Pràcticament és un quart d'onze del matí,
en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui saludem el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament,
el senyor Albert Vallbé.
Senyor Vallbé, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Amb ell parlarem de diferents qüestions relacionades
amb el món de la cultura, és evident.
Parlarem d'infraestructures culturals
i d'algunes altres qüestions que hi ha previstes
per les properes setmanes i pels propers mesos
des de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament.
Però comencem parlant d'infraestructures i del Teatre Tarragona
perquè ja sembla, finalment,
n'hem parlat moltes vegades amb el senyor Vallbé
en aquest programa, però sembla que ja, finalment,
es podrà tirar endavant l'enderroc de l'actual edifici
perquè s'ha arribat, s'ha tancat l'acord
amb l'hotel Imperial USA,
l'hotel Imperial Tarracó, volia dir,
USA Imperial Tarracó, i amb el Ministeri de Defensa
per aconseguir l'espai necessari
per fer el futur Teatre Tarragona.
Això vol dir que el primer que cal fer és enderrocar-lo
i que això ho podran fer ja ben aviat.
Sí, senyor.
Tècnicament, fa dos dilluns,
l'empresa que va guanyar el concurs per fer l'enderroc,
que és de Navarra,
coses de la vida,
ja venien cap i enderrocar i vam dir,
espereu-se que acaba...
És a dir, a mi em sap greu, com tu deies al principi,
em sap greu tornar a parlar del Teatre Tarragona
perquè fins que no estigui a terra
crec que estem manejant massa la ciutadania amb aquest tema.
El que passa és que pel Departament de Cultura i per l'Ajuntament
ha estat un dels projectes importants d'aquesta legislatura.
Però el que s'ha fet els tarragonins
és que a curtíssim termini
el Teatre Tarragona va a terra,
traiem la runa per darrere per evitar
matxacar més els pobles veïns de la Rambla
i la construcció pot començar perquè,
cosa curiosa, està tot pressupostat,
tot concedit,
estem a punt de rebre una subvenció
de la Generalitat importantíssima
i amb tot això el Teatre Tarragona es convertirà en una realitat.
L'enterroc es farà ben aviat,
ho celebraran d'alguna manera?
Sí.
A veure, a mi m'agradaria,
això és avançar a conteixements,
però a mi m'agradaria,
és un tema que s'ha fet,
que ha tardat tant,
que poguéssim fer una mica de festival
tot el tombant del primer cop de May.
Havíem parlat amb el Trono Villegas,
que sabeu que és la nostra companyia teatral,
com a més pròxima,
i bé,
i l'Oriol Grau va dir,
escolta, parleu enseguida,
però això seria una mica...
Res,
fer una mica de...
una car més heròica
per aconseguir donar-li una mica
d'importància
a aquest fet de donar el primer cop de May
a l'enterroc del Teatre Tarragona.
Ho deia perquè és un acte simbòlic,
però important.
Està parlant d'un edifici emblemàtic de la Rambla.
A veure,
a part d'un edifici emblemàtic,
hi ha una discussió ciutadana
que a mi m'encanta que es produeixi,
de si hem de respectar
el tipus de façana que té el Teatre Tarragona.
Els arquitectes no eren gaire partidaris d'aquest.
I sí,
i si ens vam embrancar
amb aquesta idea
de guanyar metres per darrere,
va ser perlésament perquè els arquitectes
volien fer,
per guanyar,
diríem,
pendent a la platea,
volien fer un calaix que sortigués,
és a dir,
com un balcó molt gran
que sortigués a la Rambla,
i això,
ni a l'alcalde,
ni als que estàvem a la comissió,
ens agradava gaire, no?
I llavors el que ens agradaria potser
seria mantenir
el mateix tipus de façana
amb aquella cara de la tragèdia
i de la comèdia, evidentment,
perquè crec que allò
els Tarragona i Estat
ho tenim incorporat
a la nostra retina històrica
i crec que
si anem canviant molt
les façanes de les cases,
la ciutat perd identitat.
I crec que tindrà un...
Jo he preguntat arquitectes
i les arquitectes com en botica,
hi ha de tot, no?
I hi ha gent que diuen que sí,
que té gràcia
i que s'hauria de mantenir.
Però bé,
aquest serà un debat
que ja vindrà després.
Per l'edifici s'enterrocarà del tot.
És evident que sí.
