La una del migdia, en 10 minuts, aquest diumenge,
es retrà un homenatge públic a les persones que viuen
a les cases baixes de Torreforta,
coincidint amb el 50è aniversari de la creació
d'aquests primers habitatges del barri.
Avui volem parlar amb algunes d'aquestes persones
justament des del mateix barri tarragoní.
Fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil,
que aquest matí no para, amb Joan Maria Bertran i Marta Montagut.
Bon dia.
Hola, molt bon dia, Jolanda.
Estem a la plaça de l'Església,
a la plaça de Mossèn Pau Canyelles,
aquí al barri de Torreforta.
Estem asseguts en un banc fa un dia esplèndid
i ho estem fent al costat de dos veïns
que, diguem, van estrenar a les cases baixes,
que fa 50 anys que viuen a les cases baixes.
Estem amb el José Ortiz, hola, buenos días.
Buenos días.
I també amb la Maria Rosa Gurnals, bon dia.
Bon dia.
I també estem amb el Josep Albert,
el veí president de les entitats de Torreforta,
que ens ha volgut acompanyar aquest matí també
per oferir-nos el seu testimoni
sobre la construcció d'aquestes cases baixes
que tot just ara compleixen 50 anys.
Molt bon dia.
Bon dia.
Doncs estem molt ben rodejats de veïns,
asseguts en un banc,
xerrant precisament de la història d'aquestes cases baixes,
que, tal com m'explicava el José Ortiz fa un moment,
van ser comprades per un cardenal de Tarragona,
Arceo Xotorena,
i a partir d'aquí es van construir amb una constructora
aquestes cases baixes
i es van oferir als mateixos veïns de Tarragona,
perquè hem de dir que les cases baixes de Tarragona
es van fer l'any 53 aproximadament
i, doncs, de fet, van ser ocupades per gent
que vivia a la Peralta o a la Rambla.
Tu, José, vivies en la Rambla misma?
Jo en la Rambla misma vivía, sí, señor.
En la Rambla, en los que soy o tú en la orilla.
Antes, antiguamente, cuando esto,
era esto de la falange.
¿Y cómo se decidió usted a venir aquí a las Casas Baixas?
¿Se quería independizar? ¿Se quería casar?
Lógico, no, ya estaba casado,
pero yo quería independizarme y vivir mi vida.
Entonces yo trabajaba en Tabacalera
y entonces, cuando ya me dió en el piso
y desde la fecha vivo aquí.
50 años viviendo aquí, ¿no se arrepiente nada?
No, no, al revés, contentísimo
y ojalá viva 50 años más.
Y también tenemos aquí a la María Rosa,
que también fa 50 años que vivió aquí, ¿no, María Rosa?
Sí, jo vaig vindre amb 15 anys amb els meus pares
i amb la meva germana.
I vostè on vivia?
Jo vivia a la part alta, al carrer Marceria.
I què tal el canvi?
I a la plaça del Peix vaig viure.
Mira.
Molt bé, bé, el canvi molt bé,
perquè vivíem de rellogats,
era una casa molt fosca i molt antiga,
i vindre aquí, doncs, ens va semblar
que no podíem ni dormir de la claritat que teníem.
I a més a més, hem de dir que, clar,
evidentment, doncs, van començar a construir-se les cases,
el que passa és que va haver-hi un moment,
i això és una dada curiosa,
que es van quedar sense pressupost, oi, José?
I els mateixos veïns van haver de fer-se el clavegaram,
les cloacas.
Les cloacas, sí, pues subíamos los domingos,
cuando ya no teníamos trabajo,
hacer las cloacas.
Y por las horas que hacíamos,
nos teníamos la preferencia de elegir vivienda.
És a dir, jo he hecho 40 hores,
bueno, pues a los de 40 les toca esta, esta i esta casa.
No, no, a los 40 me sentaba en el plano,
decía, esta queda libre y esta la otra.
Mucha gente prefería las esquinas,
porque puede haber hecho como hoy en día,
tienes un parque, tienes sus cosas,
pero yo decía, no quiero esquinas,
que las esquinas entran los ladrones.
Y así estoy amparado por los dos vecinos
y siempre estoy tranquilo.
¿Y usted, María Rosa?
El meu pare va anar a elegir aquí el tercer portal,
el 64 Baixos, i molt bé,
i hem passat tota la meva joventut aquí,
jo he viscut tot, fer teatro,
a la iglesia, fomentar la iglesia,
la parròquia, o sigui,
allà hi havia el carrer aquest com d'allò,
un teatret, i allí es feia guarderia,
es feia col·legi, es feia teatro, tot,
servia de tot.
A la sala clavé.
O sigui que, vostè em comentava fa un moment,
que vostè ha vist,
perquè l'església està just davant de les cases baixes,
com s'ha construït?
La iglesia s'ha construït,
i el va construir precisament un paleta,
que era amic del meu pare.
Fixet?
Sí, que van estar a la guerra junts,
i no sé per què,
però que va vindre ell a fer-la.
I clar, el sentiment de pertanyança encara és més fort.
Molt, molt fort.
Molt fort.
Doncs ja veieu, hi havia molta activitat a terraforta,
continua a haver-hi molta activitat,
tenim amb nosaltres el Josep Albert,
que us hem comentat, també veí de Torreforta,
i president de les entitats d'aquest barri.
