Estem al matí de Tarragona Ràdio des de la Facultat,
la sala d'actes de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira Virgili,
on s'acaba de presentar un nou material didàctic
per part del Departament d'Ensenyament de la Generalitat
que porta per títol Novadis.
Estem amb la directora general de Recursos Humans
del Departament, la Mercè Tarradellas.
Mercè, molt bon dia.
Molt bon dia.
Hem vist aquest nou material adreçat a les escoles
pràcticament a 350.000 alumnes,
aproximadament tant d'escoles públiques com privades.
On s'haurà aquesta iniciativa?
D'on creieu que s'haurà aquesta necessitat
d'impartir una cultura de la prevenció als nanos?
Mireu, nosaltres tenim clar que si una persona
arriba adult sense haver realment interioritzat
i per tant haver convertit en un valor la prevenció
en la seva vida laboral,
que canviarà segurament d'ofici més d'una o dues o tres vegades
al llarg de la seva vida laboral,
pot estar exposat a més riscos laborals en aquell cas.
Per tant, d'aquí va sortir.
És a dir, que es va plantejar,
hi ha el Departament de Treball i d'Ensenyament,
ja fa anys,
que s'hauria d'actuar en aquest punt.
I finalment l'any passat ens vam posar fil a l'agulla
i hi ha molts materials per anar allà de 3 a 12 anys.
Vé d'aquí.
Porteu uns dies a donar voltes
per diferents delegacions de Catalunya
per presentar aquest material davant de tots els professors.
I suposo, com ha estat acollit aquest material?
I perquè nosaltres hem assistit aquí al debat,
bastant encès en general amb diversos professors,
com han acollit el material
i quines són les principals queixes
que heu rebut de part del professorat
en aquesta gira que estàs fent.
No, el material,
nosaltres el que hem rebut del material
és simplement felicitacions.
Se'ns felicita pel material.
Se'ns felicita pel material.
A nosaltres, en tot cas,
avui aquí ha sortit, ha sorgit,
el que és tot el tema de la prevenció,
i ara no parlem de cultura preventiva
de materials didàctics dels nanos,
sinó que ha sortit
aquelles coses que acostumen a sortir
si n'hi ha alguna que no es resolta.
És a dir, si hi ha un centre
que ha fet un pla d'emergència,
que ha fet el simulacre d'emergència
i resulta que li faltaven uns cartells de senyalització
i que no els té, i no els disposa,
doncs dius, escoltim,
molt bé nosaltres fem-ho,
però avui aquest cartell tenen raó
i per tant aquest cartell l'han de tenir.
O bé també ha sortit el tema d'una alarma,
doncs que aquella alarma
estava connectada no independent de la xarxa elèctrica,
donat que si tenim una emergència
hem de treure el llum,
hem de desconnectar l'electre,
vol dir que també l'alarma que allà l'hem de tenir.
Molt bé, això és precisament el que fem.
És a dir, quan parlem de plans d'emergència d'un centre
hem de veure què es detecta,
què s'ha de resoldre,
i com prioritzem, com resoldre allà.
Perquè suposo que si els professors de petits
haguessin rebut el material de Novadis
la cosa seria una mica diferent.
De fet, és un material que l'heu enfocat
d'una manera molt lúdica de cara al nano, no?
No és res pesant,
no són exercicis massa obligatoris.
No, són exercicis de sentit comú,
d'anar per la vida,
d'aquelles coses bàsiques
que un ha de ser d'anar per la vida.
Tothom entén que s'ha de posar en aquest moment
el cinturó de seguretat,
quan va dins un cotxe,
fa 20 anys,
doncs no recordo ara
quan em va ser norma i obligació
a dos de portar-lo,
però la gent protestava.
I a mi per què m'estaquen
si sempre ho he fet sense cinturó,
això no va bé,
doncs una mica això,
que segurament que si ja des de petits
amb tot hi haguéssim anat pujant,
hores d'ara,
però escolta,
els nostres avis també tenien sentit comú.
Jo voldria fer més una observació.
El nom que li hem posat del Novadis,
Novadis,
és una expressió molt pròpia nostra,
el Novadis,
obre els ulls el tanto,
la white, no?
El Novadis,
nosaltres volem significar
allò que probablement passa,
és a dir,
actua,
nen, actua,
fes-ho,
però Novadis,
obre els ulls,
fes-ho bé,
fes-ho bé, no?
Doncs sí,
entre tots necessitem això,
obrim tots els ulls.
