Avui dia, quan mirem la llista, quan s'organitza el programa de tot Catalunya,
veiem que cada any se va incrementant, és a dir, incrementant,
que alguna població va recuperant aquesta cultura,
perquè avui s'ha de dir cultura tan important com una altra,
la cultura del transport, la cultura de l'amic de l'home del pagès,
com era el cavall, la cultura dels estils del cultiu,
que pot ser l'horta, el secar, tot això forma part,
o que pot ser la cultura de l'indústria o d'una altra cosa.
A vegades ho repetim, és que hi ha molta gent nascuda entre el 75 i tal,
i se sorprèn davant de veure un carro amb set botes,
o portant portadores, o que els expliquin que el carrer Real i el carrer Podaca
eren de màxim trànsit cap al moll,
la qual això fomentava divises també perquè s'exportava,
com les vinyes proveien aquests carruatges.
No era cap mèrit, era el normal del temps.
El mèrit és que després de tot aquest temps es mantinguin col·leccions
que puguin fer que es facin aquesta exposició,
aquesta cultura pels nostres carrers,
cada poble amb un diferencial, amb una personalitat pròpia.
Per exemple, aquí va estar a Valls l'altre dia
i va poder veure com els carreters encara d'aquell temps
disfrutaven corregint la direcció del carro
baixant davant de l'Ajuntament per aquells carrerons,
i en canvi els mateixos, te diuen a Tarragona,
és el millor tres tombs que anem,
perquè és una exposició, una mostra, anem sossegats,
els cavalls llueixen sense un risc determinat.
Un itinerari, els que són més amples, és una altra cosa.
Tot i així, dèiem que aquesta festa no corre a perill
de desaparèixer ni de bon tros.
No ho crec pas.
Si mirem enrere, cada cap de setmana hi ha uns tres tombs,
alguna localitat?
Sí, sí, sí.
I té molts matisos diferents, no?
A Tarragona, la major part dels pobles s'intercanvien,
i llavors econòmicament fan uns diferencials,
que pràcticament fan que el pressupost sigui molt baix.
Però a Tarragona hem de confiar de la bona ajut de moltes poblacions d'aquí a la vora,
que pràcticament baixen perquè els agrada.
A un cavallista li agrada exhibir el seu cavall,
perquè si no, de què va tindre un bon cavall i tindre la casa tancat?
És com un col·leccionista de fotos o d'altres obres d'art.
Llavors el que té un bon carro li agrada exhibir-lo i baixar.
Jo no oblidaré mai...
I s'enten molt orgullosos, eh?
Sí, esclar.
Jo no oblidaré mai els dos o tres primers anys que vaig tindre que cuidar-me'n,
que ningú ha impactat mai res amb ningú,
i va baixar moltíssima gent de valls i tal, amb el seu transport.
Mai van reclamar, de dir,
escolta, és que el transport val 10 pessetes, res, no?
I això has d'agrair, d'aquí ve, que amb la gent de valls
i les poblacions de l'entorn hi ha una relació molt amorosa, molt agradable.
Ara bé, per exemple, guany el desig del Grèmit fora,
que també, que és la pauta que hem anat seguint aquests tres o quatre últims anys,
vinguin carruatges d'alguna manera originals,
no mai vistos encara o que fa temps que s'han vist.
Clar, aquest carruatge t'ha de vindre, doncs, de poblacions allunyades
i el transport és caríssim, no?
A l'any volíem fer vindre un carro molt important d'Igualada,
que va... que tot el component va entre dos camions, per cert,
i no pot vindre perquè està compromès ja amb un altre puesto, no?
Però el seu puesto vindrà un altre,
però de seguida la vinguda d'un carruatge així val 300.000 pessetes.
O sigui, que s'hi haguessin de vindre deu carruatges importants són tres millors.
El pressupost.
I això no es pot aguantar, no?
Clar, clar, clar.
