A sis minuts, en aquests moments, per tres quarts d'onze del matí,
rebem els estudis del matí de Tarragona Ràdio, Ramon Puig,
el director de la Fundació de Caixa Tarragona.
Molt bon dia.
Bon dia.
Parlarem amb ell dels ajuts socials que ha concedit l'entitat
en l'últim període, que són molts i molts diversos.
Parlàvem, doncs, que estem parlant de més d'un milió d'euros,
ajudes socials i culturals, que Déu-n'hi-do,
i un augment del pressupost respecte a l'any passat d'un 22%.
Com es valora això des de l'entitat?
Bé, d'entrada, doncs, un milió d'euros és aquella barrera, no?
Són aquells números que sempre criden l'atenció.
Més enllà, doncs, de dir, bueno, trenquem la barrera d'un milió d'euros,
és important perquè vol dir una manera de gestionar aquests ajuts,
és a dir, aquest retorn, aquest compromís que té Caixa Tarragona,
de retorn a la societat, actualment,
doncs, el 20% dels beneficis de l'entitat retornen a la societat
amb activitats socials i culturals,
doncs, això vol dir que aquestes xifres volen dir,
i aquest increment del 22% vol dir,
en definitiva, una manera de retornar a la societat transparent
i agafat de la mà amb la societat civil,
és a dir, donar oportunitats, donar recursos
a aquelles entitats que estan treballant,
moltes vegades de forma anònima,
amb uns plantejaments molt seriosos, molt innovadors,
doncs, que moltes vegades no tenen aquells recursos econòmics
per tirar-los endavant,
doncs, a través d'aquest programa d'ajuts,
ho puguin tirar endavant,
i, per tant, doncs, que aquesta eficiència
i aquesta eficàcia al mateix temps
de les actuacions sigui doble, no?
Estem parlant de 58 projectes de diverses entitats,
que, Déu-n'hi-do,
quin és el criteri de selecció que vosaltres feu?
Bé, de...
Me'ls has avançat una miqueta.
Sí, diguéssim, ja...
Nosaltres fem dos tipus de classificacions, no?
Perquè ho entenguin els oients,
podríem dir,
la classificació tipològica per àmbit d'actuació,
que seria, doncs, el solidari,
que voldria dir social i assistencial,
això vol dir, doncs, l'exclusió social,
vol dir els disminuits psíquics, etcètera, etcètera,
i els culturals, els musicals, de les escèniques.
Aquest seria un criteri de classificació.
Hi ha un altre criteri,
que és el de gestió, una mica contestant a la teva pregunta.
Hi ha una part d'aquests milions d'euros,
doncs, els 500.000,
que estan gestionats per la Fundació Caixa Tarragona
i 500.000 a través d'un acord
amb la Generalitat de Catalunya,
que en diuen el conveni de Caixa Tarragona
amb la Generalitat de Catalunya,
on aquí la nostra implicació a nivell de gestió és inferior.
Però on sí que nosaltres incidim molt,
ens agrada dir,
perquè és una de la línia que volem créixer,
és aquests 500.000 euros gestionats
per la Fundació Caixa Tarragona,
que es canalitzen a través d'una convocatòria d'ajuts anual,
és a dir, nosaltres, més o menys a l'octubre,
publiquem les bases, la convocatòria,
on marquem els àmbits prioritaris,
els camps d'actuació,
donem fins més o menys al gener termini
perquè les entitats puguin presentar els seus projectes,
hi ha tot un termini de dos o tres mesos
on tot un comitè tècnic analitza aquests projectes,
i més o menys al juny resolem
i ja comuniquem els projectes beneficiaris.
Quins camps prioritzem?
Nosaltres volem que aquest sigui bàsicament solidari.
Quan diem solidari,
volem dir que hi hagi un domini
dels temes socials per damunt dels culturals.
Hem de dir que el primer any,
això ja es va fer el 2002,
va haver un domini lleuger del cultural.
El 2003 hem aconseguit igualar-ho
i esperem que el 2004
pugui vellar un domini dels camps solidaris.
Per què això?
Doncs perquè nosaltres ja tenim una activitat a nivell cultural,
des del centre cultural,
de les exposicions itinerals,
bastant important,
i considerem que el camp social
ja hem d'arribar a través d'aquests programes
que ens proposen,
d'aquests bones idees,
d'aquests bons projectes,
que doncs entitats,
doncs si hi ha una entitat,
quina és la millor entitat
que pot treure el tema del càncer?
Doncs naturalment aquella entitat
que està amb el càncer.
Qui pot treballar bé el tema del disminuit?
Doncs les entitats que estan treballant,
els disminuits,
més enllà que nosaltres,
perquè en definitiva són gent
que està en el dia a dia d'aquell àmbit,
ha detectat les demandes,
ha detectat les necessitats
i sap, i sap
quines són les solucions en aquells camps.
