Un quart d'onze del matí, en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Temps per parlar de política, com ens anunciàvem fa uns minuts en el sumari.
Aquest matí, en els informatius de Tarragona Ràdio,
us parlàvem de la presentació de la candidata de la cap de llista
d'Iniciativa per Catalunya a la demarcació de Tarragona
en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
Serà el cas de Dolors Comas, que repetirà en aquesta posició.
Hi ha una altra dona en el món polític que justament ha decidit el contrari.
És la persona que va encapçalar la llista del partit dels socialistes
per la demarcació de Tarragona en les eleccions al Parlament de l'any 1999.
Parlem de la diputada Montserrat Duc, que ha anunciat que vol deixar els càrrecs polítics
i no concorre a les pròximes eleccions que s'han de convocar de cara a la tardor.
Senyora Montserrat Duc, bon dia.
Hola, bon dia.
La primera pregunta gairebé és òbvia.
Per què ha decidit renunciar a tornar a encapçalar la candidatura dels socialistes
a la demarcació de Tarragona de cara a les eleccions al Parlament?
Doncs perquè penso que a la vida hi ha un temps per a cada cosa.
I que quan un ja és ex alguna cosa, quan un ja ha estat una cosa,
pot desitjar tornar-ho a ser o pot pensar que ja ho ha estat
i que l'honor d'haver-ho estat ja compensa per sempre més.
Aleshores penso que com que és això, que a la vida hi ha un temps per a cada cosa,
jo sóc professora de la Universitat Rovira i Virgili, sóc historiadora
i he estat vuit anys al Parlament de Catalunya representant les comarques de Tarragona,
una experiència que realment ha estat un gran aprenentatge,
un gran aprenentatge de com funciona el país, de les polítiques públiques,
de les coses no resoltes,
però jo diria que també ha estat un gran aprenentatge d'això
que en diríem la condició humana,
és a dir, com som les persones, com ens movem, etc.
Jo he decidit que ja en tinc prou,
he decidit que vull tornar a la meva feina
i he de dir una cosa sabent que d'alguna manera és un cert privilegi.
Els funcionaris, quan accedim a un càrrec públic,
tenim el que se'n diuen serveis especials,
és a dir, pots tornar a aquella mateixa feina quan cesses en el càrrec públic,
amb reserva de plaça i aquestes coses,
una situació realment molt avantatjosa
respecte de la majoria de la gent que treballa en empreses petites
o que és autònom, que té moltes més dificultats
per refer la seva vida professional.
Aleshores, això és el que ha passat.
De totes maneres, pot sobtar que digui prou justament ara,
quan el seu partit, el partit dels socialistes,
està a les portes d'unes eleccions al Parlament de Catalunya
que li podrien donar justament al govern
i que podrien suposar un canvi a una situació política
que es manté des de fa 23 anys.
Doncs sí.
Mira, si és important això i si n'estic convençuda d'això,
que jo em vaig afiliar al PSC a l'any 80,
l'any en què, contra tot pronòstic,
Joan Reventós, que era qui encapçalava la candidatura dels socialistes
en aquelles primeres eleccions del Parlament,
un Parlament que es recuperava després d'una llarga dictadura,
doncs bé, el PSC no va aconseguir la presidència de la Generalitat,
sinó que el primer president de la Generalitat restaurada, diríem,
va ser Pujol, i de les hores fins als nostres dies, podríem dir, no?,
23 anys, exactament 23 anys.
Jo penso que aquesta vegada guanyarem les eleccions.
De fet, nosaltres vam guanyar les eleccions del 99,
això ha sigut motiu de molta polèmica,
vam guanyar amb vots, no vam guanyar amb escons,
perquè tenim un sistema d'atribució d'escons determinat,
que Catalunya és de les poques comunitats autònomes d'Espanya
que no té llei electoral pròpia, no?,
a Convergència no li ha interessat això
i no hem fet llei electoral.
Nosaltres vam guanyar per vots, no vam guanyar per escons.
Aquesta vegada, em sembla que els ciutadans tenen molt clar,
des del punt de vista dels altres,
que Mas, que és l'hereu de Pujol,
no és Pujol, evidentment no ho és,
però és que representa coses diferents.
