Ara passen cinc minuts i mig, hem de dos quarts de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès, acompanyant-los des de la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Quantes vegades, quan parlem de noves tecnologies, no hem apuntat o han apuntat alguns dels nostres convidats
que el més important era que determinades generacions no perdessin el tren.
D'un temps cap aquí, doncs sembla que allò que es deia a les persones més grans
els costarà acostar-se a l'ordinador, a un teclat, a internet,
entrant a la xarxa una persona d'una determinada edat semblava que era una missió impossible.
És un error, sens dubte, si tenint en compte que el nombre d'usuaris que utilitzen la xarxa
cada cop és més gran i cada cop hi ha persones d'una certa edat.
En aquest sentit, d'un temps en salt, la Fundació La Caixa està impulsant, impartint cursos
per a les persones grans, cursos que aquí a la ciutat de Tarragona
es desenvolupen als esplais de Sant Magí i a Sant Pere i Sant Pau.
De fet, avui, tota una colla d'avis i àvies rebran els diplomes acreditatius
que certificen que aquestes persones han complert i amascreix totes les seves classes
per introduir-se en el món de les noves tecnologies.
Per parlar-nos de tot plegat ens acompanya Rosa Maria Benito,
és la gestora social, volíem dir, dels esplais de la Fundació La Caixa.
Rosa Maria, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda. Quina por que feien els ordenadors a la gent gran, no?
Sí, sí. Verdaderament és cert.
Tenien por, però el que la filosofia primera de la Fundació La Caixa ha estat
és precisament fer perdre aquesta por i acostar a la gent gran,
a les noves tecnologies, sobretot de la comunicació, com has dit,
i d'internet. Internet ha estat una descoberta per tots ells.
Quants cursos heu fet ja? O quant de temps fa que feu aquests cursos?
Perquè no és una iniciativa nova ni de bon tros.
No, no, no. Sant Pere i Sant Pau sí. Sant Pere i Sant Pau vam començar l'any passat
perquè es va remodelar l'esplai. Llavors es va crear una aula informàtica que no existia.
I l'any passat ja es van donar sis cursos d'informàtica i van assistir 75 persones l'any passat.
L'esplai Sant Magí ja és molt més llarg, la trajectòria és molt més llarga.
Van ser de les primeres aules que vam obrir, diguem-ne, a Catalunya l'any 98.
De l'any 98 a l'any 2000, l'antic esplai de Sant Magí, abans de remodelar-lo, es va fer una petita aula
i van fer en tot aquest període 23 cursos i van passar 460 usuaris.
Llavors va tancar l'esplai per remodelar-lo de nou, l'esplai Sant Magí, s'ha fet nou
i s'ha creat una aula informàtica molt lluminosa, molt maca i que convido tothom a que visiti, com l'altra també.
L'any passat van fer 12 cursos i van assistir 210 usuaris.
Aquesta tarda lliurarem els diplomes.
Els avis se senten absolutament impressionats de tenir un diploma a la mà,
com ahir em deia un, me deia, ara ja soc diplomat.
Què diuen aquests diplomes? Què poden llegir?
En aquests diplomes estan conjuntament realitzats amb els formadors d'Aquive,
que és un conveni de la Fundació La Caixa amb la Fundació Universitat Politécnica.
I evidentment llavors signa el rector de la Universitat Politécnica
i la directora d'àrea de projectes o educatius socials, la senyora Isabel Martínez.
A més, home, no diu exactament el curs que ha fet, sinó simplement...
Però això li dona un cert nivell a la titulació aquesta, podríem dir, entre cometes,
que enorgullés d'aquella persona, no?
Doncs sí, sí, sí, evidentment.
Et puc ensenyar si el vols veure en aquest moment.
Ja sé que la ràdio no té imatge, però els ulls de la Iolanda seran els que ens...
Home, doncs és d'aquells diplomes que imaginem que més d'un avi i més d'una àvia
ho emmarcaran i s'ho posaran a casa seva.
Ja ho han dit, eh?
Ja ho ha dit, m'ha dit.
