Primer va ser precisament a Valls, doncs, va ser per cert-nos Sant Gil,
que, bueno, va ser per mitjançar del Domingo Aleu,
amb mal descansi també per l'home,
que em va demanar, escolta, que a Sant Gil m'han demanat
que muntessis un grupè per anar a dirigir unes danses a Valls i tal.
Dic, no me mereixis ara, mira, jo tenia 20 anys,
tu, escolta, 20 anys a mi, llavors,
home, però has fet acadèmia,
bueno, doncs jo, esclar, havia fet acadèmia de danses, havia fet...
Bueno, mira, doncs, bueno, primer ho farem,
doncs, mira, ho vaig fer, ho vaig agafar i vaig estar 5 anys allà dalt.
Sí, però als 10 anys ja el Salvador Falla pertanyia a una entitat que es dedicava...
Sí, bueno, aquí la cosa, jo vaig començar amb 10 anys a ballar,
o sigui que...
I recordes les circumstàncies?
Sí, bueno, el meu pare era el delegat,
o sigui, el meu pare ja va ser el que va muntar les bars de l'harmonia,
ell no havia ballat mai, eh?
I com, diem-ni com el Carles...
Que no balla.
No volen ballar.
Perdona, Salvador, i per què no balles, Carles?
I es pot preguntar?
Ui, no ho sé.
Hi ha moltes raons, no?
De totes són, s'ha de dir un secret, eh?
Que havia ballat, eh?
Sí, sí.
A Balleida havia ballat quan era jovenet.
No insistirem en aquest tema, eh?
Ja trobarem un altre moment.
Un altre dia, un altre dia.
Doncs, i llavors, quan va acabar el conflicte nacional,
doncs, van tindre interès en tornar.
El meu pare, l'Algin el Camiser, el Vergés el Forner,
d'una sèrie de gent que, per cert, no n'hi ha cap de viu ja,
de muntar les bars.
Llavors, es van trobar que, esclar, com a esbar de l'harmonia que era,
va ser impossible.
I llavors van caure amb Educación y Descanso.
Perquè, mal que mal, era la menys política.
Perquè, doncs, era allò d'allò de les residències i dels viatges aquells.
Sí, i allò que aglutinava una mica la cosa social i cultural, no?
I mira, llavors es van posar.
I, bueno, això ja...
Amb el nom de les bars d'en Saïra...
Sí, amb el nom de les bars d'en Saïra de Tarragona,
d'Educación y Descanso.
Sí, clar.
Bé, llavors jo, doncs, bueno, vaig començar allí,
i, bueno, i així.
I allà va començar a trobar-li, doncs, aquesta cosa.
Perquè a vostè què li ha donat la dansa?
M'agradava molt.
Al llarg de la seva vida, Salvador, què li ha donat la dansa?
Moltíssimes satisfaccions, moltíssimes.
Algun petit disgust, però no, no compensa.
O sigui, és millor les grans alegries que m'ha donat
que no pas els petits entrebancs que pots haver tingut.
Quan li preguntava que havia viscut moments diferents,
no era tant allò, no entrarem en aquelles coses,
que si es prohibia o no es prohibia,
perquè ja sabem que hi havia coses que es prohibien més que d'altres.
Sí, però no es va prohibir mai, això.
Però en el sentit de l'interès, el que sí és cert és que
jo estic segura que el folclore,
el folclore català en aquest cas,
va passar per moments que no interessaven
a la majoria de la gent.
I potser això era el més dolorós, no?
Per una persona que vivia tant al folclore.
Jo, per la llarga experiència de tractar,
perquè a part dels grups de Catalunya,
doncs he tractat amb grups de tot l'estat espanyol,
i el puesto que més impediments es van trobar va ser a Catalunya,
perquè el resto de l'estat,
impulsament, res,
el resto de l'estat és...
la folclore estava apujadíssim.
millor dit,
el Carles se n'ha pogut donar compte
amb aquests viatges d'aquests cinc últims anys
que ells estàvem amb l'esbart i porta això,
que anem a tot arreu,
i esbart de la Diputació de Zamora,
esbart d'ençària de l'Ajuntamiento de Tudela,
esbart d'ençària de l'Ajuntamiento de Calahorra,
esbart d'ençària...
tots aquests bars estan subvencionats totalment
per aquestes entitats.
Però és que així a tot Espanya, eh?
Ja des d'aleshores, eh?
Grupo de Sevilla,
de l'Ajuntamiento de Sevilla,
no, aquelles de la Diputació de Sevilla,
o sigui, a tot arreu,
les diputacions i els ajuntaments
tenen les bars subvencionats,
com en molts llocs hi ha les bandes de música subvencionades també.
Aquí d'arreu no tenim res subvencionat així.
En quant a l'interès de la gent,
l'interès que ha despertat tot el folclore
català en els últims 30 anys
no és el que hi havia abans.
No.
Actuaven més aviat a petit comitè
i eren un grup de persones molt interessades,
però no era el gran públic com ara,
que vostès fan una actuació
i tothom va veure l'actuació de les bars
i d'altres grups de cultura popular.
Ara sí, hi ha més col·laboració i més apoio
per part del gran públic,
no per part de les institucions.
Aquesta és la diferència.
