Estic profundament indignat i amb molt de pessimisme, personalment.
Des de la universitat crec que l'opinió va tot molt en aquesta línia.
No hi ha hagut actes organitzats des de la universitat com a institució,
però sí que hi ha hagut iniciatives.
L'altre dia vam fer una concentració de totes les universitats
i que van promoure els sindicats europeus.
Hi ha uns estudiants acampats aquí a la Facultat de Lletres com a signe de protesta.
Espero que quan comenci la guerra posarem les banderes en mitjasta,
que és una manera de manifestar la tristesa d'aquesta situació
i farem una concentració cada dia a les 12 o 5 minuts
per anar manifestant els rebuys en aquesta demencial situació
que estan provocant aquests personatges.
És a dir, que si hi ha atac militar, com sembla evident,
la universitat com a mínim la Rubí i Berger li ho recordarà cada dia.
Sí, jo intentaré que sí i crec que ho podrem aconseguir
de fer un simbolisme que és l'únic que podem fer
per anar manifestant el nostre rebuig continuat
amb aquesta...
Suposo que no cal que insisteixin en qualificatius,
amb el que és, almenys per a mi,
aquesta desgràcia humana que estan tirant endavant.
Al marge d'aquesta qüestió, d'aquesta situació internacional,
que com dèiem ho impregna pràcticament tot,
la Universitat de la Rubí i Berger li estan en altres processos.
A banda, evidentment, de la funció docent,
els òrgans de govern de la Rubí i Berger li estan en el procés
d'elaboració de debat dels nous estatuts que han d'anar,
si no m'equivoco, d'aquí poques setmanes al proper claustre universitari.
S'ha de convocar de cara als primers dies del mes d'abril.
Senyora, a quantes esmenes s'hi han presentat, aquests estatuts,
i en quin moment es troba, doncs, el debat intern?
Això és una cosa laboriosa i pesant que fem a la universitat.
Primer, es va fer un treball de ponència,
que en aquest cas va ser l'equip rectoral,
el que el claustre va designar com a ponència,
que vam estar treballant uns mesos amb el que havien de ser els estatuts nous,
a partir dels anteriors, del nou marc legislatiu
i del model que nosaltres enteníem que s'havia d'instaurar
com a organització i com a funcionament a la universitat.
El treball de la ponència es va acabar després de Nadal,
aproximadament després de Nadal.
es va enviar a tots els membres de l'organització universitària,
es va penjar la pàgina web,
es va obrir el procés de presentació d'esmenes,
hi va haver unes 400 esmenes al projecte,
moltíssimes tècniques,
més de la meitat són qüestions de redacció
i de coses molt concretes.
I després hi ha hagut una comissió del claustre,
que ja no és només l'equip rectoral,
són 43 persones,
que ens reunim dos cops a la setmana,
un matí o una tarda.
portem ja sis sessions
i crec que aquesta setmana ho acabarem,
entre demà a la tarda i divendres al matí acabarem d'analitzar les esmenes.
Ja n'han fet la majoria, més de 300 ja estan discutides
i pràcticament totes o incorporades o consensuades o transaccionades,
perquè el que intentem des de l'equip de govern
és que sigui un projecte el més consensuat possible,
perquè pugui ser vàlid per després i per tothom.
I quan estigui acabat el procés d'anàlisis d'esmenes,
doncs farem la reunió del ple del claustre,
que espero que serà el 10 d'abril,
just abans de Setmana Santa,
que és quan se'ns acaba el termini que marcava l'ALOU
per a elaborar els estatuts.
Tal com va el treball de la comissió,
segurament no hi haurà n'esmenes vives
i per tant el que haurà de fer el claustre
és votar els articles i després votar el projecte d'estatuts
i estar d'acord endavant
i si no ja el refarem
i seguirem buscant que sigui un projecte vàlid
per a la comunitat universitària.
De forma planera,
quins són els principals canvis
que presenten aquests estatuts a la Rovira i Vergili
respecte als actuals?
Encara no t'ho s'ha dit del tot
perquè falta que s'acabi el treball de la comissió.
Nosaltres vam proposar reformes
que focalitzen molt l'acció de la universitat
pensant en els estudiants,
que ens semblava que és el que era procedent en aquest moment.
I això vol dir un sistema d'organització
que posi els estudiants pel davant
dels interessos d'uns i altres en el funcionament universitari.
Posarem en marxa el que en diem uns responsables d'ensenyament,
és a dir, unes persones que tindran força responsabilitat
sobre el funcionament de la docència,
vinculats a l'estructura dels centres,
però amb força responsabilitat.
Volem posar en marxa també uns consells d'assessors dels centres
que siguin una interrelació entre la societat i la universitat,
fent-hi participar als col·legis professionals,
als associacions, a personatges que tinguin relació molt directa
amb l'ofici del que s'estan formant,
amb la professió que estan estudiant.
Volem crear una escola de pregrau, que en diem,
i una escola de doctorat com a estructures transversals
de facilitar determinats processos de docència
que tenen a veure amb l'aprenentatge d'habilitats transversals.
