per continuar difonent justament aquesta ciutat educativa
o aquest projecte educatiu de ciutat.
Avui parlarem del grup Valor, Participació i Civisme,
amb el seu coordinador, que és el Joan Andreu Torres,
director a l'hora del Col·legi del Sagrat Corc.
Joan Andreu, bon dia.
Bon dia.
I també parlarem del grup sobre convivència i diversitat.
El seu coordinador és Jordi Morron,
que és delegat territorial de l'Associació
Pro Persones Psíquiques de Catalunya.
No sé si ho he dit bé.
Amb disminucions psíquiques, perdó, de Catalunya.
Senyor Jordi Morron, també bon dia.
Hola, bon dia.
Expliquem, doncs, fem una miqueta de balanç
del que han estat fent els seus grups
i després entrenem en els detalls
algunes de les qüestions que han abordat.
Com han anat aquests mesos de treball?
De què han estat a parlar?
I quin és el balanç que vostès en fan?
El nostre grup, el de Valors, Participació i Civisme,
clar, que van fer, en primer lloc,
era una mica delimitar quina havia de ser el camp.
Es van trobar amb dificultat que, clar, de parlar de valors,
resulta que era un concepte que bastava també
tots els altres grups.
I, d'alguna manera, ens hem intentat centrar
en el que seria més la participació i el civisme a la ciutat.
Bàsicament, plantejar-nos de com els ciutadans
ens autoeduquem a la ciutat
i com la ciutat ha de ser un espai
que possibilita, al marge de l'escola
o al marge de les institucions reglades,
ha de possibilitar ser un espai educador,
un espai educatiu.
I, per tant, els carrers, les places,
els espais oberts, tancats, etcètera,
es converteixin tots en un espai educador pel ciutadà.
I també, per aquest curs, per l'altre costat,
seria també plantejar-nos quina ha de ser
la participació del ciutadà
en les decisions que es prenen a la ciutat
i com haurien de ser.
Clar, tot això, avui, és molt complex,
és molt complicat, potser,
però amb aquesta línia de treball
es va iniciar una ponència,
s'ha iniciat les reunions de grup,
s'ha iniciat ja a començar a llançar propostes
i també, bàsicament,
que recollirem de l'opinió de tots els ciutadans
amb l'enquesta que estem recollint últimament.
I el grup de Convivència i Diversitat,
senyor Morron,
encara ha estat treballant aquests mesos?
Sí, sí, hem estat treballant i força,
i sobretot, igual que l'altre grup,
primer per definir el que entenem per diversitat.
La convivència, em sembla que és una cosa
que tothom, més o menys, entenem el que fàcilment és.
Però què entenem per diversitat?
Ens ha fet una sèrie de preguntes
i ens hem fet una sèrie de qüestions,
perquè moltes vegades, quan diem,
bé, no, la diversitat,
automàticament pensem en la persona que ve de fora,
en la persona que ve, doncs, immigrada,
o que probablement la relacionem, doncs,
amb persones d'altres països,
i sobretot en països, doncs,
del nord de l'Àfrica o del mig de l'Àfrica.
I no és això només, no?
Vull dir, la diversitat està en cadascú de nosaltres mateixos,
dintre del mateix Tarragona de fa 50 anys,
ja hi havia una diversitat
i no n'hi havia pas de tots els problemes
tan acuciants avui en dia
amb el tema de la immigració.
Bàsicament, hem estat plantejant aquesta temàtica,
hem tardat en tenir una ponència marc
que ens dongués una miqueta, doncs,
una reflexió des del punt de vista
d'una persona més estudiosa
d'aquestes temàtiques,
com és el Juanjo Pujadas,
que avui no ha pogut venir,
suposem, perquè té altres feines,
i, doncs, ara estem en el moment,
doncs, ja de començar a intentar treure conclusions
i d'entre les conclusions que estem tenint en aquest moment
és que estem veient
que una part del que ens ha d'ajudar
a conviure a Tarragona
no és només pensar amb la gent que ve de fora,
sinó també pensar amb la gent
que estem ja formant a Tarragona,
com és, per exemple,
les relacions entre els centres i els barris,
que és una de les coses que ens preocupen i bastant.
Molt bé, doncs, en els detalls,
algunes d'aquestes qüestions,
ara entrarem perquè justament el que volem
des d'aquest espai és difondre
algunes de les coses que vostès proposen
o que llencen una mica l'opinió pública
a la ciutadania
o del que han estat, justament,
debatent en aquests mesos.
