Són boniques aquestes cançons d'aquell disc històric ja emblemàtic
d'en Jaume Sisa, i a més tenen la particularitat
que només les sentim un cop l'any, per això les aprofitem i força.
I perquè la nit resulti, i perquè la nit només tingui aspectes positius,
des de primera hora del matí ja estem dient que, per favor,
moltíssima precaució, que a més les condicions meteorològiques
són una miqueta adverses en el sentit que estem patint
una onada de calor important, veiem a través de les finestres
dels estudis que bufa un airet considerable.
Per tant, no està de més aplicar fonamentalment el sentit comú
i totes aquelles instruccions, totes aquelles consells
que ens donen des de l'administració.
Parlem de les mesures de precaució que cal prendre
en una nit de rebella on hi haurà un ús massiu de material pirotècnic
i ho fem amb el cap de la regió d'emergències de Tarragona
i Terres de l'Ebre, el senyor Albert Magaroles,
que el tenim a l'altre costat del fil telefònic,
senyor Magaroles, bon dia.
Hola, bon dia.
El sentit comú, imaginem que és el que hem d'aplicar,
però on de vegades no arriba, doncs val la pena ser molt insistents
a l'hora de donar els consells i les recomanacions de cada any, no?
Sí, sí, sí.
Això vol dir que l'experiència d'altres anys evidencia
la necessitat d'insistir en campanyes com la que ens està ocupant avui?
Doncs jo diria que sí, sempre totes les campanyes són necessàries, no?
I sobretot quan ens trobem en períodes tan calorosos com el que estem.
Llavors, per una banda, són les precaucions per evitar els accidents a les persones
i l'altra, doncs, seria també les precaucions a adoptar per tal d'evitar els incendis, no?
Sempre diria que hauríem de diferenciar les dues branques aquestes.
El que vostè diu ahir molt encertadament, que les campanyes són necessàries,
però jo no sé què fa que, miri que ho sabem, eh?,
que determinat material pirotècnic no ho poden utilitzar els menors,
que no es pot fer a 11 metres de zones arbrades.
Tot això ho sabem i sempre hem de lamentar algun que altre accident.
Efectivament.
De totes maneres, amb això que diem,
l'utilització dels petards per part dels menors,
la culpa no és dels menors, eh?,
la culpa és de les persones grans.
Naturalment.
Que, primera, o no estem prou mentalitzades
i, si ho estem, no som capaços de transmetre-li
als nostres crios, no?
Veiem que s'ho passa a la mar de rell,
llavors, igual, dius, doncs, que no els diguis res.
Però l'altra és, doncs, que pel fet de no dir-los-hi,
al final haurem de patir alguna conseqüència, no?
Entenem que aquest material pirotècnic
es ven en establiments que estan autoritzats
i es venen a les persones adultes.
Després, l'ús que es pugui fer a nivell familiar
ja és un tema que entra dins de la privacitat
i no podem posar un vigilant a cada casa, no?
Efectivament, efectivament.
Tots els locals de venda pirotècnica,
aquells compleixen tota la normativa,
tant pel que fa a l'establiment
com també a l'hora de vendre-ho, eh?
Això he pogut jo comprovar-ho
i he estat, doncs, precisament, també
comprant petards pels meus fills
i, efectivament, anaven o eren persones grans
o no els crios petits no els venien, no?
Això ho fan bé.
Ara, altra cosa és a l'ús que, després,
de la bosseta de petards
en fas quan estàs a casa, no?
Bé, per això ja dic que...
Per això estan les campanyes
i per això estan que els pares
siguin capaços de transmetre aquesta informació
als seus crios.
Quina és la manera de fer arribar
o de fer entendre,
de fer-nos entendre a tots plegats,
la necessitat de fer aquestes rebelles
amb precaució?
Quin seria el missatge?
Proposo que la manera d'estudiar
com fer arribar el missatge
de la millor manera,
doncs els experts
deu fer temps que ho estan treballant
i no pas pel cas aquest
de la pirotècnica,
sinó per altres activitats,
diguem-ne que també convé
mentalitzar les persones, no?
Amb el cas aquest nostre,
el que ens ocupa ara,
home, doncs veure les conseqüències,
potser, no?
Com ara, doncs veure un incendi
forestat que ha començat, doncs,
per una embarrada, igual, no?
Doncs a tirar un petar
o a fer una foguera
en un lloc que no està preparat.