Són paraules nostres, però això vol dir que ens posem d'acord
en quin perfil formatiu i genèric volem donar a la universitat.
És a dir, si volem, per exemple,
que tots els nostres estudiants acabin la carrera sabent anglès,
que això és un perfil transversal d'una habilitat,
d'una competència professional,
com l'anglès, doncs hi ha altres coses que creiem que s'han d'introduir.
Volem que els estudiants de ciències sàpiguen coses d'humanitats
i que els estudiants d'humanitat sàpiguen coses de ciències.
Volem fer més flexibilitat la interdisciplinaritat
i tot això ho volem mediatitzar i provocar a través
del que en diem l'escola de pregrau,
que tracta tots aquests temes.
I a nivell de doctorat el mateix en una escola de doctorat.
Després estem, i això és el que estem discutint aquests dies,
que ens falta acabar per de concretar,
estem proposant l'estructuració de la universitat en campus,
però en campus acadèmics,
que agrupi els centres que tenen més afinitat
per tal de coordinar els esforços
pensant en la perspectiva d'ensenyament superior
que s'està dissenyant a Europa,
on els ensenyaments aniran en una direcció diferent del que va anar,
on caldrà molta més interdisciplinaritat.
I, per tant, els centres nostres,
que són els que són per història i per necessitats,
no responen necessàriament a el que serà el futur.
I ens sembla que una manera de solucionar-ho,
mantenint els centres, que creiem que fan el seu paper,
és definint aquests campus acadèmics
que podran funcionar.
Aquest és un tema que encara està a debat a la comissió,
ja veurem com acabem de concretar.
Si tira endavant, espero que tot això,
i moltes altres coses que faria pesat el comentari,
permetran que la universitat vagi modernitzant-se
i estigui preparada en aquest context europeu i de competitivitat
que estem en les universitats inserides ara.
Són aspectes bastant tècnics,
molt interns del propi funcionament de la universitat.
Recordem de totes manes, senyor Aròleg,
que aquests nous estatuts són fruit de la llei orgànica d'universitats,
que no complau precisament els enrectors.
Sí, sí, evident, no, no, a la universitat no la complau.
O, de fet, a la comunitat universitària.
Només fem que representar-la.
no complau a la universitat
i fa molt difícil poder parlar d'aquestes coses
que ha de ser parlant amb una llei complicada.
No t'he parlat d'altres coses de professorat i tot això,
que són de formes d'elecció, de càrrecs, d'òrgans,
perquè són coses molt internes, com dius tu,
i que són molt difícils de trobar-hi solucions
que permetin avançar cap al procés europeu
i cap a la competitivitat,
o sigui, a la solvència per ser competitius,
amb una llei pesant i passada.
I aquest és el que ens porta més temps de discussió,
de veure com ens ho fem per sortir-nos d'aquest lastre legal
i poder organitzar una universitat mínimament moderna
en aquest país, que modern, modern no és que ho sigui.
Aquesta llei orgànica d'universitats,
vostè diu que és passant i passada,
i la llei catalana d'universitats,
aprovada fa un parell de mesos pel Parlament de Catalunya,
amb els vots a favor, si no m'equivoco,
de Convergència Juni i d'Esquerra Republicana,
vostè com la qualificaria?
Home, més lleugera, amb aquest símiu.
És una mica millor, però no gaire més bona?
No, jo crec que, a veure, les lleis no són el que són,
és a dir, no són la panacea que et permeten resoldre tot el futur.
Aquesta té una cosa força bona,
des del meu punt de vista,
i que comparteixo amb les altres universitats,
que és que planteja una solució al finançament de les universitats.
I això no acostuma a ser una norma en les lleis que es fan,
almenys en les lleis educatives.
I en aquesta sí que hi ha dues entrades importants
per finançar les universitats, una que és per contractar professors,
que és el pla CR-Unter,
que permetrà incorporar uns 1.200 professors nous a les universitats
en els propers 10 anys, i això és bo,
com a figures de contractats,
i, per tant, amb una capacitat de tria important per part de les universitats.
I l'altra, que hi haurà un increment previst,
i això és el que diu la llei,
del 30% per sobre de l'IPC,
és a dir, un increment substancial fins al 2010,
que ens permetrà posar-nos a la mitjana
del que els països europeus moderns o normals
destinen a les universitats i a la formació superior.
Amb això es poden fer coses,
i si hi ha més recursos,
doncs es pot millorar la qualitat universitària,
i la llei, les coses que tracta,
genèricament, són, des del punt de vista, força vàlides.
El tema del professorat està molt ben resolt,
és una postura meva,
però que jo crec que és una bona manera de resoldre-ho,
com ho hem plantejat,
apostar per la figura del professor contractat
amb molta capacitat de decisió
per part de les universitats,
a l'hora de contractar aquest professorat,
jo crec que és molt bo,
perquè ens permet tenir una estructura de professors
que és el nostre principal recurs,
adequada a les nostres necessitats.
I crec que hi ha coses discutibles,
que podrien ser millor,
les competències entre universitats i administració
no estan prou perfilades segons el meu gust,
o no estan massa,
estan una mica decantades cap a la Generalitat,
però en general jo no la veig una llei dolenta,
penso que ens ajudarà a tirar endavant.
