
que por unas circunstancias
de conflictividad
están en un departamento especial
pueden ser preventivos o penados
sería artículo 10
sería preventivos
y primer grado
es el
digamos
hay tres grados de tratamiento
primero, segundo, tercer
el primero
es el de los más conflictivos
han podido tener conflictos
con sus compañeros de internamiento
o con los funcionarios
o con personas incluso
que visiten el centro
y entonces están
con una medida de seguridad
muy especiales
muy extremas
és important explicar
per què els oients
entenguin
sí, es un departamento
que claro
a ellos les impresiona
un poco más
però es va veure fort
sí, perfecto
si la mitificació
sobre els centres penitenciaris
ja era important
pues imagina
el primer grau penitenciari
com vam entrar
quan us va dir això
el José Francisco
què us va passar pel cap
a la Hitoria a tu?
primer ens ho vam prendre
una mica
en plan
no passa res
amb el primer grau penitenciari
però a mesura que ve
que s'anaven tancant
que s'anaven tancant
les portes
i això ja
però no
la veritat que vam tindre
és el que dia Míriam
però els interns
doncs vam portar
fantàsticament amb nosaltres
un respecte escrupolós
i després de fer una entrevista
que va ser
recordat 15 o 20 minuts
vam tornar a sortir-ne
d'alguna manera
més crescuts
és a dir
hem afrontat una experiència
que ens feia
que ens feia molta
no diré por
però sí molt de respecte
i l'hem afrontat
diguem-ne
amb l'èxit
d'haver-ne sortit
desmitificats
del que aquí ens anàvem a trobar
per tant
i recordes el delicte
pel qual estava allà?
no
d'aquest en concret
no ho recordo
era un robo con intimidación
pero la condena
era 28 años
sí
porque eran varios robos
sí
abans recordo
que el pesaguet
físicament
era un home molt fort
que intimidava
però ell va tindre
un respecte
un respecte escrupolós
sí que recordo
tant allà anecdòtic
que anàvem
amb uns busques
que ens dien
això és per tema de seguretat
si passa alguna cosa
apreteu aquí el botó
i es queda tot bloquejat
i el criminòleg
el van cridar
perquè dins de la presó
ell el porten
molt controlat
amunt i avall
el van cridar un moment
perquè el demanaven
i ens vam quedar
el company
jo i l'inter
sols
amb el senyor
aquell armari ropero
sí, sí
a un quadradet
de 3 metres quadrats
4 metres quadrats
i vam articular
les paraules
que vam poder
allà sí que
diria que
ens van passar més malament
però ja dic
tot m'era
exagerant-ho
en aquells moments
ell es ha portat molt
en altres
i en altres amb ell
i de fet
no sé si en aquests moments
encara està aquí
el centre penitenciari
o no
no, no
fue progresado
a segundo grado
porque cuando están
en este departamento especial
son progresados
o se cesa
en el artículo 10
fue progresado
a segundo grado
i ahora está
en otro centro penitenciario
sí, pero todos son
i a dir que
totes te'ls acabes
diguem-ne
les històries
te'ls acabes
és el que dius
d'alguna manera
vinculant
totes
et sonen ja familiars
i és l'important d'això
clar, abans el Joan comentava
aquest cas
a tall d'anècdota
d'aquest
inter
del Maria
el cas de la seva filla
i com l'home
doncs
va plorar
quedar estranyat
que algú
s'interessés
per la seva vida
des d'aquesta perspectiva
més enllà dels articles
i més enllà
de la llei
diuen que
ja com a tots els col·lectius
i de tot
que de vegades
la pràctica continuada
del dret
doncs
et motiven
altres coses
que no són precisament
motius alturistes
i diuen també
que sovint
això es va perdent
a mesura
que vas entrant
en tot l'engranatge
del sistema judicial
jo crec que una experiència
com aquesta
a tots els que heu participat
us deu quedar
en la memòria
i que pot ser
una mena de pepita o grillo
també
si alguna vegada
mai a la vida
si d'aquí uns anys
us trobeu
que heu entrat
en una dinàmica
que potser no era
la que teniu ara
o la que creieu ara
no?