Doncs la persona X, qui sigui, diu, ha assistit al curs informàtica i comunicació a l'abast
organitzat en el marc del conveni subscrit per la Fundació La Caixa
amb la Universitat Politécnica de Catalunya, Fundació Politécnica de Catalunya,
i com deia la Rosa Maria, doncs signa el director general
de la Fundació Politécnica de Catalunya i la directora, vaja, que és un diploma,
allò en condicions, que no és cap broma, que no és cap entreteniment
per a aquelles persones per ocupar el seu temps de lleure.
Jo imagino que l'objectiu final és que aquestes persones no se sentin desplaçades
del temps que els envolta.
Totalment d'acord, t'hauria de sentir la nostra directora, perquè és així,
és no perdre el tren, és oferir una vegada més una nova projecció
dins dels nostres centres, que no només, i està molt bé la part lúdica,
que els avis tenen moltes ganes de distraure's, però com dius, no perdre el tren,
i que quan parlin amb el net sàpiguen perfectament de què parlen,
sàpiguen que és un xat, sàpiguen que és un correu electrònic,
i pensa que tots en tenen. Hi ha webs especials, nosaltres tenim
la web Club Estrella, que és adreçada només a gent gran,
ells entren en aquesta web i es fan el seu propi, la seva pròpia
compte de correu. És una cosa al·lucinant de quina manera
s'han enganxat, de quina manera entre ells s'envien cartes, mails,
dig-li com vulguis, i realment és això, no perdre el tren.
És a dir, que han canviat la partida de Botifarra, habitual als esplai,
bona part d'ells per entrar en aquest món de les tecnologies,
o comparteixen totes les activitats. Diria alguns, jo crec que no tots
tenen els mateixos interessos, està molt bé que el que segueixi
jugant a cartes no vulgui ni apropar-se a l'aula, però vull dir,
no res, és obrir-la amb un ventall ampli de la població,
que potser aquesta gent que estan usant les aules no haurien entrat mai
en un esplai. Perquè hi havia un cert complex, no?
Sí, sí. I també aquesta filosofia d'entrar en el món de l'aula
és obrir aquest espai. Aquest espai no ha de ser un nucli
només tancat a la gent gran, sí que és per la gent gran,
però la gent gran ha de ser i és sàvia, com per donar part
del que ells tenen d'altres col·lectius. És a dir, ha de ser una cèl·lula viva
dins del barri o dins de l'àmbit de l'espai on t'estigui ubicat
al nostre esplai. M'entens? Llavors, la pròpia aula crea una dinàmica
que en pica els avis s'han format, s'emotiven tant que alhora ajuden
els altres. Ajuden amb altres avis, els que tenen problemes.
Tenim una aula oberta que se'n diu per anar a practicar allò que
durant la setmana han après en aquests cursos que estan impartits
pels formadors de la Politécnica i aquests avis ajuden amb d'altres.
Llavors, pel que et deia, obrim l'espai no només als avis, sinó a
iniciatives, a nens, que els avis, aquests voluntaris, se'n poden fer
càrrec d'aquests nens dins de la pròpia aula, a ensenyar-los i a navegar.
Això es fa ja? I això s'està fent. Això s'està fent. És una iniciativa
des de l'any passat, des de l'estiu passat, en què en la web educativa
Educàlia que té la Fundació La Caixa, els avis, ho han conegut primer
perquè nosaltres hem format també en aquests voluntaris, no només a dintre
de l'aula, sinó en cursos específics de formació per voluntaris.
Llavors, acullen aquests nens, que molts cops poden ser del barri,
poden ser els nets, poden ser d'un col·legi proper o poden ser d'una
parròquia, vull dir, depèn a l'àmbit de la provenència dels nens.
I llavors aquests avis els connecten a la web aquesta, els hi ensenyen a
navegar i la veritat és que és un feedback molt bonic entre nen i avi.
Aquí també cal comptar no només amb aquests coneixements, sinó aquest esperit
de voluntariat que manifesta moltes persones grans en aquest cas, no?
Moltes, més de les que ens pensem. Verdaderament la gent té aquest sentit
de voluntariat i aquest sentit altruista, però al cap i a la fi has passat
les seves hores allí. I jo et dic que a l'Esplai Sant Magí, el dia 24 de desembre,
és un dia previ, com tots sabem, al Nadal, els avis voluntaris estaven a l'Esplai
Sant Magí, amb aquests nens enviant postals de Nadal, amb un projecte que
se n'ha dit Nadàlia i que ha compartit a través de la web aquesta l'experiència
entre nens i avis. Va ser molt bonic.
