D'aquests arbres centenaris de la Rambla i aquesta carpa...
Aquestes arbres no són centenaris.
No? Ja m'està corregint.
No, home, són brachichitos i tipuanes i estan plantats a l'any 1979.
Carai, això sí que és tenir dades científiques.
Som de creixement ràpid, perquè en 30 anys un arbre no es fa tan gran.
No, sí, home.
Segons l'espècie.
El que passa és que vostè és molt jove i aleshores a l'any 79...
Jo encara ho soc més.
No, vostè és una mica més gran i tindria que en recordar-se'n.
Vostè no sap que a la Rambla hi havia uns arbres específics de la Rambla
i que es van tindre que tallar perquè estaven amb una caducitat important.
Perquè els arbres també tenen una vida i també tenen una mort.
Eren els plataners, alcalde?
Els plataners.
Els plataners són arbres que acostumen a arribar als 100 anys, però tenen una mort.
És a dir, també les persones creiem que els arbres és una cosa estàtica,
però evolucionen i s'envelleixen,
excepte altres arbres que s'envelleixen més ràpid i arbres que tarden més.
És plataners, segons els tècnics de l'època van dir que estaven en un procés d'envelliment
i de contaminació com a conseqüència dels detergents de les rentadores
que els van canviar.
I aleshores aquesta Rambla, aquesta que estem ara...
Aquest tram de davant del metropol.
És el que primer se va fer, si no recordo malament,
i els arbres que hi ha a les cantonades són brachitxitons
i els que hi ha aquí són tipuanes.
Escolta, m'està donant una lliçó, no, Iolanda, del tema...
Sí, perquè després la Iolanda me va discutir
allò de la més antiga de Tarragona.
L'he discutit jo.
La pregunta que se li va fer de la barra d'aquell barra...
Ai, mare meva, quina memòria.
La barra, la bodega amb barra més antiga de Tarragona.
La resposta eren les bodegues gràcies i vostè...
Va ser qui va discutir, nosaltres no vam discutir res.
I estic insistint...
És vostè qui discutia, no nosaltres.
Jo crec que...
Quina memòria, eh?
Era l'últim dia de la campanya electoral.
Sí, sí.
Ho hem de reconvertir el tema, ja parlarem un altre dia.
Els polítics tenen un cervell molt ben amueblat, molt organitzat,
perquè per recordar-se de tot com se'n recorden és increïble.
Diuen que és una de les virtuts que ha de tenir el polític, gran memòria.
No, els polítics no.
La gent hauria d'estudiar més amb la memòria que amb la intel·ligència.
És a dir, la intel·ligència s'ha de desenvolupar i això és habitual,
però jo encara me'n recordo de lo necessari que era
quan jo estudiava i feia el batxillerat la memòria.
Per exemple, jo m'he arribat a saber tots els pobles capitals de comarca
o de partit judicial, en aquella època, de memòria.
Hi ha vegades que em ve una persona i diu
«Escolti'm, d'on és vostè?»
I m'hi diu «Jo soc de Burgos».
I aleshores els dic «Burgos, Bribiesca, Miranda, Lerma, Salas,
Belorado, Castrojeri, Roa, Aranda, Villego i Vidalcaio».
I això ho sé de tots els pobles d'Espanya.
Però no m'ho provi perquè potser m'ho provi.
No, no, no. No perquè no el podria corregir, perquè jo no m'ho sé.
Per tant, si fallés no es notaria.
Avui l'hem convidat per parlar d'altres coses,
simplement de compartir uns minuts amb l'alcalde de Tarragona.
No ho dic que parla de política, faci'm aquest favor.
Avui no parlem de política, no li penso preguntar per res.
Crec que els polítics estem donant, amb aquests últims,
després de les eleccions municipals,
un signe del que no es té a fer.
Per què?
Perquè estem agobiant la gent, estem agobiant les persones,
els ciutadans, els estem agobiant.
I en aquells moments, vostè acaba de dir-me ara,
què passa?
La política està agobiant.
I la gent què vol?
Doncs el Beckham.
Hi van 500 periodistes a veure què fa el Beckham,
que no farà res més que anar en bicicleta amb quatre coses
per veure si té algun problema en el moment de ser designàcia.
Per què la gent vol el Beckham?
