A un minut de 3.15 del matí, continuem al matí de Tarragona a Ràdio,
repassant alguns dels aspectes de l'actualitat de la ciutat que els hi són més propers.
I aquest cop volem parlar d'excel·lència, en aquest cas d'excel·lència docent i d'investigació.
I és que la Universitat Rovira i Virgili ha tingut un any força intens en cursos i en noves propostes.
De fet, aquest curs han volgut premiar aquells projectes, aquells cursos,
per reconèixer la seva qualitat amb docent i d'investigació.
És un premi que concedeix al Consell de Qualitat del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili.
Nosaltres, per parlar d'aquests premis, que tot just es van donar la setmana passada,
hem volgut contactar via telefònica amb el president de la Comissió de Seguiment de Qualitat
del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, el senyor Joan Carles Brunat.
Senyor Brunat, molt bon dia.
Bon dia, com estan?
Gràcies per entendre'ns al matí de Tarragona a Ràdio.
Sabem que l'hem tret d'una reunió, literalment, o sigui que li agraem l'atenció.
Suposo que contents, no?, que aquests premis, a més a més, hagin estat premiats
a nivells de Generalitat i de l'Estat, fins i tot?
Bé, anem a veure. Aquesta és la tercera edició i jo diria que el que s'ha vingut fent
amb aquests tres anys ja de concessió d'aquestos premis,
en les dues convocatòries anteriors vam tindre la satisfacció que els premiats
en la primera edició van ser candidats al Premi Vicenç Vives i ens van otorgar el Vicenç Vives
i en la segona edició ens van tornar a concedir els Vicenç Vives i, a més, després van anar
amb una convocatòria a nivell de l'Estat espanyol i, sorprenentment,
de l'ordre del 50% dels premis del Ministeri, els van dur la Universitat de l'Uvire Vicenç Vives,
la qual cosa, si no hi és que ens omple de satisfacció, mentiria viviment, claríssimament.
Hi ha una sèrie de projectes, una en bioinformàtica, un projecte de software competitiu, podríem dir-ho així,
també tenim el curs de dret i presó, que a passant en parlarem una miqueta més endavant,
allà a les 12 ens visitarà Joan Baussells, els seus alumnes, per parlar-nos de l'experiència.
Com es fa la selecció de tots aquests projectes i cursos?
Bé, anem a veure, diguéssim, com dic, això remunta, doncs ja, aquesta és la tercera convocatòria.
Diguéssim, a l'hora de, per part del Consens Social, que és qui concedeix aquests premis,
d'iniciar aquesta activitat, doncs, diguéssim, jo diria que hi havia un doble objectiu.
O sigui, per una banda, jo crec que és de gent honesta, doncs, reconeixer la feina,
la feina ben feta. I, a més, m'atreveixo a dir que, vull dir, que aquest, diguéssim, aquest aspecte de reconeixement,
doncs, penso que no és una cosa que estigui massa involucrada en la nostra cultura.
O sigui, de fet, moltes vegades, quan algú et dona allò, un copet a l'espatlla dient,
que ho has fet bé, jo diria que amb massa freqüència se'ns produeix una reacció que diu,
si em felicita, aquest paio què vol, no?
Desconfiança, sí.
Exacte. I jo crec que això és fruit precisament d'una manca de fer habitual,
doncs, això, el reconeixement de la feina ben feta.
Aquest seria un objectiu i és evident que, bueno, aquest ja és important,
però, per mi, n'hi ha un altre que potser les seves conseqüències tenen un abast encara més important
i és, diguéssim, en la mida que tu reconeixes que, no sé, aquest grup ha fet una cosa ben feta,
d'alguna forma provoques una reacció de mimetisme en el reste de l'organització,
de dir, cony, si aquesta gent han fet això i els hi han reconegut,
doncs, això que tenim idea de fer nosaltres, per què no ho espitgem i...
O sigui, una mica el que els americans en diuen la cross-fertilization, no?
O sigui, una idea de, què sé jo, per exemple, de l'Escola d'Enginyeria Química,
que va ser el primer premi, per què no pot ser aplicable,
potser en un diferent context, a la facultat de dret, puc dir, per exemple.
Gràcies a mi.
I, bueno, doncs, jo diria, el primer any vam tindre una convocatòria.