Aquesta figura emblemàtica del president Pujol
és difícilment repetible
i és evident que el candidat Mas té un altre perfil,
té un perfil més tecnocràtic,
no es despentina mai,
jo penso que connecta molt menys
amb la sensibilitat mitjana del país,
és una altra qüestió.
Per tant, això des del punt de vista
de l'adversari principal,
que per nosaltres, evidentment, és Convergència.
Però, per l'altra banda,
el Partit dels Socialistes vol fer una gran coalició,
com va anunciar Maragall el diumenge
en l'acte de proclamació.
Aquesta vegada no anirem en coalició
amb iniciativa per Catalunya,
anirem només amb candidatura
del Partit dels Socialistes Ciutadans pel Canvi.
Nosaltres pensem que tenim el millor candidat,
que és Maragall,
que tenim un programa molt treballat,
perquè durant aquests anys,
justament una de les tasques del govern alternatiu
ha estat anar preparant
el que nosaltres en dèiem
amb argot propi dossiers,
és a dir, propostes concretes superestudiades,
sabent fins i tot
quina despesa en euros implicaven
sobre polítiques públiques de molts tipus,
que si vols en podem parlar després,
tenim el millor candidat,
tenim el millor programa
i jo penso modestament
que nosaltres som el primer partit de Catalunya.
El nostre partit no és el cas de la ciutat de Tarragona,
perquè la ciutat de Tarragona és una excepció,
però el nostre partit governa
en municipis que representen
el 71% de la població de Catalunya.
Fins ara hem estat el gran partit municipalista
i penso que aquesta vegada
n'estic absolutament convençuda
farem possible allò pel qual vam ser creats,
pel qual vam fer la unitat socialista
i vam crear el partit a l'any 78,
que és governar la Generalitat,
que és evidentment el desig normal
de qualsevol força política.
Que aleshores em diguis,
i en tot aquest context i amb el que dius...
Amb tots aquests arguments,
vostè no vol ser candidata?
Doncs no, no vull ser candidata
perquè penso que ja ho he estat vuit anys,
que la política no és una professió,
que la gent ha de tenir la seva professió
i s'ha de dedicar un temps a l'activitat política
i perquè penso que puc contribuir,
ja m'he posat a disposició del partit
per fer la campanya que se m'encomani
i penso, a més a més,
que es poden fer moltes coses
al costat del Maragall,
al costat del govern de Catalunya,
sense ser diputat,
no necessàriament s'ha de ser diputat
per fer coses al servei d'un canvi,
d'un canvi que ha de ser profund
i que ha de ser molt important
en la governació de Catalunya.
No cal ser diputat per ajudar a fer això.
Després de vuit anys, de totes maneres,
al Parlament de Catalunya,
això sí, des de l'oposició,
potser és que no se sent amb prou suport
o que no ha tingut prou suport
per tornar-se a presentar,
ni tan sols en un altre lloc de la llista electoral.
Mira, jo sí, alguna cosa penso,
i és que,
i el tema del cas aquest
de l'Assemblea de Madrid
ho il·lustre de manera clara,
jo penso que aquest país,
quan va sortir de la dictadura
i va fer la Constitució
i les primeres lleis,
necessitava enfortir els partits,
necessitava enfortir-los
perquè havien passat una etapa
en la que no hi havia pluralitat.
I aleshores s'ha fet una legislació
que és molt,
les candidatures,
les llistes tancades,
aquest tipus de coses,
jo penso que s'han de reformar,
necessàriament s'han de reformar.
Nosaltres, per exemple,
presentem una proposta
per llei electoral de Catalunya
en el que anem a un sistema mixt,
una part de la candidatura
seria elegida,
concretament,
a Catalunya s'elegirien
dos tipus de diputats,
serien diputats i diputades,
igual, clar,
però una part serien elegits
per sistema majoritari,
o sigui,
el que més vots tingui,
aquell surt,
per comarca,
unipersonal,
i després hi hauria
un segon gruix de diputats,
que són la majoria,
que serien elegits
per candidatures de partit
amb el sistema actual
de la llista tancada
i bloquejada.