Perquè els hem agobiat amb l'estat de la nació,
amb el Chapapote, amb els vaixells americans,
amb el Chapapote que va vindre.
Després, amb la guerra de l'Iraq, amb el de Madrid,
amb el d'aquí i amb les eleccions catalanes.
Els hem agobiat i què passa?
Doncs que estan demanant a algú més fresc
i en aquells moments, cares noves.
I ja està bé, vull dir, els polítics
han de dedicar-se a la nostra feina,
tancar-se els nostres despatxos,
fer les comunicacions que siguin al carrer,
però prou de parlar de política
perquè això és un avorriment total i absolut.
Doncs no parlem de política, parlem res.
Un minut, encara que només sigui de ràdio.
És vostè oient habitual de la ràdio?
Li agrada o no?
Sí, clar.
Encara que no escolti Tarragona Ràdio, també ho pot dir, eh?
El 96.7.
Deu escoltar moltes altres emissores, m'imagino.
Però a un polític li agrada la informació...
A un polític li agrada el que li agrada a vostè.
És a dir, té els mateixos gustos que té vostè.
Específics i no específics.
Però potser hi ha qui li agrada més una programació musical,
una freqüència musical,
hi ha qui li agrada més una freqüència més
d'entrevista, de tertúlia, de programes.
Ara diuen que torna la ràdio allò que es deia ràdio antiga,
que no és tan antiga,
que és el format més tradicional, diuen que torna.
Jo insisteixo amb els meus criteris sobre Tarragona Ràdio,
sobre el 96.7,
i és que el dematí heu fet una gran tasca
aixecant-se una hora més aviat.
Me'n recordo que us ho vaig demanar jo
i estic molt content que me féssiu cas.
Crec que per la vostra vida...
Sobretot li agraeix la Yolanda.
Jo, fermament, tota la vida.
Que em veu la Yolanda,
me mira en cara d'assassí, però bueno, d'assassinada.
Assassinada, ja ho he dit bé.
Perquè aquell horari és mortal.
però crec que l'emissora vostra, l'emissora que dirigiu vosaltres,
hauria d'anar en aquests moments a la tarda en programes com els de hit ràdio,
que en aquests moments és el que es porta.
Què vol dir? Només música?
Només música.
Una emissora municipal?
No, al dematí fer el que fa i a la tarda només música.
Programes de hit ràdio, sí.
Crec que és el que està escoltant en aquests moments la gent.
Què li sembla, de totes maneres,
l'evolució de Tarraona Ràdio en els últims anys?
I, en fi, vostès no deixa ser l'alcalde,
encara que no vulguem parlar de política,
però com a alcalde i tenint en compte
que aquesta és una emissora pública de titularitat municipal,
què li sembla l'evolució de la ràdio en els últims anys?
I com veu el futur?
Jo crec que ha sigut una evolució
increïblement positiva,
és dir fantàstica i molt ben feta i molt ben portada
i molt ben dirigida.
Jo crec que hi ha hagut, sobretot,
un tema que ha sigut fonamental,
que és la poca intervenció política
sobre el que és l'administració
i el que és la direcció dels programes
i crec que els professionals que esteu davant
heu tingut un èxit.
Segona part, s'han de fer restriccions econòmiques
i la ràdio vostra ha de fer una reconversió econòmica
amb algunes reduccions
perquè els plans d'estabilització dels municipis
inclou a totes les empreses municipals,
inclús a la vostra.
I, per tant, s'ha de fer immediatament
una reconversió en àmbits econòmics
que, mantenint l'efectivitat,
aconsegueixi estalviar diners.
Què més li podem preguntar, Iolanda?
No, suposo que sobre aquest tema
no em vulgueu preguntar res més.
Ah, no, no, jo, si vol explicar...
No, li anava...
És una mica el model Barça, no?
Està amplant la porta.
No, el moment que es diu fa...
Perquè la porta és el que triomfarà, eh, senyor Nadal.
El Rossell, el Rossell.
Diu, no, escolti, pel 60% del sou.
Qui és el seu Sandro Rossell a l'Ajuntament?
Joan Aregio, potser, no?
Que és el que controla...
Que no vol parlar de política.
És veritat que no vol parlar de política.
No parlo de política.
Mireu la gent com se distreu,
com se passa a aquells nois i les platges.
Si la gent va a la platja...
Deixi'm fer una reflexió no política.