Després la façana ja veurem...
Exacte, exacte.
Si es torna a refer
el mateix que hi ha.
Però és evident
que l'edifici s'ha de anar per terra
perquè l'obra que es fa
és una obra molt i molt important
i que no admet aguantar res del que hi ha.
L'altra infraestructura cultural
de la qual el Ciutadans està pendent
és la Xart 3.
Han fet ja diferents activitats
en els últims mesos,
ara però està tancada,
portem ja una temporada
sense activitat.
Però hi ha una...
Però hi ha el projecte del centre,
una mena de centre d'art contemporani, no?
Sí, sí, mira, tenim una exposició
que precisament patrocina la Generalitat
que s'inaugurarà
i amb això jo crec que seria el primer tir.
Ara el que podem fer coincidir
és l'acte formal de l'assignatura
pel Departament de Patrimoni de la Generalitat
de la cessió física i notarial
de l'edifici a la Ciutat de Tarragona.
Algú dirà que això ho fem
tot esperant a aconteixements prelecturals.
Però sí, escolti, és veritat.
No ens en podem amagar.
No, el cert és que fa molts pocs dies,
hem estat parlant amb un funcionari
de la presència de la Generalitat.
Hi havia una sessió d'ús,
però es veu que diuen els avis
que per accedir la propietat
primer s'ha de fer la renúncia a l'ús.
Bé, són aquestes coses,
però que en definitiva
el tema està sobre la taula
i a curtíssim termini
se farà un acte solemne
de signatura de la sessió
d'aquest edifici per a la ciutat.
I deia que hi hauria una exposició
aleshores a la C3?
Sí, sí, sí.
És a dir, automàticament,
simultàniament amb això,
no crec que passi un mes,
tenim una exposició precisament
d'art contemporani
que organitza la Generalitat de Catalunya
i que és itinerant.
I amb això jo crec que donaríem
el primer tret de sortida
al tema S3,
centre de producció contemporània.
Un centre de producció contemporània
que tira endavant com a projecte.
És a dir, la Generalitat
té aquesta voluntat
de fer diferents centres
repartits per tot Catalunya
i un seria l'Eixart 3.
Per molt que a 15 quilòmetres
hi ha algú pica de peus a terra,
que crec que és un picall necessari
perquè, en definitiva,
Tarragona sempre ha estat oberta
a col·laborar amb les ciutats veïnes.
I, en conseqüència, jo crec que
muntar un espectacle
al respecte que la Generalitat
hagi dit de Tarragona
i que Reus no ho tingui,
crec que és un tema
que no tindríem que convertir
en un aspecte negatiu
i positivitzar-lo.
I les sinergies que té Reus
com a lloc de crisi contemporània
el que tindríem que fer
seria posar-nos d'acord
i, d'alguna manera,
compartir aquesta feliç oportunitat
de la Generalitat de Catalunya.
Aquest futur centre d'art contemporani,
per senyor Vallbé,
no ocuparà tota la Xart 3, o sí?
No, no, no.
A veure, això ho hem dit sempre.
La Xart 3 és molt gran
i, a més, estem fent un esforç
perquè els urbanistes
respectin totes i cada una
de les pedres de la Xart 3,
és a dir, que no hi hagi cap cessió
per altres usos
i, en conseqüència,
el que s'ha de fer
és que la Xart 3 sigui,
com hem dit des del principi,
un centre multiusos
que permeti moltíssimes coses,
que els veïns hi puguin tindre accés,
que es pugui fer música,
que hi hagi, evidentment,
un museet
destinat al fet de la Xart 3.
Jo diria, al fet de la Xart 3
hi ha la indústria vinícola
de Tarragona,
que va ser una de les indústries
més importants de la ciutat,
i que, en conseqüència,
no hi hagi únicament
una sola destinació.
Sí, hi ha molts metres,
les tres naus principals
sobreposades una damunt de l'altra
tenen quasi 800 metres de planta,
és a dir, que és una superfície molt gran
que permet dedicar
en totes aquestes coses.
Però el que no farem
és esgotar la Xart 3
amb una única activitat.
Crec que el lloc mereix
aquesta diversitat
i, en conseqüència,
el que hem de fer
és omplir-lo.
I, nòvies,
per omplir-lo
n'hi ha moltíssimes.
Això sempre.
Hem parlat de la Xart 3,
hem parlat del futur teatre Tarragona,
comentant infraestructures culturals.
