Ara el que ens ha concedit la Generalitat de Catalunya,
el Departament de Recerca i d'Universitats,
és una ajuda precisament per coordinar esforços,
aglutinar grups de recerca de Catalunya
i tirar endavant projectes diferents en aquest àmbit.
Estem parlant d'un total de 68 investigadors,
de 9 grups d'investigació,
3 que depenen de la Universitat Obriga Vigili.
El dolor genera grups d'investigació.
Realment és un tema per explotar i un tema per trobar-hi solucions,
perquè suposo que aquest és l'objectiu.
Sí, sí. El dolor és un tema que ens afecta a tots
en algun moment de la nostra vida.
És un tema important i és un tema prioritari
en totes les línies de recerca,
siguin a nivell autonòmic, a nivell estatal o a nivell europeu.
I hi ha interès en que els grups de recerca
ens dediquem a analitzar aquests factors i aquesta problemàtica.
Perquè vosaltres en concret teniu aquest projecte
adreçat a la gent gran,
altres línies d'investigació suposo pròpies,
però l'objectiu total de la xarxa,
cadascú amb els seus projectes, quin és?
Per què es crea aquesta xarxa o es planteja de crear?
La xarxa es planteja com un medi de glutinar esforços,
de coordinar els grups,
els diferents grups de recerca que hi ha a Catalunya
i de potenciar la recerca que cadascun d'aquests grups de recerca
fa individualment.
Com està el tema de la investigació
i de les ajudes a la investigació mèdica en aquest cas,
però en general?
Perquè crec que és un dels temes potser una mica punxeguts, no?
Quan una persona es dedica a la investigació.
La subvenció, podríem dir-ho així,
o el macenatge de les investigacions.
És punxegut, per dir-ho d'alguna manera.
Però jo també he de dir, per exemple,
que des que estic vinculat a la Universitat Rovira i Virgili
jo he tingut tot el suport,
tant del vicerrectorat de recerca
com dels diferents estaments,
i és cert que hem tingut la possibilitat
de demanar ajudes,
tant al Ministeri com a la Generalitat,
i això ens està donant bons fruits.
I exemples d'això són els projectes
que tenim finançats per al Ministeri
en relació al projecte de la gent gran,
o ara aquest en relació a la xarxa
des de la Generalitat de Catalunya.
No vol dir que això sigui igual per tothom.
Tothom té les possibilitats,
el que passa és que els recursos no arriben a tothom.
És cert que els recursos són pocs
i cal distribuir-los,
i el que tots volem és que aquesta distribució
sigui amb uns criteris objectius i correctes.
Per tant, suposo que també la selecció dels grups
que entren dintre d'aquesta xarxa
és per donar un cobriment total al tema del dolor.
O sigui, vam buscar línies d'investigació
que cobreixin tots els camps.
Em comentaves, tot just abans d'entrar a l'entrevista,
que hi ha gent que es dedica a la farmacologia,
gent que agafa una vessant més social
o més psicològica, no?
Sí, aquí, en aquest grup, en aquesta xarxa,
el que hem intentat és aglutinar grups.
Realment hi ha grups molt potents
en la recerca de dolor aquí a Catalunya.
El que hem intentat és aglutinar aquests grups
i el que té de bo aquesta xarxa
és que la seva naturalesa és multidisciplinar.
I això el que vol dir és que integra professionals
tant de la medicina com d'infermeria,
com de fisioteràpia, com de psicologia.
tots ells o tots nosaltres interessats
per estudiar els temes del dolor
i buscar-li solucions, evidentment.
Moltes vegades el que passa és que quan dius
estudiu el dolor, sona com a molt metafísic
i de fet és una cosa que afecta molt directament,
evidentment, a la persona que la pateix,
però també a tot el context.
Potser no som massa conscients
i sempre s'estudia una malaltia en concret.
Vosaltres ho esteu planificant
a nivell de qualsevol tipus de dolor
generat pel qualsevol tipus de patologia.
Vull dir que és alguna cosa molt general
que pot afectar immediatament a tothom.
Sí, el dolor afecta a tothom.
I he de dir que afortunadament
el dolor ens afecta.
El dolor agut, per entendre'ns,
és un senyal de vis,
un senyal que ens diu
que alguna cosa funciona malament al cos
i en aquest sentit el dolor té un valor
biològic adaptatiu, de superviència per l'espècie.
Ara bé, el que no és biològic adaptatiu
és que hi hagi un dolor crònic.
És a dir, un dolor que no es resol
amb els medis que habitualment utilitzem
per resoldre'ls.
La medicina, al llarg de la seva història,
el desenvolupament,
ha creat tècniques d'intervenció
molt potents, molt eficaces
per resoldre els problemes de dolor.
Ara bé, hi ha alguns casos,
hi ha algunes persones,
que malgrat tenir el seu past
i utilitzar les tècniques més sofisticades
i les tècniques més potents,
malgrat això, aquestes persones
segueixen patint dolor.
En aquest àmbit és on nosaltres
volem dedicar els nostres esforços,
fonamentalment en l'àmbit del dolor crònic.