Concretant més,
podríem dir que el que hem fet
és actualitzar molt aquest programa d'ajuts.
És a dir,
ens hem trobat que cinc anys enrere
les demandes socials eren unes
i les demandes socials d'ara
són completament diferents.
Per exemple,
la immigració avui és un camp
completament estratègic
amb molta demanda.
Molta demanda
amb projectes
de reinserció integral.
Què vol dir?
Doncs no només
de formació a l'àmbit laboral,
sinó també formació social.
Què vol dir?
Doncs, per exemple,
classes de català
o classes de teoria
perquè es puguin treure
el carnet de conduir
aquí.
Té el carnet de conduir
un magrebi
i té el carnet de conduir
al Marroc
però, en canvi,
no ho té aquí.
Doncs,
per tant,
són projectes
que abarquen
tots els aspectes
de manera que aquesta reinserció
laboral i social
sigui
possible.
Un altre camp
molt nou,
molt emergent
és l'exclusió social.
Potser en el camp
de Tarragona
no ens hi trobem tant
però sí que a Barcelona
hi ha la problemàtica
dels nens del carrer.
És a dir,
nens que venen
de forma il·legal
i entren al país
se'ls veu molt
per l'àmbit del Raval,
per la part vella
de Barcelona.
Doncs,
per exemple,
nosaltres hem donat suport
a un projecte
del casal del Raval
i són nens
de 14 o 15 anys,
aquests nens del carrer
famosos,
que se'ls està donant
una formació
molt bàsica
a nivell
de,
que en diuen manteniment
d'edificis.
És a dir,
que puguin tenir
uns coneixements bàsics
d'electrònica,
de construcció,
de PO de la construcció.
I per què?
I per,
i per,
i per,
i per,
i per,
i per,
i per,
i per,
i per donar-los quatre pautes
de socialització,
de comportament,
doncs,
a nivell que puguin
tenir un comportament
totalment adaptat
a la societat,
no?
Aquesta gent,
amb una mica de sort,
podrà inserir-se
al mercat laboral,
doncs,
de PO de la construcció,
el d'ajudant d'electricista.
Aquests són camps
completament nous
que estem,
que hem detectat
i que,
en definitiva,
hi podem actuar
perquè hi ha aquesta demanda.
És a dir,
hi ha entitats
que ens proposen
aquests projectes
i hi ha una viabilitat
d'actuació,
inclús econòmica
en alguns casos.
És a dir,
ens hem trobat
alguns projectes
de reinserció sociolaboral,
d'aturats
de llarga durada.
A cap de dos o tres anys
aquell projecte
ja funciona
per ell mateix.
Això és fantàstic,
que els projectes
d'aquest tipus
són els que nosaltres
volem prioritzar.
Els que tinguin
una aplicació real,
els que siguin originals
a l'hora que tractin
temes nous,
perquè suposo
que la societat
com canvia tan ràpid
i tan constantment
i les problemàtiques
apareixen contínuament,
doncs,
evidentment,
potser no és feina directa
la Fundació
que això t'ha reonat.
Està atents a això,
però sí atents
a les associacions
que sí que capten
aquestes necessitats,
que és el que ens comentaves.
Sí, sí, és això.
Incidint una mica
en el que estàvem dient,
un exemple
que ens pot servir
per veure aquesta evolució.
El camp dels disminuïts psíquics,
que és el camp
que nosaltres
a nivell de projectes
ja hem donat més suport.
Doncs,
del capítol solidari,
el capítol
que nosaltres
ja hem tingut més
i hem destinat més recursos
és el camp dels disminuïts psíquics
i amb això es veu clar.
És a dir,
fa uns anys
havia la necessitat
de crear
un taller ocupacional
perquè els disminuïts
poguessin treballar
i reneixer-se.
Després va haver
un pas endavant
amb què eren
el que en diuen
els pisos tutelats.
És a dir,
que aquests nois,
més enllà
de la seva jornada laboral
o en el cas
dels que fossin
treballadors ocupacionals
o els disminuïts
amb major discapacitat
després d'anar al centre
han d'anar a casa,
doncs que pugui haver
uns tallers,
perdó,
uns pisos,
uns habitatges tutelats
perquè el dia de demà
que no hi hagi els pares
realment puguin
seguir vivint
amb un comportament
completament normal.
Doncs,
avui ja hi ha
un pas endavant.
hi ha nous projectes
que incideixen més
en l'atenció individualitzada,
en l'atenció de domicili.
És a dir,
cada camp
està evolucionant
a un ritme molt important
i això
qui primer ho detecta
és l'entitat
que està treballant
en aquell camp.