Per exemple,
en el grup de valors participació i civisme,
senyor Torres,
quines propostes o quines coses
s'han parlat en la pràctica?
Bé, ja anant aterrar al camp de dir
quines propostes que hi ha que són factibles
o petits projectes dintre el que seria
el projecte educatiu de la ciutat, no?
Per tant, des d'aquí poder ja fer aportacions.
Algunes no són gens fàcils,
altres potser són molt senzilles,
altres partint també d'experiències
amb altres ciutats educadores
que ja estan treballant amb experiències
i porten a terme projectes,
i per tant no es tracta només de copiar,
sinó a vegades es tracta d'adaptar.
Alguns que tenen èxit també
i que per tant tenen
unes possibilitats reals de fer-se,
com és, per exemple,
allò d'un Consell d'Infants.
Últimament a la premsa va sortir
que els joves ja estàvem preparant
el seu Consell de Joves.
Però a vegades els infants
potser sí que sigui interessant
de fer a nivell de ciutat
un Consell
en el qual ell sigui un lloc de participació,
que vagin aprenent el concepte de democràcia,
que les seves reflexions
es puguin replantejar a l'Ajuntament
o a diferents associacions
o a diferents entitats.
Per alguna manera és això, vull dir,
anar creant un espai de reflexió
i de participació.
Podem començar pels infants,
que seria una cosa
que no és difícil ni complicada.
Podríem també inclús
els mateixos infants
que diuen com volen les places
i com han de ser les places
perquè ells són les que hi han de viure
i per tant també
influenciar amb els dissenyadors
arquitectònics de Tarragona
que quan fan un...
per tant els responsables d'urbanisme
que pensin
com han de ser
i quina utilitat han de tenir
aquests carrers i aquestes places
sobretot per infants o per joves
que llavors es queixem
que no tenen espai,
que no poden fer-ho, etcètera.
Llavors creiem que aquí
es poden donar moltes possibilitats.
A les mateixes centres escolars
poder repensar els espais escolars
del pati.
El pati que nosaltres tenim a les escoles
és com més ciment
i més pistes.
Però bé, allò és per jugar.
Qui pot jugar, qui no pot jugar.
Hem pensat que el pati
es podia dissenyar d'una altra manera
on els infants poguessin jugar
a lo que realment volen jugar
als diferents racons.
Per tant, això seria
a nivell d'infants.
A nivell de joves,
evidentment, també hi ha
que coneguin
les formes de participació
a nivell de l'administració
i bàsicament
l'administració local
és la més propera
a la nostra
de cara a l'Ajuntament.
Així poguessin tenir
una audiència
sovint
amb els diferents regidors
de l'Ajuntament
per explicar
quins projectes,
com se fan,
com se deixen de fer.
Potser que
es canviés tot el sistema
de plens
que fa l'Ajuntament
que hi van
dues o tres persones
jubilades
i dues o tres periodistes
i no hi va ningú més
a part de que
evidentment
la gent no sé
què pot anar a fer allí.
I per altra manera
poder apropar
també
tot el que és
la participació
als barris.
Podríem
una mena d'oficina
amb la gent del barri
o de qualsevol districte
no cal que vagi
a l'Ajuntament directament
des d'allí.
Vull dir,
amb els mitjans
amb els mitjans
que hi ha
de comunicació
no és difícil
fer-ho.
I per tant
seria tota una sèrie
de propostes
a nivell tècnic
però també
el que és més important
a nivell d'actituds.
Aquí hem de canviar
els valors.
Hem de canviar
molt
el pensament
els xips
de les persones
que vivim
a la ciutat.
I això es veu
quan tu viatges
i vas per una ciutat
o passes per Tarragona
dius a veure
o la pregunta
que tu fas
a veure
aquesta gent
en quins valors viuen?
Per tant
com ho tenen
organitzada
la ciutat?
Des d'aneta
des de transport
des d'urbanització
des de sistemes
tot
com està organitzat?
Quins valors
viuen aquí?
Aquestes són
algunes de les propostes
sobre les que
ja han estat parlant.
Algunes
segurament
com vostè deia
poden tenir
una fàcil
aplicació pràctica
d'altres
són més complicades.