Però sí que tindrem la presència molt possible
del carro més important de Catalunya, que és el de Valls,
i tres o quatre escampats de poblacions de per aquí a Catalunya
que no han vingut mai aquí.
Ja està tancat el tema de...
No, no, nosaltres...
Encara queda una mica de temps, no?
Anem.
Primer, encara, com que si de fet organitzem el gremi,
el treball quotidià, no deixa de ser, i és,
un treball d'equip entre Ajuntament i el gremi.
Per tant, l'Ajuntament també es mulla dins d'aquí
i aporta, no és que ens ajudi, ens autoajudem,
aporta, per exemple, que és l'aportació de la banda de Tarragona,
que actua d'una manera, diríem, es llueix moltíssim,
tots els serveis i tal.
I llavors, amb l'Ajuntament hi ha un conveni,
que ja fa dos anys que funciona, d'un milió de pessetes.
Molt pobre, però aquí es necessiten mínimament
quatre milions de pessetes de seguida, no?
És el que pot costar mínimament la pressió.
Llavors, això s'ha de completar, movent-te molt,
en catetats molt petites, però la veritat,
doncs, ajuda la Diputació, ajuda el Consell Comarcal,
ajuda també l'autoritat portuària,
ajuda, com és lògic, ajuda, doncs,
aporten la seva agricultura.
I amb això has d'anar jugant.
I encara, deies, si hem acabat, no, estem...
En procés, eh?
En procés de negociació.
Per fixar un pressupost en el qual puguis contratar
o jugar, tal.
I el fet que l'entitat, en guany,
doncs, acompleixi 650 anys, que es diu aviat,
això farà que tingui un caràcter especial, aquesta edició?
El nostre objectiu és que tingui un caràcter especial, diríem.
O sigui, que puguin haver unitats diferencials de l'altre any
i un plantejament tal vegada diferent.
Però tot depèn d'aquestes gestions que estan fent.
Sempre hem d'anar a parar el mateix, ens agradi o no.
Però, vaja, possiblement hi ha una gran col·laboració,
ja quasi semi-pactada, gent d'arreus, equips...
A nosaltres ens agrada molt que també per la gent sigui un espectacle
la presència de grups de ginets d'escoles reconegudes, no?
Un any va vindre l'escola d'equitació de Salt,
les seves ginetes, vull dir, molt ben uniformades i tal,
l'any passat també.
doncs pretenem, en principi, al marge del carruatge,
a màxim dels carros, dels treginers,
també aquesta part elegant de les escoles d'equitació,
doncs que ens agradaria molt, i això, per cert,
l'any d'acabar de plantejar, que vingués la Guàrdia Urbana de Gala
i la seva banda de música de l'Ajuntament de Barcelona.
Em consta que això és molt car de vindre, però, en fi...
Per reintentar-ho?
Jo, per intentar-ho, tinc visita demanada a Joan Miquel,
per cert, que aquests dies està molt ocupat,
però per cabal de tancar aquest tema, si pot ser o no.
Justament per això, per el tema de l'aniversari en guanya,
la festa vol tenir una rellevància diferent, no?
Sí, bé, de fet, fem els actes tradicionals.
Ara, al marge de tot això, el gremi ja sap la gent
que tenim molts apartats, des del patrimoni,
mantindre'l, ensenyar-lo, mostres...
En aquest moment tenim tota una mostra de Jujol
deixada a la Fundació La Caixa des del mes de maig de l'any passat
i que, a través de l'exposició que es va fer al Manac,
que es deia Jujol dissenyador,
i aquesta contribució del gremi amb la Fundació La Caixa,
la considerem, i la consideren, com és lògic,
de bona relació i important.
Aquesta exposició després ha anat a Mallorca
i s'ha lograt que ara, coincidint,
el dia 22, penso que és de febrer,
ve aquí a Tarragona a la Caixa.
O sigui, que a part dels elements del gremi
que són de l'equitecte de Jujol,
no vindran d'altres aportacions també que són de Jujol.
Possiblement no m'estanyaria que vingués alguna peça de Guimarà
i d'altres puestos.