Jo penso que és necessari
a les altures del segle XXI,
amb un descrèdit
de la política que hi ha
i amb un poder
dels aparells dels partits
que a vegades
és una mica excessiu,
que anem a unes reformes
de la legislació electoral.
Vostè abans ha parlat
de Pasqual Maragall
com el millor candidat,
ha dit que el PSC
té el millor programa,
el millor candidat
o candidata
per la demarcació de Tarragona,
segons vostè,
qui és?
Sense cap mena de dubte,
l'alcalde de Reus,
és Lluís Miquel Pérez.
Per què?
Per ell, personalment,
per les aptituds
i per les qualitats
que aquest company té,
però també perquè
la ciutat de Reus
és l'única ciutat
de la demarcació de Tarragona
que ha tingut
continuïtat d'ajuntament
governat pels socialistes
des de 1979.
Cap altra?
Cap altra.
Disjortadament cap altra.
Què més m'agradaria dir
que en aquestes circumstàncies
hi hagués
Valls, Vendrell,
Tarragona,
Tortosa,
Emposta,
Montblanc,
Falset,
Gandesa.
Què més m'agradaria
dir que això?
Però no és el cas.
Per tant,
jo penso que
en reconeixement
aquesta continuïtat
d'una majoria
en pacte,
a més a més,
perquè necessàriament
jo penso
que la propera
Generalitat Progressista
serà producte
de l'esquerra plural
i a l'Ajuntament de Reus
hi ha una llarga tradició
de governs
de cultura,
de coalició,
de cultura de pacte.
Aquesta és una de les mancances
que també
a aquesta democràcia nostra
li falta.
Ja s'han acabat
les èpoques
de les majories absolutes
i hi ha d'haver cultura de pacte.
Per tant,
per totes aquestes raons
jo penso que el millor candidat
i jo desitjaria
que fos proclamat
el més aviat possible
per poder fer
una bona precampanya
i una bona campanya
i perquè Tarragona
la demarcació
aporti molt,
aporti set,
aporti vuit diputats
a la suma
dels diputats
que votaran Maragall,
jo penso que
Lluís Miquel Pérez
ha de ser el candidat
al cap de llista
de la demarcació
de Tarragona.
Queda clar
aquest pronunciament.
Vostè, com dèiem,
deixarà el Parlament de Catalunya?
També deixarà el Senat?
En fi,
deixarà tots els càrrecs polítics,
tots els càrrecs públics?
Jo aniré deixant
una cosa
després de l'altra.
Jo abans,
no sé si ho he dit,
però...
A mesura que es vagin caducant.
Exacte.
Si em permet l'expressió.
Això mateix.
Jo no dimiteixo de res.
Si és una cosa que tinc clara
és que no dimiteixo de res
perquè malgrat
el que et comentava
que a vegades
dona més la sensació
que sembla
que sigui un contracte
intern
en el si dels partits.
Jo penso que és un contracte
amb la ciutadania
quan una persona
accedeix a un càrrec públic
i, per tant,
a no ser que passin coses
molt gruixudes,
insostenibles,
les persones s'han de mantenir
en el lloc
pel qual van ser escollits
fins que s'acabi això.
Per tant,
jo deixo de ser diputada
quan es convoquin les eleccions,
jo deixo de ser senadora autonòmica
quan es constitueixi
el proper Parlament
i deixaré de ser membre
de l'executiva nacional del PSC
quan hi hagi el proper Congrés.
Els oients cal recordar
que Montserrat Duc
havia estat
consellera d'ensenyament
d'aquest govern a l'ombra
o govern alternatiu
que en el seu moment
va formar Pasqual Maragall.
No era un òrgan executor,
evidentment,
perquè no era un govern en si,
però sí que va ser
una fórmula
que els socialistes catalans
van adoptar
per fer la seva crítica,
la seva oposició
al govern de Convergència i Unió,
al govern de Jordi Pujol.
Sent com era
consellera a l'ombra,
no li agradaria
ser en el futur
insistint
en el meu argument
d'abans ser consellera
de veritat
en un govern de Pasqual Maragall,
si fos el cas.
A mi em sembla
que el pes
de les persones
que no siguin de Barcelona
ha de ser
ha de ser
ha de ser important
el govern futur,
però per això
encara falta moltíssim
i jo em veig
més en unes altres funcions.