Veure com això afecta la persona,
perquè el nostre interès és resoldre
els problemes d'aquesta persona
i veure, i en aquest sentit,
es tracta de treballar amb l'individu
que el pateix directament i en primera persona,
però també les persones que l'envolten
en el context, l'entorn sociolaboral,
si voleu,
perquè, efectivament, el dolor afecta l'individu,
però a la vegada també afecta el lloc on treballa.
Si una persona no pot anar a fer la feina
que habitualment fa perquè té problemes de dolor,
algú haurà de cobrir aquest buit,
en un moment o altre.
I això té repercussions laborals
i econòmiques molt considerables.
Jo estic segur que si els governs
fessin una anàlisi clara
de quin és l'impacte econòmic
que té el dolor a la població,
dedicarien molt més recursos,
perquè l'impacte és impressionant.
Els estudis que estem fent
assenyalen que les despeses econòmiques
que ocasionen el dolor,
els costos directes i indirectes,
són impressionants.
I solament amb una petita part d'aquests costos
ja cobriríem pràcticament tots els projectes de recerca
que s'estan presentant en l'àmbit del dolor.
O sigui, estem parlant que la repercussió,
moltes vegades, potser pensem que és simplement
psicològica pel malalt, no?
Que moltes vegades és un recolzament
o farmacològic per alleujar el dolor
o que són repercussions molt destinades a la persona.
Però és que repercussions econòmiques,
repercussions en l'àmbit familiar,
repercussions, suposo que a tot arreu,
pràcticament si comencem a mirar o a ramificar
totes les conseqüències que pugui tenir
una persona amb dolor crònic.
Sí, sí, a tot arreu.
I ara parlàvem de l'àmbit econòmic
o en l'àmbit laboral, però també en l'àmbit familiar.
De vegades, i això ho entendren bé
les persones que tenen problemes de dolor crònic,
de vegades les parelles o els fills,
les persones que conviuen amb ells,
no entenen com pot ser que tinguin dolor
malgrat que no tenen cap problema orgànic o físic
associat a aquest problema de dolor.
Aleshores, també de vegades els especialistes
no ajuden massa en aquest procés i diuen
que potser no n'hi ha per tant.
Ningú sap quin és el dolor que ha d'experimentar
donada la magnitud del problema que hi ha associat.
I aleshores es crea una mena de cercle viciós
en què el pacient no se sent comprès,
no entén què és el que li passa,
no se sent comprès per les persones que l'envolten
i desafortunadament els especialistes
no estem trobant les respostes
que ell o ella necessita per resoldre el seu problema.
I això és un caos en alguns moments.
Com enfoca la comunitat mèdica el tema del dolor?
Perquè suposo que cadascú es centra en la seva especialitat
però de manera conjunta
no sé si hi ha algun tipus de
no sé com dir-ho, de pautes d'actuació
en el cas de dolor crònic.
Si es tracta com una cosa,
quan un va al metge i diu
escolta, mira, és que jo tinc un rei humà
que no em deixa caminar
o em passa això o em passa allò
i em fa mal tot el dia.
Si els metges això es plantegen
com podries plantejar qualsevol altra cosa
com una pauta a seguir,
com un tractament a seguir
per pal·liar-li el dolor
o s'agafen solucions sobre la marxa?
Mira, l'enfocament que s'està tenint
en l'àmbit del dolor crònic
a nivell general en tot el món
ha de treballar des d'una perspectiva multidisciplinar
i això vol dir professionals
que provenen de diferents disciplines,
psicòlegs, metges, gent d'infermeria, fisioteràpia,
perquè entenem que el dolor
afecta la persona d'una forma integral
en totes les seves àrees de la vida
i aleshores es planteja d'aquesta manera.
Aquesta traducció,
això traduït a nivell concret,
no ha estat fet de forma eficaz
i no a tot arreu hi ha aquestes unitats multidisciplinars
per al tractament del dolor,
què seria el desitjable?
Segurament, per molts motius,
entre ells perquè no hi ha prou professionals formats
des d'aquesta perspectiva,
també perquè no hi ha prou recursos
i potser perquè els que estan més interessats
no estan involucrats en aquesta tasca.
He de dir, però, que aquí a Tarragona
hi ha una unitat que sí que compta
amb una varietat de professionals
que treballen en l'àmbit del dolor
que dirigeix la doctora Roll.
Aquí a Tarragona, però suposo que
un dels objectius de la xarxa
seria que els resultats de totes les investigacions
poguessin tindre una aplicació coordinada
a tot el territori, no?
Seria més o menys això?
Sí, sí, sí.
Nosaltres el que volem impulsar
fonamentalment dues línies de recerca,
una és l'epidemiològica,
i per poder avançar en tot això
primer hem de conèixer
quina és la nostra realitat.
I això vol dir saber
quins són els problemes més habituals
i quins són els factors
que estan afectant a les persones
i cronificant els problemes de dolor.
I una altra línia de recerca
que volem potenciar
és analitzar els resultats
o els efectes,
l'eficàcia diferencial
de les tècniques
que habitualment s'utilitzen.
Dit d'altra manera,
el que volem saber
és quina és la tècnica més eficaç
per quina persona
amb quin problema.
I per això, doncs,
aquests projectes.