Permetim també un petit comentari
sobre una infraestructura ben petita,
però també molt interessant
per la ciutat,
com és la inauguració
fa poques setmanes,
fa pocs dies,
d'aquesta sala teatral petita,
alternativa,
que és la sala Trono de Trono Villegas.
Què li sembla per la part alta
i per la ciutat en general
disposar d'una sala,
que encara que sigui molt petita,
doncs també té el seu interès.
Jo hi vaig estar dissabte passat
i, en primer lloc,
hi va haver un lleno
fins al pal de la bandera.
És a dir,
estava ple a tope.
Això, no?
Si em parlem de ser a Valldé
no és gaire difícil,
tenir en compte que és una sala petita.
I cauen 50 persones.
Bé, bé, bé,
però estimat amic meu,
és a dir, precisament,
a vegades la nostra ciutadania
li ha de seure amb una poltrona
i seure al metropol
o en un altre lloc
on estigui molt còmode.
I allí eren cadires
d'aquestes de barbena, no?
No obstant,
té una mica de regust
del teatre prohibit, no?
És a dir,
de la...
com a dir,
la multicopista vietnamita, no?
Té un toc d'autogestió
que li dona un interès.
I, en definitiva,
ells opten per un tipus de teatre
realment innovador i meravellós.
És a dir,
amb un escenari
que deu tindre 3 metres quadrats
o 4 metres quadrats,
van ser capaços de tindre
amb una ciutadana,
50 ciutadans,
muts,
quets i callats,
veient l'espectacle, no?
Jo crec que,
a veure,
el Trono de Villegas
és un fet cultural
tarragoní
molt i molt important
i crec que, doncs,
compleixen aquesta funció
de les més meravelles.
I jo crec que l'Ajuntament,
que en definitiva
és qui els hi cedeix
el local,
va fer un bon encert,
no és de la meva època,
va fer un bon encert
d'emcedir al Trono de Villegas
un lloc
perquè aquesta companyia
estable tarragonina
tingués un lloc
per fer les seves promocions.
I que Tarragona
s'engaudeix
i crec que amb això
Tarragona guanya
un espai
i crec que és,
malgrat les seves dimensions,
molt i molt interessant.
Parlem d'altres qüestions,
senyor Vallée.
Parlem de producció cultural,
per dir-ho d'alguna manera,
i del suport
que dona l'Ajuntament
a alguna d'aquestes produccions.
Parlem, per exemple,
de llibres
perquè
les pròximes setmanes
hi haurà
una producció editorial
important
que sortirà al carrer,
segurament,
perquè també s'ha propat Sant Jordi
i és una època ideal
per treure llibres al carrer,
però en aquest cas
estem parlant de llibres
en els que participa
directament o indirectament,
però participa econòmicament,
són una producció
o coproducció
de l'Ajuntament de Tarragona.
En quines línies
s'està treballant?
A veure,
l'Ajuntament té interès
en ser un editor important,
i llavors,
immediatament,
com tu bé deies,
s'acosta
la setmana
de la Llibre Català
i s'acosta Sant Jordi.
Ja us consta
que
el Departament de Cultura
va intentar,
que estem aconseguint
que el dia de Sant Jordi
no sigui sol una dia
de Sant Jordi,
sinó que hi hagi
tota una sèrie
d'actes,
que hi hagi
una setmana de llibre
anterior a Sant Jordi.
Amb això tenim
la gran col·laboració
del Gremi de Llibretes
de Tarragona,
són uns grans companys,
uns grans tarragonins,
i per l'altra banda
l'Ajuntament de Tarragona
el que fa és
propiciar,
mitjançant suport
de suport econòmic,
que tothom
qui tingui
un projecte
de d'aquest llibre,
acudint
en un concurs
que organitza
el Departament de Cultura,
es pugui tindre
suficient financiació
per fer-ho.
Bé, en primer lloc,
el dia 19 de març
presentem
els Premis de Tarragona
del 2002,
és a dir,
com sabeu,
qui guanya
un Premi Literari
a Tarragona
té el dret,
entre altres coses,
a que se li publiqui
la seva obra.
Bé,
el dia 19 de març
presentem
els vuit llibres
guanyadors
del Premi de Tarragona
2002.
