Aquí seguim en directe amb tots vostès, matí de Tarragona Ràdio.
Ara passa un minut de dos quarts a dotze del migdia
i si per aquelles casualitats algú s'està incorporant en aquests moments
a la sintonia de la ràdio de la ciutat,
els recordem que des de les onze en punt i fins a la una
emetrem el nostre programa des del Centre d'Emergències Nacional de Catalunya de Tarragona
i les Terres de l'Ebre.
I fa uns minuts parlem amb el delegat del govern de la Generalitat, César Poig.
Ara, els pròxims minuts, els volem compartir
amb el director general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona
al senyor Javier Bor. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per desplaçar-se fins aquí, per acompanyar-nos també en aquest programa,
per parlar d'un centre que vostè ja coneixia, evidentment,
i que, no sé, vostè com valora la posada en marxa d'un centre d'aquestes característiques?
Jo crec que ens dona més confiança de la que teníem abans,
inclús de la que teníem abans.
Seran tots els grups d'intervencions més proper.
també per nosaltres, per l'advocació que han de tenir la indústria química,
que és el tècnic de la indústria que ha d'anar al centre d'emergències,
aquesta localització és intermitja, diguéssim, entre el polígron sud i el polígron nord,
està més a prop, tota la documentació hi serà aquí al centre,
per tant, jo crec que dona més facilitats per fer el treball que s'ha de fer
en cas que ens succedeix una emergència.
Concretament, quin és el grau de col·laboració i quin és el treball
que fa l'associació empresarial química en el funcionament d'aquest centre d'emergències?
En directe, nosaltres no tenim cap intervenció.
realment el pla secta, la intervenció de l'incendència són les empreses directes
les que, en primer lloc, posen en marxa el seu pla d'emergència interior
i en cas que la emergència sigui necessària,
és donar un pas endavant i s'activa el pla secta,
que això ja és una responsabilitat de l'administració,
en el cas del delegat territorial, que és el cap del pla secta.
En el cas que s'activi el pla secta, l'empresa ha de portar un tècnic responsable
perquè doni la informació més adient en relació al risc exacte que succedeix a l'empresa.
I aquesta aportació, diguéssim, d'una manera és més fàcil,
però el que tindrem aquí és més a l'abast tota la informació tècnica
que abans era més difícil de portar,
i aquí ja està previst, hi ha l'habitació en què tota la informació del pla secta
i tota la informació dels informes de seguretat que fan les empreses hi són aquí.
Per tant, tota la informació serà disponible
i, per tant, això dona també seguretat
que podrem tomar les decisions correctes el més aviat possible.
Pel coneixement que vostè té,
diria que aquest centre es situa a Tarragona
en una línia important de control i seguretat en la química a nivell europeu.
Si ens emmirellem en altres països europeus
que tenen complexos patroquímics com ara el nostre,
aquest centre ens situa en un esglaó, diguem-ne, important en quant a seguretat?
L'altre dia em van demanar algú que...
Jo definia que aquest centre és de la Champions League,
és de primer nivell, sense cap dubte.
Nosaltres vam fer fa tres o quatre setmanes
una visita a l'Ubiscafen, a l'abast,
perquè feien un simulacre d'intervenció a la factoria,
ens van invitar els tècnics de l'Ajuntament,
tècnics de l'EQT,
i l'abast és una instal·lació
amb prou de 40.000 persones treballant.
Pràcticament és l'única indústria,
n'hi ha d'altres però és la més important, lògicament.
Té el seu centre propi d'emergències.
Aquest centre no té res que enviar al centre de l'abast.
Jo crec que en algun sentit està més avançat.
Per què dic això?
No, perquè el centre de l'abast és un centre tècnic
que dona servei als aspectes de securitat i medi ambient.
Com fa un moment es va parlar el delegat territorial,
el senyor Serres Puig,
en aquest centre hi haurà també la coordinació de sanitat
dels grups d'ordre, de la policia i tot allò.
Això ens dona també seguretat que,
si s'han de tallar carreteres i fer actuacions,
tindran tota la informació.
Serà amb més rapidesa.
Jo crec que en aquest sentit estic segur que aquest centre està més avançat
que el que tenen a l'Ubiscafen.
Abans esmentàvem també amb el senyor César Puig
aquesta visita que han fet amb veïns de Portollà,
que volíem saber com es treballa aquí
tot el tema de la seguretat,
de l'avís a la població.
Vostè ha tingut oportunitat de parlar amb ells
perquè l'Associació Empresarial Química de Tarragona
també ha fet costat a aquesta visita
que organitzava la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona.