Jo estava pensant
en aquesta primera
que comentava
del Consell
aquest local d'infants
i han pensat
també com
ja han parlat
en el grup
de com estaria
estructurat
per dir-ho d'alguna manera
és a dir
com farien possible
la participació
dels nens i nenes
a la ciutat
en un organisme
d'aquestes característiques?
Sí,
el plantejament
que hauria de ser
seria a partir
bàsicament
de les escoles
i per tant
que hi ha
tot un treball
i totes les eines
de treball
diríem si vols
una unitat didàctica
parlant en termes
tècnics
dels professionals
dels mestres
i a partir
i a partir d'aquí
cada escola
tindria el seu representant
on portaria
les seves aportacions
que sigui
una vegada
el trimestre
on hi hauria
un ple
on s'aportarien
on hi hauria
que s'aixecarien
aquestes propostes
els ple
de l'Ajuntament
perquè evidentment
les tingués
i les considerés
en compte
aquestes opinions
l'objectiu genèric
d'aquestes propostes
i d'altres coses
a les que han estat
parlant
i continuen parlant
en aquest grup
imagino
és apropar
el món públic
el món de les institucions
el món de la política
a la gent jove
fins i tot als nens
és que pensem
que clar
hem de començar
hem de començar
per baix
i s'ha de començar
perquè clar
la cultura
de la democràcia
vull dir
a veure
no es té encara
vull dir
no es té
no la tenim
i tampoc no es té
a base de fer
eleccions democràtiques
cada quatre anys
o cada dos anys
vull dir
tampoc no es té
al contrari
vull dir
aquest apropament
dels infants
i també dels joves
evidentment
de cara a com funcioni
com està organitzat
un sistema democràtic
crec que això
afavoreix molt
el que seria
la participació ciutadana
com també buscar
altres formes
de participació
estàvem veient últimament
a Rubí mateix
com hi ha altres formes
que l'administració local
deixi que la ciutadania
participi
en l'elaboració
dels pressupostos
per exemple
en l'elaboració
de projectes
de dissenyar
plans
etcètera
i per tant
la ciutat és la manera
que cada un se la sent
més seva
perquè ha participat
i ha fet
la seva aportació
en el cas
del grup de convivència
i diversitat
han estat també
parlant de coses
d'aplicacions
d'aportacions pràctiques
per dir-ho d'alguna manera
bé
les aportacions pràctiques
en el nostre
en el nostre grup de treball
són difícil d'elaborar
en aquest moment
encara no hi som
en aquest punt
per què?
doncs bàsicament
perquè tenim
unes preguntes
que ens hem de fer
i més que fer-les
traspassar-les
a la ciutadania
és un tema
més aviat
de conscienciació
que la gent s'ho faci seu
de pensar
que quan pensem
en el divers
quan diem
bueno
és que parlem de diversitat
parlem de conviure
amb la diversitat
doncs tothom sempre
ens ho traiem del damunt
el tema
no?
no sóc jo
surto de la pregunta
i sóc jo qui la faig
només busco
només busco respostes
el divers és un altre
però els diversos
som tots
tots som diferents
cadascú de nosaltres
som diferents
i encara que pertanyem
a la mateixa raça
el mateix color de pell
o pertanyem
a un tipus d'educació
igual
amb aquest món
en què estem avui en dia
que és un món
en què la globalització
és la paraula de moda
oi?
doncs hem de pensar
que mirar-se
des d'aquest punt de vista
és un punt de vista
una miqueta curt
no?
hem de pensar
que avui en dia
agafar un tren
i portar-nos
en qüestió d'hores
en un altre lloc
on tothom serà
totalment diferent
de nosaltres
en la manera
com s'han educat
en la manera com han crescut
en la manera com han viscut
i que ens miraran
com a bitxos raros
oi?
doncs això és molt senzill
per tant
ens hem de posar
una miqueta
en la pell dels altres
i bàsicament
intentar fer que tothom
ens posem en la pell dels altres
i no sigui
pensar només
en el que
en el que és divers
en el que és diferent
com que és això
que és diferent de nosaltres
i nosaltres som
els elements objectius
que podem analitzar
la diferència dels altres
i
a rair d'aquesta diferència
intentar
que es facin
com a nosaltres
el més aviat possible
oi?