Per tant,
per molt que
vulguem fer programes
directes,
d'actuació directa
des de la Fundació
Caixa Torraona
o des de l'acció pública,
qui primer detecta
aquella necessitat
és realment
l'entitat
que està treballant
en aquell camp.
Per això,
hi ha la ferma voluntat
de potenciar
aquest programa d'ajuts,
que el beneficiari
sigui l'entitat
perquè és la manera
que puguem donar sortida
a totes aquestes demandes
i al mateix temps
que aquesta solució
pugui ser real,
realista
i pugui ser
al màxim
d'eficaç.
Me'n parlaves
fa un moment
que una part
de les ajudes
anaven als nens
del Raval,
podríem dir-ho,
que s'han d'inserir
a la societat.
Quin és l'àmbit
d'actuació
d'aquestes ajudes?
És a dir,
no és només
les comarques tarragonines,
estem parlant
a nivell de tota Catalunya?
Sí,
parlem de Catalunya
perquè Caixa Torraona
és una entitat
que està a tot Catalunya,
excepte
les comarques
gironines,
una part de Lleida,
no hi és,
i potser també
les comarques,
el que en diem
la Catalunya central,
potser també
la nostra presència
és més mínima,
però Caixa Torraona
naturalment
té una important
presència
a les comarques
tarragonines,
però també està molt present
a la zona del Garraf,
a les comarques
barcelonines
i a Lleida.
Hi ha un domini clar
de les comarques
tarragonines,
no ara
podria mirar aquí dades
però parlem
d'un 80,
un 85 clarament,
no?
Estem parlant,
per exemple,
de l'Associació de Familiars
de l'Alzheimer,
del programa
de disminuir el CBT,
del Club Esquer Tarragona
o allà en el Camp Cultural
la mostra de creació
audiovisual
REC 2003,
per exemple.
Sí,
però tenen alguns exemples,
no?
Però el que hem intentat
fer amb el Camp de Barcelona
sí que hi ha
algun projecte molt d'àmbit
de Barcelona-Ciutat,
com aquest del Raval
que parlàvem,
però hi ha alguns projectes
d'entitats
que operen des de Barcelona,
que ens han presentat
des del projecte de Barcelona,
però que el seu àmbit
d'actuació és Catalunya.
És a dir,
quan hem escollit
entitats de Barcelona,
hem escollit
o hem prioritzat,
per dir-ho,
per ser exactes,
aquelles entitats
que plantejaven
àmbits d'actuació
més enllà
de Barcelona-Ciutat
i que fossin
bàsicament
tot Catalunya
o que fossin
extensió de serveis
que havien començat
a fer a Barcelona
i que ara s'estan fent
a Tarragona.
Per exemple,
tenim un programa
d'anorexia i bulímia,
tot un grup
de suport
que es posarà en marxa
a les comarques
tarragonines
i que ja està operant
a Barcelona.
Abusos a menors,
dones maltractades,
són entitats
pràcticament referents
a nivell de Catalunya
perquè són àmbits
molt concrets
i que no hi ha
massa entitats
i per tant són entitats
líders en aquests camps
perquè són les primeres
que van funcionar
i que després de començar
a operar a Barcelona
a consolidar-se
veuen que hi ha
una demanda
de tot Catalunya
i que per tant
s'ha de desenvolupar
i això és el que
hem intentat fer.
És a dir,
aquestes noves demandes
que ens arriben
des de Barcelona
perquè és la capital,
perquè han nascut allà,
doncs ara puguin arribar
a les comarques
tarragonines.
Déu-n'hi-do com
s'ha consolidat
aquesta nova política
sens dubte positiva
de les entitats bancàries
de retornar a la societat
amb beneficis
doncs com aquests
que estem parlant
però també
en projectes culturals
en crear
sales d'exposicions,
cicles de concerts,
etcètera,
és una tendència
doncs força satisfactòria,
no?
En general,
suposo que després
de veure com ha funcionat
doncs que hi ha
alguns projectes
que com tu deies
ja van pràcticament sols,
doncs deu ser també
una satisfacció
i un èxit
d'aquestes polítiques.
Bé, a veure,
és un debat,
ho tracto d'un tema
uf,
que podrem estar hores parlant,
no?
Perquè de fet
les caixes estalvi
una de les banderes
que aixequem
és aquesta, no?
És a dir,
que el gran element
diferenciador
és que
com a mínim
un 20%
en el cas de caixa torren
un 20%
dels beneficis
retornin a la societat
amb accions socials
i culturals
i no hi ha cap banc
que ho faci.
D'entrada
hi ha un element
diferenciador
que ho han fet sempre.