Quines?
Ui, ui, ui,
el Ricard Laod realment
apreta molt, no?
No, no,
jo tinc ganes
de tornar a la universitat,
tinc ganes de,
i a més estic ratificada,
de continuar sent presidenta
de la Fundació Requesanys Mercader,
perquè penso que
l'activitat política
en un sentit ampli,
que és la preocupació
de les persones
per la seva comunitat,
no s'exhaureix
amb els càrrecs públics,
ni amb les eleccions,
ni amb els càrrecs de govern,
sinó que
una política democràtica
implica que hi hagi debat,
que hi hagi crítica
a com són les coses,
que es coneguin
els últims llibres
que es presenten,
que es facin conferències,
i aquestes són les coses,
que es facin cursos,
que d'alguna manera
es garanteixi
la continuïtat
d'uns valors,
els valors del catalanisme,
del federalisme,
de la justícia social,
que aquests valors
tinguin continuïtat
també amb les noves generacions,
i nosaltres això
des de la Fundació
Requesanys Mercader
tenim ganes de fer-ho, no?
Aleshores,
jo tinc ganes de fer això
i tinc ganes de recuperar
la meva identitat
professional bàsica,
que és la d'historiadora.
Com a historiadora,
penso que sí,
que puc col·laborar,
per exemple,
amb algunes coses
que es puguin fer al país,
és a dir,
un dels problemes
que tenim
des del punt de vista
de l'encaix
de Catalunya-Espanya
és que la Messeta,
en definitiva,
l'estat espanyol,
no acaba de reconèixer
una cosa molt important,
que és que Espanya
és una realitat
pluricultural,
plurinacional
i plurilingüística,
i s'han de favorir
dinàmiques de relació,
d'estudi,
d'investigació,
de debat
sobre aquestes realitats
que ho són.
En el fons,
del conflicte basc
també hi ha això.
Aleshores,
si volem resoldre
l'encaix de Catalunya-Espanya,
si volem resoldre
la qüestió basca
que el PP
ha portat molt malament
fins al punt
de trencar
una dinàmica
de relació
fins i tot institucional,
si volem resoldre
aquestes coses,
hem de fer també
un treball
que, si tu vols,
té un caràcter
una mica més
intel·lectual,
més de reflexió.
Jo em veig
amb cor de col·laborar
d'alguna manera
en aquest tipus de feina.
Ara que en deixa
el Parlament,
quin balanç personal,
que no polític,
en tot cas després
en parlem,
quin balanç personal
s'emporta
a Montserrat Duc?
Doncs mira,
jo et diria
que, com tota la vida,
els balanços
són ambivalents,
hi ha clars obscurs.
A mi,
aquesta etapa
de vuit anys
m'ha suposat
un gran aprenentatge,
ho he passat molt bé,
però també hi ha hagut
estones
en les que ho he passat malament.
I són anys
densos.
Jo a vegades
ho explico
fent una comparació
molt privada.
Quan jo vaig anar
al Parlament,
quan em van demanar
que anés al Parlament
la primera vegada
i quan em van tornar
a demanar
que anés al Parlament
la segona vegada,
perquè a mi
les dues vegades
m'ho han demanat,
persones diferents,
el meu fill petit
que es diu Pol,
que ara és de Colònies,
a les Colònies
del Consell Comarcal,
tenia cinc anys
i feia P5,
estava preescolar.
Ara,
fa segon d'ESO.
Han passat molts anys.
I ja no va de Colònies.
Ara és a les Colònies,
no hi anava
quan tenia cinc anys.
Poso aquest exemple
perquè vull dir
que vuit anys
realment és d'una etapa
molt llarga.
A vegades,
quan es parla en polítics,
com que la gent
va normalment
lligant quatre i quatre
i quatre i quatre,
alguns ja han comptabilitzat
vint o vint i quatre
o setze o dotze.
A mi vuit em semblen molts.
Ha sigut una etapa
molt interessant.
Jo el que sí que he de dir
és que
per a les dones
la política encara
és un territori
una mica impropi.
És una mica difícil
fer política
a cent dones
amb el tema
de la doble jornada
i aquestes qüestions.