doncs clar
aquest
és l'anàlisi
més primitiu
i més primordial
que requereix
el nostre grup
a partir d'aquí
evidentment
hem notat
en el nostre grup
per mala sort
o perquè no n'hem sapigut prou
o perquè no ho hem fet prou bé
tant el grup
com diguéssim
el mateix projecte educatiu
de la ciutat
només tenim participació
gairebé
el 90%
de personal
de persones
que venen
del món de l'ensenyament
clar
el món de l'ensenyament
ja em porta molta consciència
del que és
ensenyant la diversitat
el món
del que pertanyo jo
de l'educació especial
ja tenim
la diversitat
perquè hi ha una disminució psíquica
en les persones
en les quals els ensenyem
o perquè hi ha disminucions físiques
llavors aquest món
ja
el coneixem
però
d'altres mons
que ens pensàvem
que vindrien
d'altres
àmbits de la societat
que pensàvem
que participarien
i jo els faig una crida
des d'aquí
perquè
és més fàcil
fer-lo des d'un lloc
públic
en què tenim un resò
i ens sent molta gent
doncs encara hi són a temps
de venir a participar
no s'ha acabat
el projecte educatiu de la ciutat
és una cosa oberta
no s'ha acabat
ni ara
ni s'acabarà d'aquí
quan s'hi s'ha dit alguna cosa
ni si es fa
un congrés
on diguéssim
i es publica un llibre
no s'acabarà
és una cosa viva
ha de ser
un element viu
l'educació
és un element viu
la ciutat ha d'anar elements
perquè tothom ens eduquem
són elements
d'educació informal
d'educació formal
però
com que són al llarg
de la ciutat
viu al llarg de sempre
durant tots els anys
jo encara els demano
que aquests sectors
diguéssim
per dir d'alguna manera
d'ONGs
de
grups d'atenció
a immigrants
grups de
gent de barris
que poden sentir-se
a vegades
una mica
discriminats
pel centralisme
propi de Tarragona
quan un pensa
per exemple
és un cas d'exemple
només hi ho poso
pensa una festa major
de Tarragona
tant la de Sant Magí
com la Santa Tecla
tret dels que viuen
a la Passa de la Font
i bastant a prop
doncs
ningú pensa
en portar una mica
de festa major a Ferran
o a Bonavista
o a Sant Pérez en Pau
no sé si cal
jo tampoc sóc
el que haig de donar
aquesta solució
que sí que posos
el tema al damunt
de la taula
a vegades
obliguem
a gent
que són de Tarragona
igual que nosaltres
perquè visquin
a dos quilòmetres
a viure
a molts mil més
quilòmetres
de diferència
a nivell cultural
el fell del que hi ha
doncs
hi ha sectors socials
que vostè creu que no
amb el tema de la diversitat
no el fan front
doncs
amb una bona predisposició
no no no
jo dic
que no hem sapigut
captar
gent que volgués
col·laborar amb nosaltres
a l'hora de treballar
aquesta temàtica
penso
que potser
tenen altre tipus de problemes
jo què sé
per exemple
la Queu Roja
que la Queu Roja
és una entitat
jo la convido
ja la vaig convidar
amb persona
i la torno a convidar
ara a veure si li fa una miqueta més de
faig una miqueta més de força
des d'aquí
a que designi una persona
que vingui a treballar amb nosaltres
són els primers
normalment
els primers que reben
les persones que venen de fora
en molts sentits
de fora
i llavors
doncs
de fora
em refereixo en aquest aspecte
sobretot
de fora
el que
normalment seria
la persona
de Tarragona
o perquè falta de recursos
o perquè venen
amb un llenguatge diferent
una llengua diferent
doncs
seria una aportació
valiosíssima
per nosaltres
doncs
que tinguéssim
una representació
de Roja
de Càritas
d'altres institucions
i que no només
assenyís el món
de l'educació
que això
queda una miqueta
en aquest sentit
una mica pobre
en el grup de participació
i civisme
senyor Torres
quin tipus de persones
estan participant
també bàsicament
relacionades amb el món
de l'ensenyament
perquè de fet
estem parlant
del projecte educatiu
de la ciutat
sí
però bàsicament
l'equip que treballa
és del món
de l'ensenyament
quan també he fet que llavors
plantejant les qüestions
intentéssim
abastar
i abarcar
molt més ampli
els altres sectors
que són d'ensenyament
i que les propostes
puguin tenir
evidentment
una
una percepció
molt més ampla
de lo que és
típicament
l'ensenyament
però clar
sí que és veritat
que bàsicament
el projecte ha sortit
de l'adjudició
d'ensenyament
de l'Ajuntament
de Tarragona
l'ha assumit
l'ICE
per tant també
la universitat
clar
molts col·lectius
clar que ens hi hem incorporat
en aquest projecte educatiu
són del món
de l'ensenyament
però
intentem
i treballem
al màxim
perquè realment
si tota la ciutadania
associacions diverses
de tot tipus
tant si és esportiva
com si és cultural
etc
tant si són associacions
de veïns
com si són
associacions polítiques
tothom sí
almenys en les propostes
pugui tenir la seva veu
pugui fer-se sentir
a partir del que hem estat
parlant d'aquests dos grups
i ara què?
