En aquesta exposició el que es pot veure molt fàcilment
és una visió ràpida d'uns 300 cartels, no arribem,
del fondo que és quasi de 1.000 cartels,
del que va significar 25 anys de democràcia des del començament,
que comença a ser una cèl·lula molt petita a partir d'alguna cosa tan segura
com sempre era un moment molt incert de la por,
tot començava nou, del símbol màxim,
que és el de la Generalitat de Catalunya,
i va fins a l'últim cartel de les últimes eleccions.
És a dir, que en un espai com és la sala d'exposició de la Caixa de Tarragona
es pot visitar 25 anys de democràcia a partir de tots els cartels que han exposat.
Com va sorgir la idea de fer una mostra d'aquest tipus?
Perquè és prou original, segurament fins i tot no s'havia fet fins ara l'estat espanyol.
Bé, jo penso que aquesta col·lecció, almenys dins del que podem dir Catalunya,
és l'única, l'único fondo que hi ha de cartels.
I hi ha centres que té algú, uns quants,
però aquells és una col·lecció molt completa
perquè s'ha fet a través de cada elecció,
a cada partit, després de cada elecció o de cada referèndum.
i aquests cartels són també el fruit de 25 anys també de recollida de cartels.
Llavors podem dir que aquesta exposició i el fondo que té la Meroteca Caixa de Tarragona
és únic a tota Catalunya, jo diria també únic a tot l'estat espanyol.
Això ha estat motivat per l'interès, suposo, dels propis responsables de la Meroteca
i de Caixa de Tarragona de tenir aquest fons.
Sí, va sortir com agafar uns cartells
perquè sempre era com un testimoni històric del passat,
però aquello va agafar cada vegada més volum
i avui penso que podem dir que som notaris
de totes les eleccions que han sortit aquí a Catalunya
i al Camp de Tarragona, sobretot.
Deia que prop de 300 cartells en total.
Quin és el més antic?
Estem parlant de l'any 76-77?
Sí, el més antic és del primer referèndum.
El referèndum de la reforma política.
El primer referèndum que va haver va acceptar el canvi polític
i el segon és el segon referèndum que va ser aquella manifestació mítica ja històrica
i d'un gran valor històric d'un milió de persones al carrer de Barcelona
en què el cartell no és molt gran, va ben expedit
i s'aposenta sobre les quatre barres catalanes en horizontal.
És el començament.
Simplement diu 11 de setembre.
És la cèl·lula primera o la cèl·lula segona
després de l'escut de la Generalitat
fins a l'últim que podem dir ja que els polítics som ja plenament reconeguts.
Són 280 escats, gairebé 300 cartells.
És evident que no podem explicar-los tots,
però Lluís Navarro, com ens comentaria alguns dels cartells,
potser per etapes, una mica cronològicament i de memòria,
perquè suposo que els té pràcticament tots al cap,
comentar-nos alguns perquè els oients se'n facin una idea
del que podem veure a la mostra.
Sí, és una sèrie de cartells
que té sobretot un valor històric, no polític,
tot és política, però aquest té un valor històric sobretot,
que comença, com hem dit, en aquesta cèl·lula
després comencen a sortir cartells
en què no surt persones, sinó són dibuix de persones,
que venen a ser com una espècie d'idealització
de lo que seria el futuro.
Després també va començar ja a sortir
els primers polítics, però tot agrupat,
avançant en col·lectivitat,
tots els que som els futuros,
el que podem dir, el grup que es presenta a les eleccions,
però tot en grup, sense destacar cap.
Després comença a sortir ja el que podem dir,
les capceleres, que recolzen el candidat local
i ja per últim ja poden sortir el candidat local
amb tota la plenitud, però en un període de 25 anys, clar.
Comença a ser una cèl·lula primera,
després un dibuix,
després comença a ser inclús un fondo mític
d'un panorama, un paisatge,
després ja comença a sortir ja el polític,
que podem dir el número un,
que recolza l'altre,
i al final ja surt.
I tot això és una evolució que també coincideix
a l'evolució mental de la població,
que comença a acceptar un canvi incert,
amb risc,
va haver-hi un gran risc com va ser el 23-F,
i altres que van quedar més amagades,
i sempre la por,
després de 40 anys d'un règim anterior,
d'una guerra civil,
la gent sempre estava una miqueta
preocupada del canvi,
i aquí va entrar de mica en mica.
