.
Carles Sala, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ja ho tenim tot a punt.
D'aquí uns moments ho comprovarem en directe des de la punta del Miracle,
on hem desplaçat la nostra unitat mòbil
per parlar d'una banda amb tècnics que estan també darrere de l'organització
i també amb els que, sens dubte, seran els protagonistes de la nit,
els primers protagonistes d'aquesta 14a edició
del concurs internacional de focs artificials.
No ha estat fruit de l'atzar que enguany el cartell sigui tan variat
des del punt de vista de nacionalitats, no?,
i començar amb una pirotècnia japonesa que és un fet força insòlit.
Sí, realment el nostre concurs de castell de focs d'enguany
és un concurs no només variat des del punt de vista de nacionalitat,
sinó que és a més molt insular.
El fet que tinguem, doncs, des del Japó, des de Canàries,
la Gamma P, que és una miqueta entre Alemanya i Sicília.
Bé, doncs realment és un concurs, jo diria,
primer amb un cartell de primeres marques,
de primeres cases mundials pel que fa al món de la pirotècnia.
Totes sis pirotècnics que venen aquí són capaços de fer
els millors espectacles pirotècnics a nivell mundial,
per tant, doncs, estan superacreditades,
i a partir d'aquí, doncs, també crec que tenim l'oportunitat
de veure molta varietat i molta tipologia de foc diferent,
començant per avui mateix amb Maru Tamaya.
Era el primer cop que uns japonesos visiten Catalunya,
això és prou important, no només per poder veure un foc japonès,
sinó per poder, doncs, per la rellevància i per la importància,
la possible transcendència pel propi concurs.
És molt important per el concurs haver assolit això,
i a partir d'aquí, doncs, a veure si, a més a més,
aquests noms ens acompanyen amb les seves creacions,
ens acompanya una miqueta aquest abris de marina
que es necessita a dos quarts d'onze de la nit,
i podem veure grans espectacles pirotècnics
a partir d'avui mateix i fins dissabte.
Crida molt l'atenció el fet aquest,
que sigui la primera vegada que una pirotècnica japonesa
visiti Catalunya.
La resta de pirotècniques són més que reconegudes
i amb un prestigi.
Una pirotècnica no deixa de ser una empresa
i anirà allà on la cridin.
Però jo imagino que es mira molt el currículum del concurs,
quan aquestes pirotècniques,
amb tot el que implica traslladar-se,
no només de país, sinó de continent,
es mira una mica on van
i la solera que té una convocatòria
per acceptar el venir aquí, en aquest cas.
Evidentment, i especialment quan són pirotècnics
que venen de tan lluny,
el que fan és contactar amb el seu partner
o amb els seus contactes a nivell de l'estat espanyol,
a veure aquest concurs que han rebut informació,
o en altres casos són ells que s'interessen directament.
Nosaltres, en el cas de la pirotècnia marotamalla,
no hem d'amagar que vam ser nosaltres una miqueta
els interessats en fer-los arribar a la informació
i que nosaltres faríem tot el possible
perquè si ells consideressin la possibilitat de vindre,
perquè el currículum és impressionant,
és una pirotècnia que existeix des del segle XVII,
ha guanyat el campionat de Montreal,
ha sortit des de l'any 2000 la sortida de 47 països,
abans de l'any 2000 poques sortides internacionals
havia fet la empresa marotamalla,
i doncs bé, quan ens van dir que sí,
amb un viatge que vaig poder aprofitar jo
que va fer l'autoritat portuària a Tokio
i vam poder acabar fer l'última conversa final,
doncs per nosaltres ha estat tot un plaer
i a més a més hem fet en aquest cas
una combinació amb el concurs de Castelldefocs de Bilbao,
amb una operació similar a la que vam fer fa dos anys
amb la empresa Foti d'Austràlia,
que ens ha permès que amb uns costos raonables,
que són caríssims, però amb uns costos raonables,
poder portar el contenidor des de, en aquest cas,
des del port de Tokio fins a Rotterdam
i des de Rotterdam via ferroviària
fins a València, de València i de Tarragona.
Tot aquest periple em penso que ha d'haurat dos mesos,
deu-n'hi-do, en un temps que les comunicacions
són tan ràpides...
Els focs, sí, en un moment de globalització...
Fa pensar que realment és d'una contundència
el tema important.
Fer arribar a un contenidor amb material pirotècnic dintre,
que també és un fet que, doncs,
agraeixi una miqueta les possibles línies
de transport de material explosiu pel mar
i després per via ferroviària,
fer-ho amb contenidors de Tokio fins a Tarragona,
fins a València primer,
ha durat dos mesos.