no sé
és que
lo que decían antes
de la desassistencia
de los abogados
es cierta
es cierta
que en fase ya
de ejecución penal
los abogados
yo no creo que sea
por
diuen que no tenen temps
i que els criden
i que no els diuen
en temps
per preparar els casos
no?
diuen?
sí
porque muchos también
son escritos
que pueden preparar
los propios presos
y parece que no les necesitan
y si les necesitan
también es verdad
que desassistidos
totalmente no están
porque doy fe
de que el criminólogo
sea harta
de hacer escritos
para los presos
pero lo que sí
hemos aportado nosotros
creo yo
es algo muy importante
que es
alguien externo
a la prisión
y parece que los presos
tienen más confianza
en alguien externo
a la prisión
ya no es
la administración penitenciaria
que les confían
del sistema
no?
no
pues que muchas veces
también
la propia
administración penitenciaria
el sanciona
y curiosamente
cosas de la dinámica
diguéssim
del funcionamiento
del doctor oficio
feien que
aquest intern
la única forma
de asistirlo
era a través del voluntarisme
y del bon
bon afer
del jurista
quimióloga
el que salita
aquesta experiència
de Munique
també per intentar
corregir una mica
aquestes qüestions
i que siguin alumnes
persones alienes
de la administración penitenciaria
que participin en recursos
contra aquestes sancions
que són la propia
administración penitenciaria
yo creo que es un control
informal muy constructivo
lo que hacemos nosotros
de alguna manera
jurista criminola
que sentíem al cap
perquè coneix aquesta realitat
molt
de molts anys
d'experiència
sí, sí
me da la atención
lo que acabas de decir
hace un momento
porque ha sido
prácticamente
lo que yo he planteado
al principio
a mí me interesaba
y yo me he sentido
gratificado
por el hecho
de que ellos
cambien el chip
se puede decir
la dinámica
y el día de mañana
yo confío en ellos
porque son maravillosos
no porque estén aquí
y yo confío en que
ellos se acuerden
de esta experiencia
cuando tengan ya
un cliente
absolutamente real
es decir
que ya no haya allí
ningún jurista criminólogo
y que vean
que esa persona
merece la mejor defensa posible
con independencia
del delito
que haya cometido
pero ellos son profesionales
y que lo vean
desde un punto de vista
como lo han visto
en estas prácticas
eso para mí sería
lo único que
a mí me gustaría
haber sacado
de esta experiencia
que cambien ese chip
que tú lo apuntabas
y decías
bueno a lo mejor
luego al entrar en la dinámica
ya se pierde
y se olvida
yo espero que no
porque yo creo que tienen
yo le diría que tienen
memoria de los elefantes
espero que tengan
memoria de los elefantes
Això també us fa veure
tot i que ho sabíeu perfectament
de com funciona
aquesta gran estructura
del sistema judicial
sí
jo agarré una mica
el fil
del que dià
el criminòleg
i ficaria
un exemple
de com ens ha arribat
a impactar
la signatura
aquesta
farà aproximadament
un mes
fem
els estudiants de dret
l'acte
protocolari
diguem-ne
d'entrega d'orles
i
em van dir
escolta
tu mateix podries
en nom dels alumnes
fer una espècie
de parlament
i
s'havien de ressaltar
en aquelles
experiències
que més t'havien
d'alguna manera
impactat
durant tota la
carrera universitària
i fent un buidatge
fent un buidatge
a casa
i també comentant
la Míriam
quines són aquelles coses
aquell examen
aquell determinat
professor
aquella manera
d'impartir una matèria
més tan impressionat
respecte a
quart
perquè nosaltres
l'hem cursada
quart curs de dret
una de les primeres
que vaig anotar
havia sigut
l'assignatura extracurricular
dret i presó
pel grau
d'implicació
que havíem tingut en ella
però també
pel marcatge
que ens havia fet
dins el que és
l'ensenyament de dret
dins el que és
la nostra carrera universitària
com la qual
dic un exemple
que això sí que quedarà
incardinat
per sempre més
les nostres memòries
universitàries
i d'alguna manera
en la mesura del possible
esperem que siguin molt
ajudar
també a contribuir
en el nostre futur professional
a que esta realitat
ben trista
canviï
i poder posar
el gra de sorra
que tot funcioni
una mica millor
pel bé de tots
us veig amb ganes
de fer canvis
sí
és que és curiosa
estava pensant
ara
que
por ejemplo
cuando tú estás en un bar
con amigos
que no están vinculados
al derecho
tú no los puedes meter
un rollo
de lo que te han explicado
hoy en clase civil
ni en clase de penal
pero todo el mundo
porque yo me he hartado
de explicarlo
a todo el mundo
le puedes explicar
lo que es la asignatura
de derecho y preso
y todo el mundo
se interesa
y te pregunten
y se quedan fascinados
o sea
eso
todo el mundo
lo entiende
lo que supone
parlaven de primeras
de primeras vegades
Joan
la primera vegada
després de la primera
experiència d'ells
quan vau entrar en contacte
els professors
amb els alumnes
com els vau veure?
