Ara són tres quarts d'una i tres minuts
i continuem fegint més activitats que ara aquest cap de setmana.
Anem saltant d'una matèria a l'altra del cinema,
la gastronomia amb aquesta romescada popular
que tindrà lloc demà a la plaça Corsini davant del Mercat Central.
I també parlem de teatre, d'aquell teatre que de manera anònima,
podríem dir, discreta, es desenvolupant a diferents centres,
a diferents llocs de Tarragona, però també d'altres punts
i no només en de la comarca.
Amb l'espectacle on hi mengen dos i menys en tres
del grup teatral La Sala del Morell
s'inicia aquest divendres la mostra de teatre jove 2003.
Parlem sobre aquesta iniciativa amb Carles Sala,
regidor de Joventut i Festes. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
És la desena edició, ja?
Sí, estem d'aniversari una mica, no?
Estem d'aniversari i aquesta mostra de teatre jove
que va iniciar-se precisament per celebrar
el desaniversari del grup de teatre Vist de Benadi,
que és un grup de teatre, doncs, vinculat a l'Institut Martí Franquès.
Doncs, a poc a poc, broma, broma, doncs, ja fa deu anys.
Deu anys, doncs, diria jo, de participació de molts grups de teatre.
Els que van començar fent teatre, doncs, segurament ara ja no són tan joves.
Ja tenen una edat, sí.
Ja tenen una edat, i bé, doncs, des d'avui fins al dia 12 de juny,
doncs, deu representacions de teatre.
Sis, quatre dels deu grups, doncs, vinculats a centres d'ensenyament
i sis dels deu grups, doncs, són grups absolutament independents,
amb actrius i actors, doncs, joves, que volen, doncs, mostrar-nos el millor,
tot allò, doncs, que fan i que s'hagin al llarg de tots aquests mesos.
Clar, perquè un dels requisits, podríem dir-ho, una de les característiques,
però també requisits, sí, és que siguin grups de teatre, amateurs, evidentment,
i que els seus integrants, doncs, siguin joves, o allò que es considera joves.
Legalment no sé qui és jove.
Avui en dia, jo diria que això de la joventut, allò, eh, la joventut d'esperit,
arriba fins molt avançada l'edat...
Però aquí sí que ho hem d'acotar.
L'edat física, no? Aquí sí que ho hem d'acotar una mica més.
Però, escoltem-me, de debò que, primer, un dels objectius és que
puguem mostrar a la gent jove una forma d'omplir també el seu temps de lleure,
el seu temps d'oci, potser, fent teatre.
O puguem mostrar també a la gent jove, doncs,
que una de les formes d'omplir el seu temps de lleure, el seu temps d'oci,
és anar al teatre.
Perquè el que perseguim és que, activ o passivament,
doncs el jove sigui el protagonista de la mostra de teatre jove, no?
I, fins i tot, jo diria que hi ha un altre objectiu que té poc a veure amb el jove,
però diria que convé que, fora d'aquelles companyies de teatre més conegudes,
fora d'aquells actors que, segurament, el fet mediàtic els ha donat un impuls important els darrers anys,
especialment el fet mediàtic, parlo de la televisió.
Fora de tot això, hi ha tota una sèrie de gent, gent jove, a més a més,
que té unes altes capacitats interpretatives i que, doncs, fan un teatre.
I, per tant, també volem que els adults, entre cometes jo d'adults,
que normalment van al Teatre Metropol a veure aquestes altres obres de teatre de companyies professionals,
doncs també vagin a veure aquestes obres de teatre de companyies locals i no professionals i, a més a més, joves.
A banda que siguin familiars o no, que els familiars ja sabem que hi van sempre aquestes representacions,
però és bonic també, doncs, allò, recolzar aquests col·lectius de teatre.
Perquè, aviam, qui no ha fet teatre alguna vegada a la vida, en el sentit literal?
L'estem parlant, eh?
M'imagino que gairebé tothom, com a mínim, d'extra en una representació dels pastorets,
però teatre, tothom n'ha fet.
I és bonic, això de fer teatre, i crea una relació i una il·lusió, no?, dins d'un col·lectiu.
Sí, i descobreix, te descobreix capacitats que potser tu ignores sobre tu mateix, no?,
sobre la pròpia persona mateix.
Per tant, jo crec que hem de donar l'oportunitat a la gent que vol i li pensa que això de fer teatre
pot ser alguna cosa més que fer d'extra als pastorets per poder participar en una mostra així.
I, a més a més, en guany, igual que els últims 4 o 5 anys, que això va ser una iniciativa pròpia dels grups en concret,
hem renovat tot el jurat, però un jurat no d'una mostra, perquè no és un concurs,
sinó que és un jurat crític, no?, amb 4 persones, que en guany, a més a més, hem canviat,
que són 4 persones enteses en el món del teatre i que, d'una forma privada,
després els fan un ràport, un informe, sobre allò que creuen que, doncs, han fallat, no?,
o que no han estat, no, del tot encertats.
És una crítica absolutament positiva, és una crítica no pública
i és una crítica que ha de fer amb aquests grups, alguns dels quals, doncs, són veterans
en la realització o en la mostra de teatre jove, doncs, el que han de fer és aconseguir, doncs, això,
intentar millorar, bé sigui en escenografia, bé sigui en interpretació, bé sigui en aquesta realització,
la producció de l'obra de teatre, la interpretació del guió, etcètera, etcètera.