Aviam, parlarem en breument,
perquè del que es tracta és de conèixer
les característiques d'aquesta autèntica festa de foc
que comencem a viure avui a la ciutat de Tarragona.
Però qui ho havia de dir, no?
Ara fa 14 anys, quan tímidament es disparaven
uns quants focs a la platja del Miracle,
que quatre anaven amb la truita de patates
i les cadires de platja a veure-les des de la mateixa platja,
que després d'aquests anys es convertís
en un autèntic fenomen sociològic,
ho podríem qualificar així,
tenint en compte la quantitat de persones
que es mouen com a espectadors,
en principi, al voltant d'aquest esdeveniment.
Certament, i a més a més hi ha un fet molt important,
que està fora de qualsevol marc festiu.
Vull dir, evidentment no és Sant Magí,
evidentment no és Sant Ticle.
És una festa amb entitat pròpia.
És una festa amb entitat pròpia.
No és un complement.
Correcte.
Per tant, això provoca que el dia següent
els milers de ciutadans que han anat a veure el Castell de Focs
parlin tan sols del Castell de Focs.
Si ha estat un desastre, que ens pot passar...
Com quan parlem de futbol, gairebé.
Exacte, com els dilluns de la temporada
que parlem del Nàstic,
que diem, home, doncs que havia ganat el partit
o quin desastre de partit.
En tot cas, nosaltres només parlarem demà
del Castell de Focs dels Japonesos,
si ha anat bé, si ha anat malament,
si ha tingut vent, si no ha tingut vent.
Si aquestes formes geomètriques perfectes
que ens promet la forma de fer del foc japonès
han estat, si nosaltres avui veurem
una circunferència perfecta fet del foc...
No n'hi havia, per tant, doncs Déu-n'hi-do,
teníem raó, no?, quan parlem de...
Exacte. En tot cas, tampoc podria crear jo
l'expectativa que sol passar
quan també ho han d'anar al cinema.
Ves a veure aquesta pel·lícula, que és boníssima,
i després dius, home, potser no n'hi havia, per tant,
o ves a veure aquesta pel·lícula,
no hi vagis a veure-ho, que era dolentíssima,
la vas a veure i dius, home, potser tampoc n'hi havia, per tant, poc, no?
Per tant, en tot cas, com dèieu,
un concurs amb 14 anys, poques edicions,
però el que és un concurs, per haver solit
la transcendència i la importància
dins de l'estat espanyol i a nivell internacional.
Vam començar amb 3 dies
amb empreses exclusivament de l'estat espanyol,
després vam passar 4 dies
i fer algun foc internacional,
i afortunadament hem passat a 6 dies.
Quan algú ho va fer passar 6 dies,
hi havia diferents gent.
És que són molts dies.
Per un concurs d'aquest tipus no són molts dies.
Evidentment, 6 dies de focs artificials
sense fer res més a la ciutat
poden semblar molts dies,
i això suposa, a més a més,
aleshores uns costos,
però crec que dona suficient,
hi ha suficient varietat
dins del món de la pirotècnia,
com per trobar cada any
6 pirotècnics,
algunes de les quals, evidentment, ja ens han visitat,
però que poden donar una visió nova
i diferent del que és un castell de focs.
I en guany, de les 6,
3 no han estat mai el concurs de Tarragona.
I d'altres ja comencen a ser veteranes
i repeteixen.
Altres són veteranes,
pagano, però pagano des de l'any 99,
que no havia presentat per tornar a vindre a casa nostra.
Turís i Saragostana,
Saragostana, doncs, ja fa menys anys que no havíem vingut,
però, doncs, bé, en aquest cas,
doncs tenim Marutamai avui,
Gamma P Divendres i Hermanos Toste el dissabte,
que són 3 empreses que mai havien estat
com a empreses pirotècniques a la nostra ciutat.
I és curiós la manera de com tots,
a través d'aquesta trajectòria de 14 anys,
ens comencem a familiaritzar,
no des del punt de vista tècnic, estrictament parlant,
però, per exemple, quan es diu, doncs,
aquesta serà la pirotècnia que dispararà
menys massa explosiva,
amb una durada de no sé quants minuts,
tots comencem ja a dominar,
potser no hi entenem gaire, no?,
però com a mínim fem els nostres allò de dir,
mira, de saber una mica, eh?
Els ciutadans de Tarragona han agafat un nivell d'expertesa
a nivell de fossils artificials
que ja voldrien algunes poblacions
del País Valencià, segurament.