doncs
relaxats
perquè hauries d'haver vist
la cara que feien
el primer dia abans d'entrar
un abans i un després
ja
quan els ja explicaven
en què consistiria
l'assignatura
perquè clar
ells tenien una idea
molt vaga
del que seria
a través dels programes
de l'assignatura
que agitàvem
allà a la facultat
però fins al primer dia
que els vam reunir
en una aula
hi va venir el jurista criminòleg
el director de la presó
i vam parlar de la metodologia
i com funcionaria
no sabíem bé
com anava
primer dia
per tant
estàvem espantadíssims
més que res
perquè
suposava
en primer lloc
entrar en contacte
amb interns
entrar en contacte
amb la realitat
penitenciària
i sobretot
després assumir
una responsabilitat
que molts d'ells
no pensaven
no creien
que eren capaços
d'assumir
en canvi
el segon dia
estàvem molt més relaxats
perquè havien conegut
el Francisco García Robles
això sempre és una garantia
que estàvem ben atèses
dins de la presó
i després
perquè havien conegut
com funcionava la metodologia
com era el centre
penitenciari
per tant
en aquest sentit
després molt bé
sobretot perquè
a mesura que anaven presentant
els escrits
ells anaven agafant confiança
i anaven veient
que estaven realment preparats
per assumir el repte
és a dir
que molt bé
la primera impressió
després de sortir a la presó
millor
que la primera cara
que tenien abans d'entrar
abans d'entrar
teniu coneixement
que altres facultats
facin
alguna cosa similar
o
no
de fet
és una
és una
és una
assignatura
que per això
rep el premi
a la qualitat
i la innovació
docent
perquè és de les primeres
experiències
la primera experiència
que es fa a nivell
de l'estat espanyol
l'estat espanyol
en canvi
sí que l'experiència
de fer
el que s'anomena
practicums
ja existeixen
universitats
nord-americanes
de fet
he de reconèixer
que
la idea
sorgeix
fa un parell
d'anys
quan a la universitat
organitzem
a la facultat de juli
que és un workshop
sobre dret
del medi ambient
i descobrim
que experiències
d'aquest tipus
es fan
a universitats
d'estats units
ens informem
a través d'internet
hem entrat en contacte
amb els professors
que van vindre a parlar
i ens hi vam veure
que era una idea
totalment
importable
aquí a l'estat espanyol
i per fer-ho aquí
a Tarragona
i així és una mica
on va sorgir
a nivell d'estat espanyol
és la primera experiència
però a nivell d'estats units
sí que ja es van fent
iniciatives
en aquest sentit
m'han dit que us voleu
tornar a matricular
primer a la universitat
per poder fer
una altra cosa
l'assignatura
és un dels problemes
de la normativa
interna
de la Rovira i Virgil
i nosaltres demanàvem
tornar-la a cursar
però no ens deixen
no?
