Dos minuts i seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim amb altres previsions destacades per aquests dies a la ciutat de Tarragona,
concretament per una que hi ha convocada aquest vespre.
Diverses entitats i col·lectius han convocat una concentració cassolada
a l'estàtua dels despullats contra la postura dels Estats Units
en la reconstrucció de l'Iraq.
L'acte es convoca coincidint amb l'inici avui mateix a Madrid
de l'anomenada Conferència de Donants.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Santi Castellà,
que és professor de Dret Internacional i de Gà de la Facultat de Ciències Jurídiques.
Santi Castellà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Em penso que el tenim dalt d'un tren, no?
Exacte, estem arribant a Tarragona dalt d'un tren,
o sigui que la mano disculpa si hi ha alguna interferència.
En absolut, ho diem perquè així els oients si veuen que en algun moment determinat
perdem la comunicació, doncs que sàpiguen exactament què està passant.
És una qüestió que evidentment és de caràcter internacional,
però com en el seu dia ens costava tant d'entendre el tema del conflicte de l'Iraq
que quan s'amenaçava que esclataria la guerra per uns,
invasió per uns altres, vam voler conèixer,
des d'un punt de vista d'aquí, doncs, les claus.
Ara també volem conèixer una mica les claus del que està passant a partir d'avui,
d'aquesta conferència de Donants sobre l'Iraq,
que ja el nom sobta una mica, no?
Sí, efectivament.
És una conferència que jo penso que té un doble fi.
per una banda, legitimar el que ha estat una invasió,
el que ha estat una ocupació militar del territori d'Iraq,
i per altra banda, reconeixer la impotència dels Estats Units
en gestionar la reconstrucció.
El nom, preteçament humanitari,
amaga aquests dos fills conductors d'aquesta conferència.
El que sorprèn una miqueta al ciutadà
és que si des de l'ONU es parlava de la il·legitimitat del conflicte,
sobte una mica en veure el secretari general de l'ONU,
Cofi, anant d'una naixopluc a aquesta trobada, no?
Sí, l'ONU està fent un paper especialment trista,
de fet, l'únic marge i l'únic paper que li deixen fer.
S'ha trobat amb un incompliment flagrant de la Carta de Nacions Unides
que prohibeix expressament en el seu article 2.3
l'utilització de l'amenaça i de la força armada,
excepte en casos de legítima defensa
o en casos en què ho autoritzi el Consell de Seguretat.
Cap d'aquestes dues circumstàncies es donaven.
Ni va autoritzar el Consell de Seguretat
ni hi havia legítima defensa
en l'atac armat dels Estats Units contra l'Iraq.
Llavors, l'ONU va quedar totalment aïllada
davant d'una acció unilateral dels Estats Units
recolzada per molts pocs governs del món
i davant d'això va tindre que amagar-se,
va tindre que callar.
Ara reapareix de la mà dels Estats Units,
sota l'impuls dels Estats Units,
en la reconstrucció de l'Iraq.
Seria més...
Hem perdut la comunicació i ja comentàvem
que s'estava produint aquesta trucada
que en aquests moments el decat de la Facultat de Ciències Jurídiques
que Santi Castellà es troba dalt d'un tren
venint cap a Tarragona.
No sé si podrem recuperar aquesta comunicació
o ho intentarem tot seguit
després de fer una petita pausa.
Seguim endavant, hem pogut recuperar la comunicació
amb Santi Castellà, no s'hi passava per un túnel.
Santi Castellà, bon dia de nou.
Bon dia.
Ja ho advertíem, no i ara, res a disculpar
perquè ja ho advertíem que estàvem
dalt d'un tren, eh?
El nostre convidat.
Havíem deixat la conversa en el paper de l'ONU,
ara, de les Nacions Unides,
en aquesta anomenada conferència de donants sobre Irak.
Jo, clar, sempre parlo des de la perplexitat
que com a ciutadana que no hi entenen
de dreta internacional et quedes de banda
determinats esdeveniments.
Avui, a qualsevol diari d'abast nacional
que agaféssim, si llegíem,
llegíem més xifres econòmiques
que no pas plans de futur d'ajuda humanitària, no?
Per exemple, podíem llegir aquesta inversió
de 1.200 milions d'euros que farà el Japó
o de la preferència que tindran les multinacionals americanes
en l'anomenada reconstrucció de l'Iraq
i, clar, això es desdiu amb el dret internacional, no?,
d'alguna manera, quan parlem de la reconstrucció d'un país?
Efectivament, sobretot perquè el que hi ha que parlar
és de recomposició i reconstrucció política i moral.
Principalment, en un país que està ocupat,
que sent usurpada la seva sobirania,
difícilment podem pensar que amb una reconstrucció
i reestructuració econòmica començarà a funcionar.
Això opta molt les xifres, eh?