Una reflexió no política
dirigida a la ciutadania en general
i dirigida també als mitjans de comunicació
amb aquells últims demanar-los un favor.
És a dir, no pot ser
que les persones no obeieixin
el que són les banderes a les platges.
No pot ser.
Això és impropi d'un ciutadà civilitzat,
impropi d'una ciutadania respectuosa,
impropi d'una persona responsable.
Si hi ha unes persones que són els entesos,
que són els vigilants de la platja,
aquells que se n'ocupen de la biligència
i posen bandera vermella,
és obligatori que les persones la respectin
i que tinguin la responsabilitat
de donar-se en compte
que si utilitzen o si infringeixen això,
posen en perill,
se posen en perill a si mateixos,
però es posen en perill
amb aquelles persones
que les tenen que anar a salvar després.
És d'una manca de sensibilitat,
d'una manca de respecte,
d'una manca,
un egoisme impropi
d'una societat en què vivim
que els banyistes de les platges
no respectin les senyals
que aquells que estan per la vigilància indiquen.
I és increïblement traumàtic
que una persona tingui que posar en risc
la seva vida
per salvar amb una altra
que no ha respectat
una obligació
que és la de les banderes
que hi ha posades a la platja.
I ahir no hi va haver un mort
solament,
sinó que hi va haver molts salvaments,
però a més m'adona la sensació,
ojalà m'equivoqués,
m'adona la sensació que a Catalunya
es parla de tres morts.
Tres morts,
un desaparegut,
i aquí a Tarragona,
a la zona de Tarragona,
va haver-hi moltes operacions de salvament.
Tres anys.
Això és perquè no es respecten
les senyals que indiquen,
i això no és fer política,
sinó cridar al ciutadà a dir-li
que quan hi ha un senyal
és per algun motiu
o és per alguna raó.
A vostè que a més li agrada el mar,
que és un aficionat realment a la mar,
en fi, sap dels riscos
que comporta moltes vegades
banyar-se o la navegació.
Em permeteu dir una cosa,
a mi m'agradaria destacar
en aquest sentit
la desesperació
que cada any mostren
els voluntaris i professionals
de la Creu Roja
que diuen
que nosaltres no som policies,
no podem obligar,
hi ha moments que restem impotents
perquè no ens fan cas.
Nosaltres cada any insistim en això,
no?
Aquestes persones fan una feina
i no la fan perquè mira,
perquè sí,
fan una feina útil
i quan diuen escolta i no es banyi
no és per un caprici,
és que realment estan posant en perill
la seva vida
i les de les persones
que practiquen els salvaments també.
És una evidència
que qui no té por al mar
és un insensat.
Vull dir,
al mar hi ha que tindre-li por,
és un element contrari,
l'home està fet per caminar,
l'au està feta per volar
i el peix per nedar.
Si tu canvies de medi,
tens perills,
és evident que un home que vola
doncs té uns riscos
i si vol en mal temps
té més risc.
Si un peix el treus de l'aigua
i el poses en terra
o el poses en una peixera
o té un risc
i si un home
que està destinat
a caminar per la terra
el poses al mar
o el poses a l'aire
té el seu risc
i té que respectar les normes.
En fi, parlant del mar,
suposo que ben aviat
s'anirà alguns dies
amb el seu vaixell, no?
Això no és cap secret
perquè els tarragonins
saben que a l'alcalde
li agrada molt navegar.
S'anirà de vacances
pel mar aquest any també?
Sí, sí.
Té ganes de fer vacances?
Sincerament.
Tinc moltes ganes.
Moltes?
Sí.
Bueno, però això és normal.
hi ha un procés electoral
que crea unes tensions personals
i que crea un treball adicional.
No és que el treball m'espanti
però tinc unes certes ganes
de fer vacances
perquè crec que psicològicament
no necessito res més.
Alguna cosa més sobre la ràdio?
Li agrada que estiguem avui
a la Rambla?
Val la pena?
Sí, el que no m'agrada
és que poseu un cotxe
damunt de la vorera.
perquè aleshores les voreres
les persones se queixen
que es mouen a les rejoles.
I se li queixen a vostè, clar.
I se m'queixen a mi,
no a vosaltres.
I en canvi, vosaltres
rebeu les queixes dels ciutadans
i dieu
ja està bé aquest ajuntament
que no cuida les voreres
perquè no sé què, no sé quant.