Una de les deficiències que vam notar era que és molt difícil mesurar
quan se't presenten dos candidats, un que és l'esforç individual d'un professor
i un altre que, potser, és fruit de la cooperació de tota una escola,
per tot el currículum de la carrera, no?
Fruit d'això, vam desdoblar els premis i vam fer el premi individual i el premi col·lectiu.
Diguéssim, i seguint en aquesta idea d'anar adaptant-nos en cada moment
a la situació canviant de la universitat,
doncs, en aquesta tercera convocatòria hem tingut com a tres categories.
la individual, per supòstic, perquè, a més, vull dir, jo crec que moltes d'aquestes coses
sempre són fruit de l'esforç d'una persona, la col·lectiva, i una tercera,
que jo crec que està perfectament en línia del que avui s'espera de la universitat,
i és la cooperació interuniversitària.
Interuniversitària.
De fet, vull dir, bueno, doncs, per exemple, per raons de la meva feina a la Fundació,
doncs, una cosa que he vist és, els projectes europeus que abans es donaven,
doncs, eren relacions bionívoques entre una universitat i la comunitat econòmica europea,
en el 6. programa Marc, ja es plantegen, no com a relació entre una universitat
i la comunitat econòmica europea, sinó com a relacions entre una xarxa d'universitats,
el qual implica necessàriament cooperació interuniversitària,
i la comunitat econòmica europea.
Per altra banda, vull dir, per exemple, el premi que hem donat aquest any
amb un esforç de bioinformàtica, per dir-ho d'alguna forma així resumida,
doncs, és fruit de la cooperació i és posar una sèrie de coneixements
a l'abast dels estudiants, en aquest cas, amb un sistema de CD's.
És evident que trasbassar idees i conceptes a sistemes de software
és complexa i car.
I llavors, jo sempre he pensat que potser no som un país tan ric
com perquè ens podem permetre el luxe que cada universitat faci el seu.
Si podem, diguéssim, ajuntar esforços, és evident que el resultat serà millor.
I en aquest sentit ha sigut el plantejament d'aquest premi de cooperació interuniversitària.
Estem parlant de premis que van a gent que fa un esforç des de la Universitat Rovira i Virgili
i que trenquen completament la imatge que potser es tenia fa, direm, 5-6 anys d'universitat perifèrica.
És a dir, la Universitat Rovira i Virgili és una universitat petita, no tant de grans dimensions,
que potser poden tenir la Universitat Totóna de Barcelona o la Central, per dir-ne dues de referència,
però és una de les més actives i de les que amb més notícies, més premis i més de tot ha generat
a nivell de qualitat i quantitat de propostes al llarg de l'any.
Suposo que d'això també esteu molt orgullosos, no, Joan Carles Boronat?
Home, diguéssim, anem a veure, en tot això el que hem de tenir en compte és que nosaltres,
com a Consell Social, l'únic que podem fer és posar, diguéssim, a l'abast de la gent que fa coses,
doncs aquesta oportunitat del premi, però que realment fa l'esforç i posa això en joc
són precisament la comunitat universitària, no?
Jo diria que sens dubte, diguéssim, és evident que a nivell de fer comparances,
com deia vostè abans, som una universitat potser de tamany mitjà comparat amb els grans monstres
de la Universitat Autònoma, la Universitat de Barcelona, l'UPC, però vull dir, de fet,
i això, diguéssim, en fruit de la meva experiència personal, amb altres activitats que m'he dedicat
al llarg de la meva vida, quan tu intentes generar un canvi, un canvi de, si vols, de mentalitat
dintre d'un col·lectiu, jo diria que és molt més fàcil aconseguir-ho dintre d'una organització
de tamany mitjà o petit que pas d'una gran universitat, o sigui, els esquemes de canvi,
i sobretot quan pretenen canvis quasi bé de mentalitat, són més fàcils en organitzacions
de tamany petit, i després hi ha una qüestió que és evident, o sigui, nosaltres no podem
competir en tamany amb les universitats que mencionàvem. Ara bé, sí hem de competir,
i això és una qüestió que crec que l'equip electoral, des del meu començament, ho ha tingut
extraordinàriament clar, que nosaltres no podem competir en tamany, però que des de l'UGO
sí hem de competir en qualitat, i això crec que, bueno, diguéssim que els premis
simplement, diguéssim, han afegit un gra de sorra. De fet, l'altre dia, precisament
amb una reunió que teníem amb diferents integrants de la comunitat universitària
de la URB, hi havia un comentari del decada de la facultat de Medicina, que deia una cosa
que per mi, si això és veritat, jo crec que demostra que hem tingut una certa extraordinària
en la convocatòria dels premis. Ell em deia, diu, l'any passat ens va donar un premi
amb un esforç que, francament bonic i molt important, que s'estava portant a terme
dintre de la facultat de Medicina, diu, però és que el tema és que, fruit d'aquell premi,
ara jo tinc 15 grups dintre de la facultat de Medicina que estan interessats i treballant
en temes de millora de la qualitat docent. I jo penso que, bueno, doncs que si algú m'hagués
és a dir, que l'havíem encertat, vull dir, l'efecte aquest de, diguéssim, de premiar
i que el reconeixement doni lloc en aquesta mena d'expansió dintre de la facultat
és precisament el cas paradigmàtic és aquest precisament, no?