De fet,
sentim moltes vegades,
a través de mitjans de comunicació,
que els professors es queixen molt
de la poca autonomia dels nens
i de l'excessiva sobreprotecció dels pares.
Suposo, doncs,
que no és precisament
una bona línia educativa
per a un nano,
aquesta sobreprotecció
ja no dels pares,
sinó també dels mestres
o en el seu context més immediat,
no?
Miri,
absolutament d'acord.
Tot el material que hi ha aquí,
que com bé deies,
lúdic,
i a més,
és divertit,
i hi ha jocs,
i hi ha accions quotidianes,
tot està imbuït d'aquesta idea,
de dir-li,
escolta,
noi,
nen,
nena,
actuar,
però abans,
pensa,
reflexiona,
quina és la millor manera de fer-ho,
però actuar,
no volem frenar,
al contrari,
no volem posar-los en cotofluix,
volem que actuïn,
que ells mateixos
tinguin la responsabilitat
d'ells mateixos,
és a dir,
que realment
no esperin que un altre
els hi digui com ho han de fer,
ni que els embocallin
en cotofluix
perquè no facin res,
no, no,
volem que actuïn,
però amb reflexió,
i que triïn
quina és la millor opció.
Heu escollit,
de fet,
personatges força populars
per aquest material,
teníem a la Bibiana
del Club Super3
o les Tres Bessones
en un conte,
suposo que això és més fàcil,
que arribi als nanos
que ho agafin
amb més simpatia d'entrada.
Sí,
aviam,
sempre que es parla
de prevenció,
que normalment
es lliga amb prevenció
de riscos laborals,
és gris,
és trist
i moltes vegades,
a més a més,
és tètric.
Per tant,
així no podem entrar els nanos,
hem d'entrar-hi
amb les accions normals
que fan cada dia
en la seva vida escolar,
familiar
i al carrer,
i a més,
si podem aprofitar
de personatges
per ells coneguts
i divertits,
vol dir que això
ho agafaran també
com una cosa divertida,
no com un pes feixuc,
i això és el que pretenem,
agafant personatges coneguts.
Agafant personatges coneguts
i doncs aquests colors,
aquest material
que agafen ganes d'obrir
que comentàvem
fa un moment
en aquesta xerrada,
que de fet
molts dels mestres
us han felicitat,
com en comentaves,
al llarg de tota Catalunya.
Quan aquesta campanya s'inicia,
suposo que ja,
s'apliquen a les escoles
i també hi haurà
una desviació cap a internet,
de manera que pugui ser
d'una manera més global
extesa,
doncs allà on es pugui arribar
a un esparri català,
suposo.
Sí,
nosaltres amb això
sí que ja em tinc molt d'interès.
Aquests materials,
hores d'ara,
els que heu pogut veure
aquests dos iers
ja amb materials sobre paper,
ja estan penjats
en el portal educatiu
de l'Edu365,
ja es pot utilitzar
en aquests moments,
i després els jocs
com són jocs de taula,
que és aquest del joc
de l'ull viu o el de les cartes
o el del dòmino.
Això,
ara nosaltres estem treballant
perquè es pugui realment jugar,
doncs des de qualsevol punt del món
es pugui jugar,
o un nano d'una escola,
com dèiem abans,
doncs de valls,
ho pugui fer amb una de figueres,
no?
Que puguin jugar-hi
precisament perquè sigui lúdic
i perquè sigui una cosa universal
i ho vegin com a normal,
perquè a la canalla li agrada molt
poder entrar aquí.
Sí,
és el que comentava
dels oukinders,
el professor encarregat
de fer la proposta,
és a dir,
d'incentivar els nanos
també a nivell
també competitiu
i de dir,
mira,
doncs pots arribar fins aquí
una miqueta més enllà
i que no se n'adonin
i estiguin aprenent.
Suposo que quan un es diverteix
i aprèn
no se n'adona tant,
no?
...
...
Exacte,
nosaltres volem que divertint-se
aprenguin
i que no se n'adonin,
és a dir,
que sàpiguen coses
i realment
no tinguin la consciència
de fer un esforç
que ho estan aprenent,
perquè si han de fer un esforç,
els hi afegeixes de més a més
del que ja és normal
per a ells a l'escola.
I nosaltres creiem
que tal com estan presentats
els materials
molt diversos,
amb metodologies diferents,
amb tècniques diferents,
poden realment
aprendre sense adonar-se'n
i no vedaran.
Això,
que és el que és important.
Moltíssimes gràcies,
Mercè,
per atendre'ns aquest matí
a Tarragona Ràdio.
A vosaltres.
a Tarragona Ràdio.