Per tant, escolta'm,
jo, quan la gent aplaudeix i quan la gent xiula,
sí que ho fa sota un criteri determinat,
el criteri de l'expertesa que t'adona
haver vist, any rere any,
doncs, molts i molts i molts castells de focs
a la nostra ciutat,
amb un indret determinat,
com és la punta de la platja del Miracle.
Per tant, benvinguda sigui aquesta expertesa,
i crec que, doncs,
dir que avui el castell de focs
serà de 17 minut i mig,
que serà, doncs, a més, a més,
el castell de focs se tindrà menys durada,
però que ens permet dir que tindrà una certa,
perquè utilitzen carcasses de repetició
i tindrà una certa, doncs,
visió, doncs, amb un cert ritme,
crec, prou interessant.
Si no se'ls hi crema,
doncs, evidentment, com sempre, cap línia,
o sigui, el vent o el fum
no ens impedeix veure el castell de foc.
Doncs, bueno, doncs,
això són elements que tots els ciutadans
han anat incorporant al seu vocabulari
a base d'això,
a base d'escoltar l'opinió dels experts,
a base d'entrar a les pàgines web,
també, expertes,
en el món del pirotècnic,
llegir les seves crítiques.
Jo recordo que piroart.com,
doncs, cada dia publicarà una crítica
del castell de focs del dia anterior,
que és una crítica feta per experts
del món de la crítica dels castells de foc,
i que val la pena,
i que val la pena,
perquè, doncs,
és un esdeveniment que tenim aquí cada any,
i com amb més claredat,
objectivitat i elements de valoració
sapiguem criticar cada un dels castells,
millor per a tots.
Diàriament,
al matí de Tarragona Ràdio,
desplaçarem la nostra atenció
i també la unitat mòbil
fins a la punta del Miracle.
Ho farem d'aquí uns moments,
perquè tenim pendents connexions,
doncs, per exemple,
amb tècnics,
per parlar del tema del jurat.
D'aquí uns moments,
també parlarem de com fer les votacions
a través del telèfon.
En fi,
diferents aspectes
que anirem recollint diàriament
del concurs de focs artificials.
De totes maneres,
no estaria de més en recordar
tot el que implica
un esdeveniment d'aquests tipus,
des de, per exemple,
tenir tota una sèrie de tècnics
que assessorin,
que vigilin,
que mirin,
que tot es pugui coordinar
i que es pugui fer
tot aquest muntatge diàriament.
Sí, evidentment,
i sobretot el tema de seguretat.
Aquí hi ha des de la Guàrdia Urbana,
des dels bombers,
des dels membres de protecció civil,
des dels tècnics
del Departament de Cultura i Festes
de l'Ajuntament de Tarragona,
l'Empresa de Seguretat,
etcètera, etcètera,
i tota la gent que col·labora una mica
ha fet possible, primer,
mantenir el ràdio de seguretat,
ha fet possible una evacuació
adient de tots els vehicles,
que els bombers estiguin allà
per si, doncs,
el foc peru de nit
pugui arribar a causar
qualsevol petit incendi
amb el matoll o amb sota bosc.
Doncs bé,
tot això,
coordinar-ho és fruit d'una feina
que comença, doncs,
sovint al mes de gener i febrer
i que culmina ara, no?,
perquè també el fet d'aconseguir
els permisos internacionals,
aconseguir que la massa explosiva
es pugui traslladar
i tota una sèrie de permisos
que es necessiten
de mines i costes, etcètera, etcètera,
doncs, realment,
fa que també hi hagi un treball
burocràtic al darrere
que no es veu a nivell administratiu,
també,
que és prou complicat.
I el dispositiu pel moviment de persones?
El dispositiu que,
doncs,
crec que també aquí la Guàrdia Urbana
ha anat assolint una expertesa
prou interessant
i que aconsegueix, doncs,
buidar de vehicles
en un cert temps,
però en un temps, allò,
amb molta fluidesa,
tot el que és
la zona de la platja del Miracle.
I tot i que som molt pesadets,
si no ho consideréssim necessari,
no insistiríem en allò,
de que en la mesura del possible,
ens movem caminant
per la ciutat
aquestes nits
de tota aquesta setmana?
Que ens hi movem caminant,
perquè ens hi movem a peu,
perquè entre altres coses
el que sol passar
és que després hi hagi,
també,
no centenars,
sinó milers de persones
que acaben veient
el Castell de Foc
des de dins del cotxe
i, per tant,
no és el millor lloc
per veure un Castell de Foc.
