Hem consultat arxius públics, però també hem buscat fons particulars,
fons que tenien, doncs, hi ha molts col·leccionistes de fotografies
que no hem consultat a tothom perquè només amb els arxius públics
hi ha una quantitat de fotografies immensa.
Són moltíssimes hores de mirar fotografies i anar seleccionant
quines són les que creiem que eren més adients
pel nostre esquema de llibre que havíem preparat.
I, a banda, quan algun acte o alguna cosa consideràvem que era important
però no havíem localitzat imatges, intentàvem buscar-les a nivell particular
o a les mateixes institucions, a veure si ens ho podíem facilitar.
Clar, perquè quins criteris apliques a l'hora de triar?
Quines fotografies dius, aquestes sí que aniran al llibre, aquestes les rebutgem?
Quina és la línia argumental? No només la cronologia, no?
No, està clar. En el cas d'aterra una l'imatge del temps,
el criteri moltes vegades era que era l'única fotografia.
Aquí ho teníeu fàcil.
Clar.
I no hi havia complicació.
Hi havia molt poques fotografies i aleshores del que es tractava
era de poder-les distribuir seguint un fil argumental.
Però, clar, en aquest cas, quan ens posem en un llibre d'imatges de 1952-2000
amb tot el que ha representat la proliferació o l'ús de la càmera fotogràfica particular,
aquí hi ha les imatges que hem vist.
Jo crec que, no ho sé, l'altre dia ho parlàvem amb l'Helena,
em sembla que entre 40 i 50 mil imatges hem vist.
Aleshores, aquí el criteri era diferent.
Primer vam fer un esquema d'aquells continguts que nosaltres creiem
que per el fil argumental que li volem donar al llibre són imprescindibles
i, a partir d'aquí, ja anàvem escollint les fotografies mentre les anàvem ballant.
No arriba un moment que totes et semblaven igual, tu, Helena, per exemple?
Escolta, jo és que ja arriba un moment que no distingeixo el valor que té aquesta de l'altra.
Sí, que les trobes totes interessants en el primer moment, en la primera tria.
Jo imagino que quan començàveu tot entusiasme.
Mira aquesta i aquesta i aquesta i després en trobes de millors.
Com més t'apropes en el temps, més coses recordes i penses
oh, això va ser important, aquesta la separo.
Però va arribar a un punt que n'ateníem tantes de separades
que llavors havíem de fer una segona tria i potser una tercera,
perquè ens limitem en aquest nombre.
I al final ens va quadrar tot molt bé
perquè havíem pres unes mesures i unes quantitats
i al final ens sortia.
Però hi ha moments que passa això,
inclús diferents arxius que tenen les mateixes fotografies
i clar, la veus en un lloc i dius aquesta és interessant, l'agafo,
la veus en un entre el mateix acte, també l'agafes.
Llavors, a l'hora de posar-ho en comodem,
no poden ser tres o quatre del mateix, hem de començar a treure.
Però a mi em sembla que ha anat bastant ben lligat
per la quantitat de fotografies que havíem vist.
D'aquests milers de fotografies,
el llibre finalment contindrà 750.
Aproximadament o exactament?
Un amunt, un avall.
En aquests moments podem dir que aproximadament.
Clar, i ara penso als autors d'aquestes fotografies.
Si heu consultat arxius oficials, arxius públics,
si heu consultat arxius privats també de fotografies aquí,
els autors, els fotògrafs, de tot hi haurà, no?
Des de fotògrafs professionals,
més i tot particulars, una fotografia familiar,
és apassionant, no?
Saber què hi havia darrere de la càmera
quan aquella instantània es va llançar.
I a vegades són fotografies de particulars
que ben bé podrien estar en un arxiu públic
perquè són fotografies que marquen molt bé aquella època, no?
El que passa és que els arxius públics
moltes vegades tenen fotos molt institucionals
i et fas un fart de mirar fotografies
i són fotografies fetes,
doncs, per exemple, el pregó de Setmana Santa,
doncs veus el pregoner 50 vegades
però no veus el públic que hi ha
o fotografies més...
O aquell edifici que ja no existeix, no?
Fotografies més allò de carrer, no?
De gent pel carrer,
que és una cosa més de vida quotidiana.
Clar, això no ho tenen els públics,
normalment són particulars
i realment a vegades la gent pensa
no, però aquesta foto és interessant,
però sí que ho és perquè és una època, no?
És una fotografia...
Amb el Jordi ho hem parlat alguna vegada
des del vestit de bany
que pot portar una senyora a la platja del Miracle,
el 160,
fins a la manera de reunir-se la gent al carrer
o les cadiretes d'una terrassa d'un bar.