Esperonar una mica la voluntat d'estudiants que no es limiten només a anar a la facultat
a estudiar i a treure's un títol, sinó que també estem parlant d'un concepte
una mica més ampli de formació. La formació també com a persones, com a buscar, doncs,
objectius per la comunitat, per dir-ho d'alguna manera. O sigui que, de fet,
té una dimensió molt més àmplia que simplement acadèmica.
Bé, fent una mica de memòria, doncs, jo diria, per exemple, en el primer premi
que vam donar ara fa tres anys, doncs, el que es premiava era, diguéssim,
el que els estudiants, a part de bons enginyers químics, que ho han de ser,
adquereixin una sèrie de competències que després són imprescindibles
per la vida professional, com la capacitat de treballar en grup,
la capacitat de lideratge, és a dir, una sèrie de feigitons,
que vull dir, que no han de substituir el coneixement pur i dur
de la enginyeria química, però que fan que aquella persona
pugui ser molt més atractiva des del punt de vista de contractació
en el dia de demà. I vull dir, i per mi, per el que li sentia a vostè fa un moment,
doncs, després parlareu del tema de drets i presons,
que per mi és un tema encantador, perquè vull dir, d'alguna forma,
poses amb una sèrie de nanos a fer una tasca,
doncs, quasi qualificaria de social, en tant en quant són capaços
de donar un servei, doncs, als interns de la presó de Tarragona,
però, per altra banda, els posen amb ells en la taxitura de dir,
bueno, doncs, jo, ara que soc un estudiant de dret,
per donar el servei que necessita aquest intern,
doncs, he de presentar un escrit a l'administració,
que, a més, és una cosa que el dia de demà,
quan jo tingui que exercir l'abogacia,
doncs, necessàriament, soc capaç de fer.
I vull dir, el fet d'unir aquestes dues coses,
doncs, vamos, en el cas concret del premi a l'acció col·lectiva,
per mi és paradigmàtic, perquè vull dir, bueno,
doncs, estàs donant un servei necessari a la societat
i, a la vegada, estàs enriquint les capacitats d'aquestes persones
pel dia de demà, quan ho hagin de fer com a professió, no?
Us ho recordem, a les 12 tenim amb nosaltres el doctor Baussells,
que és el que porta aquest curs de dret i presó,
tindrem alguns dels seus alumnes i responsables
del Centre Penitenciari de Tarragona
per parlar de l'experiència que han tingut aquests alumnes,
que, a més a més, han estat premiats,
com ens comentava Joan Carles Boronat,
per aquests premis de la qualitat docent
del Consell Social de l'Universitat Rovira Virgili.
Joan Carles Boronat, moltes gràcies per atendre'ns
al matí de Tarragona Ràdio,
per adreçar-nos aquests minuts del seu temps,
que sabem que el té ocupat,
i que esperem que hi hagi una quarta, una cinquena
i una sisena edició, on no sàpiguin ja quantes categories
crear per donar premis de qualitat.
Moltes gràcies i, simplement, agrair-vos a vosaltres,
perquè, vull dir, moltes vegades,
potser aquests esforços que es porten a terme
dintre la universitat, no és fàcil fer-los
patents per la resta de la societat terragonina
i, en aquest sentit, agrair-vos la vostra col·laboració,
que, evidentment, és inapreciable.
Moltíssimes gràcies i molt bon dia.
Moltes gràcies.
Adéu.