és a dir
en què continuaran treballant?
en què continuaran
debatent les qüestions?
molt bé
ara ja una vegada
fet aquest primer
o tercer o quart pas
els que siguin
evidentment
ara nosaltres hem fet
tot un treball d'enquestes
i el que estem recollint
o estem enviant
i recollint
encara tot un mostrari
d'enquestes
fetes
a entitats
i associacions
i també títols individuals
això serà
després
el recollir
aquesta informació
poder-la
una mica
descodificar
una mica
poder-la ja
treballar
perquè ens donin
unes línies
d'acció
i després
ja unes propostes
concretes
això serà
que evidentment
se consensuarà
aquestes línies
i aquestes propostes
concretes
se suposa
a la regidoria
d'ensenyament
perquè
clar
seran línies
que afectaran
a molts altres
regidories
des de
medi ambient
esports
també
ensenyament
urbanisme
per tant
afectaran
a tots
relacions ciutadanes
realment
avastarà
avastarà
i veuran propostes
que potser
s'han de fer
un treball
de coordinar
entre les diferents
regidories
i altres
potser
afectaran
aspectes
molt concrets
d'alguna regidoria
en concret
i vostès
en el seu cas
bé
nosaltres també
estem esperant
les resultats
de l'enquesta
al mateix temps
també s'està elaborant
per part de l'ajuntament
i reelaborant
perquè és una cosa
que també és dinàmica
un mapa d'entitats
un mapa d'entitats
de fet
de tot Tarragona
llavors
perquè llavors
podrem tenir
almenys
un llistat generalitzat
de qui hi ha
i qui està fent
i què està fent
llavors amb aquestes entitats
una vegada posats
tots en contacte
amb elles
podrem
podrem doncs
també
engrossar
el nivell
de coses
que s'estan fent
en aquest moment
bàsicament
aquestes són
els punts
en què nosaltres
treballem
també
també
és molt important
i pel que fa
sobretot
al grup de convivència
i diversitat
doncs
resultar
que és un grup transversal
encara que no
n'hi hagi cap
de grup transversal
ho és una mica
també li passa
una miqueta
al grup
del company
que és un grup
que moltes de les mesures
que pots pensar
afecten altres grups
de treball
parlava abans
d'urbanisme
i d'arquitectura
a les escoles
per exemple
hi ha un grup
d'urbanisme
perquè esclar
la convivència
i la diversitat
es donen tots
els àmbits
de la vida
d'una persona
no es dona només
en els àmbits
no és un àmbit
que quedi separat
dels altres
llavors esclar
aquesta transversalitat
del grup
fa que també
tinguem que
posar en contacte
amb els diferents coordinadors
a l'hora de voler
extraure conclusions
que siguin mínimament
significatives
a més el Jordi Morrón
avui portava
bibliografia
bé jo he portat
quatre llibres
només perquè
relacionada
amb els temes
que s'estan abordant
això és una web
que hi ha
dintre
del
grec.net
que
t'hi diu
la diversitat
explicada als nens
com que avui
parlàvem d'això
d'educar
en la convivència
per dir un parell
de llibres
o tres
o algunes col·leccions
per exemple
sobre el racisme
hi ha un llibre
que es diu
el racisme explicat
a la meva filla
del Tahar Ben-Gerou
de l'editorial
Empúries
o bé
per exemple
un editorial
que és
Edicions de la Galera
hi ha una col·lecció
de llibres
que es diuen
Jo vinc de
per exemple
o Estalinda
Jo vinc de tot arreu
o Ua
Jo vinc de Reihabic
són llibres
adreçats
són contes
són llibres
ja són
per anar-nos
per què?