I la segona cosa
que també he de dir
és que
vulguem que no
hi ha unes dinàmiques
de centre i perifèria
a Catalunya.
I per a les persones
que viuen a Barcelona
és més fàcil
fer política
que per a les persones
que viuen a comarques.
I cada dia,
com jo he fet
durant vuit anys,
he volgut tornar
a casa meva,
he volgut parlar
amb els meus fills,
he volgut controlar
les seves motxilles
i he volgut estar
al cas del que passava.
Fer política central
a l'executiva,
al govern alternatiu,
vivint a cent quilòmetres
significa un esforç important.
Val a dir
que tampoc
és especialment meritori,
perquè jo aquests anys
anava sempre amb tren
i he conegut moltes persones
que viuen aquí,
treballen a Barcelona
i ho fan això cada dia
i segurament potser
ho continuaran fent
durant molts anys.
Però tot això
a vegades
introdueix
algun element d'estrès
que seria la vessant
negativa
d'aquesta experiència
globalment molt reaixida.
Això des del punt
de vista personal
i des del punt
de vista polític
què creu que ha portat
Montserrat Duc
a les comarques de Tarragona
per la seva tasca
al Parlament?
Això és difícil
que ho diguis jo
però m'imagino
que probablement
sí que
tota la idea
de considerar
el camp de Tarragona
des d'una perspectiva
unitària
no ho he fet jo
personalment,
potser jo he sigut
la veu en tant
que diputada
que ho ha dit
que ho ha dit
al Parlament
i que ho ha dit aquí
i que ho ha escrit
als diaris
durant massa anys
hem fet polítiques
de campanar
no s'ha volgut veure
que el camp de Tarragona
tenia una problemàtica
i una potencialitat
com a tal unitat
física, demogràfica, humana
i penso que
modestament
a veure
el meu partit
ha contribuït a això
de manera clara
i modestament
jo he contribuït
a posar-hi veu
aquestes qüestions
que per altra banda
tinc tota la impressió
que avançaran
de manera clara
en el futur
almenys
moltes persones
que eren absolutament
reacis a parlar
de camp
ara ja ho parlen
amb molta normalitat
tenim un consorci
que és molt insuficient
però que és un primer pas
parlem del tram-camp
del tramvia del camp
parlem d'un mapa
d'olors i pudors
del camp de Tarragona
per tant
aquesta realitat
és a dir
totes aquelles qüestions
que estan més enllà
de cada terme municipal
jo penso que estan
plenament arrelades
i si les coses van bé
i nosaltres guanyem
les eleccions
com jo espero
i desitjo
i treballaré
perquè així sigui
aquesta àrea
del camp de Tarragona
que és la segona àrea
dinàmica
amb demografia
i amb possibilitats
de futur
tindrà veu pròpia
tindrà veu
portes en dins
i portes en fora
ara fa 4 anys
vostè va ser una aposta personal
ho vam dir pràcticament tots
una aposta personal
de Pasqual Maragall
per encapçalar les llistes
què li ha dit ara
a Pasqual Maragall
quan vostè justament
li ha dit
que no volia continuar
jo he tingut una relació
molt fluïda
i molt continuada
amb Pasqual Maragall
i ha estat molt al damunt
del que anàvem fent
de com anaven les coses
etcètera
per tant
es va quedar sorprès
però em va dir
que li semblava
que era
que era una decisió
digna i lògica
i els altres companys
del partit
què li han dit?
hi ha de tot
n'hi ha alguns
que no m'han dit res
és estrany
però n'hi ha alguns
que no m'han dit res
ni li han agraït
la tasca feta
no
però aquestes coses
ja sabem que van així
Montserrat Duc
diputada del Parlament
de Catalunya
diputada del PSC
la persona que va encapçalar
la llista dels socialistes
a la demarcació de Tarragona
ara fa 4 anys
a les eleccions del 99
ella ha anunciat
que ha deixat el càrrec
que no continuarà
en política activa
encara que segur que
continuarà fent moltes coses
vinculades a la política
potser més
de cara al futur més immediat
molta sort
i moltes gràcies
per venir aquest matí en directe
moltes gràcies a vosaltres
adeu-sia bon dia
gràcies