I resulta
que esteu amb un cotxe
damunt de la vorera.
I mai a la història
de la humanitat
hi havien hagut voreres
tan maques
com les que hi ha
en totes les ciutats del món.
Mai.
Però mai a la història
de la humanitat
les voreres
havien estat tan trepitjades
tan trepitjades
per les persones
i tan trepitjades
pels cotxes.
Per tant,
no li demanem a la vorera
més del que pot donar
i no me torneu a posar
el cotxe damunt de la vorera.
Molt bé.
Doncs li demanem disculpes
perquè és veritat.
El cotxe és la unitat mòbil
però és que clar,
havíem de descarregar, senyor Nadal.
Una correcció gramatical.
No me demani disculpes,
me les ha d'oferir.
Molt bé.
Doncs li ofereixo disculpes.
No a mi, sinó als ciutadans de Tarragona.
Alcalde, necessita vacances
i perdoni que li digui, eh?
Digu-nos alguna cosa agradable,
per favor.
Estàs rient, l'alcalde.
O digu-nos quina és la bodega
amb barra més antiga de Tarragona
perquè des que hem començat
aquesta conversa
no paro de donar-li tons a la qüestió.
Vol dir que no són les bodegues grans?
La pregunta...
La pregunta...
Déu, Déu, Déu, és el meu fill.
És el seu fill.
És que ara anava a dir,
em sembla que és el fill del senyor Nadal.
Les bodegues més antigues...
No, les bodegues.
Necessito vacances.
La barra més antiga,
l'ho direm al setembre.
D'acord.
Però si són les bodegues grans,
ho ha de dir públicament, eh?
Reconeixeré que m'equivoco.
D'acord.
O i tant, és ben...
Si em demanar perdó és una tasca...
Nosaltres també, eh?
Si ens equivoquem ho reconeixem,
només faltaria.
Senyor Nadal, una última cosa.
Parlant d'això de les voreres...
Ja m'he fotxat.
Que tenia raó, no?
Si vol estar-se aquí,
nosaltres estarem tot el dia.
Agafa el compromís de tornar a la ràdio
per rebre les trucades,
les queixes dels ciutadans...
Amb la línia directa, sí.
La línia directa, sí.
Quan tornem tots a vacances al setembre,
tornem a fer la línia directa.
Agafaré la línia directa
tenint en compte que és la meva última legislatura,
la poder prendre.
Però deixi'm que estigui...
Ja que estem a la Rambla
i que l'any que ve fem el 150 aniversari...
Sí, senyor.
El que és molt important...
és anar explicant que la Rambla
és un element essencial,
sobretot per moltes ciutats
de l'art del Mediterrani.
Les Rambles franceses
i les Rambles catalanes
han tingut uns processos de vida
i d'evolució de vida econòmica molt importants.
I llavors nosaltres hem de fer
que aquesta última legislatura
quedi amb el 150 aniversari
o amb el 151,
perquè com que vosaltres celebreu
l'any de trasllat de no sé què,
que és complicadíssim,
total, per donar-se autobombo
i per fer publicitat...
Home, perquè es pensa que ho fem.
Bon dia.
Ara li ha vingut aquí un afán, eh?
Gràcies.
Em sembla que és una senyora...
Un afán, un afán.
Com es diu la senyora?
Li apropes el micròfon?
Juana García Sánchez.
I volia saludar l'alcalde.
I soy...
Bueno, y que le voten
porque tenemos
el carnet de l'autobús gratis.
Jo crec que estava
pecat que hi ha més, senyor Nadal.
Jo estic impressionada.
Això no estava previst, eh?
Li asseguro que no estava previst.
Si arriba a estar previst,
no l'haguéssiu deixat entrar
perquè com vosaltres
teniu limitades.
Ai, per favor, per favor.
Estic amb l'últim any.
L'últim any pot ser dramàtic
per tots els altres.
L'últim any no.
Pot ser dramàtic per nosaltres,
com continuïn aquesta línia, alcalde.
Estic amb l'últim any pot ser dramàtic.
Li falten quatre.
La Rambla té que...
L'última legislatura
té que ser la de legislatura
que la Rambla arribi
del balcó del Meditani al riu, no?
