Dos minuts i serà un quart d'una.
El Pont del Diable rebrà gairebé 3 milions d'euros
per a la seva restauració.
Els ministeris de Foment i Cultura
han donat aquesta aportació econòmica
que atorga la Comissió Mixta de l'1% Cultural.
Aquesta és una informació que ja els explicàvem
des del matí de Tarragona Ràdio
i que mereix un tractament molt més ampli
perquè no ens enganyem, és una injecció econòmica.
Potser en passo els nostres convidats
em rectificaran sense precedents, gairebé.
Ens acompanyen d'una banda
l'atinent d'alcalde responsable de Patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona, Maria Mercè Martorell.
Molt bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Joan Menchon, director de l'Escola Taller del Pont del Diable,
arqueòleg. Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem que s'incorpori en els pròxims minuts
aquesta conversa, esperem que ho pugui fer
Lluís Pinyol, que és el director del Museu d'Història.
Aquesta coletilla que l'he posat jo de sense precedents
és real, vull dir, és una inversió molt forta.
3 milions d'euros en pessetes de les d'abans
són molts diners.
Sí, en pessetes de les d'abans són quasi
500 milions de pessetes.
Perquè a vegades això dels 3 milions d'euros
sembla que és, o 2,8 milions d'euros
sembla que és menys, no?
Bueno, mira, són quasi 500 milions,
490 i tants milions de les pessetes antigues.
La certa és que sí, és una inversió sense precedents.
Jo diria que amb l'única que es pot assimilar,
i això ens ho explicarà molt més bé el Joan,
o ens ho dirà molt més bé el Joan,
perquè ell és l'arqueòleg que porta les excavacions
de la catedral i per tant no té relació,
però jo que estic a la comissió de les obres
de restauració de la catedral, del campanar,
diria que amb l'única aportació econòmica del Ministeri
que és assimilable és amb la que s'ha estat fent
en els últims anys, a través també d'un plurianual,
de les obres de la catedral, de campanar,
dels diferents espais que s'han anat restaurant.
Podria ser l'única similable, però sens dubte és l'única
d'aquesta quantia i d'aquesta importància
en relació amb el que és el nostre patrimoni romà,
declarat patrimoni mundial.
És l'única.
Val a dir que aquests diners arriben a través d'una fórmula
que en certa manera obliga a destinar
a treballs de conservació de patrimoni,
l'1% de les obres públiques finançades per l'Estat,
i els treballs que s'han realitzat a la Nacional 240,
els del tren en alta velocitat,
tot això ha contribuït que aquest 1% arribi cap al pont del diable.
Sí, a partir de l'any 85,
el que és la llei del patrimoni històric-artístic
obliga a que un 1% de tota la inversió
que es fa amb tot el que és foment
i que superi un determinant muntant econòmic,
aquest 1% té que anar, té que reinvertir
el que és el propi patrimoni del país.
I normalment s'intenta que vagi destinat al patrimoni
que està més a prop de les zones
on s'ha fet aquesta inversió,
ja que moltes vegades una inversió en infraestructures
evidentment genera una millora,
però també ha generat moltíssimes molèsties,
perjudicis durant un temps,
i en certa manera s'intenta que aquest 1%
vingui a contribuir amb el que és el patrimoni cultural
d'aquella zona i que compensi una miqueta
tots aquests perjudicis, entre cometes,
o totes aquestes molèsties per la ciutadania.
Llavors, això és el que ha passat exactament aquí.
Nosaltres vam demanar aquest 1% cultural
en base a dues obres que s'havien fet molt properes.
Una, les obres de la 240, recordareu,
de la carretera de Valls,
recordareu que fins i tot vam desmuntar
la porta de l'aquaducte,
la porta d'accés a la finca dels Puig i Valls,
que estava tocant a la carretera,
i la vam posar exactament en la mateixa posició,
però ja a dalt de l'interior de la finca,
perquè va haver-hi una petita part
de la finca mitjancera amb la carretera
que es va ocupar amb l'ampliació de la 240.
Per tant, era una inversió que la teníem allà mateix.
Per altra banda, com molt bé deies tu,
en el cas de l'AVE,
del que és el tren d'alta velocitat,
passava el mateix.
Són unes obres molt properes
i, per tant, també les vam argumentar.
Nosaltres, a més a més, vam argumentar
dos elements més.
Un, que demanàvem que anés a la partida específica
de béns declarats patrimoni mundial,
ja que l'aquaducte ho és,
i, a més a més, que hi havia un fet afegit
que nosaltres no demanàvem
una financiació íntegra d'un projecte.
Nosaltres demanàvem una financiació íntegra
d'un projecte,
que és el projecte de l'aquaducte,
de la restauració de l'aquaducte,
però que, en realitat,
s'emmarca dintre d'un projecte global
de 1.000 milions de pessetes,
és a dir, de 6 milions d'euros,
que és el de tot l'entorn,
amb el qual representava
que l'obra final de l'ecoparc,
o el parc ecohistòric del Pont del Diable,
era cofinanciat al 50%.
50% per part de l'Ajuntament de Tarragona
a través de la compra dels terrenys,
a través de l'escola taller,
a través d'accessos,
a través de la caseta del guarda,
a través de totes les construccions anexes,
que la construcció que s'ha de fer anexa,
però accenta de la caseta del guarda,
perquè les escoles hi puguin fer
el que són tallers, etcètera,
i, a més a més,
el manteniment del que és el Pont del Diable
i la preparació.
Per tant, dintre d'aquests quatre anys
també ja s'haurà fet i s'haurà acabat,
si Déu vol, l'escola del Pont del Diable 2,
que començaria el juny-juliol de l'any que ve.
Amb la qual cosa, tot això sumat,
superaria pràcticament aquests 500 milions.
Però, bueno, almenys arribaria aquests 500 milions
aportats per l'Ajuntament,
que en aquell moment devem estar
sobre uns 200 i tant que ja s'han aportat.
Que és el que s'ha invertit fins ara.
Que és el que s'ha invertit fins ara.
Amb tot el que s'acabarà d'invertir en els propers anys,
ja dic, fins i tot superaríem aquests 500 milions.
I, per altra banda,
vam reservar la partida íntegra
de restauració de l'aquaducte,
pedreres, etcètera,
al pressupost del foment,
de foment i de cultura,
per tant, d'aquesta comissió mixta.