De fet, ens deia que Torreforta és el primer barri de Tarragona,
el primer que es va fer a partir de la venda d'uns terrenys per parcel·les,
i la gent va començar a construir aquí les seves cases.
Exacte, va començar a terraforta,
el senyor Beltrán va començar a vendre parcel·les,
les venia la gent que vivia a Tarragona,
i a preu, doncs, un preu estipulat,
i en condicions de pa com puguis.
Jo sé que els meus pares ne'n van comprar una,
vam fer la caseta i vam vindre cap aquí dalt.
i, bueno, doncs, Torreforta,
doncs, després les cases baixes,
les cases de la sindical s'ha fet gran
i té una vida social, doncs, molt, molt, molt, molt activa.
Perquè ens comentava ara la Maria Rosa
que precisament, doncs, ella participava en moltes activitats,
teatre, etcètera,
però suposo que Torreforta continua sent un lloc molt actiu, no?
Ha anat, la seva població s'ha anat movent,
però la gent s'ha anat quedant
i està, com veiem, molt orgullosa de viure aquí.
Jo diria que Torreforta,
i bé, si això també ho hem de dir,
crec que era una família.
fins i tot fa molts pocs anys
érem una família, tots, tots la coneixíem,
havien totes les activitats, participaven,
tots participaven en totes les coses.
Ara, doncs, Torreforta s'ha fet molt gran,
Torreforta també s'ha fet gran,
i llavors segueixen a haver-hi, doncs,
les activitats que hi ha, eh?
O sigui, moltes.
Teatre...
Hi ha els centres civils, se fa teatre,
hi ha grups de ball,
hi ha activitats, entitats esportives, culturals,
se fa moltes activitats.
I suposo que la gent de Torreforta,
tota la vida, doncs, també molt contents
d'aquest aniversari dels 50 anys
de les cases baixes, no?,
d'aquesta gent que va venir
fa tants anys des de Tarragona
a conviure amb els que ja hi eren, diguem.
És que penso una cosa,
que jo crec que la majoria de persones
que estan aquí vivint en les cases baixes
han tingut la seva oportunitat
per poder marxar del barri,
però no han marxat, s'han quedat.
Això què vol dir?
Que estimen el barri.
El barri és una part del seu cor.
Això, de fet, és l'important,
això, de fet, és el que ens estaves aplicant
tant el José com la Maria Rosa,
aquest sentiment d'apertanyança al barri,
aquest sentiment d'estar a casa teva
i ni que tinguis oportunitat,
tu no marxaries, no?
Ni que t'oferissin un àtic estupendo.
Tinc alguns que no pugui,
a més tinc el meu pati,
les meves flors,
tot és una activitat,
perquè jo em vaig casar
i vaig vindre a viure a les cases
aquestes de la sindical.
I després, que se van morir els meus pares,
he tornat a viure a les casetes baixes.
Sí, que tinc tota una vida aquí.
Y usted, José, me comentaba
que sus hijas nacieron aquí.
Sí, bueno, una lecció personal,
en Terrebona, que era la mayor,
que aún vivíamos en las ramas,
pero la segunda fue la primera
que he nacido en el barri de Terrebota.
¿Se han quedado aquí a vivir?
Todos sí, una no,
una la tengo que salir a Italia.
No, todas, bueno,
si una se ha ido a Italia se le perdona.
O sea, que tuve cinco,
tuve cinco hijos,
y los cinco, bueno,
tres los tengo aquí.
Uno en San Salvador,
que es el barón,
y la otra la tengo en Italia.
Imagínate.
Pero que la italiana ya dice
cada dos por tres está aquí.
Doncs, Iolanda,
aquest és una mica el caliu
que s'està vivint en aquests moments
a la plaça de l'església de Torrefort
davant de les cases baixes.
Com veus, doncs,
una història de tota la vida,
una història de gent
que està orgullosa de viure on viu.
Les casetes baixes
es diuen casetes baixes
perquè són d'una planta.
Tot s'ha de dir,
vull dir que el nom,
el Tiescau perfecte
i doncs hem pogut parlar,
ja us hem dit,
amb el José Artíz,
un veí que fa 50 anys que viu aquí,
amb la Maria Rosa Gornals,
que també fa 50 anys que viu aquí,
amb el Josep Albert,
que havent representació
com a veí de Torrefort
i també com a president
de les entitats d'aquest barri.
També havíem convidat
els presidents
de l'Associació de Veïns de Torrefort,
l'Antoni Segura,
i de l'Associació Progressista
de Veïns de Torrefort,
el Manel Borrero,
però no han pogut venir,
no han pogut estar per feina
en aquesta reunió
improvisada o no tan improvisada
que hem muntat aquí
a la plaça de l'Església
per parlar d'aquest aniversari
que tot just es complirà
aquest proper diumenge 16 de març
en d'aquests 50 anys
de les Cases Baixes de Tarragona.
Doncs gràcies,
Marta Montagut,
que amb Joan Maria Bertran
ens han atensat
aquest petit trosset d'història
i aquest ambient
que es viu en funció
d'aquest aniversari.
10 minuts
en dos quarts
han de dugues.
Gràcies.