Jo per això penso que és una exposició
que són cartells polítics,
són cartells històrics,
però també penso que és la mateixa història,
i per això s'ha d'anar,
perquè jo penso que sempre són més cartells,
més de lo més,
és a dir, repetir, repetir,
i no repetir exactament,
és tota la història,
posada en uns metres quadrats amplis
de la sala d'exposició de la Caixa Tarragona,
i que la Meroteca Caixa Tarragona
brinda al visitant
en un poc temps i en un espai limitat
tot a 25 anys del passat.
I això interessa molt.
Per una part interessa el que l'ha viscut,
perquè recorda el passat,
per altra part també serveixi
per al que no l'ha viscut
o era molt jove,
molt petit,
i ho té com una nebulosa
i comença a recordar.
i també per a les que encara eren nens,
ja comencen a ser ja homes,
que potser han fet una primera experiència electoral,
que sembla que tot això és de sempre,
de tota la vida,
i això té un començament
i una duració ja per sempre,
esperem.
i tot això,
el que no l'ha viscut,
perquè era molt jove,
pot tindre tota una visió ràpida
a partir d'aquests cartells.
Suposo que hi ha moltes imatges,
ja ho comentava vostè,
algunes, per exemple,
referèndums a referèndums
o els primers referèndums
de l'etapa democràtica.
M'imagino que també des de la perspectiva local
també n'afegeixen en aquesta exposició
mítings o els candidats polítics
que han anat aventi a la ciutat de Tarragona mateix,
m'imagino.
Sí, sí,
hi ha també uns expositors
on hi ha premsa de l'Hemeroteca Caixa Tarragona,
sobretot les capçaleres,
i també hi ha els objectes,
molis o globos o caramels
que es donaven en els mítings
per atrair també a la població.
Això també ho podem veure a l'exposició.
També se pot veure a l'exposició.
A més a més,
també hi ha un ordinador
que un pot consultar cartells a cartells,
inclús en diferents posicions,
molt a prop, molt llum,
de tot el fons que hi ha a l'hemeroteca.
Perquè, clar, aquí només hi ha una selecció
de tot el fons que hi ha a l'hemeroteca Caixa Tarragona.
I, a més a més,
de l'ordinador,
on es pot consultar tots els cartells
que hi ha en diferents posicions,
també hi ha el catàleg,
un catàleg que s'ha editat,
en què hi ha una primera part
introductoria, històrica,
una segona part molt interessant
que parla de l'evolució dels cartells
com a instrument
d'arribar fins al lector,
a l'interessat,
al públic en general,
al futur votant.
i després hi ha tot el fons de cartells
que tenim allà a l'hemeroteca Caixa Tarragona
amb totes les característiques de mides, etc.
Suposo que tècnicament,
vostè ja ens explica una mica l'evolució
dels cartells, de les fotografies,
però a més tècnicament també s'ha evolucionat moltíssim, no?
Ara deuen ser d'una qualitat
que era impensable fa pocs anys.
Sí, sí.
En fi, la manera de fer-ho fa 25 anys
era molt rudimentària comparada a com es fan ara.
Sí, moltes vegades eren gent del mateix partit,
no dic que aficionat,
sinó gent amb un gran entusiasme,
que feien la seva aportació
perquè l'havíem vist en altres partits germans
d'altres estats d'Europa,
i després ja va començar ja
d'una forma ja plenament professional
i a un nivell que podem dir
a nivell de tota Europa.
Inclús tenim un fons de cartells
que també s'han afegit dels sindicats,
que podem dir que són d'una qualitat,
però ja de primera i des del principi,
perquè altres sindicats germans d'Europa
ja posaven la seva aportació
i tenim un fons,
ja no només dels partits,
sinó també dels sindicats,
que podem dir que és de primera.
L'exposició s'inaugurava el passat 23 de desembre,
és a dir, que ha coincidit amb aquests dies de Nadal.
Han tingut ja molts visitants, senyor Navarro?
Sí, jo penso que estem ja molt a prou del mil
i sempre aquestes festes són festes que...
familiar i que tenen uns altres interessos.
i hi ha també la visita que han de fer també
des de la universitat,
els alumnes d'història, per exemple,
i també des dels instituts d'enseança mitjana,
que estan també interessats en visitar aquesta exposició.