Hi ha una xifra que ens té que cridar l'atenció
i és el fet que Espanya fa una inversió més alta
que la del conjunt de la Unió Europea.
És 100 milions d'euros més, no?
De totes maneres, la sensació que dona,
més que un grup d'estats que s'ajunten
per reconstruir econòmicament l'Iraq,
és d'un grup d'estats que s'ajunten
per repartir-se el pastís milionari
de la reconstrucció de l'Iraq.
I en aquest tema ja gairebé molt seriós.
No es pot parlar d'ajut humanitari
mentre hi hagi tropes d'ocupació.
S'està repartint ajut humanitari de manera clara
perquè això ho fan les organitzacions humanitàries
i no ho fan els militars.
I en segon lloc,
hi ha moltes empreses amb interessos
en l'administració americana
que estan fent-se d'or en la reconstrucció d'Iraq.
Això planteja un problema molt greu
de legitimitat política.
Finalment, es podria semblar
que es va fer la invasió
perquè hi havia interessos
en intervindes després
en el repartiment del petroli
i en la reconstrucció de les infraestructures d'Iraq,
la qual cosa seria molt greu.
I ja sabem que com a mínim no es va fer
o no tenia sentit fer-ho
per evitar un possible atac
amb armes químiques o nuclears.
Aviam, si fóssim mal pensat,
pensaríem que s'estan repartint un país
que no és el seu, probablement,
i des del punt de vista del dret,
sempre insistint, des d'aquesta vessant,
com s'articula una gestió política
des de l'interior del país?
Perquè, clar, hi ha un govern provisional,
tot això de mica en mica
s'haurà d'anar normalitzant, no?
Sí, la situació de moment
és d'una excepcionalitat impressionant,
perquè l'única consideració
que ens permet fer el dret internacional
és que les tropes americanes,
espanyoles, angleses,
són tropes d'ocupació sobre un territori,
i llavors es té d'aplicar el dret de guerra,
es té d'aplicar el dret humanitari
pels conflictes bèl·lics
en una situació molt excepcional.
Que aquestes tropes d'ocupació
decideixin reconstruir i organitzar políticament un país
és una situació que no està contemplada
pel dret internacional,
en la qual cosa el primer que hauria de fer
a Nacions Unides és replantejar la situació.
La situació ideal quina seria?
Seria que la reconstrucció d'Iraq
estigués sota el control de Nacions Unides,
que l'administració política del país
estigués provisionalment
en mans d'un fideicomix de Nacions Unides
i que posteriorment es pogués organitzar
la recuperació, la cessió de la sobirania
que actualment està segrestada,
està ocupada per tropes militars.
Però simplement des del dret internacional
tindria sentit un fideicomix
que Nacions Unides pogués encarregar
a un Estat o a una comissió internacional
o a algun òrgan de Nacions Unides
la gestió provisional del territori d'Iraq
fins que hi hagués la possibilitat
de consolidar un govern sobirà del poble iraquià.
Aquí està fora la situació ideal,
però finalment s'anticastellà al futur
és previsible o no es pot preveure?
Què passarà?
És difícil de preveure.
Jo penso que ha sobtat els invasors
trobar-se amb una resistència tan ferotxa
del poble iraquià.
La presència continuada d'una ocupació
genera rebuig de seguida entre la població.
Els mateixos que havien rebut amb alegria
l'ocupació pel que es podia alliberar
del règim fanàtic i dictatorial d'en Sadankochein,
segurament ara estan pensant que han canviat un mal per un altre,
que no han avançat massa.
Per tant, la situació pot anar empitjorant,
pot fer-se inviable la permanència,
si no és amb unes dosis de violència
i de repressió molt fortes de les tropes militares americanes,
espanyoles, britàniques, en el territori d'Iraq.
Després, la reconstrucció econòmica,
tenim que veure com es fa,
perquè sembla que ha anat molt capital amb voluntat especuladora,
el qual no ens garanteix que pugui haver
una reconstrucció real de l'Iraq.
Tenim que veure si l'Iraq dintre els quatre anys
té millors infraestructures,
s'han consolidat estructures comercials
i estructures de societat civil,
o simplement hi ha algunes empreses americanes
que s'encarreguen de controlar el negoci del petroli
i de controlar inversions milionàries
que no són rendibles després per la població.
Restarem atents al que pugui passar, sens dubte.
De moment, la situació no està com per llançar coets.
També ens hem volgut acostar avui
des del matí de Tarragona Ràdio,
coincidint aquesta convocatòria que s'ha fet aquest vespre
a l'estatua dels despullats,
a concentració casolada contra la postura dels Estats Units
en la reconstrucció de l'Iraq.
De tot plegat, hem parlat amb Santi Castellà,
professor de Dret Internacional i de Jurídiques de la URB.
Gràcies per atendre la nostra trucada
i bon viatge, o el que queda de viatge.
Gràcies, molt bé.
Adéu-siau, bon dia, adéu.