El dret internacional es reforça pel seu incompliment.
Podem dir que no és el primer cop que s'incompleix el dret internacional
i que a l'incompleix el dret estem assistint a una manera de firmar el dret en negatiu.
Però el que està passant és molt greu perquè s'està arraconant Nacions Unides
en un context nou, perquè durant molts anys Nacions Unides no havia pogut funcionar
per la tensió que hi havia entre dos blocs enfrontats.
Però ara que no hi ha aquesta tensió entre Estats Units i l'URSS
en aquest moment que podria fer-se a les Nacions Unides un centre eficaç
per la promoció de la pau i la seguretat internacional
que s'arraconi pels interessos d'un estat que vol considerar-se potència imperial del món
és especialment greu.
Però sembla que s'està entastar en legitimar aquesta guerra
a través de la polèmica resolució 1441.
Sí, ja havia passat en la crisi del Golf, quan la guerra del Golf,
la resolució que va aprovar el Consell de Seguretat deia que si l'Iraq no es retirava
de Kubait, es podrien utilitzar tots els mitjans que es trobessin oportuns
per retornar a l'ordre internacional.
Llavors, alguns Estats van interpretar que tots els mitjans volia dir
utilitzar també la Força Armada i van utilitzar la Força Armada.
Els juristes de dret internacional vam criticar ja en aquell moment
aquesta interpretació tan extensiva perquè vam dir
quan s'utilitza la Força Armada és millor que una resolució del Consell de Seguretat
digui clarament que es pot utilitzar la Força Armada.
Però ara és molt més greu perquè la resolució 1441 diu
que si no es tira cap endavant el desarmament
i no es constata mitjançant una inspecció internacional
aquest desarmament d'Iraq, hi haurà greus conseqüències.
Llavors, com a mínim fa falta una resolució que constati
que no hi ha desarmament, que constati que l'Iraq no està col·laborant
amb el desarmament, o sigui, una resolució que constati
que hi ha un perill per la pau i la seguretat internacional
perquè no s'està produint el desarmament
i a partir d'aquesta resolució, que aquesta mateixa resolució o una altra
digui quins efectes produeix això,
si l'efecte ha de ser l'utilització de la Força Armada o una altra.
El que en cap cas es pot entendre és que s'adopti una mesura
d'utilització de la Força Armada sense el consens
en el Consell de Seguretat de Nacions Unides.
Fins i tot, és que, clar, les persones que ignorem absolutament
tots aquests aspectes del dret internacional,
doncs assistem una miqueta, jo què sé, sorpresos,
perquè es justifica també a través de la Carta de l'ONU
que justifica l'ús de la Força en un cas d'amenaça
de l'ordre internacional, que és una cosa així,
també molt abstracta, segons com es miri,
o en defensa pròpia.
O sigui, la Carta de Nacions Unides és molt clara
amb el seu article 2.4, quan diu
queda prohibida l'amenaça i l'ús de la força.
I això és una regla bàsica de dret internacional,
la prohibició absoluta, una prohibició general i absoluta
de l'utilització de la Força Armada,
que simplement contempla dues excepcions.
Per una banda, la legítima defensa,
i per altra, el que s'anomena una acció col·lectiva,
o sigui, quan el Consell de Seguretat,
per tal de defensar l'ordre internacional,
per tal de garantir el manteniment de la pau i la seguretat,
autoritza l'utilització de la Força Armada.
En aquest cas no podem parlar de la legítima defensa,
perquè la legítima defensa ha de complir uns requisits,
que sigui immediata un fet,
o sigui, una resposta davant d'una agressió,
que sigui immediata, que sigui proporcionada,
i que sigui per evitar l'agressió,
per intentar evitar l'agressió.
Clar, aquí no s'està produint cap agressió,
amb la qual cosa no podem parlar de la legítima defensa.
I l'altre supòsit,
que és quan ho autoritzi el Consell de Seguretat,
quan hi hagi una acció col·lectiva del Consell de Seguretat,
si no hi ha una resolució del Consell de Seguretat,
tampoc s'està donant, no?
Per tant, el que hem de dir és que,
si Estats Units decideix tirar cap endavant
una actuació armada contra l'Iraq,
estarà incomplint l'ordre internacional,
en aquest sentit, serà un estat delinqüent.