La qual cosa seria una cofinanciació del parc en general,
però que en realitat és una inversió íntegra
en el propi monument.
Però que de cara a la comissió
es veu que realment també hi ha una inversió
per part de l'Ajuntament molt important,
la qual facilita la concessió
d'aquesta classe d'inversions.
És pel sistema d'inversió
i és amb un sistema de plurianualitats
de quatre anys,
a raó d'uns 125 milions de pessetes
de les antigues.
És que vostès recordaran,
perquè vostès tenen memòria,
que fa uns quants anys
el conjunt patrimonial,
podríem dir-ho així,
del Pont del Diable,
era una zona que estava força degradada.
Era una zona que tothom deia,
si és que allò, déu-n'hi-do.
L'any 2001 va ser que es va posar en marxa
l'Escola Tallera del Pont del Diable,
i sembla que aquelles persones que diuen
home, és que m'hi ha costat allà,
allà d'entrada l'accés és gairebé impossible,
un cop estic allà allò està,
que és un desastre.
Tu recordes el primer dia
de l'Escola Tallera del Pont del Diable,
Joan?
Sí, amb pànic.
Quan vas obrir la porta, podríem dir,
i vas mirar cap a aquella zona,
què vas veure?
Amb pànic, no recordo.
I us aquí jo, i de treballar, no?
Sí, sí, és la impressió.
Me'n recordo quan vam anar els primers dies,
abans d'engegar a l'escola,
amb l'equip tècnic,
i m'hem donat un passeig per la finca,
i em diuen, bueno, tot això,
hem de fer nantros en una escola de taller,
i bé, els resultats estan aquí.
Què és el que s'ha fet en dos anys?
Primer, la formació amb quatre oficis
a joves aturats.
Recordem que és el número un
de l'objectiu de l'escola de taller,
i la formació aquesta l'han fet treballant
a la finca del Pont del Diable.
I estem acabant la restauració
de la Caseta del Guarda,
la recuperació de bona part
dels edients romàntics,
la creació d'itineraris, de rutes,
treball de fosqueria, mobiliari,
i amb això li hem d'afegir
les actuacions derivades,
una maneta del Museu d'Història,
com la recuperació de la Porta Antiga,
amb el Ministeri de Foment,
tot el treball del pàrquing nou,
i després la relació macessa,
que està aquí el Celitalitzant,
amb la recuperació
i l'esponsorització
de la Caseta del Guarda.
A damunt hem d'afegir
dos camps de treball d'estiu,
i també paral·lelament
tot el tema de l'operació cultural.
Dit així, dius,
mira, però clar,
les persones que s'acostin
aquests dies,
perquè quan hi ha aquestes notícies
desperta la curiositat,
escolta, anem allà,
al Pont del Diable,
aviam com està la cosa,
notaran una gran diferència.
Jo crec que sí.
I d'entrada l'accessibilitat
és una altra cosa.
Sí, ara pots aparcar
damunt d'asfalt,
ja és més difícil que et robin,
perquè hi ha presència humana,
tens plantes,
hi ha gent que està regant,
hi ha gent que està treballant,
o et veus més o menys net,
falta molta feina per fer encara,
no?
Portem dos anys
en una escola-taller.
Però veiem que el paisatge
ha anat canviant setmana a setmana.
Records allò que es veia
quan les Olimpíades,
aquell vídeo que veies
el solar
i començaven a créixer
edificis de la Vila Olímpica,
i així una miqueta
seria aquesta història
dintre d'una mesura més humana,
o més nostra,
que seria el Pont del Diable.
Parlem de tot el que s'ha de fer,
de tota aquesta feina
que cal tirar endavant.
Des del punt de vista tècnic,
aquesta aportació econòmica,
Joan,
facilitarà realment la feina,
perquè es farà més efectiva
i es podrà anar materialitzant
allò amb una certa immediatesa.
Home,
hem d'entendre una cosa.
Atacar,
per dir-ho d'una manera,
un monument
com el Pont del Diable,
si no es fa
amb una base
econòmica
d'aquesta categoria,
és impossible.
començar
amb petites partides anuals,
una cosa tan gran,
no ho solucionaríem.
Per començar,
tenim una cosa molt important,
que és la injecció econòmica
en quatre anys,
que et permet treballar
en quatre fases,
de manera holgada
i tranquil·lament.
I després,
una altra cosa,
que és la creació
d'un equip interdisciplinar
que aborda
la recuperació
d'aquest monument
emblemàtic
per a la ciutat
des de perspectives
diferents,
com és l'arqueologia,
la història,
la restauració,
l'arquitectura,
etcètera,
etcètera.
O sigui,
que penso jo
que tenim
dos elements
molt importants
que ara és qüestió
que els sapiguem
aprofitar,
no?
L'any que ve ja ho veurem.
L'objectiu final
és crear
aquella figura
de l'arqueoparc,
no?
D'aquella zona àmplia
que comuniqui
diferents punts
de la ciutat
a través d'aquest itinerari,
aquest corredor arqueològic
i també botànic,
podríem dir,
perquè és d'una bellesa
extraordinària
el que es pot aconseguir
també des d'aquest punt de vista,
no?
La zona de Sant Salvador,
Sant Pere i Sant Pau,
tot quedaria,
doncs,
com una...
Poesionar-la
i ho juntar als dos barris.
És un espai privilegiat,
hi ha problemes d'entorn,
tenim una autopista,
tenim una carretera general,
tenim un polígol patroquímic,
tenim dos grans barris
al voltant,
però estan creant
un pulmó
que sense que hi hagi gent,
a les 8 del matí
ja hi ha el senyor gran
que va buscar espàrrecs,
la parella que va passejar,
els que van a fer un footing
o un mountain bike.
Pel riu, no?
que venen pel riu
per totes aquelles hores.
Els que van als grups escolars,
els grups desjubilats,
la gent,
té un ús social claríssim
a part del patrimoni,
hi ha un ús natural,
un ús d'esbarg,
un ús esportiu,
que és el que hem d'anar
recuperant a poc a poc
i de manera sostinguda.
Això no ho veurem,
no ho hem vist en dos anys,
però ho hem vist canviar molt,
potser no ho veurem en quatre,
però la cosa està engegada
i penso que ara
és difícilment natural,
no?