sempre l'educació
en la diversitat
o l'educació
per la convivència
neixerà
i neix
des que ho fem
des de petits
no podem pretendre
que ensenyem
d'una manera
fins a una edat
i a partir d'una edat
ara aquí ho imposem
un mirar
hem de conviure
perquè ara ens toca
no
no és una qüestió
de tocar
és una qüestió
de sensibilitat
educativa
és una qüestió
de sensibilitat
pedagògica
que amb les escoles
d'aquí de Tarragona
estic convençut
del tot
que totes ho fan
i que aquests llibres
potser cauen
en un lloc
on ja estan
llegits
i superllegits
igual que hi ha
una altra col·lecció
de la Galera
per més
de menys edat
que també
forma part d'aquest
jo soc de
en lloc de jo vinc de
és jo soc de
i és de la
edició de la Galera
i uns quants contes
diversos també
de l'editorial
com Bel
o bé de les publicacions
de la Badia de Montserrat
em podeu trobar
i ho podreu trobar
amb aquesta web
del grec.net
buscar
diversitat cultural
nens
en els dos casos
evidentment estem parlant
del paper importantíssim
dels mestres
i de les escoles
però no podem oblidar
també el paper
de les famílies
no és només tasca
dels mestres
i dels professors
i dels centres
educatius
Sí
perquè això
és una mica
el plantejament
que hi ha
en tot el projecte educatiu
no pots recargar-ho
tota l'escola
i a més
l'escola
ja s'ha de solucionar
tots els problemes
de tot tipus
i passes pel carrer
i veus
parets pintades
veus
papereres
destrossades
contenidors
fes molt bé
veus tota una sèrie
d'actuacions
que
no depenen
de l'escola
depenen
de tot un treball
evidentment
de la família
i és on comença
a l'educació
educar la família
educar
el barri
educar
des de les escoles
clar
eduquem tots
educar per la CUPB
també és important
fer-ho
des de la família
no?
des de la família
és que això
jo que també pertanyo
al món de l'educació
ho haig de dir
és que les famílies
últimament
bueno últimament
quan dic últimament
vull dir des de fa un temps
sembla que la responsa
que vulguin
subrogar la seva responsabilitat
en l'educació
en l'ètica
i en els valors dels seus fills
en l'escola
no no en l'escola
escolti
nosaltres som professionals
per ensenyar
també els valors
i l'ètica
però no podem ensenyar
com viure
perquè passen moltes més hores
a casa
que amb nosaltres
i
tot i que passessin
moltes més hores
amb nosaltres
que a casa
l'obligació és dels pares
d'intentar
que els seus fills
tinguin una educació
semblant a la que han rebut ells
o la que han rebut
els seus avis
o la que han rebut
doncs ancestralment
perquè això és una qüestió
que es va traduint
si no n'hi hauria
en aquest tipus de societats
que tenim nosaltres
que tenen aquesta formació
que va a base de generacions
o bé
informacions noves
però són els pares
els que no poden derogar
vull dir
avui en dia
els pares
tenen una tendència
bastant generalitzada
a subrogar-ho
tota l'escola
simplement
anant amb alguna reunió
de trimestre
si li demana
algun professor
i firmant els boletins
de notes
n'hi ha prou
doncs no
no n'hi ha prou
i això sí que s'ha de reclamar
i s'ha de reclamar
la societat hi pot posar
i l'Ajuntament
hi ha de posar
i l'educació ambiental
hi ha de posar
però si la família
i quan parlo de família
jo parlo de totes
els tipus de famílies
i no és la família
monoparental
la família
de sempre
l'abans
extesa
i l'ara nuclear
que tenim
sinó qualsevol tipus
de família
doncs ha de posar
el seu gra de sorra
i ben gros
a l'hora de l'educació
dels seus fills
aquest també
és un objectiu
importantíssim
del projecte educatiu
de ciutat
avui hem parlat
dels grups
de valors
participació i civisme
i de convivència
i diversitat
amb els seus coordinadors
que són el Joan Andreu Torres
i el Jordi Morra
a tots dos
moltes gràcies
i bona feina
de cara al futur
molt bé
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i animar-vos a participar
adeu-siau
bon dia
Gràcies