Bé,
jo crec que és
molt i molt important,
nosaltres vam fer
un pacte
en prova,
que és un editorial
a nivell de Catalunya,
molt i molt important,
a nivell catalana
probablement
la més important,
a fi i efecte
que els nostres,
els guanyadors
puguin tindre
una difusió
de la seva obra
molt i molt important.
M'ha comentat
algú dels premiats
que preferien més
la promoció
del seu llibre
arreu del món
que no tindreu
un premi
econòmic important.
I això és una cosa
que et fa reflexionar,
i per això
vam optar
per aquesta opció.
Bé,
però al mateix temps,
com a conseqüència
dels convenis
que tenim
amb l'Ajuntament,
es publica
la guia modernista
de Tarragona.
Aquest és un llibre
molt i molt important,
perquè ja sé
que estic a casa
de la Maria Barcelona
Arturell,
però és que Tarragona
no s'acaba
amb el patrimoni romà.
Tarragona té
un patrimoni medieval
molt i molt important,
i Tarragona té
un patrimoni modernista
molt important.
És a dir,
i perdoneu-me
que parli
de la ciutat germana
d'arreus,
però és que clar,
sembla que l'únic
modernisme que hi hagi
estigui a Reus.
I Tarragona té
quasi 40 elements
modernistes
molt i molt importants.
Llavors el que fem
és fer una guia
del modernisme
de Tarragona
que crec que
tancarà una mica
el cercle
del que és
poder visitar
a Tarragona
des del punt de vista
patrimonial.
És a dir,
que pot servir
fins i tot
de guia turística
per atreure gent de fora.
Jo crec que
m'agrada que es digui
guia modernista,
és una guia,
és a dir,
que l'autora,
que és una noia guapíssima
per l'altra banda,
no pretén,
la Maria Mercè,
se'n va,
la Maria Mercè,
adéu Maria Mercè.
Doncs bé,
em comentava l'autora
que ella no pretén
que sigui un llibre
sobre el modernisme
de Tarragona
sinó que sigui una guia.
El que passa
és que és una noia
que ha treballat moltíssim
perquè modestament
he de dir
que la vaig ajudar
a buscar les famílies
que tenien cases
que no havien estat
modernistes,
que hi ha cases enderrocades
que a més surten
a la guia
i ha fet un treball
molt i molt profund.
Bé,
Al mateix temps,
un dia d'aquests,
no sé quin dia és,
però un dia d'aquesta setmana
es presenta
un altre dels llibres
que l'Ajuntament va seleccionar
que és el llibre
de les estàtues
de l'Amics i Ver.
Llavors és un llibre
sobre l'estatuària tarragonina
que crec que també
acaba de,
contribueix
a la,
diguem,
a deixar en blanc i negre
coses que fan referència
al patrimoni de la ciutat.
També presentem
els dos volums
de l'obra complet
de la Pinsoler.
Aquest és un projecte
que l'Ajuntament
es va comprometre a fer,
és a dir,
publicar tota l'obra
de Pinsoler,
enreditada
amb els editors
a Rola,
a Rels,
que ja en va sortir
un de llibres,
ara en surten dos més.
I per l'altra banda
hi ha un altre llibre
interessantíssim
que és la fotografia,
les fotografies
de la família
Castellarnau
del segle XIX.
Com sabeu,
no estic fent propaganda
pel líder
del Partit Popular,
però la família
Castellarnau,
una família
arrelada a Tarragona
des del principi
del segle XVII
amb una preocupació
per mantindre
els seus arxius fotogràfics
i això ha permet
fer un llibre
que d'alguna manera,
a part d'explicar
la vida
d'una família
molt benestant
de Tarragona,
t'explica
com has de treballar
a Tarragona
en aquelles èpoques.
I després,
aquest llibre
és un altre
dels projectes
seleccionats
per l'Ajuntament
de Tarragona
del nostre bon amic
Salvador Rubira
i Gómez
i després també
l'Ajuntament
ha obert
un seguit
de publicacions
que es publicaran
sota el títol
de la galeria
que és sobre
els alcaldes
que hi van haver a Tarragona
des del segle XIX
al segle XX.
Una petita biografia
de cada un dels alcaldes
que tingui la ciutat.
Una mena de col·lecció
amb biografies
de tots els alcaldes.
Correcte.
I per últim,
el nostre bon amic
Jordi Piqué,
el director
de l'arxiu
històric
de Tarragona
publica
un llibre
que deve ser
una segona part.