Parlem de les coses concretes
que es començaran a fer.
en el conjunt
i en el mateix arc,
en el mateix pont.
Parlem del pont.
Parlem del pont,
perquè hi ha alguns carreus
que potser s'han de substituir,
no?
Hem de pensar que,
primer aclarim
què és això
d'una intervenció interdisciplinar.
Una intervenció interdisciplinar
vol dir que una sèrie
d'especialistes
en tema de patrimoni
ens centrarem davant del monument
i començarem a estudiar-lo,
les característiques
i les malalties que té,
que és el que en diem
les patologies.
A grans trets,
quines malalties
està?
Quin diagnòstic.
Farem del pont.
Quan el diable no caurà demà,
això estiguem tranquils,
ni caurà demà passat.
Els romans es veu
que feien les coses.
És una cosa molt sòlida.
Ja ho veieu,
dos mil anys.
Construïssin així ara les cases.
I tant.
Quan aclarim aquestes patologies
que tenim,
temes,
creixement de vegetació,
les juntes estan brutes,
hi ha algun carreu trencat,
hi ha carreus
que han perdut volum,
hi ha alguna peça
que s'ha de canviar,
establirem la programació
i de treballar aquests temes.
Grans trets,
què serà?
La neteja,
de tot,
això.
La neteja que s'ha de fer a mà,
s'ha de fer amb mitjans
no agressius,
molta cosa s'haurà de fer a mà,
o inclús amb segons neutres.
El nenuco dels crios.
És el que fareu servir.
S'utilitza a vegades en restauració,
sembla mentida, no?
Després de la neteja,
o paral·lelament a la neteja,
ve la consolidació,
o sigui,
que allò que està així
no es faci més malbé.
Hi ha la recuperació
dels volums perduts,
o sigui,
una pedra que ha perdut
una part de volum.
Una feina preventiva,
no?
D'alguna manera,
també.
I la consolidació.
Omplir-los amb materials específics,
una cosa tan senzilla
com un morter de calç,
que no fa reaccions químiques
i es fa molt bé.
Però bé,
també estudiarem
la composició geològica
i la composició química
perquè el que posem
no li faci mal.
Perquè en restauracions
que s'ha posat molta química
i al cap de 10 o 15 anys
els resultats
han sigut nefastos.
Si hi ha una tèna,
es erosiona molt
aquell material original.
En el cas que sigui necessari,
doncs,
s'ha farà la substitució de peces.
Per exemple,
un carreu que estigui trencat pel mig
i que si en guany no cau,
però igual d'aquí 10 anys
si continua així,
això ens baixarà.
Canviarem.
S'ha faran reforços.
En algun punt s'haurà de fer
algun reforç de la fonamentació
perquè hi ha algun problema
de terreny que ha canviat.
La hidrofugació,
o sigui,
aplicar un producte químic
perquè no entri aigua
i faci molt bé la pedra.
Però bueno,
haurem d'estudiar
quin producte químic
és el millor.
I això en la totalitat del pont?
Ah, 260 metres de llarg
per 27 de punta, màxim.
És que és el que dèiem,
és que no es pot fer
d'avui per demà, no?
Paral·lelament,
excavacions i estudis arqueològics
de la conducció de l'aigua
i de les pedreres.
A més, pensem que aquestes pedreres
són les que van nodrir de pedra
per fer l'aquaducte.
O sigui que potser
la font de pedra
per aquesta institució
la tenim allà.
Però això s'ha d'estudiar.
El dia a dia
és el que ens ho donarà, no?
I després un seguiment
i un estudi,
podem dir-ho,
pedra a pedra,
esquerda a esquerda,
carreu a carreu,
per tot l'equip.
És una feina dura,
però és una feina entusiasta
alhora, no?
Tenir la capacitat
d'anar tocant cada pam
d'aquest pont
per anar a un restaurant.
És un repte personal
i professional.
i és d'agrair.
I jo m'imagino
veure sortir el sol
sota un arc
de l'aquaducte
pot ser una cosa
que no es paga amb diners, no?
Però, bueno,
és un repte
i és una obligació
que tenim els professionals
a tirar endavant
i penso que
donarà bon resultat.
En aquests aspectes
nous
de restauració
també s'intervé
a través del model
d'escola-taller?
No.
Perquè aquí
necessiteu un personal
absolutament especialitzat, no?
Per aquest tipus
de feina.
La inversió
del Ministeri de Foment
o l'1% Cultural
s'atorga
de dues maneres.
Sigui per subvenció,
és a dir,
el Ministeri
dona el que ha
baixat de diners
a l'Ajuntament
o a la Generalitat
o a l'institució
que demana els diners
i aquesta institució
ho gestiona.
L'altre sistema
és la inversió.
o sigui,
el Ministeri
posarà
a concurs públic
les quatre fases
d'intervenció
i aquí concursaran
empreses
amb una especialització
determinada
que ja ve donada
pel plec de condicions
del projecte.
Amb el plec de condicions
del projecte
i amb el pressupost
hi ha les partides
de preus,
de midaments
i de quina feina
ha de fer cadascú.
La neteja de carreu
s'ha de fer
per restaurador
o no sé què.
Hi ha una partida
de tants cèntims
que s'ha de fer...
d'aquell professional
que ha d'actuar
en aquella fase.
Exactament.
Clar,
qui accepti el projecte
sap que està obligat
a fer això
o a millorar-ho inclús
que és el sistema
de les adjudicacions.
Inclús això
només hi podran concursar
empreses que tinguin
una qualificació
tècnica
determinada
que és la casset.
Són els tipus
de classificacions
de les empreses
de construcció
o de restauració.
O sigui que
entenem
que quan guanyi
l'empresa
que tingui de guanyar
aquest concurs
això
és que té
la subvenci
i la capacitat
per fer la feina
amb el termini
exposat
i amb les condicions
exposades
pel projecte
i per la direcció d'obra.
Parlem d'altres fases?
D'altres aspectes
que s'han d'anar
complint
en aquesta zona?
Bé,
després hi ha
el tema d'entorn
que és anar
treballant
paral·lelament
tot el tema
de l'entorn,
el tema
neteja de bosc,
el tema
de la dinamització
de tot
l'entorn
del pont del diàleg.