Ha notat si hi ha moltes diferències entre Portollà i Tarragona
en matèria de seguretat, de comunicació, etcètera?
L'EQTE...
Perquè vostè ha parlat, per la seva experiència d'aquest llibre.
A nosaltres, una de les federacions de veïns de Tarragona
es va costar dient que tenien interès
en què havíem parlat amb la Federació de Portollà
semblava que hi havia mancances en la comunicació a Portollà
i que les agradaria portar-les aquí una mica
que l'EQTE explicassi com van aquí les coses,
explicar-ho conjuntament.
La Federació de Veïns, l'EQTE...
Per això van preparar un programa
i el divendres van estar a l'EQTE,
van venir aquí al centre d'emergències
i el dissabte van anar a Repsol.
Jo hi coneguia alguns dels representants
o jo vaig viure 20 anys a Portollà.
Doncs és coneixedor de la zona, eh?
Sí, i tant.
Jo crec que a Portollà, com que la empresa és Repsol,
sembla que cadascú pensava que tot ja estava fet.
Aquí a Tarragona, com que hi ha una diversitat d'empreses,
hi ha diversitat de municipis,
pensem que el que afecta al pacte de progrés
n'hi ha 9 municipis que l'han signat,
terrenys de la indústria,
n'hi ha 7 municipis que al voltant de Tarragona.
Això és una dificultat,
però ens ha donat l'oportunitat d'avançar-nos molt
en dotar-nos d'aquestes eines de comunicació.
De fet, l'EQTE existeix,
perquè hi ha aquesta necessitat de comunicació.
Primer, dins de la indústria,
que és el que s'ha de fer abans.
Jo crec que ara el que estem tratant
és de comunicar-nos millor amb la societat.
De fet, sí que és realitat
que aquesta comunicació entre les federacions de veïns,
l'administració i la indústria química,
tot plegat,
a Porto allà no s'ha fet.
Existeixen els sindicats, l'empresa,
però jo crec que l'organització veïnal
està una mica enderredida
en comparació amb el que s'ha mogut a Tarragona.
No parlem dels altres,
parlem de nosaltres mateixos.
Com tenim la cosa de la comunicació aquí, senyor Bort?
Veïns, químiques...
Jo crec que es pot millorar
i estem treballant en això.
He parlat abans que la societat es va crear
amb uns objectius.
La societat ha canviat.
Si comparem amb la societat dels anys 85,
que és quan es va començar la refineria,
i ara mateix la importància de les ONGs a la societat
no és de cap manera comparable.
Jo crec que avui es reconeix
que a banda de l'administració
i de l'organització política
hi ha una altra manera d'organització de la societat
que són tots aquests moviments veïnals,
ecologistes i tot allò,
i que tenen la seu representativitat
que ara és molt reconeguda.
hi ha reunions internacionals d'aquest tipus
i jo crec que el que estem fent a l'ACUTE
és també donar-nos compte d'això,
que fins ara hem parlat amb l'administració
i que tenim una relació correcta,
tenim les nostres baralles, com és lògic,
quan parlem de l'aspecte tècnica,
de la legislació que ens ha de tirar endavant,
però aquest moviment de la societat
l'havien tenint una mica abandonat.
Jo crec que el que estem ara
és tractant de posar-nos les piles
i tirar endavant aquesta relació.
Ara ja estem començant a anar
a les setmanes culturals de les sessions de veïns,
les reunions amb les federacions de veïns
ja fa prop de dos anys que es van començar,
quan hi era la Suma Burrows,
per tant, tenint un repte important en aquest sentit.
Sempre han dit als veïns que el silenci és el pitjor,
és que de vegades es pensen que si no ens diuen les coses
el millor és que ens les diguin.
El que sí es pot dir és que aquestes alçades,
després de molts esforços per part de tothom,
les vies de comunicació són ben obertes
i el que cal és treballar aquesta comunicació.
Podríem definir-ho així?
Sí, jo crec que efectivament.
hem de saber quina és la forma de la comunicació,
de fer-la d'una manera regular.
Un dels objectius que nosaltres tenim
en tirar endavant el panel públic assessor
és fer una mica d'interlocutor,
és una mica el que fan a la informàtica,
que es necessita l'interfeix entre el software i el hardware
i algú que faci intermediari.
El que volem és entendre
quina és la demanda de comunicació,
d'informació que hi ha.
Jo crec que ens hem trobat aquesta dificultat.
Per tant, aquesta és una eina que per la nostra banda,
per la banda de la indústria química,
el que demanem del panel públic assessor
és que es faci de traductor
de les demandes de la població
perquè nosaltres entenem això
i donar-los la resposta adequada.