En la seva época
ja va publicar
Tarragona
amb imatges
i ara
fa el segon
Tarragona amb imatges
1950-2000.
Crec que és un llibre
molt i molt interessant
perquè en definitiva
és la història gràfica
de la ciutat
amb personatges coneguts
i crec que això serà
un llibre
de grandíssim interès.
Són molts llibres
que apareixen
els pròxims mesos.
Per què aquest interès
ara potser
de l'Ajuntament
de Tarragona
en publicar
o coproduir llibres?
Potser perquè hi ha
editorials
del Camp de Tarragona
que no s'hi dediquen.
Volen cobrir un buit
o realment
quin objectiu buscant?
No, en definitiva
l'Ajuntament el que fa
és, a veure,
des del principi
d'aquesta legislatura
i suposo que abans també
hi havia
un gran interès
en que les editorials
tarragonines
tinguin producció.
És a dir,
el que no podem fer
és que tenim
unes editorials tarragonines
que funcionen molt bé
de Tarragona
i del Camp de Tarragona.
I crec que ara
el que hem de donar-los
és matèria.
És a dir,
és evident que l'Ajuntament
subvenciona
l'escriptor
i és editor
però qui d'alguna manera
imprimeix
és les editorials.
En conseqüència
el que volem
és donar canxa
des del punt de vista
que hi hagi
una producció
i jo crec que l'Ajuntament
té obligació
de publicar llibres.
De llibres que potser
des del punt de vista
comercial
no tindrien
excessiu
d'interès
malgrat que m'explicaven
als llibreters
que hi ha llibres
d'aquests de Tarragona
aquests llibres
que l'Ajuntament edita
en gran formato
que estan desapareguts
del mapa
i que la gent
a vegades busquen
per fer un obsequi
un llibre d'aquests
per exemple
Tarragona imatge del temps
l'anterior edició
que ja no hi són
és a dir
que èxit en tenen
aquests llibres
però l'Ajuntament
el que ha de fer
és incentivar
aquest tipus de literatura
no comercial
i que en definitiva
tenim l'obligació
a més irrenunciable
de deixar constància
del que va passar
amb una història
pròxim passada
que si no
es va perdent
Deixem els llibres
parlem de música
perquè també en matèria musical
tenen algunes activitats
previstes
com a àrea de cultura
Sí
a veure
s'acosta a la Setmana Santa
i ja sabeu que per Setmana Santa
l'Ajuntament
que col·labora
d'una manera molt estreta
amb el fet de la Setmana Santa
amb l'agrupació
de les llibres de Setmana Santa
l'Ajuntament de Tarragona
creu en la Setmana Santa
de Tarragona
com a fet
cívic religiós
creiem que és
un dels potencials
importantíssims
de la ciutat
personalment
sóc un home
de la Setmana Santa
i llavors el que fem
és ajudar
l'agrupació
amb totes les seves activitats
hi ha un fet
molt i molt important
i és que
per primera vegada
l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
organitza
el primer congrés
de la Setmana Santa
de Catalunya
amb la presència
d'honor del rei d'Espanya
i amb la presència física
del president Pujol
llavors
nosaltres aquí
hem posat
tot el que convigui
una mica més
i això
fa que per exemple
tinguem
en independència
doncs del fet
de la conferència
o de fet
del treball
sobre la Setmana Santa
el que fem és
per exemple
portar
la banda
del Regiment
Immunial del Rei
que és una banda
de la Ministeria
de l'Exèrcit
ja sé que en aquests dies
no està
no és de volgut
parlar de temes
de l'Exèrcit
però evidentment
aquests venen a fer música
i si venen a fer música
és una gran formació musical
especialista
en música
de la Setmana Santa
crec que serà
un concert
que es farà a la Palau
de Congressos
que serà de gran interès
pels ciutadans
després
aprofitem
cada any
ja sabeu que tant
el Cor Ciutat d'Arragona
com el Cor Lleluia
feien un concert específic
de Setmana Santa
amb música sacra
bé doncs
el Cor Ciutat d'Arragona
ens obsequirà
una missa de Haydn
i el Cor Lleluia
una altra missa
per col·lesi
es té que dir
que el Cor Lleluia
celebra aquest any
els 40 anys
de la seva fundació
i l'Ajuntament aposta
aposta
amb una aposta econòmicament
molt forta
molt forta