Jo imagino que això és interessantíssim
i molt important també
per crear la història de la vida quotidiana.
De totes maneres,
em sembla que és una fase prèvia
s'ha de fer com una mena d'advertiment, no?
Malgrat que hi hagi 750 fotografies
seleccionades a partir de 40.000,
malgrat tot això,
sempre...
O sigui, el que hem d'entendre
és que mai això reflecteix la realitat.
Mai.
Hi hagi les imatges que hi hagin,
per què?
Per què?
Doncs, primera,
perquè en els arxius públics,
com deia ara molt bé l'Helena,
s'encarregaven determinades...
Els fotògrafs professionals
els encarregaven
que fessin una fotografia
de determinats actes,
però passaven moltes altres coses a la ciutat
i allò no es fotografiava
perquè en aquell moment
no es considerava interessant.
Ara sí.
Un altre exemple,
doncs tot el tema dels anys
del 1975 al 1979,
de l'inici de la transició democràtica,
doncs poquíssimes fotografies
hem trobat
perquè ningú tenia temps
de mentre estava fent una pintada
que el company li fes una fotografia
per immortalitzar l'acte, no?
Perquè més aviat del que teníem por,
l'altre vigilava que no vingués la policia.
I després aquella fotografia
podia ser una prova.
Exacte.
O de manifestacions
o de reunions clandestines.
Per tant,
hem d'entendre que
està clar que és un recorregut
a partir de 750 fotografies,
però que una mica el que pretenem
és que ajudin
el lector,
la persona que obri el llibre
i visualitzi aquestes imatges
a refer
la seva pròpia memòria individual
a partir d'aquestes fotografies.
És que a més és el passat més recent,
el tenim aquí a la cantonada,
aquest passat.
I tot i amb això...
No és any un llibre de fotografies
del segle XIX,
que hi ha començaments del 20.
Que hi ha moltes coses
que et recordaran
que feies tu, no?
O amb una manifestació
o, bueno,
hi ha moltes coses
que inclús amb el tema urbanístic,
fins i tot l'últim capítol,
que és
les últimes realitzacions urbanístiques,
ara ja són història
perquè han passat un parell d'anys
de les últimes imatges
que més o menys
estan posades al llibre
i hi ha llocs
que te les mires
i penses
ja no recordo com era, eh?
Perquè han canviat moltíssim, no?
Per què no intenteu
explicar-nos
algunes imatges,
algunes d'aquestes fotografies
que a vosaltres personalment
no us cridin l'atenció
o que diuen
mira, aquesta pot fer gràcia
als oients
ara allò de dir
mira, sí, allà hi havia allò
i ara ja no existeix
o a determinats moments
parleu-nos una miqueta d'aquestes,
només algunes d'aquestes imatges
que podem
posteriorment trobar en el llibre.
A nosaltres
una de les imatges
que ens han copsat molt
és un reportatge
de la...
crec que és la darrera visita de Franco, no?
Sí, em sembla que sí.
La darrera visita de Franco
de l'any 67.
De l'any 67.
I és tot un reportatge
que està fet per un estudi
de fotografia de Madrid
a mi m'ha impactat.
Portaven els fotògrafs d'allà
per fer la cosa oficial, no?
Sí, en aquest cas, a banda dels fotògrafs d'aquí
també feien les seves, no?
Però
és impactant.
És impactant
veure la qualitat de les imatges
perquè està passant
els rols
aquell descapotable
en el qual anava Franco
i l'alcalde dalt.
Que no baixava del cotxe?
No.
O que ningú es pensi
que les cocs
com ara, clar.
Això va de ser
tota la generació més jove.
Era un bany de massa
sense arribar
al contacte físic.
I
amb la xapa del cotxe
era tan brillant
que reflectia
les cames
de la gent
que estava
a la vorera
veient-lo passar.
Aquelles imatges...
Què passava?
Per la Rambla del Generalissimo
que es deia aleshores?
Per la Rambla
després baixava pel Conde Vallellano
aquí a la plaça Imperial Tarracó
plena de gom a gom
de gent
simultàniament
feien castells
sardanes
tota l'hora
no?
Tenim a l'edifici...
Sí, sí.
Era com un part temàtic
la plaça Imperial Tarracó
de catalanitat
d'aquella època.
Exacte.
Tot es feia allà.
I l'edifici
aquell tanal
que hi ha
al final
de la Rambla
estava en construcció
unes pancartes
de dalt baix
que posava Franco
Franco
que arriba a Espanya
i tot de gent
als balcons
però és que l'edifici
no estava acabat
o sigui que era un perill
allò, no?
Home, t'ho diràs
i realment és curiós
per això, no?