Pensem que
no restaurem
o no excavem
o no estudiem
un monument
tan sols
per excavar-ho
i estudiar-ho
i que els sàvios
tinguem uns resultats
que ens expliquem
de manera secreta
en els congressos
o per fer un llibre.
Recuperar el patrimoni
vol dir
revertir-lo
a la societat
i que hi hagi
una intervenció
d'aquest tipus
vol dir
que la gent
pugui gaudir
d'aquest aqueducte,
pugui tenir
les explicacions,
pugui tenir
un petit museuet
o una sèrie
d'activitats
que l'acostin
a l'aqueducte,
al seu entorn,
a la natura,
etcètera,
etcètera.
O sigui que ens el fem
nostre.
I aquest serà
l'altre gran repte
de l'ecoparc
o del parc ecostòric
del pont del diàleg.
Tot aquest tema
de difusió.
Potser em pregunto
una obvietat,
però mentre van fent
totes aquestes intervencions
la zona estarà oberta
a qualsevol persona
que vulgui accedir-hi
per anar mirant
el que s'està fent,
es deixa de fer.
Sí, però al tanto
ara podem passar
amb certes restriccions.
Ara podem passar
per damunt
de l'aqueducte.
No hi podrem passar.
No hi podrem passar
durant un temps
perquè, aviam,
hi ha unes vestides,
hi ha una zona
de protecció
que la llei
de riscos laborals
t'obliga, no?
És el petit sacrifici
que hem de fer
els ciutadans
en el pont, no?
Podrem mirar-lo
des de sota.
La zona sí que
la podem visitar
perfectament.
Però la zona
es podria veure perfectament.
L'únic que potser
no podrem
és pujar-hi
durant uns mesos.
És una de les
injeccions
econòmiques
més importants
que han arribat
a...
Ja parlàvem d'on
arribaven aquests diners
pel patrimoni
de Tàrraco
en els últims anys.
Sens dubte,
sens dubte.
Penseu que nosaltres
amb 1% cultural
fa molts anys
que hi treballem
i n'hi ha hagut
un degoteig
els últims anys.
Per exemple,
en 1% cultural
van ser les obres
de plaça Sedassos,
1% cultural
també van ser
les de l'escorxador,
de la muralla romana
de l'escorxador.
També ho van ser
igualment
les obres
de la muralla
en el tram
de Casa Canals,
que van acabar
fa molt poquet
van treure-les
embestides,
allò també
eren 1% culturals
i per tant
n'hi van haver
20 partides
d'aquestes,
però estem parlant
de partides
de 80,
50,
30 i tant,
100 milions
de pessetes
dels d'abans.
O sigui,
no estem parlant
mai
de partides
d'inversió
de la quantia
de la que estem parlant
ara pel pont del diable.
Per tant,
d'aquest nivell,
d'aquesta importància
és la primera.
I penseu que,
a més a més,
de totes les que van sortir
a dintre
de la convocatòria
que es va fer
la reunió
de la Comissió
Mixta Cultura,
Ministeri de Cultura,
Ministeri de Foment,
del passat 8,
perquè això va ser
el dia 8 d'aquest mes
que estem de juliol.
Jo l'altre dia
vaig dir que havia sigut
la més alta,
va ser la més alta
en patrimoni
de la humanitat.
Només la superava
una altra
de 3,8 milions,
o sigui,
un milió més,
notes és 2,8,
3,8 milions,
que era per un museu
a la zona,
em sembla recordar,
a Doviedo,
o aproximadament.
Però era en cas
d'una instal·lació
museística,
en el cas
de béns culturals
i sobretot béns
declarats patrimoni mundial,
és la més alta
a nivell estatal,
a nivell nacional,
que va sortir
a l'última comissió.
Per tant,
jo crec que hem d'estar
molt contents,
perquè a més a més,
això,
com ahir comentava
el Francesc Ricomà,
com ahir comentàvem
tots a la roda de premsa,
el mateix director
del museu,
Lluís Pinyol,
és un precedent,
és un precedent molt important.
Jo recordo que la primera vegada
que ens van donar
un 1% cultural,
per petitet que fos,
era allò que deies,
bueno,
s'ha m'obert una porta més, no?
I ha agafat l'hàbit
d'anar demanant aquest 1%,
i que vagi caient.
I hi ha alguna cosa
que cada any ha anat caient,
no?
El que passa és que
hi ha uns 1% culturals,
com hi ha uns fons Feders,
com hi ha una sèrie de coses,
que venen per uns determinats camins,
hi ha uns altres 1% culturals
de gran nivell d'inversió,
com són aquests
que venen a través
d'aquesta comissió mixta,
presentant els projectes concrets,
no?
Per tant, sí,
és la indicció
més important que hi ha hagut,
amb moltíssima diferència,
amb moltíssima diferència.
jo dic que l'única inversió
que és incomparable
és a la que cada any
fem a l'Ajuntament de Tarragona,
que és molt superior
en aquesta,
perquè és la que fem
més la que deixem
de tindre beneficis
quan, per exemple,
agafem i dediquem
3 solars
a el que és
un monument
com és el circ, no?
Imaginem-nos l'any passat
que va ser a la Sala Tàrrec
o a l'edifici del mig
d'allà de Trinquet Vell
més la Casa dels Militars,
doncs imaginem-nos
que allò
haguéssim vengut
per fer cases.
Doncs no sols
el que s'inverteix,
sinó el que es deixa d'obtenir,
en el cas, evidentment,
que no hi hagués hagut
el circ a sota, no?
Doncs bueno,
l'any passat van ser
aquest estrès
més el que es va pagar
de baixar de peixateria,
del número 17
de baixar de peixateria.
Doncs aquesta és
una inversió fortíssima,
però,
exceptuant
la que fa l'Ajuntament
any darrere any,
sens dubte,
jo hi ho deia,
és la inversió més forta
que s'ha fet mai a la vida
amb patrimoni romà
a Tarragona,
amb el patrimoni mundial
de Tarragona,
com la declaració,
no sols des de la declaració,
sinó des de sempre
i per part
de qualsevol administració.
És a dir,
bueno,
és que ara ho ha fet
l'Estat
perquè abans ho ha fet,
no,
una inversió d'aquesta importància
és la primera vegada
que es fa,
i en aquest cas,
bueno,
sigo per part de l'Estat,
esperem que altres administracions
també en prenguin exemple
i també ho puguem obtenir.