Si el Consell de Seguretat de Nacions Unides
podria aprovar una resolució contra Estats Units,
no ho farà perquè Estats Units s'ho vateria,
perquè Estats Units té dret a vet,
però d'acord amb la legalitat internacional,
qui estaria infringint l'ordre internacional
de forma molt greu seria Estats Units.
Clen, nosaltres, en la nostra modèstia,
estem acostumats que,
ara que ha fet la definició d'un estat delinqüent,
als delinqüents generalment se'ls jutja i se'ls condemna.
Sí.
En el camp del dret internacional,
aleshores estem una miqueta òrfans,
des d'aquest punt de vista?
Hi ha algunes institucions
que permeten exigir responsabilitats als Estats
pels actes il·licis que facin.
I en concret és l'acord internacional de justícia,
el Tribunal Internacional de Justícia,
amb seu a l'AIA,
que és una institució de Nacions Unides.
No seria el primer cop que condemna Estats Units.
L'any 1982 ja va haver-hi una famosa sentència
que condemnava Estats Units
per les activitats militars i paramilitars
contra Nicaragua.
Era el moment en què Nicaragua
tenia un govern revolucionari sandinista,
Estats Units va finançar la contra
i va minar els ports nicaragüents,
i en aquell moment Nicaragua va portar el tema
al Tribunal Internacional de Justícia
i el Tribunal va condemnar Estats Units.
Estats Units no va acceptar mai la condemna,
però queda com un referent moral,
com un referent jurídic
per dir que Estats Units en aquell moment
estava incomplint el dret internacional.
Actualment es podria tornar a plantejar
aquest supòsit que algun estat
portés Estats Units davant
al Tribunal Internacional de Justícia.
Tindria més valor jurídic que un valor real,
perquè Estats Units no acceptaria
un cop més la condemna.
Sembla ser que els pitjors pronòstics
s'acompliran pel color que estan prenent
els esdeveniments en aquestes últimes hores.
Sembla que el dijous iniciarà el conflicte al MAPS
si compleix els terminis que ha dit el president Bush.
Des del punt de vista jurídic,
ja que sé que no és fàcil la resposta,
després d'aquesta intervenció militar,
després d'aquest primer atac,
després d'aquesta guerra, què?
Des del punt de vista del dret internacional.
És molt difícil,
perquè hi ha que valorar diferents aspectes.
En l'ordre jurídic internacional,
segurament algun estat,
Síria i Xina,
portarà davant del Consell de Seguretat
una resolució de condemna
contra Estats Units
que no s'aprovarà pel BED d'Estats Units.
Després hi haurà que veure
si les tropes allí desplaçades
fan actes contra la humanitat
o actes qualificats de crim de guerra
contra el dret humanitari,
no respectar el tracte als presoners,
bombardejar poblacions civils,
actes tipificats com de crim de guerra,
si seran enjutjables
aquestes persones davant de l'acord penal internacional.
En principi, les tropes americanes no,
perquè Estats Units no ha acceptat
la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional,
però tropes britàniques o tropes espanyoles
que cometessin crims contra la humanitat
i crims de guerra,
sí que podrien ser portades
davant del Tribunal Penal Internacional.
I em sembla que feia referència a la teva pregunta
el dia després que caldrà
assolir la reconstrucció d'Iraq,
segurament seran Nacions Unides
la que després de no haver pogut decidir
res sobre la intervenció armada
i tindrà que assumir la reconstrucció d'Iraq
i millor que sigui Nacions Unides,
perquè segurament la mentalitat dels Estats Units
està pensant en un govern militar
durant un temps controlat pels Estats Units,
que serveixi per expuliar el petroli d'Iraq
durant una bona època
i deixar políticament estable la regió
d'acord amb els interessos americans.
Aquí les propostes que hi ha són diverses,
però hi ha una línia que proposa
un govern internacional
format per gent de l'oposició iraquiana
i personalitats de relleu internacional
que puguin gestionar de forma independent
i sense el control dels Estats Units,
sinó simplement sota la dependència
de Nacions Unides la situació a l'Iraq.
L'experiència que tenim de totes maneres a l'Afganistan
és que després del conflicte
l'opinió pública es preocupa molt
del que passa en el territori
i a partir d'allí
la situació es torna bastant trista
perquè la manca de mitjans
que hi ha sempre després d'una guerra
es veu molt agreuixada
per l'oblit internacional que es produeix.