Segur que ells tenen també la responsabilitat
de cridar a la indústria química
i portar-li allò que demana la societat.
Però hi ha un objectiu des de la indústria
de fer aquesta funció de traducció
de les demandes.
Ara ens deia el senyor César Puig
que vostès ja han conegut el contingut
del renovat pla secta,
com valora aquest pas endavant d'aquesta renovació.
Imaginem que, tenint en compte
que s'ha de presentar als mitjans de comunicació
la propera setmana,
no entraran grans detalls,
però una valoració general
de ben segur que sí que ens la pot fer.
Jo crec que el que podem dir és que
d'alguna manera va confirmar,
jo crec que, tot i que hi haia canvis,
que el pla secta anterior
era un bon pla de seguretat.
Canvis són importants en el contingut,
en el nombre d'incidents,
però, això van sortir algunes dades,
el nombre d'incidents perillós
són, inclús, crec que en nombre absolut,
minors ara que en el pla secta anterior.
Jo crec que això el que comporta
és la seguretat que el pla que es va fer
fa prop de set anys
era un bon pla de seguretat.
millorable, com a tot de la vida,
i en aquesta seguretat
i en aquesta confiança
estic segur que el nou pla secta
ens ajudarà també a millorar la situació.
Ja per acabar, senyor Bord,
perquè sé que a més a més
no ha vingut sol, ha vingut acompanyat,
té tota una sèrie de compromisos.
Deixem la seguretat
i si li sembla, per acabar,
parlem d'inversions,
perquè la setmana passada
d'un chemical
posava la primera pedra
d'una nova planta
que ha de fabricar una fibra
que es veu que és extraordinària.
diuen quines són les perspectives
de futur del sector
pel que fa a les inversions
a la zona,
que és un altre tema
més a banda de la seguretat
que també preocupa
a tota la ciutadania.
Jo crec que sí,
aquesta nova planta de la Dau,
almenys en la presentació,
va ser molt nova.
Hi ha una fibra
que es veu que és una cosa
extraordinària.
Hi ha un grup de models
allà a la presentació
que és diferent
del que van fer abans.
El problema
de la indústria química
és que les inversions
són inversions importants,
tenen un cicle
de desenvolupament
d'any,
de 3-4 anys.
En els darrers,
des del 99
fins al 2002,
es van tirar endavant
en Tarragona
inversions molt importants,
com va ser
el hidrocracker de Repsol,
la planta d'estir
i oxido propiler
de Resol Química,
la planta de sidor
de propà de la BAS,
la nova planta
de polipropiler,
inversions de primer
nivell mundial.
Jo crec que això
hem de consolidar
una mica en aquest tipus.
El que és important
és que al mateix temps
inversions en nous productes
com aquest de la Dau
o inversions
en altres plantes
d'actualitzacions
siguin tirant endavant.
És una mica consolidar
el polígono industrial
en aquest sentit,
que continua
en el desenvolupament
dels bottleneckings
dels escraques,
aportant nova capacitat
de matèries primes,
tot això
és una mica
el que és important.
En aquest moment,
crec que inversions
del tipus
de les que hem parlat
els darrers
tres o quatre anys
no hi són
encara anunciades,
tot i que hi ha
empreses que estan
treballant amb elles.
Hi ha moltes perspectives.
Jo crec que
la situació actual
econòmica mundial
ens fa
que hem de ser
prudents
en aquest sentit
i tothom
està esperant
una mica
que es consolidi
aquesta situació
de creixement
tenint en compte
que la situació
d'Europa
és una mica
dolenta
en el cor industrial
d'Europa
a Alemanya
a França
està en una situació
molt propera
a la recessió.
És clar
que no es pot
pensar
en noves inversions
importants
a l'Europa
en aquest moment.
Però
segur que
s'està treballant
perquè
l'indústria
té una característica
que a vegades
fa les inversions
diguéssim
no en el moment
en què la situació
és com ara
sinó que
les porta
tot a terme
en el moment bo
i això dona
que
fes una mica
com les oles
quan les coses
van bé
tothom invierteix
i quan van dolentes
ningú fa
ninguna inversió.
Però
jo crec que
el polígon de Tarragona
està molt consolidat
i que
s'ha d'esperar
que hi hagi
noves inversions.
Això de la macroeconomia
ens agafa una mica
lluny
als pobres ciutadans.
Senyor
Javier Huerta
director general
de l'Associació Empresarial
Química de Tarragona
sincerament
li agraïm
que hagi vingut
també avui
a aquest centre
d'emergències
per compartir
una estona
del matí
de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies.
Molt bon dia.