Dir fotos
molt maques.
Aquest és un reportatge
molt bo.
Després un altre reportatge
que em ve a la mena
és un de començaments
dels anys 70
que és
totes les zones
de barraquisme
que hi havia
als voltants de la ciutat
des de la platja
del Miracle
a la platja
de la Sabinosa
a la zona del Francolí
a la zona del Francolí
a la falsa braga
totes les zones
on hi havia nuclis
de barraquisme
que n'hi havia molt
Parlem fa 30 anys, eh?
Sí.
No parlem
del Paleolítico Superior
moltíssim, eh?
Però sembla impossible
però realment
ostres,
és un reportatge
molt gran
suposo que
era un encàrrec
d'experçament
per això, no?
Sí.
De fet,
està a la Junta
de l'Arxiu Municipal.
De la dècada dels 80
que va ser
doncs allò
va significar
en la nostra societat
un canvi absolut
fins i tot
de valors
tot aquest canvi
tot aquesta evolució
molt ràpida
que va fer la nostra societat
també es reflecteix
en aquestes fotografies?
es veieu
no sé
alguna instantània
alguna cosa?
Hi ha una secció
de manifestacions, no?
Manifestacions
pel tema de l'aigua
per exemple
manifestacions
per l'Estatut
això uns anys abans
però hi ha tot un apartat
doncs que hem pogut recollir
moltes manifestacions
i de fet
és que la gent
la manera
de dir el que pensaven, no?
Manifestant-se
i en pancartes
i en mítings
i és curiós
doncs perquè hi ha uns apartats
no?
I cada època
doncs té
el seu
la primera part
seria
més franquisme
amb les visites
de Franco
o de ministres
i tota la parafernàlia
de l'època
després passa a haver
tot el tema
de les manifestacions
i després
a l'última part
potser ja
és una cosa
que és més recent
i abarques una mica
de tot
és tot molt més
hi ha una mica
de tot
en aquest sentit
Ara parlàveu
de visites
d'autoritats
la primera visita
del rei
Joan Carles
i la reina Sofiada
ben segur que també
deu sortir
perquè la primera
que va fer a Tarragona
es va crear una expectació extraordinària
la de com a reis
com a reis
com a reis
però també hi ha la de com a príncep
com a príncep també va venir
com a príncep també va venir
no va crear tanta expectació
però
però jo és que la recordo
aquesta visita a Tarragona
era una cosa
que no es podia ni caminar
és que com a rei
pensem que
va ser
Franco mora
el novembre
del 75
i Joan Carles
rei ja
ve el febrer
del mateix any
de l'any següent
de l'any següent
efectivament
i això ve
això
per això
lligava
amb aquella campanya
que va haver
d'intentar
popularitzar
la monarquia
a marxes forçades
en aquells moments
el llibre en si
des del punt de vista material
com l'heu concebut
hi ha una part de text
tot és imatge
peu de foto
com està estructurat
el llibre
ja el veurem
quan surti al mercat
però així
com a aperitiu
doncs
està estructurat
en quatre grans capítols
i dintre d'aquests capítols
hi ha uns subapartats
aleshores
doncs
a banda
hi ha totes les imatges
que corresponen
a cada capítol
i subapartat
diguéssim
que porten un peu
de foto
que hem intentat
que fos un peu
el màxim
complet possible
que hi hagués
prou informació
doncs
perquè
si és possible
identificar personatges
doncs
s'identificaven
es consultava
a premsa
de l'època
per poder
donar una mica més
de...
perquè moltes vegades
en els arxius
doncs posa
no sé
l'acte que és
i estan les fotografies
dins d'un sobre
però
si busques
aquella data
en la premsa
de l'època
doncs
t'ha donat molta més
informació
aleshores
doncs
en la mesura
del possible
hem intentat
doncs
poder documentar
al màxim
les fotografies
i com que
de fotografies
de tot
no era possible
doncs
en el text
es reflecteix
una miqueta
el que no està
a les imatges
doncs
per contextualitzar
una miqueta
tota aquella imatge
i si t'ho parla
cada capítol
diguem-ne que
la introducció
als grans blocs
els grans blocs
el que intenta
és contextualitzar
aquell període
de Tarragona
dintre del que era
la història
de Catalunya
i de l'estat espanyol
per situar-nos
després ja
els textos
introductoris
de cada
subapartat
doncs
ja se centren
més
en la història
local
ha sigut
bonic de fer
perquè també
és que no hi ha
massa bibliografies
sobretot
d'aquesta època
i aleshores
ha estat
crec que
força interessant
però
tanmateix
són uns textos
que acompanyen
o que
introdueixen
a les imatges
i