Jo recordo els primers cursos d'informàtica de la gent gran que es van impartir
en aquest Esplai i una de les coses que em va sorprendre és no la voluntat
de voler saber, sinó que hi havia moltes persones que evidentment per generació,
per l'època que els hi va tocar viure, no tenien una formació acadèmica
i això els creava una certa covardia d'acostar-s'hi a una aula, a un aparell
com un ordinador. I moltes d'aquestes persones van superar aquesta manca
de coneixements, persones poc il·lustrades, podríem dir, que van superar
aquesta barrera i que bé, es van enganxar a l'ordinador i déu-n'hi-do
a partir d'aquí la quantitat de coses que n'hi han arribat a fer.
És que us recordo aquesta imatge sobretot de persones que no tenien una formació
acadèmica i deien, no, no, jo no puc fer-ho perquè jo escasament se'n llegia
a escriure, no? Tens tota la raó, moltíssima gent, no molta, moltíssima,
m'ha comentat, és que a mi m'ha costat al començament trobar la lletra al teclat,
però en pic, ells amb els seus medis han arribat a conèixer el teclat,
meravelles, i és cert, eh? Aquesta barrera la tenien, però en pic han superat
això, en pic, home, pensa que aquests formadors n'avenen molts també de la
branca de pedagogia. Escoles d'adults, en alguns casos. Exacte, i llavors han
tingut molta paciència les primeres, o sigui, nosaltres, que no n'hem parlat, els
cursos en són dos nivells, no? El que és l'apropament de la iniciació a la
informàtica, que és molt, molt bàsica, és a dir, coneixement de teclat i
coneixement de ratolí, que pensa que per fer anar al ratolí també costa, però en pic,
això ho superen, llavors ja s'enganxen, ja et dic, amb el proper curs, que és un
curs d'ampliació. És perdre la por, no? Ja és perdre la por. Déu-n'hi-do, no sé si
podem fer un perfil, perquè, clar, no es pot parlar en singular, caldria parlar
en plural, però jo intuïixo que hi ha més senyors que senyores, eh? O la cosa
es comença a equilibrar-se? S'equilibra, jo diria, ui, no, jo diria que potser hi ha
més senyores que senyors. És que som majoria a tot arreu, eh? Són més senyores. És una cosa. Sí, sí, igual que
voluntàries, hi ha més voluntàries que voluntaris. Tot i que el voluntari
sempre destaca més, perquè el senyor sempre, bueno, i la senyora és molt
voluntariosa, però a les aules jo diria que hi ha un tant per cent més
elevat de senyores que de senyors. Digue'ns una cosa, Rosa Maria, avui feu aquest
acte de lliurament. Imagino, doncs, que serà un acte allò com agraden també a les
persones grans, amb un cert protocol, no? Amb un cert ambient, podríem dir, no?
Sí, sí. Tens tota la raó. Es convida amb el director de zona de la Caixa, es convida
el director de l'oficina gestora, perquè, clar, no oblidem, som fundació de la Caixa, però
estem agraïts a la Caixa pels recursos que ens està aportant, evidentment. Llavors, vull
dir, és un acte conjunt entre gent Caixa, llavors hi ha el president de l'esplai. No hem d'oblidar
els esplais, hi ha una junta, una junta que també és totalment voluntària, que està treballant
per tirar endavant aquest esplai. Llavors, el president és qui també lliure el diploma,
i bé, també hi seré jo, com a gestora social d'aquell esplai, i és molt lúdic, perquè
la veritat és molt bonic veure la il·lusió que tots reben aquell diploma.
Aquests actes s'arreglen, i clar, és que van un acte important, és una recompensa,
una feina feta. I tu ja saps, a la gent gran, com els agrada acabar aquestes festes.
Una mica de ball o què? No, ball no, però acabem amb un piscol avis que tots esperen.
És que el ball també deu ni donar els esplais, com funciona. A mi m'ho han explicat,
jo no he anat cap, però m'ho han explicat.
Però no, no, s'acaba també menjant.