no, i no ens deixen
per cursar assignatures
que no ens aportin
tan poc massa cosa
volíem una cosa així real
però sembla ser
que no pot ser possible
no és broma
jo pregunté
si no es podria
matricular en el segon
o quatrimestre
i no perquè és la misma
assignatura
Joan, hi ha alumnes interessats
que ara properes experiències
perquè tindrà continuïtat
clar
sí, sí, sí
si tot va bé
l'any que ve
la repetida està ofertada
i comptem
que tant el primer quatrimestre
com el segon quatrimestre
tinguem
tinguem
30 lupes
el primer quatrimestre
i 30 el segon
José Francisco
i des de la
Centre Penitenciari
encantats de continuar
també amb l'experiència
Absolutament encantats
i absolutament
dispostos a col·laborar
en aquesta assignatura
i jo quería fer
dues petites
puntualitzacions
la primera
la primera
que en relació
amb el primer dia
quan iban al centre
jo recuerdo
una anèdota
molt graciosa
un par de alumnes
quan llegaron allí
estábamos en el despacho
i todavía no havia venit
ningun interno
però una d'elles
tenia tachicardia
i estava
que se le salia el corazon
i jo
no, te preocupes
mujer
no va a passar
absolutament nada
vas a disfrutar
tú
tranquila
vas a disfrutar
bueno
estuvo durante el tiempo
que es una hora
normalmente
eran dos horas
pero eran dos grupos
cada lunes, jueves
al día siguiente
yo le digo
bueno, ¿cómo estás hoy?
dice
no, estoy perfectamente
ya se me ha pasado
estoy contenta
estoy deseando empezar
ya estoy deseando empezar
bueno
eso es la primera
puntualización
la segunda
es que
yo desconozco
y lo digo
con toda humildad
la experiencia
de las facultades americanas
pero estoy casi convencido
de que
la facultad de Derecho
tal como se ha planteado
la asignatura
es absolutamente
única
dudo mucho
de que
el mismo sistema
el mismo mecanismo
se ha llevado a cabo
con un jurista criminólogo
en las facultades americanas
yo creo que ellos los orientan más
hacia un clínico
no sé como lo llaman ellos
sí, sí, exacto
son clínicos
pero no son de Derecho Penitenciario
en cualquier caso
son laboratoris
d'alumnes
que fan d'advocat
arriben
demandes externes
y es dins de la universitat
pero efectivamente
yo creo que es
absolutamente única
en el mundo
sí, clínicos
de Derecho Penitenciario
que hay un desplaçament físic
dels mateixos alumnes
cap al centre
yo diría que sí
en aquel sentido
es única
el mundo
han tenido esa oportunidad
y de hecho
me consta
de que
amigos míos
profesionales del Derecho
en Tarragona
pues de alguna forma
ha dicho
tiene una sana envidia
de que ellos
no hayan podido hacer esto
y yo espero
que esto se repita
porque va a ser
extraordinario
tanto para los internos
como para los alumnos
i no
no ens
aviam
tampoc no hem de perdre
de vista
que això
per la universitat
i en particular
per la facultat
de Ciències Jurídiques
és un tema
importantíssim
en quant a la difusió
i la imatge
que projecta
sí
de fet
quan
no és l'objectiu
però això suma
a més a més
exacte
per descomptar
no és l'objectiu
però ja portem molts anys
fent aquest esforç
d'innovació
i de qualitat docent
entre altres aspectes
també les pràctiques externes
dels alumnes
etc
fem un esforç
de qualitat docent
per donar l'impuls
a la universitat
de Rubí Brigil
que es mereix
i en aquest sentit
sens dubte
la distribució
d'aquest premi
és suma
i aporta
una miqueta més d'empenta
en aquesta ambició
clar que sí
enhorabona
pel premi
no hi ha dubte
però sobretot
enhorabona
per aquesta capacitat
que tot un col·lectiu
de persones
a diferents àmbits
han tingut
les ganes
la voluntat
i la il·lusió
sobretot
per tirar endavant
una feina
és una assignatura
estem dins
de l'àmbit
acadèmic
però també
en aquesta vegada
aquest àmbit

no em refereix
gràcies
bon dia
adeu-siau