Que s'encomani tot això.
Aviam,
aquest tipus d'inversions econòmiques
ajuden a millorar el patrimoni
i és un pas més
per poder integrar també
una ambició
que té a la ciutat de Tarragona
de formar part
d'aquesta associació
que aglutina
les ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat,
que tinc entès
que és un club
una mica aristocràtic,
restrictiu
i que des d'aquí
doncs es vol
entrar també
en aquest col·lectiu
de Ciutats Patrimoni
de la Humanitat,
no?
Sí, exactament.
Penseu que, per exemple,
Espanya és el país
que més declaracions
té del món
amb les últimes
que hi ha hagut
els Jardins Arajuez
l'any passat
d'UV d'Ibaez
aquest any
doncs devem estar
bordejant les 40
perquè quan ens van declarar
nosaltres
m'ha semblat recordar
que n'eren 37
doncs devem estar
bordejant les 40
si és que ja no les hem
superades
i entre espai cultural
i espai natural
però clar,
pensem que, per exemple,
Granada
una meravella
com Granada
amb l'Alhambra
doncs no pot formar part
d'aquest grup
de Ciutats Patrimoni
perquè l'Alhambra
el que té declarat
és l'Alhambra
i l'Albaicín
no està declarada
la ciutat
precisament Granada
estava treballant
amb una ampliació
de la declaració
que agafés
a tota la ciutat
és una meravella
i en canvi
no pot estar
perquè per els estatuts
per la pròpia filosofia
d'aquesta associació
pensem que no és res més
que les declaracions
més antigues
de Tarragona
ai, de Tarragona
perdó
d'Espanya
les declaracions
de Patrimoni Mundial
podríem dir
les castellanes
per entendre'ns
o sigui
castellanes
referim-me a Castella
Segòvia
Àvila
Toledo
Salamanca
totes aquestes
que hi ha hagut
les primeres
que hi van haver
van crear un grup
però és aquest grup
i està també
Santiago de Compostela
i està també Còrdoba
i després
s'hi han anat afegint
altres ciutats
que van ser declarades
totes elles
abans que nosaltres
com el Cala de Nares
està inclòs també
la Laguna
està inclòs a Ibiza
o sigui
totes aquestes ciutats
s'han anat
incluent
i totes elles
van ser declaracions
que van ser
les últimes
que han entrat
són declaracions
a l'any 98
de l'any 99
a nosaltres
ens van declarar
a l'any 2000
llavors
tot aquest grup
tot aquest grup
de ciutats
també per exemple
ho està Càceres
hi ha diferents ciutats
una gran importància
amb un patrimoni
molt important
que estan declarades
però en realitat
hi estan incloses
en aquest grup
en realitat
va ser un grup
que es van juntar
per unificar
per unir esforços
van ser les primeres
declaracions
que hi van haver
totes estaven
bastant properes
geogràficament
i era una miqueta
per fer un camí
comú
de la mateixa manera
eren declaracions
que totes elles
tenien un caràcter
molt similar
perquè eren declaracions
de ciutats
medievals
o de ciutats
renaixentistes
llavors eren
declaracions
molt breus
amb el texte
penseu que estem parlant
de declaracions
de l'any 80 i tant
85
87
que venien
com a ciutat
de tal
imaginem-se
ciutat
de Salamanca
i iglesia
tal
extramuros
o ciutat
de qual
i el càcer
tal
extramuros
i totes tenen
aquest tipus
de declaració
de la mateixa manera
que aquelles ciutats
que tenen
monuments
realment magnífics
imaginem-nos
la catedral de Burgos
o la catedral de León
o el que abans deia
l'Alhambra
i l'Albaicí
no hi poden entrar-hi
perquè no són ciutats
tenen declarat
un bé
o dos béns
però no tenen
declarada la ciutat
nosaltres ens trobem
amb el problema
amb el hàndicap
Això és tàrraco
més que Tarragona
Això és tàrraco
Parlo des del punt
de vista burocràtic
i tradutòria
perquè clar
ja estem parlant
d'altres municipis
que també integren
el patrimoni tàrraco
Exacte
nosaltres aquí ens trobem
amb el problema
que a Espanya
només hi ha dos declaracions
com a conjunt arqueològic
una és Mèrida
i l'altra
som nosaltres
Mèrida
ho ha estat intentant
durant molts anys
molts anys
parlant molts anys
parlo des de la declaració
perquè a més a més
per estar propera
parlem de Càceres
parlem de llocs
molt propers a ella
que estan inclosos
amb aquest grup
i mai ho ha lograt
mai ho ha lograt
fins al punt
que jo diria
una miqueta fruit
de la pataleta
però en aquesta vida
tot és molt legítim
i cada un fa allò
que creu que té que fer
i suposo que quan un porta
ja molts anys
i arriba un moment
que perd l'esperança
va crear
una segona divisió
i va liderar
una segona divisió
que agrupava
ciutats que tenen
un sol bé
per exemple
deia Burgos
la catedral de Burgos
i així n'hi ha d'altres
llavors Mèrida
ens va demanar
que nosaltres
també ens afegíssim
amb aquesta segona
i no sols ens afegíssim
sinó que la lideréssim
juntament amb ells
perquè evidentment
nosaltres tenim
molt més importància
a nivell de declaració
que el que només té un bé
tot i que la nostra declaració
no és ni millor ni pitjor
és diferent
nosaltres estem parlant
d'un patrimoni romà
i nosaltres estem parlant
d'unes ciutats medievals
o renaixentistes
per tant
aquesta és la filosofia
nosaltres vam creure
que aquest no era el camí
la veritat he de dir
que fins i tot Mèrida
se'ns va enfadar una miqueta
i el seguim tenint enfadats
però vam creure
que no era el camí
que o s'està primera divisió
o ens quedem a casa
vull dir
nosaltres no tenim cap
manuscabo
amb la nostra declaració
perquè això és senzillament
això és molt relatiu
perquè les característiques
de cada zona
són diferents
a més a més
nosaltres a veure
si el fet de no estar inclosos
o estar inclosos
ens perjudiqueix amb alguna cosa
però nosaltres estem
amb una llista declarada
per UNESCO
per l'Institut de Patrimoni Mundial
i punt
els camps de difusió
o d'allò que puguin haver-hi
és molt diferent
nosaltres per exemple
tenim el Consorci Urbium
en Mèrida i en Còrdoba
que altres ciutats
no el tenen
i no passa res
perquè ja el tenim nosaltres
el que passa és que la filosofia
per exemple
la nostra sempre és d'obrir
amb el ciclomulacre
a Roma
vam creure que era bo
no limitar a Córdova i a Mèrida
sinó obrir-ho
a totes les capitals provincials
de tot el que era
l'embrió
que després va ser Europa
tot el que era
les ciutats
i les colònies romanes
i les capitals provincials romanes
de l'imperi romà
i en canvi
la filosofia
de per exemple
el grup de ciutats
és una miqueta més
podríem dir
no diria restrictiu
però sí
d'escollir
amb molt de detall
amb molt de tal alicalès
a aquelles ciutats
que hi entren
llavors
nosaltres seguim treballant
nosaltres creiem
que la nostra declaració
també és una miqueta diferent
de la de Mèrida
senzillament pel pas del temps
és diferent
la nostra declaració
té la diferència
de la de Mèrida
que nosaltres vam ser
la primera ciutat romana
la primera capital romana
que va haver-hi
a la península ibèrica
i Mèrida va ser posterior
Mèrida Augusta
va ser posterior
estan picadets
amb els de Mèrida
pel que veig
una mica
no?
