L'arquivisbe de Tarragona, com podíeu sentir,
el doctor Lluís Martínez Sista,
que amb ell hem parlat de coses de plena actualitat,
com justament el delicat estat de salut del papa Joan Pau II,
hem parlat del seu procés de successió
i d'altres temes d'interès i d'actualitat.
Ara, però, seguim el fill de l'actualitat,
canviem radicalment de tema, ens n'anem a l'exterior,
concretament al Mercat Central,
on hi ha Marta Montagut, que ha anat a trobar-se
amb el president de l'Associació de Venedors
del Mercat de la Plaça Cursini.
Recordem que hi ha discrepàncies des de fa dies
entre aquests venedors i l'empresa municipal Espimsa
sobre el ritme i les previsions del projecte de remodelació
de l'edifici del Mercat Central.
Ahir parlàvem i aquest matí el sentíem els informatius
al president d'Espimsa, el regidor Raül Font,
i ara volem conèixer les opinions dels venedors,
del seu president Albert Ribot.
Ens n'anem fins al Mercat Central.
Marta Montagut, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Ens trobem en aquests moments al Mercat Central de Tarragona.
Estem amb l'Albert Ribot,
el president de l'Associació de Venedors,
precisament del Mercat Central,
i estem amb ells per un motiu que ja deu suposar.
Ja fa uns dies, ja fa anys, de fet,
que els venedors del Mercat Central demanen reformes
en l'estructura del mercat per donar un millor servei
a la ciutadania.
Ara, de cop i volta,
i després d'anys de negociació,
hi ha una indignació per part de l'Ajuntament
per aquesta reivindicació que, de fet,
feia molts anys que hi era.
Estem aquí amb l'Albert Ribot,
també per respondre a les darreres declaracions
de Raül Font,
anunciant un estudi previ
de quines reformes s'han de fer al Mercat Central.
Albert, molt bon dia, per cert.
Bon dia.
Vosaltres porteu molts anys reivindicant un nou espai
per poder treballar millor i amb més qualitat
de cara als usuaris del mercat, no?
Sí, la veritat és que sí,
tot i que això ha sorprès a més d'un,
portem molts anys reivindicant-ho.
Nosaltres el que pretenem,
i l'únic interès nostre,
és oferir un bon servei al nostre client.
Llavors, diu Raül Font que ja hi havia un pacte
de fer obres d'aquí a quatre anys
per a aquest mercat,
que hi havia ja un primer projecte,
ara hi ha d'haver-hi un estudi previ
sobre el que s'ha de fer.
Com ha sigut aquest procés
de cara a la reivindicació del nou projecte?
Bé, doncs sí, hi havia.
No sé si era un abansprojecte.
En tot cas, era un dibuix, un esborrany,
amb el qual no definia el que això valia.
Evidentment, no ens podíem basar en això.
Eram uns apunts, no?
Ara s'ha encarregat, doncs, el projecte
que té que dir el que realment costi això,
que és el que nosaltres li demanàvem
amb tanta insistència, entre altres coses,
perquè amb les declaracions que ell fa
diu, doncs, que ens tenim que definir
i no sé en quin cap cap
que es defineixi
en un tema tan important com és la reforma del mercat
sense saber ni què li costarà,
ni quan ho farà, ni per què ho farà.
Jo crec que és evident que no ens podem definir
si no tenim uns criteris sòlids com per definir-nos.
Això ha anat així,
ara ell diu, doncs, que ho ha encarregat,
jo ho celebro, tot i que penso que ha estat tard,
però, bueno, ho celebro, cal ser positius
i, doncs, en pic esperem rebre, doncs, aquest projecte,
la meva gent podrà valorar
el que pensa fer amb els seus establiments
i amb el mercat en general.
El que pensa fer en els seus establiments i el mercat,
un cop ja el projecte sobre la taula,
les obres diuen, a partir d'aquest projecte,
en quatre anys.
Què n'opineu d'aquest pla?
Bé, doncs, opinaríem el mateix
si siguin quatre, que siguin cinc, que siguin tres.
Caldrà posar-hi el temps que convingui per fer aquesta obra.
Jo sé que és una obra gran, complicada,
tal com s'ha dit, amb poc criteri,
però no és un lavabo,
això ho sabem tots, evidentment.
És més que un lavabo, és un mercat central,
és un servei públic que ofereix
a l'Ajuntament de Tarragona, entre altres coses,
i té que donar el servei que té que donar.
i hem de trigar el que calgui perquè això sigui així.
Jo crec que la gent estem molt consensats
que això serà llarg qui dur,
però pot ser més llarg qui dur si no es fa.
Suposo que avui llegim dades
que hi ha 60 parades del mercat tancades,
que la infraestructura és vella,
que es necessita aquesta reforma de manera immediata.
Tot i així, si això s'ha de tirar endavant,
heu de continuar, suposo, amb les negociacions
per part de l'associació amb l'Ajuntament,
deixar oberta una porta per accelerar,
en tot cas, si és possible,
tot el projecte del mercat.
Bé, evidentment, nosaltres, tot i sent de mercat,
que crec que és una professió molt respectable,
som tan coherents i tan responsables
que passi el que passi,
sempre estem disposats a deixar la nostra postura
de reivindicació que hem trigat
entre altres coses 10 anys a començar-la a fer
perquè som un col·lectiu que ens agrada
comentar i parlar molt les coses.