El que passa
és que és veritat
que moltes vegades
no s'ha pogut transmetre,
no s'ha pogut comunicar
i no ha hagut
moltes vegades
i parlo a nivell general
la transferència
necessària
perquè tothom
en sigui conscient, no?
En el cas de caixa torren
hem fet un esforç
en els últims anys
per potenciar-ho,
per donar-ho a conèixer
i sobretot
el que s'ha fet
és
a nivell general
és
adaptar-ho constantment, no?
És a dir,
ens han fixat
l'obligació
de constantment
cada any
revisar les polítiques
d'actuació
que siguin molt reals
i que siguin adaptades
a les demandes
de la societat
perquè si tu estàs fent
actuacions socials
o culturals
que realment no hi ha
una demanda
o que no estan
responent
a les demandes
de la societat
doncs l'actuació
no és correcta.
Per tant,
tenim l'obligació
de ser
el més eficients possible
és a dir,
que aquells diners
que retornem a la societat
ho puguem fer
de la millor manera possible
i que la seva resposta
sigui la millor forma possible.
Que el camp cultural
és el que té més visibilitat
i que potser
la gent identifiqui més
perquè ho veu
perquè veuen allà
les exposicions
perquè hi ha activitats
sí,
però hi ha una activitat social
molt, molt important
que potser és més silenciosa
més anònima
però que realment
és la que fa possible
que moltes activitats
tirin endavant
i que després
jo és una cosa
que sempre m'agrada dir
és a dir,
el que hem de fer
en aquest cas
Fundació Caixa de Tarragona
el que hem fet
amb aquest programa d'ajuts
és moltes vegades
apostar per projectes
que encara
l'administració pública
no hi pot arribar
perquè té altres necessitats
però que a través
nosaltres
arrisquem a Tricometes
sabem que hi ha un projecte
però som els primers
a actuar en aquell camp
i que al cap d'un temps
s'hi pot incorporar
l'acció pública
i per tant
aquella activitat
pot funcionar
pot seguir
i nosaltres
podem anar
amb nous camps
i nous corrents.
Quina és la previsió
pel que ens queda d'any
ens comentaves
que alguns projectes
encara estan per desenvolupar
fins i tot
al llarg del 2004
quina és la previsió
de Fundació Caixa de Tarragona
pel que queda d'any
i vindrà cara al 2004?
Parles a nivell
de programa d'ajuts
o...?
De programa d'ajuts
sí senyor
Bé, programa d'ajuts
podríem dir
des d'un cicle
roda de concert
de l'orquestra
Camerata 21
Camerata 21
com sabeu
és un projecte d'orquestra
nosaltres en el camp cultural
volem posicionar-nos
bastant clarament
en el camp musical
doncs Camerata 21
fins ara
ha tingut la jove orquestra
i aquest estiu
ha volgut
donar un pas endavant
amb una orquestra
professional
és a dir
aquells músics
que estan apuntant
que poden tenir
sortida a nivell professional
doncs crear una orquestra
Camerata 21
hi ha un projecte
que ens vam presentar
i que hem donat suport
que es diu
roda de concerts
serà la primera setmana d'agost
s'estrenarà
obrirà a Tarragona
i després
amb aquesta filosofia
es presentarà
a l'Auditori Caixa Tarragona
però després anirà
a 3-4 poblacions
del nostre àmbit
d'actuació
Montblanc
Mora d'Ebre
i una última
població per definir
aquest seria
un projecte
per exemple
a nivell cultural
a nivell social
podem parlar
doncs que
amb l'associació
d'Alzheimer
posarem en marxa
un
el que en diuen
grups de suport
és a dir
més enllà del Tarragonès
a comarques
de la demarcació
puguin crear-se
formar
tota una sèrie
de voluntaris
que puguin servir
després de grup
de suport
per a famílies
amb problemàtica
d'Alzheimer
en podíem
esmentar
molt més
però bé
cada projecte
té el seu temps
perquè en definitiva
ens ho presenta
l'entitat
i és veritat
que pràcticament
fins al 2004
primer semestre
el 2004
tindrem activitats
doncs Ramon
moltíssimes gràcies
per acostar-te
als micròfons
de Tarragona
ràdio
i fer-nos
cinc cèntims
de tota aquesta
intensíssima activitat
que heu tingut
a llarg
del 2003
que encara
durarà
tot i el parèntesis
de l'estiu
fins ben entrat
el 2004
esperem poder
tornar-ne a parlar
d'un augment
de pressupost
i d'un retorn
a la societat
de tots aquests
ajuts
a entitats
socials i culturals
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
per donar-vos
l'oportunitat
de venir a explicar
aquestes coses
que moltes vegades
són necessàries
perquè arribi
a la societat
moltíssimes gràcies
a tu
vosaltres
bon dia