Bueno, no només la gent gran, que això passa a tot arreu, ja ho sap Rosa Maria,
que després sempre, si no, hi ha un pica-pica, la cosa sembla que no llueix.
Exacte, exacte, per aquí va.
Aviam, el que jo també et volia preguntar, entrant ja en el terreny més pràctic,
podríem dir, és que dilluns comença un nou curs, aquests cursos quina durada tenen?
Hi ha una continuïtat, és durant tot l'any? Com funcionen?
Aviam, aquests cursos els tenim programats, els que són formatius, diríem.
O sigui, les aules les teniu obertes tot l'any, però els cursos formatius,
els que són en combinació amb la Universitat Politécnica,
en programem tres l'any, en tres períodes, és a dir,
el previ a Setmana Santa, que és el d'ara,
després de Setmana Santa n'hi ha un altre, passem l'estiu,
i llavors a l'octubre hi ha l'altre, abans de Nadal, diguem-ne.
N'hi ha tres.
Tenim iniciació i tenim ampliació, però també tenim molts tallers,
molts tallers com poden ser de fotografia, d'edició, d'imatge,
les coses s'estan en permanent canvi, eh?
La iniciació sempre la farem perquè sempre aproparem a la gent que no coneix,
però anirem evolucionant perquè aquests propis avis, com vés dit,
cada vegada estan més formats i cada vegada demanen més, oi?
Llavors, tenim aquesta programació de tres cursos,
la durada no és massa llarga, són 20 hores, eh?
Amb el d'iniciació i amb el d'ampliació.
El que passa és que oferim unes aules obertes,
que tothom pugui practicar tot allò que ha après, eh?
I que té aquests manuals que tens aquí al davant també,
i ho sento una vegada més, la Yolanda serà la transmissora.
Els manuals, aviam, són guies didàctiques bàsiques,
però alhora molt complertes, eh?
Abans ja he estat donant un cop d'ull,
i Déu-n'hi-do, qualsevol persona amb una mica de guia,
utilitzant la mateixa, pot perfectament entendre el funcionament
d'un ordinador.
Doncs molt bé, com t'he dit,
tret d'aquestes tres programacions,
ells poden disposar tot l'any de l'aula oberta per anar a practicar,
i com bé dius, seguir el manual, per exemple,
doncs vaig a repassar sobre allò que no me n'enrecordo massa,
perquè, clar, el tema que tenim és aquest.
D'un curs a l'altre ens podem oblidar.
Ens oblidem nosaltres, imagina't,
volen repassar, refrescar,
i com t'he dit, amb les aules on hi ha un voluntari
que s'encarrega de portar un curs,
pot ser que un voluntari,
tret d'aquesta època formativa que estem dient,
pugui portar a terme un curs que ell pot programar quan vulgui.
Qui pot participar?
Qualsevol persona o els usuaris dels esplais?
No, no, pot estar obert a tothom,
el que passa que, clar, evidentment està adreçat a la gent gran.
No, no, de la gent gran, em refereixo,
perquè hi ha molta gent gran que no és usuària dels esplais.
El que passa és que ja comptem gent gran a partir dels 50 anys nosaltres.
Per què? Doncs perquè hi ha molt prejubilat,
molta persona que s'ha apartat del món laboral
i que pot participar en aquests cursos.
O sigui, diem persones prejubilades i persones jubilades,
està adreçat per ells, tothom,
o sigui, l'usuari del propi esplai, evidentment, té preferència,
però està obert a muntar un percent de places a gent de fora.
Sí, sí, sí, tothom qui vulgui anar.
Doncs, aviam això, jo, a més, intueixo,
no intueixo, m'ho ha dit clarament,
abans de començar l'entrevista,
que hi ha projectes per continuar treballant des del voluntariat,
des d'aquesta aposta per integrar les noves tecnologies
a tots els col·lectius.
En aquest sentit, ens has dit que esteu treballant uns projectes
que en tot cas ja en parlaríem,
quan la cosa estigui més arrodonida, si et sembla.
De moment ens quedem amb la història
de centenars de persones grans
que s'han acostat a aquest món de la informàtica
amb molta naturalitat, pel que ens explica la Rosa Maria,
i esperem que la cosa continuï.
Gràcies per acompanyar-nos i enhorabona.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.