és més que res
que nosaltres creiem
que hi ha tres coses
que no té sentit
tindre moltes ciutats
declarades d'aquestes
quan aquestes ciutats
provenen de la romanització
i si els romans
no haguessin aterrissat
a Tarragona
o no haguessin
aterrissat a Empúries
i haguessin creat a Tarragona
la capital
d'aquesta província
més gran de l'imperi
doncs totes aquestes ciutats
avui possiblement
serien molt diferents
per tant
totes aquestes ciutats
declarades
entren a dintre
del que era
aquella gran província
la província més gran
de tot l'imperi romà
que era la de l'Espanya
citerior
la de la Hispània citerior
per tant
no té massa sentit
per altra banda
la nostra declaració
té un altre fet afegit
que és
que és
no sols la ciutat
sinó
el caire
no sols els béns
declarats romans
sinó tot el que hi ha
edificat
a damunt
i de la mateixa manera
la peculiaritat
que la ciutat de Tarragona
és una ciutat
que ho diu
la pròpia declaració
que no és un museu
que tanqui les portes
sinó que és una ciutat
on tots vivim
a dintre dels restes
o sigui
ens n'anem a sopar
en una pinceria
i estem per exemple
al Puldinar
o ens n'anem a comprar
en un súper
i estem en un súper
de la plaça de la Font
o ens n'anem a dinar
en un restaurant
i podem estar al fòrum
no hi ha gaires conjunts així
no Joan?
no
vull dir
a veure Mèrida
és una ciutat preciosa
amb unes restes precioses
però
està museïtzada
exacte
la nostra
està molt més oberta a la gent
perquè és que clar
nosaltres vivim
just a damunt de la ciutat
les trepitgem
les pedetes cada dia
les trepitgem cada dia
les tenim amb el subsol
d'una casa
les tenim a no sé on
de l'altra
les tenim a no sé qui
obrim una zona
i ens surt el port
però ho anem integrant
a dintre la ciutat
i això la declaració
ho diu
és clar
nosaltres creiem
que tots aquests són elements
perquè
tot i que la nostra declaració
és de conjunt arqueològic
és de conjunt arqueològic
no perquè no ho sigui la ciutat
sinó perquè en la declaració
vam voler demostrar
que Tarracó era més
més
de lo que era
l'actual Tarragona
i era més
perquè era la capital
de tota aquesta gran província
que englobava
més de la meitat
de la península
ibèrica
o sigui
de totes les ciutats declarades
treien Ibiza
amb aquest grup
treien Ibiza
la Laguna
i Còrdoba
totes les altres
formen part
d'aquesta gran província
incluent altres
per exemple
de Portugal
com pot ser Braga
com poden ser d'altres
i llavors
nosaltres
per què vam afegir
aquests monuments
que pertanyen a altres municipis
com Barà
com Constantí
com Altafulla
evidentment perquè són importantíssims
i perquè estan tan apropets
que els sentim nostres
però a més a més
perquè es pretenia
amb la declaració
donant a entendre
que Tarracó
era més que Tarragona
englobava més
llavors aquesta és una miqueta
la filosofia
que nosaltres estem intentant
vendre
per poder-nos incorporar
en aquest grup
jo crec que trigarem més
trigarem menys
però espero que arribem
què diuen hores d'ara
aquests senyors
d'aquest club tan exclusiu
no
a veure
ens miren amb bons ulls
sí
aviam
i vostès diran
i per què volem pertànyer
a un club
home
doncs perquè això en definitiva
projecció exterior
prestigi
no té un altre objectiu
m'imagino
que la imatge
que pot projectar
és la imatge corporativa
ja són edicions conjuntes
són per exemple
uns estants
immensos
en qualsevol fira
que posa
Ciudades Espanyoles
Patrimoni de la Humanitat
és mig estant
mig pavelló
per al grup
de les ciutats
és promoció
com deia abans
és evidentment
sol·licitar recursos
conjuntament
que després
es reparteixen
entre tots
i creiem
que bé
igual que hi ha
una ciutadela
com és
la ciutadela
d'Ivisa
o com hi ha
altres
béns
que estan
inclosos
com és
la Laguna
o com
creiem
que també
hi manca
potser
en aquest grup
el fet
de la Romanitat
i creiem
que Tarragona
pot jugar
molt bé
en aquest punt
què pensen?