que no sé
d'entrar en els quartos
per doncs
celebrar aquest fet
i m'agradaria dir
que també hi ha
una altra formació musical
de Tarragona
que és la banda
Unió Musical
que és una gran banda
és una gran banda
que fa 10 anys
de la seva formació
és evident
que els 40 de l'Eluia
i els 10 de la banda
són diferents
però és que la banda
Unió Musical
amb 10 anys
de permanència a Tarragona
s'ha convertit
en un fet social
és a dir
hi ha una banda
diríem sènior
o una banda de grans
una banda juvenil
que volen fer
una banda infantil
i la ciutat també
es bolca
amb aquesta banda
perquè són persones
que actuen
amb un desinteressat
amb moltíssimes hores
d'assaig
una cosa molt important
i estem intentant
que crec que ho teníem aconseguit
fer el que és el seu somni
que és fer un concert
de la banda
Unió Musical de Tarragona
al Palau de la Música Catalana
i en segon lloc
al principi
de la festa de Santa Decla
fan una trobada
de bandes a Tarragona
que reunirem
400 músics de bandes
és a dir
4 o 5 bandes de música
d'aquestes d'importància
que faran
Passacalla per la ciutat
que això fa molt de festa major
i en segon lloc
farien un concert
les 4 o 5 bandes conjuntes
al Camp de Mar
Déu n'hi do
Trobada de bandes
per Santa Decla
Potente
amb concert inclòs
i a més un concert
al Palau de la Música
encara no sense data?
Sí, sí
el concert de la banda
al Palau de la Música Catalana?
Encara no tenim data
perquè, bueno
a veure
tot es té que dir
la Diputació de Tarragona
és patrona
de la Fundació
de la Fundació
de la Palau de la Música Catalana
llavors això ens dona
dret
a una actuació
sense cost econòmic
això ho aprofitem
ho aprofitem d'una manera important
la banda està molt contenta
tenim un gran director
el Joan Batista Maseguer
és un gran director
i crec que aquest senyor
que
que laboralment
el tenim que raptar
com si fos una sabina
i el tenim de deixar
que visqui
bueno, ja viu a Tarragona
però és que hi ha Tarragona
per século
la seculòria
la veritat és que
senyor Ball
hem parlat de tantes coses
entre concerts de música
trobades de corals
o de bandes
presentacions de llibres
i el tema de les infraestructures culturals
que segur que ens deixem
alguna cosa
però ens la deixem
en el tinter
per una pròxima entrevista
es nota que
a la recta final
del mandat municipal
hi ha moltes coses
això no és recta final
deixa'm dir una cosa
estimat Ricard
és a dir
jo vull fer un crit
als veïns de Sant Pere i Sant Pau
que estiguin tranquils
el tema de la
de la sala de lectura
correcte
de la que parlàvem
aquest matí
en els informatius
la sala de lectura
no es tanca
ni es tancarà
la Caixa de Catalunya
està
estem en tràmit
d'arribar
amb un acord
amb l'Ajuntament
un acord econòmic
l'Ajuntament comprarà
la sala de lectura
i en primer lloc
la sala de lectura
ja dic
tot i que
les negociacions
puguin durar més o menys
no volem que sigui més llarg
però que sàpiguen
els ciutadans de Sant Pere i Sant Pau
la gent preocupada
la gent que han enviat
escrits
al Departament de Cultura
de l'Ajuntament
dient que no tanquem la biblioteca
que estiguin tranquils
jo a tothom
és a dir
els col·lectius
que han enviat Carles
personalment has dit
que no estiguin preocupats
hi ha una valoració
per una banda i per l'altra
estem acostant postures
però que sàpiguen
que n'hi es tancarà
i que a més
es convertirà
en un acord municipal
en el qual garantirem
que per segle a segle
Sant Pere i Sant Pau
mantingui aquesta sala de lectura
millorada si cal
el que passa és que hi ha
molta diferència econòmica
no pateixi
no pateixi
tenim un alcalde
que quan se posa
quan se posa a negociar
es converteix
es transfigura
amb aquest missatge
doncs de tranquil·litat
als venys de Sant Pere i Sant Pau
acabem aquesta conversa
senyor Albert Baller
moltes gràcies
per acceptar una vegada més
la invitació del matí
de Tarragona Ràdio
pagaria per venir
gràcies i bon dia