Per part del gran públic,
sí, hi ha un gran apoio
per les activitats folclòriques,
però per part de les institucions oficials
és quasi, quasi es pot dir zero, eh?
Poqueta cosa, eh? Poqueta, poqueta.
Nosaltres, excepte l'Ajuntament,
que sí, no ens podem pas queixar ni una gota,
perquè tenim local gratis,
tenim totes les comoditats,
tenim tot,
un conveni,
o sigui, molt bé,
els ajuntaments,
però els altres...
No, no, ignoren aquesta cosa de la dansa.
El currículum del Salvador fa,
com poden imaginar,
50 anys dedicats a la dansa,
és molt llarg,
i el que volem saber també
és com es prepara aquesta festa de dissabte.
Per a tall d'exemple,
havíem estat creador de moltíssims valls,
participant no només a la ciutat de Tarragona,
sinó sense anar més lluny,
ni problema perquè ha tingut sempre una difusió
dins de l'àmbit de la cultura popular important.
Jo ara li comentava abans de començar,
dic, Salvador,
és que fins i tot tu vas ser el creador
del Vall de Sant Cris de Salomó, no?
Sí, la coreografia.
La coreografia.
La coreografia,
que és un espectacle
que ara el tenim molt assumit també,
però jo recordo que en els primers anys
se'm parlava com una gran recuperació
que havia fet la cultura popular,
el Vall de Sant Cris de Salomó.
Va ser l'encarregat del Vall.
Sí, senyora.
Ja veus.
El senyor Joan Creus
em va encarregar de muntar la coreografia
i la vaig muntar.
I per cert,
el director musical del nostre Esbarte
també és el que va fer la música,
o sigui, els arretjaments musicals.
O sigui que el Jordi Núñez
va fer els arretjaments musicals,
esclar, per encàrrec meu,
i com és natural,
i jo vaig fer la coreografia.
La escenografia la van muntar
els alumnes del Institut de Teatre
del Fabià Puigcervé
i la direcció escènica la portava,
i em sap molt de greu,
però no recordo el nom,
un senyor que era el que dirigia
en aquell temps,
l'any 72,
el Teatre Principal de Valls.
Potser es deia reverter,
no ho sé.
És que no me'n recordo,
no me'n recordo,
aquest senyor.
M'has mentat aquest fet,
però, insistim,
podríem trobar molts moments.
Quan El Salvador
entra en el que és
l'Esbar d'en Saqueda de Tarragona,
com el coneixen ara,
que té 17-18 anys?
22.
22?
No, 21-22.
I jo per què he dit 17-18?
Bueno,
perquè et fan gràcia els 18 anys.
Serà per això,
serà per això que també queda enlluny.
Més de 20 anys.
22 anys farà el març,
aquest Esbar.
I com es forma, com...
Aquest Esbar,
bueno,
com he comentat abans,
ja va ser fordat el 42.
Llavors,
quan...
jo em van demanar l'any...
Ja me'n recordo.
Deixa'm els anys.
Deixa'm els anys.
Sí.
Em van demanar que muntés
l'Esbar d'Açalla,
aquí a Tarragona.
I, bueno,
vam muntar l'Esbar d'Açalla.
Per cert,
4 o 5 o 6 balladors i balladores
estan ballant amb l'Esbar nostre,
d'aquells que van constituir l'Esbar d'Açalla.
Llavors,
es va desfer,
l'Educació de Descans
es va desfer.
Es va desfer.
I llavors em van cridar
a la repatura provincial
d'Educació de Descans,
em van dir,
home, escolta'm,
que es va desfer a l'Esbar
i ara venen aquestes
demostracions sindicals,
allò que feien.
Aquells festivals, no?
I diu, escolta,
si poguéssim fer-ho.
En aquelles èpoques,
viatjar a Madrid
amb tots els gastos pagats
tres dies,
era un somni
per tot el joent de Tarragona.
Escolta,
era una il·lusió.
A més,
anar-se'n a Madrid
era lluny, eh?
No, com ara?
Mira que anem a Londres.
Era lluny.
I llavors
vam muntar,
vam passar
a ser
Esbar d'Açalla
d'Educació i Descanso.
O sigui que
per aprofitar-ho tot,
doncs.
I al final
les salles van cansar,
doncs,
de pagar aquella mica
que pagaven del pianista
i a més a més
no tenien vestuari,
no tenien res
i es va quedar
com a part d'Ensbar
d'Educació i Descanso.
Bé,
esbar d'Ensbar
d'Ensbar de Tarragona
d'Educació i Descanso.
I a partir d'aquí...
Llavors sí,
llavors l'any 67
em sembla que va ser
hi va haver unes diferències
entre els balladors
i hi va haver una miqueta
de malestar
que sempre això
ha passat en totes les èpoques,
sempre passa,
és normal.
Amb tots els conglomerats
de molta gent
arriba un moment
en què sempre hi ha unes...
A la que ens ajuntem
més de tres.
Sí.
I es va desfer
el de D'Educació i Descans.
I llavors vaig estar
un anyet
sense portar cap a Esbar
i al 69
vaig començar
amb el de Vilavella
i bueno,
i ja després
hi ha Vilavella,
Lalleixà,
Espluga de Francolí,
Marçà,
Falset,
Ribidoms,
Torredembar,
ja no ho sé tampoc,
ja he perdut el compte.