Nosaltres hem anat
fent contactes
amb moltíssims
dels alcaldes
d'aquestes ciutats
tots ells creuen
que Tarragona
s'ha d'incorporar
que s'ha d'incloure
a dintre del grup
el que passa
és que hi ha
un problema
d'estatuts
que els estatuts
posen específicament
la declaració
de Ciudades
llavors
aquí és
el que hem d'intentar
salvar
ja sabeu que els abogats
quan hi ha
advocats
i arqueolèccions
ens busquem
la manera
de saltar-ho
doncs això és una miqueta
el que hem de
però bueno
hi ha bones perspectives
de fet fins i tot
en aquest moment
s'està treballant
amb un llibre
de Tàrraco
que ja no és de Tàrraco
nosaltres vam fer
Tàrraco
no somni de Roma
centrat en el tema romà
doncs bé
la mateixa editorial
que fa tots els llibres
d'aquest grup de ciutats
que ara per exemple
està preparant el de Santiago
que el traurà properament
que està preparant el de Còrdoba
i que n'ha fet el de Toledo
i que ha fet el de molts altres
d'altres llocs
està fent el de Tàrraco
però ja no Tàrraco
com a monument romà
sinó Tàrraco
com a ciutat
i entra dintre
de la mateixa línia
de la mateixa edició
exactament igual
que totes les altres
que són declarades
fins i tot
hi ha ciutats
que estan a dintre del grup
que encara no tenen
aquest llibre
és un llibre
esponsoritzat
íntegrament
per l'empresa Tarquinza
de aquí Tarragona
i per part de l'Ajuntament
del Museu d'Història
hi ha hagut el que ha sigut
el recolzament
podríem dir
a part de nivell ciutadà
el recolzament científic
però és totalment
una edició
amb esponsorització privada
com deia Tarquinza
però que bo és
que ni que no estiguem
amb el grup
tindrem un dels llibres
de la mateixa col·lecció
d'aquells de les ciutats
Patrimoni
perquè ja se'ns dona
i amb aquests llibres
veu la ciutat
com a ciutat
que té un patrimoni romà
o que té un patrimoni medieval
que té un patrimoni modern
contemporani
modernista
jueu
etcètera
i tot això s'engloba
i que la ciutat
és Rambla
i la ciutat és Serrallo
i la ciutat són barris
i la ciutat és patroquímica
i és port
i és platges
i és tot
una miqueta
estem anant
amb aquest camí
jo espero
que potser no seran
un ni dos
però allò
de ser persistents
i anar-ho intentant
finalment
espero que ho logrem
aquestes coses
Joan
des del punt de vista
de l'arqueòleg
són importants
són coses
diguem-ne
d'imatges
són coses
moltes vegades
de burocràcia
de política
d'alta política
també sovint
això l'arqueòleg
que està
amb el carreu
amb la pedra
amb el pinzell
tot això
com li arriba
aquest tipus de coses
imagino que també
són necessàries
penso que
aviam
hem de ser conscients
que estem
en un món
que funciona
d'una manera
i l'arqueologia
o el patrimoni
no és tan sols
la pedra
o és tan sols
l'excavació
sinó també
tot això
que és el que comporta
el revertir
aquests béns
en el ciutadà
i si entrem
en aquesta primera divisió
com diu Maria Mercè
doncs això vol dir
que revertirà més
en el ciutadà
i podrem continuar
invertint
en aquest patrimoni
i continuar
conservant-lo
són coses complementàries
hi ha un aspecte curiós
ahir ens acompanyava
Mercè Tovilla
per parlar
d'aquestes representacions
que es fan
del Taleia
i parlàvem
de la indústria arqueològica
que de mica en mica
s'està creant també
una indústria arqueològica
doncs d'empreses
de negocis
que es munten
al voltant
del fet arqueològic
això també dona vida
més enllà
del que és la gestió política
evidentment
més enllà
de la subvenció
i més enllà
de la feina acadèmica
de l'arqueòleg
és el que
dona aquesta vida
patrimonial
a una ciutat
el que es crea
una indústria paral·lela
no estem parlant
que estem vivint
en la societat
del lleure
o del benestar
hi ha una sèrie
de productes
més collets culturals
que els han de donar
especialistes
diguem especialistes
de cultura
especialistes
d'arqueologia
o especialistes
de patrimoni
en general
des d'una casa
de pagès
un parc natural
un lliçament arqueològic
una visita
a un museu
una visita guiada
per la nit
a Tarragona
acabada amb un sopar
tot això són elements
que acaben
d'enriquir
el ciutadà
i potser ho hem d'enfocar
des d'aquest punt de vista
no de l'arqueologia
cap a la ciutat
o cap al ciutadà
sinó del ciutadà
cap a aquest patrimoni
i llavors
entenem que això
és necessari
i està donant rendiments
inclús econòmics
per ser abans d'acabar
és que m'ha vingut al cap
jo sé que no és el tema
i que no és el que avui
us ha portat aquí a la ràdio
que era el tema
del pont del diable
però és que la passada setmana
arrel d'aquest cicle
de comptes jueus
vam mantenir una conversa
amb persones
que estan estatament vinculades
amb l'associació
amb la Federació d'Associacions
Safardís
a Espanya
també hi havia
un professor de la Universitat
de Barcelona
que estan tirant endavant
el Jordi Joan
un projecte de recuperació
importantíssim
de tot el patrimoni
jueu
arreu de Catalunya
això ens va obrir
els ulls
a una realitat també
que probablement
sigui una assignatura pendent
que tenim aquí
a la ciutat de Tarragona
aquesta Tarragona medieval
tan reivindicada també
per determinats especialistes
i que sembla que la tenim
una mica abandonada
i ens parlava
que a Tarragona
hi haurien unes empremtes
importantíssimes
d'un passat a jueus
Safardí
que també valia la pena
que es comences a mirar
cap a aquest camí
ni que sigui braument
hi ha intenció
que es miri cap aquí també
en matèria de patrimoni
a la ciutat de Tarragona
Sí, bé
nosaltres ja aquesta intenció
ja la vam plasmar
amb la maqueta
de la Tarragona medieval
que hi ha
a la sala gòtica
del pretori
perquè per primera vegada
es va recuperar
fins i tot
si ho anem a veure
veiem la diferència
de sostres
és una diferència
molt plàstica
que es vegi
el que és la zona
del call
la zona del que podríem dir
a l'Europa Central
eren els guetos jueus
nosaltres no té
aquest caire perjudicatiu
però era el tall
que estava
a la zona
de Carrer Granada
Plaça dels Àngels
tota aquella zona
d'aquell entorn
llavors
bé a partir d'aquí
vam començar a treballar
allà ja