I, per tant,
doncs,
la platja del Miracle
està molt a prop.
Hi ha molts indrets
des d'on se pot veure
el Castell de Foc
que s'hi pot anar
perfectament a peu
i, doncs,
que, en tot cas,
recordar que avui comença
i que, doncs,
avui ja és un bon dia
i que avui no és el dia
que més s'omple
i que avui és el dia
de la novetat japonesa
i que avui tothom
ha d'estar a peu
en el seu lloc preferit
per poder veure
el Castell de Foc
des de les cordons de la nit.
Les pirotècnies
estan preparades,
els tècnics també,
i el jurat a punt, no?
Un jurat cada cop més acurat.
Sí, jurat que intenta barrejar
doncs, bueno,
gent del món de la pirotècnia,
gent del món de la pirotècnia
però no relacionada...
I també de les arts,
del món relacionat
amb temes de l'estètica...
Gent relacionada
amb el món del tema
del disseny,
dels arts,
dels components
que arriben a formar
un Castell de Focs,
dels components químics,
sense que això
impliqui cap tipus de relació
amb cap pirotècnia.
És un tema que tenim
i que vigilem
molt acuradament.
Però realment,
jo diria que
al jurat
hi tenim allò
tots els elements,
des de les persones
que representen
els mitjans de comunicació,
i que representen
els grups polítics
que són ciutadans
en realitat de peu,
que per tant
són ciutadans
que aprecien
o no aprecien
un Castell de Focs
en funció
d'haver-ne vist molts.
Fins a aquestes persones
que realment
s'ha de valorar
amb un criteri
molt expert
cada un dels 16 elements
de valoració
del Castell de Focs.
Per tant,
són dues coses
que al final
acaben fent
que resulti,
com ha passat
durant els últims
5 o 6 anys,
ja no recordo,
que el resultat
del jurat,
el resultat final
del jurat
acabi coincidint
amb el resultat
del jurat
del públic.
Perquè cal recordar
que hi ha dos veredictes,
com si diguéssim.
Certament,
hi ha el veredicte
del jurat
que és el que dona dret
als premis econòmics
i a tirar
després el Castell de Focs
per Santa Tegla,
etcètera,
i el premi del públic
que és un premi simbòlic
i que insisteixo
des de la primera edició
per sort
pel que fa
a la primera posició
han acabat coincidint.
I han acabat coincidint
per això
perquè el públic
vota un sol criteri
ha de votar
de 0 a 10
i el jurat
tot i que hagi
de valorar
16 criteris
16 aspectes
diferents
del Castell de Foc
acaba coincidint
perquè en realitat
moltes
de les persones
del jurat
no tenen
aquest punt
de crítica
tan diferent
del que té
el públic
i l'expertesa
similar.
Doncs per acabar
parlem del públic
de quina manera
podem votar,
de quina manera
podem participar
a través del telèfon
és una forma,
no?
Tres fórmules
diferents
a través del telèfon
mòbil
missatge
el número
7200
si no recordo
malament
paraula
Fox
punt
un espai
en blanc
i una puntuació
de 0 a 10
és una opció
a través
de les webs
de Pilar.com
i una altra web
alemanya
que donaran la possibilitat
també
d'estar linkada
en aquesta votació
popular
a través
d'internet
i després
la tercera opció
que és la de la papereta
més tradicional
molt utilitzada
la més utilitzada
encara
però bé
a vegades
a la nit
algú no sap ben
on estan ubicats
els punts de recollida
i avui en dia
amb el mòbil
7200
paraula Fox
espai en blanc
o punt
i puntuació
de 0 a 10
i és una manera
de fer possible
aquesta votació
popular.
D'això en parlarem
d'aquesta manera
de votar
d'aquí uns moments
després de fer
una petita pausa
en tot cas
afegir que
en guany
hi ha premis
també
per a les persones
que voten
i que participen
hi ha dos viatges
dos viatges
una a Hanover
una Hanover
d'un cap de setmana
a Hanover
amb una festa
molt especial
tipus
fent una comparació
odiosa
a Tàrrega
tipus Tàrrega
tipus festival
del carrer de Tàrrega
a Hanover
i un altre
a Portaïner
un altre viatge
d'un cap de setmana
a Portaïner
que les estacions
d'esquí
a l'estiu
també es poden aprofitar.
Doncs moltes gràcies
fem una petita pausa
i continuem parlant
d'altres aspectes
relacionats
amb el que
sens dubte
també és una festa
al concurs
de focs artificial
Ciutat de Tarragona.