També s'ha de solucionar
el tema de l'ascensor,
que suposo que dintre de 10 o 15 dies
el Rogelio i el Bofill
vindran a fer-se una exposició.
Però hem de fer
un gran 150 aniversari
de la Rambla.
És el que n'hi ha de dir.
Hi haurà celebració.
Sí, hem de tot.
Sobretot a Tarragona Ràdio,
que és una mica,
i sense que s'enfadin,
sobretot sense que s'enfadin,
la successora
de l'antiga Ràdio Tarragona,
perquè per molt que...
No ens enfadem, no?
No, que no s'enfadin els altres.
Ah, pensar que...
No, tampoc s'enfaden
els companys de Ràdio Tarragona.
De l'antiga Ràdio Tarragona.
De l'antiga Ràdio Tarragona.
Jo crec que vosaltres
sou els successors naturals
com a conseqüència
de la redistribució d'ones
i de les diferents situacions
de processos que hi ha hagut.
Però bé, Tarragona Ràdio
és un element essencial de la Rambla,
perquè sempre ha estat
a la Rambla pràcticament
hi ha hagut una Tarragona Ràdio,
vosaltres sou els successors,
i heu de fer,
heu de col·laborar
amb la gran celebració
que ha de ser.
Ha d'haver de tot,
des d'actes estrictament explicatius
dels projectes de la Rambla,
actes culturals,
carreres de...
carreres de barmans.
Ah, de cambrers,
allò que fan amb la safata...
De cambrers,
han d'haver algunes
rebelles populars específices.
És a dir,
que ja s'ho estan rumiant
com nodriran aquesta programació.
Rebella,
què més ha dit, alcalde?
Rebelles populars,
curses de cambrers,
curses de barmans...
Farem de tot,
desfiles de models,
desfiles de roba,
desfiles...
Utilitzarem la Rambla
com un element importantíssim.
I l'objectiu, per tant,
diu que d'aquesta última
legislatura seva
seria que la Rambla arribi
fins a l'hospital Joan Ví...
Bé, fins al riu.
No, perquè a l'últim tros
ja està fet.
Del pàrquing.
No, no, no,
vostès no es mouen per Tarragona.
Avui m'està fotent la bronca
contínuament, l'alcalde.
Des de la plaça final...
Des de la plaça final...
Aviam, però no ens digui
que no ens mouen per Tarragona,
alcalde.
Si tu ens,
perquè això és el que interessa
els ocells.
De la plaça final
de l'hotel Joan XXIII,
vol dir, a l'alçada Joan XXIII.
A l'hotel que hi ha Joan XXIII
i a l'edifici en construcció
hi ha 25 metres fets.
De Rambla?
Sí.
Cap al riu?
Sí.
Hi ha un trosset fet,
que no se'n recordeu.
Entre l'hotel
i l'edifici
que està en construcció
hi ha un trosset
de Rambla feta.
I ara falta
des d'aquella plaça
fins a...
Des de la plaça...
Des de la plaça...
Des de la plaça...
Des de la plaça de la Generalitat
i el tram de fins als jutjats.
Ara situo el que diu.
No, no t'has situat,
Iolanda.
No m'he situat.
Del pàrquing nou
fins a la plaça de la Generalitat
i anem cap avall
fins a l'hotel
que hi ha la rotonda
que gires a la dreta
cap a Joan XXIII.
Un fragment de Rambla...
Un trosset de Rambla
feta entre l'hotel
i l'edifici
que està en construcció.
En fi...
El que passa
és que el carrer
no me'n recordo
com se diu
però jo diria
que és el carrer
d'un capellà.
D'un nom d'un capellà.
Senyor Nadal,
crec que necessitem
tots vacances.
Nosaltres encara...
Però vosaltres continuem.
Encara no les farem nosaltres.
Però vostè que la...
En fi,
que disfruti de l'estiu
d'aquests dies
de descans a vacances.
Agafem el compromís,
evidentment,
de fer la línia directa
a la tornada
a partir del mes de setembre.
I sobretot
implicar-se molt
Tarragona Ràdio
com un element essencial
de la Rambla
en les celebracions, no?
Gràcies, senyor Nadal.
Bon estiu.
Gràcies.
Adéu-siau.
Les 12 i 23 minuts,
una mica de música
des de la sisena hora
d'aquest especial
del matí de Tarragona Ràdio.