Això ja estarà, si bé no és organitzat pròpiament pel gremi,
però està relacionat.
Després tenim també interrelacionat,
que hi haurà en guany, per part de l'agrupació de Setmana Santa,
el primer congrés de congregacions de tot Catalunya que es farà aquí.
La setmana que ve s'inaugura una fira d'entitats
on el gremi estarà present,
amb tot el que el gremi està fent.
Després tenim ja aquest mes de febrer,
el dia 22 de febrer,
es recupera la imatge de Santa Magdalena
que va ser destruïda l'any 36.
Com que hi ha hagut altres coses,
primer com és la recuperació del retaule i tal,
al final l'entusiasme de la secció de senyores
han lograt moure i amb aportacions particulars
es podrà inaugurar la nova imatge.
Precisament avui m'ha de contestar el senyor Cabisbe
si presidirà l'acte.
Serà el dia 22 de febrer a les 8 de la tarda.
Això és un acte important dins del tema de seriosos, no?
i també està plantejat alguns actes importants de tema cultural
pel mes de maig per Sant Isidre.
Pot ser que hi hagi també un acte central
que és el que agrupa el significat dels 650 anys
el domenç abans de Sant Isidre, el mateix Sant Isidre.
Ha estat invitat el senyor president de la Generalitat
i possiblement també amb col·laboració de joventuts musicals
s'està estructurant, mirant, de fer un concert adient
dins de Sant Llorenç o potser com a festes dins del Metropol.
Vaja, que aquest aniversari no passarà desapercebut, eh?
Sí, pot ser.
Però la cita més immediata al gremi la té demà
amb Sant Antoni Abad i amb els animalons
que podran anar a beneir-se.
Exacte, era una festa molt normal
i vull dir, no sobressortia dins de cap calendari
perquè era normal que la paisesia, tot el país,
celebrés el dia de Sant Antoni amb carruatges, animals,
en fi, tots els elements relacionats amb l'agricultura.
I degut a el que ja hem comentat abans,
doncs l'hem de dividir en dues diades.
Demà, per cert, hi ha moltíssima participació
perquè avui dia l'animal de companyia
és molt apreciat i molt estimat per moltes persones
i és un dia adient per ells.
Hi ha la tradicional benedicció de les coques de Sant Antoni
i començarà a les 11 amb una celebració religiosa
i sobre les 11 i mitja la tradicional benedicció.
Amb els animalons, que generalment són gats i gossos.
Gats i gossos.
Al bon periquito.
Alguna serp també.
Alguna serp també.
I tortugues també solen haver.
D'altres anys que són aquestes.
No m'ha arribat a tindre cap mono.
De moment no.
No.
És a dir, gats, gossos, tortugues.
Sí, mitjons.
Predominen gats i gossos.
I ocells.
Ocells i un any va haver uns elements que van vindre en cavall, també.
Que encara estan que s'hauria de fer, encara que per la part alta s'hauria de fer.
Algun porquet, algun roquet, no?
Que sempre se relaciona amb el sol patró.
Una destacada persona que té responsabilitat dins d'una entitat relacionada amb els animals,
que es va queixar, és una anècdota, amb mi, perquè no dedicava més èmfasi als porquets.
Ja que els porquets eren els companys íntims de Sant Antoni.
Sí, però clar, vés a buscar un porquet ara per posar-lo allà i van aïr-lo.
Evidentment, evidentment.
En fi, doncs, és un acte obert a tothom, evidentment.
Tothom qui vulgui pot anar amb el seu animal de companyia.
Exactament, exactament.
I llavors és molt pràctic, perquè no ocupa tampoc massa temps
i hi ha moltíssima gent que ve de la part baixa.
Sé que hi ha gent d'algun poble, em consta, que no es fa.
Clar, com que no es fa gaire, s'aprofiten, saben que es fa aquí.
I això és el perià, molt, doncs, del que han acabat,
al cap de dos mesos ja serà l'un dels tres.