Doncs, com us deia, estem disposats
a deixar aquesta reivindicació o aturar-la
sempre i quan hi hagi gent de l'altra banda
que estigui disposada a parlar,
a trobar solucions, a buscar criteris nous,
i mai, mai de la vida,
se pot deixar amb un col·lectiu
que està predisposat, en aquest sentit,
a deixar la porta oberta,
doncs a deixar-li amb la paraula a la boca,
com va passar amb l'últim sopar,
que crec que no és ser massa polític
en aquesta situació.
Però, tot i això,
tot i això, crec que el mercat
és més important que els nostres orgulls personals,
i crec que es deuria tindre l'oportunitat
de tornar a acabar aquell sopar
que es va quedar a mitges,
bueno, per...
No sé si va ser una pataleta
o va ser un poc pensat d'aquella situació, no?
És a dir, que va haver-hi un inici de diàleg,
aquest diàleg en un moment donat es va tallar,
hi ha una sorpresa mutua de declaracions
dels uns i dels altres,
i la intenció és que, diguem que l'objectiu comú
és el projecte del mercat,
amb més plaços, menys plaços,
més estudis previs o menys,
però que aquest és, doncs, una mica l'eix comú
de la gestió tant de l'Ajuntament
com de l'Associació de Venedors del Mercat.
Sí, sí, aviam,
això és que s'està fent més llarg del que voldríem, no?
I, evidentment, la crispació de la meva gent
és raonable i és del tot fàcil d'afendre, no?
El que jo dic és que
prou potser de tant de protagonisme
o buscar problemes que no hi són
i treballar molt, molt per aquesta situació, no?
Perquè crec que el prioritari aquí
és el mercat, vull dir,
tant de banda que s'hi hem dit, s'hi hem fet
i s'hi hem pensat, vull dir,
el que cal és treballar-ho i treballar amb ganes,
però de les dues parts.
Jo crec que aquest criteri l'hem oblidat una miqueta
i el que voldria és que
que ho tornéssim a reencaminar
perquè és que no treureu res de bo.
Vull dir, mentre estem fent declaracions
a la premsa i mentre estem discutint
perdem temps i el mercat no en pot perdre temps.
És això el que reivindico, no?
Vosaltres ja teniu
una idea de com us agradaria
que fos el nou projecte pel mercat,
quina infraestructura bàsica
us agradaria que tingués
per donar un millor servei,
per donar idees, dic,
de cara a un nou projecte?
Aviam, 10 anys, dona molt de temps
per pensar les coses, no?
Que ben segur que quan s'acabi
sempre hi haurà alguna cosa que modifica
o arregla, doncs, evidentment,
com qualsevol reforma,
entre cometes, de lavabo, no?
El que nosaltres hem pensat, doncs,
és que, bàsicament,
en què no ens mullem quan plou,
doncs, seria un gran què.
En què poguessin descarregar
la quantitat d'aliments frescos
que podem oferir al nostre client,
doncs, també seria un gran què.
En què la nostra zona comercial
estigués adequada
i un no tingués que patir fred
a l'hivern i calor a l'estiu,
doncs, també seria molt adequat.
Però, a banda de tot això,
també estem fins i tot disposats
a crear, doncs, més atractiu
amb aquesta zona comercial
que creiem que, entre altres coses,
som el motor
d'aquest eix comercial
que, per altra banda,
l'Ajuntament, doncs,
està donant-li suport, no?
Com és la Vieta,
i ho trobo correcta i perfecta.
Però cal esperar que ens morim
perquè després ens donin caritat.
Nosaltres no volem caritat.
Nosaltres no volem morir.
I el que ens passa
és que aquesta cursa
que fem amb altres entitats
o amb altres negocis,
doncs, ens és tan costosa
perquè tenim un pes afegit.
I quan dic pes,
no és en plan ofensiu,
sinó que tenim a l'Ajuntament darrere
que la seva manera de funcionar,
doncs, és més enfarregosa
que una empresa privada, no?
Llavors, doncs,
com et deia,
nosaltres sí que tenim
la idea del que volem fer-hi.
I per molt que ens equilquem,
sempre, sempre,
sempre oferirem més
que el que tenim ara, no?
I llavors ens adequaríem,
a més a més,
doncs,
amb uns aparcaments
que també fan falta
quan aquesta zona comercial
es potenciï
i, a més a més,
doncs,
complementar l'oferta
d'alimentació
que potser ens manca
si és que ens manca, no?
Doncs, Albert,
t'agraïm molt
que hagis atès
els micròfons
del matí de Tarragona Ràdio
per fer, doncs,
donar-nos la teva opinió
sobre aquestes declaracions
que escoltàvem tot just
aquest matí
a l'informatiu
del senyor Raül Font.
En tot cas,
sembla una cosa clara,
l'objectiu,
reemprendre el diàleg
i que el mercat
tiri endavant
per millorar
les seves reformes.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres
per donar-me l'oportunitat
que això, doncs,
tiri endavant
i jo crec
que el senyor Raül Font
és una persona
molt coherent
i responsable
dels seus actes.
Jo crec que no em fallarà
com no m'ha fallat
fins ara,
un tret
que això s'ha endarrerit més
i tots dos
serem responsables
i oficisment grans
com per reconduir
aquest lapsus
que es va tenir, no?
Doncs moltes gràcies, Albert.
Molt bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies, doncs,
Gràcies.