És a dir, que serà una mostra que podran veure els escolars
de secundari i fins i tot els universitaris.
Sí, sí, inclús jo penso que ja hem d'estar en contacte
amb les autoritats acadèmiques i d'ensenyament
perquè es poden visitar,
no només visitar l'exposició, sinó també visitar guiades,
on es poden també explicar una miqueta
la evolució històrica del cartel.
L'exposició estarà oberta fins a mitjans de febrer,
és a dir, que encara tenim temps.
De fet, avui és una recomanació que volíem fer
especialment un cop ja superades aquestes festes de Nadal
i se es fa en un espai nou remodelat,
el de la nova seu o l'ampliació de la seu de Caixa Tarragona.
Què tal des del seu punt de vista com a comissari de l'exposició?
aquest espai remodelat?
Jo penso que és un espai de llum,
que podem dir, és un espai on la llum
es pot treballar perfectament,
jo penso que és modèlic
i pot servir molt bé
i serà una gran aportació per a tota la ciutat
i inclús per a tots els visitants del camp.
Per on es pot accedir per Cerció Navarro?
Perquè suposo que hi ha gent que encara té dubtes
de quina és l'entrada a l'exposició.
Sí, és la cantonada, Inginyer Anglès
i Pere Martell.
I Pere Martell.
Sí.
Allà està l'exposició.
Sí.
També he de dir que el dia 14 d'aquest mes
tindré una conferència també
que forma part de la Fundació també
de la Caixa Tarragona
i de la Meritxell de Caixa Tarragona
que forma part també de la Fundació
i vindrà Jaume Sobrequés
que va ser senador
que va formar part també
del que va significar
les reunions prèvies de Sau
on vam formar
el més borrador
que va ser l'embrió
política del futur de Catalunya
i també el senyor Bassat
que també és un especialista en cartelisme
i que serà el dia 14 de febrer
amb una intervenció d'ambos
i després també
hi haurà un col·loqui general
i que sempre
aunque no té res a veure amb el cartelisme
ni amb l'exposició
són dues personalitats
que és molt vinculat al Barça
i que també té una part de morbo.
Ara li anava a preguntar
la casualitat, Jaume Sobrequés
i Lluís Bassat
dues persones
un historiador i un publicista
però que realment
tenen a més aquesta vinculació
amb el Barça
i evidentment per parlar
de l'evolució dels cartells polítics
durant aquests 25 anys.
Sempre hi ha aquest morbo també.
Això serà l'auditori
de Caixa Tarragona?
El nou editori
de Caixa Tarragona
el dia 14 de febrer
perdó, de gener.
És a dir, el dia 14 de gener
això vol dir la propera setmana?
Sí, la propera setmana.
La propera setmana.
serà el proper dimarts
14 de gener
amb la presència
com dèiem
de Lluís Bassat
publicista
un dels publicistes
més importants
d'aquest país
excandidat
a la presidència
del Barça
en les últimes eleccions
i també Jaume Sobrequés
un historiador
importantíssim
i polític
durant molts anys
ha tingut una evolució política
ha estat un dels protagonistes
també polítics
dels últims anys
a Catalunya
ells participaran
en aquest acte paral·lel
a la mostra
als cartells
de la democràcia
que insistim
podeu veure
en horari de matí i tarda
cada dia
fins a mitjans
del mes de febrer
a la nova sala
d'exposicions
de Caixa Tarragona
senyor Lluís Navarro
moltes gràcies
per explicar-nos
el contingut d'aquesta mostra
felicitats pel resultat
perquè és també
molt interessant
i a continuar treballant
per anar recollint
encara molt més material
per aquest fons
si pot dir
una petició general
si algú té
algun cartell
que té
en un calaix
que no le serveixi de res
i
aquest
aquell fondo
de la biblioteca
de Caixa Tarragona
està obert
per a omplir
aquest fondo
històric
que sempre pot haver
un poble
que té
algun cartell
particular
i s'ha de molt agraït
és a dir
que el que han de fer
és posar-se en contacte
amb vostès
i si algú també
vols visitar
en col·lectivitat
a l'exposició
també se pot dirigir
a la Merterga
Caixa Tarragona
i buscar un horari
de visita
i seria una visita
guiada també
Donem un número
de telèfon
per a alguna persona
interessada?
Sí, el 224-763
224-763
el 977 davant