Això està molt bé perquè no és per representar-ho cap a casa, sinó que trec un fruit, també.
A banda d'actuar en un teatre com el Metropol, que imagino que tenen la capacitat,
alguns grups no, però d'altres, per exemple, deuen assajar en una aula del seu centre d'ensenyament
o en un saló d'actes que, evidentment, no reuneix les condicions d'un teatre professional.
Sí, jo recordo perfectament que la primera edició de la mostra de teatre jove
el van fer pràcticament, no sé si al teatre Metropol li van fer una representació
o s'estava inaugurant al teatre Metropol aleshores, podria equivocar-me,
però la primera mostra de teatre jove la vam fer pels teatres dels centres cívics, no?
I vam fer una representació també a Tarragona Centre, per entendre'ns.
Però realment, doncs, quan algú pot disposar...
O sigui, equipar una sala de teatre.
Una cosa és tenir una sala de teatre amb un centre cívic
que té i cobreix tota una sèrie de necessitats molt importants
i que són més que suficients per ser una sala de teatre d'un centre cívic.
Però la possibilitat de representar en un escenari de teatre professional
que, doncs, equipar des d'un punt de vista d'infraestructura adequadament
una sala de teatre i un escenari, per tant, professional,
doncs té un cost molt elevat,
doncs, home, dona una oportunitat de fer una representació
a sobre d'un escenari dels de veritat, no?
On actuen les grans companyies, on actuen els grans actors,
segurament molts ells, ídols d'aquests actors i actrius joves
que participaran en la mostra de teatre jove.
Dèiem que estrenava el cicle d'enguany un grup del Morell.
La majoria de grups són de Tarragona,
però es dona la circumstància, jo m'atreviria a dir, curiosa o singular,
que també vindrà a actuar una companyia de Madrid.
Torreca i teatre.
Com s'ha donat aquesta circumstància
que vingui una companyia de Madrid en aquesta mostra?
Les noves tecnologies.
No, hi va haver una companyia de teatre de Madrid,
amb gent jove,
que passejant per la web,
no sé si a través d'un buscador
o entrant a les webs dels ajuntaments,
doncs va descobrir que aquí a Tarragona
fèiem una mostra de teatre.
Van trucar i vam veure la possibilitat
que, doncs, potser podíem venir.
Nosaltres estem obsessionats
amb la mostra de teatre jove amb un quart objectiu,
que és el d'intentar assolir
que els grups de teatre d'aquí
que participen a la mostra de teatre jove d'aquí
puguin sortir i es pugui fer un intercanvi a l'exterior
i, per tant, el que estem buscant una mica,
no ens n'acabem de sortir,
però estem buscant una mica això, no?
A veure si grups de teatre d'aquí a Tarragona
poden anar al Morell,
aquest encorresponsabilitat
el grup d'un Morell que avui ens visita,
o a veure si grups de teatre d'aquí
potser poden anar a Madrid, no?
Una miqueta, això els hi hem dit a ells,
ells estan disposats a parlar-ne,
i bé, Madrid és molt gran
i té també molts equipaments
i, per tant, segurament,
potser trobem un forat o altre
per poder-hi desplaçar una companyia nostra allà.
Jo ara, en l'actualitat, ho desconec,
fa un bon grapat d'anys,
hi havia circuits de teatre juvenil
on companyies de tot l'estat es movien
i es feien cicles i circuits d'aquest tipus,
que una companyia de Samora,
per posar un exemple,
venia una mostra que es podia fer a Càceres
i una altra de Barcelona s'anava a Vigo.
És a dir, aquests circuits existien.
Ara, potser, és diferent.
Segurament a Tarragona...
De fer intercanvis és una bona cosa per tothom.
Segurament a Tarragona,
com abans del restabliment
o la restauració o la rehabilitació del metropol,
no hi havia teatre,
no hi havia un teatre en condicions
i tots fèiem servir segurament
a l'escenari de la Caixa de Tarragona
o un teatre que allà per aquí, em sembla,
on l'Atenea representava les seves hores de teatre,
doncs, evidentment,
no compleixen les condicions suficients.
Doncs, home, evidentment, això ha estat un impuls
i nosaltres ja no vam entrar en aquests circuits, no?
I jo crec que són circuits
que s'haurien de tornar a impulsar
perquè, tot i que hi hagi una cultura teatral
ja molt implantada a nivell de la societat,
doncs, avui en dia,
amb les noves ofertes d'oci
i amb aquest oci especial
que desenvolupa el jove,
solament és interessant
que aquestes ofertes d'oci cultural
de caràcter teatral
doncs, s'hi tornessin a impulsar
i s'hi tornessin a revitalitzar.
Clar, perquè això funciona
i necessita d'un públic
que, per tant, val la pena recordar
que les representacions que comencen avui
i es desenvoluparan fins al mes de juny
són de caràcter gratuït
al Teatre Metropol
i a partir de les 10 de la nit.
Aquest divendres, la primera.
Carles Salà, regidor de Joventut i Festes
de l'Ajuntament de Tarragona,
gràcies per venir avui a la ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
I anirem a veure el teatre.
Molt bé, i convocar tots els tarragonines
i tots els tarragonins
al Teatre Metropol
a seguir la mostra de Teatre Jove.
Gràcies i bon cap de setmana.
Gràcies.