hi ha
tot el que
les persones
que van col·laborar
amb la maqueta
ja posa
Comunitat Jueva
de Catalunya
i tal
Ens van comentar
que en alguns aspectes
no hi som a temps
que encara podríem recuperar
però hi ha alguns
que després del pas dels anys
doncs clar
per actuacions
que s'han fet
s'han perdut
molts aspectes
d'aquest
Clar
pensem que nosaltres
aquí estem pensant
que són fets
que són cases
són edificis
són traços de carrer
que
molts s'han conservat
però s'han conservat
per la inèrcia
que s'han conservat
però
no han estat
evitats
per jueus
o almenys
per jueus
declaradament jueus
possiblement
per molts conversos
però no per jueus
declaradament converts
des de l'expulsió
dels reis catòlics
clar
estem parlant
de segle XV
i a partir d'aquí
a més a més
amb una voluntat
en aquella època
d'amagar tot el que era jueu
si hi havia una sinagoga
convertir-la en església
si hi havia no sé què
disfressar-ho
si hi havia un art
de no sé quantos
posar-hi una capelleta
amb una imatge
d'una mare de Déu
d'un sant
de lo que fos
o sigui
intentar tapar allò
que per aquella època
era dolent
era sinònim
de tots els mals
del món
i aquesta sèrie de coses
llavors clar
això és difícil
però
ells van estar
també el dissabte passat
quan vam començar
amb els contes jueus
exactament
va vindre el Jordi Joan
va vindre el Mario Saban
que és el vicepresident
el secretari
perdó
de la federació
vam parlar també
amb el Mario Saban
que és el distoriador
també de la federació
ells són safardís
ells són safardís
que van sortir
dels seus antepassats
d'Espanya
que d'Espanya
van passar
a Constantinople
i de Constantinople
ells finalment
van acabar
a l'Argentina
ells són argentins
tant ell com la Jaquelina
la seva dona
però clar
ells deien
que era molt curiós
que tot el que va ser
l'embarcació
la gent que va embarcar
el moment
que es va fer fort
els jueus
d'Espanya
no van sortir
pel port de Barcelona
van sortir
pel port de Tortosa
o pel port de Tarragona
i ells
que ho han estudiat molt
deien que per exemple
van vindre aquí
a buscar gent
paixells que venien
de Rodas
de la illa de Rodas
i que passejant
per la illa de Rodas
hi ha carrers
que amb el Jordi Joan
li van ensenyar una foto
i va dir
home caram
vas
corre port ella
i li van dir
no
illa de Rodas
o sigui que la gent
que va marxar
no sols es va emportar
allò dels de Toledo
que es van emportar
la clau de casa seva
sinó que es van emportar
a part de la llengua
es van emportar
l'arquitectura
s'ho van emportar tot
i allà on van aterrissar
van recuperar-ho
i van duplicar
llavors de fet
el que tenim nosaltres
és poquet
nosaltres diem que és poquet
i ens diuen que no
ells diuen que és molt
però nosaltres clar
ho comparem tot
amb les muralles
el cirt
el pont del diable
i tot l'altre
ens sembla molt poquet
la catedral de fet
jo sempre ho dic
si ve una persona de fora
et diu
i la catedral
i nosaltres ni ens molestem
a ensenyar-la
i mira que és maca
la nostra catedral
i si estigués
en un altre lloc
seria l'estrella
de la corona
però en canvi
en el nostre cas
com que tenim tant de romà
i ens sentim tant hereders
de lo romà
i tan poc de tot
el que va vindre darrere
doncs bueno
li donem una miqueta
de menys valor
però hi ha moltes restes
hi ha el que són
per exemple
les inscripcions funeràries
dels ravins
que hi ha a la casa
del Dean
al carrer
a la baixada del claustre
al carrer Escrivenies
hi ha per exemple
a la capella de Santa Llucia
que hi ha molta gent
que potser no ho sap
hi ha unes pintures
amb uns jueus
amb la marca
que se'ls hi posava
igual que amb els nazis
els hi posaven l'estrella
de David
doncs a l'edat mitja
se'ls hi posava la roella
que era com una espècie
de dos cercles concèntrics
que els hi posaven aquí
i ja està
hi ha peces
al Museu Diocesà
i això el Joan
ho sap molt bé
que ell que treballa
doncs amb el que són
la recuperació
del recinte de culte
de la catedral
hi ha peces
al Museu Arqueològic
hi ha peces repartides
absolutament
per tota la ciutat
i que són molt importants
hi ha el traçat
dels carrers
quan nosaltres entrem
al carrer Granada
tenim la portella
dels jueus
de la muralla
i estem entrant
per allà entrava el rei
quan venia a la ciutat
per demostrar
que ell protegia el call
en una ciutat
de tan pesa
que l'asiesti
clar penseu que estem parlant
del segle XII
XIII
XIV
XV
i després
que hi ha una cosa
molt important
si Tàrraco
ja passem a l'època romana
si Tàrraco
va ser
la primera ciutat
que va rebre
la cristianització
també tenia
i era una ciutat
referència
del món romà
perquè era la capital
d'aquesta província romana
més gran
després de la Tarraconensis
el moment que
a l'any 70
es va produir
la diàspora
a partir de la destrucció
del temple d'Israel
del temple de Salomó
amb l'emperador Tita
etc.
la gent va marxar
els jueus van marxar
d'Israel
on van anar
molts d'ells
van venir
a la Mediterrània
i van venir
precisament a Tàrraco
de fet pels jueus
la nostra plaça dels àngels
allò que deia abans
el de la substitució
per ells
segueix sent
la plaça dels jueus
per ells segueix sent
la plaça dels jueus
per tant
un patrimoni
material
molt extraordinari
o molt vistós
o molt cridament
no el tenim
però sí que hi ha
una tradició
i això és el que ens apuntava
el Jordi
que una tradició
n'hi ha
i una història darrere
amb noms i cognoms
també
i és una història
encara per descobrir
ho deixem per un altre dia
perquè el rellotge
miro i ens empaita
i en tot cas
continuaríem parlant
i hi ha molta roba
per tallar encara
tot i que tinguem
el patrimoni a la vista
a la ciutat de Tarragona
enhorabona
per la part
que toca a tothom
que treballa en temes de patrimoni
per tothom que el gaudeix
que som tots
i moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Maria Mercè Martorell
tinent d'alcalde
responsable de patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona
Joan Menchon
arqueòleg
director de l'escola
taller del Pont del Diable
moltes gràcies
bon dia
bon dia
Jolanda