Si veus després les conseqüències
que això pot tenir,
ara pot ser també,
doncs, danys a les persones,
sembla, doncs,
ens hauria d'acompanyar-nos
o dirigir-nos a pensar
que això pot passar a nosaltres,
que la persona afectada
podem ser nosaltres
i prendre les precaucions.
Dóna la sensació
que enguany, doncs,
el risc que sigui més alt,
sobretot en l'encesa de fogueres,
tenint en compte
les altes temperatures
que ens està afectant des de fa dies
i aquesta falta d'humitat dels boscos.
Efectivament.
O sigui, per la part, diguem-ne,
ja no dels accidents personals,
sinó de la capacitat
de poder iniciar algun incendi,
ens trobem, primer,
en un període molt calorós
i, segona,
que venim d'un període de pluges
que el que he fet
és fer créixer les herbes
d'una manera molt important, no?
Això fa que ens trobem
que en urbanitzacions,
per exemple,
hi ha moltes parcel·les
que no estan edificades
i que tenen, doncs,
una gran quantitat d'herbes,
a la mínima que tirem
un petard d'allí
o que, doncs,
encenguem alguna foguera,
encara que sigui la distància adequada
i faci una miqueta d'aire
doncs les espurnes
ens podran encendre allò
i difícilment
ho podrem controlar
amb una mànega de jardí, no?
Això passa a les urbanitzacions
i també es podria passar
en els solars
que no estan ocupats
també a les zones urbanes, no?
Allí està ple d'endròmines
o ple de fustes i de més
que també en petard
i de més ens poden encendre
i provocar, doncs,
l'incendi, no?
I afectar alguna vivenda.
Bé, esperem que això...
Nosaltres estem preparats
o ens hem preparat
per lluitar contra això
però sense que hi hagi
massa simultanitat.
Si hem de fer front
a 30 o 40 incendis a la vegada
això ja veurem com ho fem.
És el que l'anava a dir
que a banda de la campanya
de prevenció, evidentment,
per a aquesta nit i demà
es crea un dispositiu
de personal
realment extraordinari, no?
Home, extraordinari...
No, dic que no és el de cada dia
em refereixo.
Sí, que duplica
el personal que habitualment tenim, no?
Ara també el nombre de serveis serà,
doncs, si no el doble,
puja una mica més, no?
El que passa és a dir,
se'ns concentra...
Les actuacions, diguem-ne,
més normals se'ns concentren
a partir de dos quarts de dotze
fins a les dues de la matinada
que és quan hem de començar
a remullar les fogueres
per tal d'evitar
que reprenguin després, no?
Ara, efectivament,
hem reforçat
com quasi hem fet
tots els anys, eh, darrers
i ens ha anat força bé fins ara.
Ara sí coincideix
amb un incendi forestal,
per exemple,
on hem de desplaçar mitjans
cap a aquest incendi,
llavors patiríem una mica.
En el cas que tinguéssim
algun problema,
què cal fer?
Si tenim un problema...
El primer és no tenir-lo,
però si el tenim,
cent dotze.
Si el tenim,
trucar ràpidament al cent dotze.
No cal memoritzar més números.
Amb el número
aquest d'emergències europeu,
que tothom l'ha d'anar coneixent
a poc a poc,
ja han fet campanyes,
el número és el 1-1-2,
el cent dotze.
Molt fàcil de trucar
i ràpidament se n'han atès.
No perdre els nervis,
intentar donar
unes instruccions ràpides
del que està passant
i el lloc on està passant,
sobretot,
no posar-nos nerviosos
i esperar que arribin...
Identificar exactament
quin és el lloc.
Això sí, clar.
Ja li he demanat,
o també a l'operador,
que contesta
una que ja t'experiència
i encara que la persona
que truqui
truca sempre,
truca nerviosa,
doncs ja intenten
extraure-li la informació
de la manera
més tranquil·la possible.
Doncs és el que dèiem
a l'inici de la conversa.
En parlem cada any
i insistim molt,
però no està de més,
fer-ho una altra vegada
i per això
agraïm molt
a l'Albert Magaroles,
al cap de la regió
d'emergències de Tarragona
i Terres de l'Ebre,
que s'hagi posat el telèfon
amb ella dient,
mira, he de repetir el de sempre,
però entenem
que així ha de ser
i aviam si d'una vegada
doncs arribarà el dia
que haurem de fer
les rebelles realment
sense cap incidència.
Gràcies per atendre
la nostra trucada.
Bon dia.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.