En un any electoral com aquest,
d'eleccions al Parlament de Catalunya,
li preocupa però que el principal partit de l'oposició,
al Parlament de Catalunya,
no hagi votat a favor d'aquesta llei?
Nosaltres vam intentar-ho des de les universitats,
vam estar en converses amb tots els grups polítics
que tenen representació al Parlament,
fent-los entendre que la llei era suficientment acceptable,
com perquè fos una llei assumida per tots els grups polítics.
El Partit Socialista no va voler entrar en aquesta dinàmica,
tenen els seus condicionants polítics i electorals evidents
i comprensibles, d'altra banda,
i a pocs mesos abans de les eleccions compartir un projecte
amb el partit del govern no els va semblar adequat.
Jo no crec que hi hagi unes discrepàncies fortes en el fons de la llei.
En alguns temes sí,
que podien haver-se millorat, i és veritat,
per exemple amb el tema del tractament de les beques i els ajuts a l'estudi,
jo penso que la proposta socialista era més adequada
que la que s'ha aprovat en el moment actual,
però per allò general la llei era assumible,
que és el que vam defensar les universitats
amb les negociacions prèvies.
El PSC al final no va voler tirar endavant l'aprovació,
no van votar en contra, es van abstenir,
si no recordo malament.
Per tant, ja és un símptoma de dir
que no estem del tot d'acord, però no és el nostre projecte,
i això és legítim.
Parlem de coses més concretes,
més properes fins i tot als ciutadans i sobretot als estudiants,
parlem d'obres, d'infraestructures,
sobretot del que s'està fent al campus de Sassalades,
que és allò on s'hi està treballant
i on s'hi estan invertint més diners, no?
Doctor Ola, en quin procés es troba tot el campus de Sassalades?
Avançant, ara aviat acabarem la biblioteca del campus,
que és una biblioteca gran,
no me'n recordo els números perquè ja perdo la memòria,
però és una biblioteca molt gran,
que de moment servirà per les escoles d'enginyer,
és les dues escoles per la facultat de Química, d'Eneologia,
quan hi vagin,
i per la facultat de Ciències, d'Educació i Psicologia,
que està també al campus,
és a dir, una biblioteca per cinc dels centres de la universitat,
pràcticament la meitat,
jo diria que serà la biblioteca més gran
que hi haurà pel sud de Barcelona,
amb molt potencial,
força modernitzada,
és un edifici emblemàtic,
que funciona en plaques solars,
que va amb això dels sense cables per dintre,
és a dir, que és bastant modern,
no només d'infraestructura,
sinó de concepte de funcionament de biblioteca i tot plegat.
Estarà a punt pel curs vinent, doncs?
Segur, segur,
això abans de l'estiu estarà acabada.
I l'altre que està molt ja avançant-se
és la facultat de Química i Tecnologia,
que estan en un ritme accelerat de construcció,
que espero que el curs,
per l'altre curs,
això ja estigui funcionant,
no per aquests immediats,
sinó per l'altre curs,
ja pugui fer-se el trasllat a les noves facultats,
que és el que havíem previst.
Una estructura petita,
però que per nosaltres és important,
el nostre treball de recursos científics i tècnics,
està acabada,
s'està fent el trasllat a aquests dies,
que és on s'instal·la tot el gran instrumental científic de la universitat.
I després, no nostre,
però mig nostre, diguem,
l'Institut Català d'Investigació Química,
està també avançant força
i crec que a final d'any estarà ja operatiu i funcionant.
I això també és una bona notícia,
perquè configura molt el campus de Sassalada.
Ens queda,
el campus de Sassalada,
abans d'algunes coses internes,
ens queda acabar de veure si aconseguim
que les forces polítiques s'impliquin
i les institucions
amb el projecte del Parc Científic Tecnològic,
que és per nosaltres especialment important
de cara al futur,
de poder utilitzar el potencial científic i tecnològic
i d'innovació
que hi ha al campus de Sassalada,
en el camp de la Química
i en el camp de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació,
que són les dues principals especialitzacions,
i construir un parc que permeti transferir els resultats de la recerca cap al món productiu,
que és el que pot ser un parc científic-tecnològic.
Això ho hem estat parlant amb les organitzacions empresarials,
amb els agents econòmics,
amb les institucions,
i de moment va per bon camí.
Espero que això sigui un projecte que val molts diners,
que es pugui concretar,
que es trobin les fórmules de finançar-ho
i que ens permeti començar a pensar en una economia
que en el futur pugui ser diferent al nostre territori
a partir de la innovació i el desenvolupament.
Crec que és part de la responsabilitat de la universitat
promoure aquestes qüestions.
Nosaltres hi estem treballant
i espero que ho aconseguirem.
No és una cosa immediata,
és una cosa a mitjà o llarg termini,
però que ens porta temps i esforços
d'anar a treballar en aquesta qüestió.
En aquesta àrea, en aquesta zona de Sant Pere Sassalades,
hi ha uns terrenys que la universitat
havia destinat a petició de les institucions
justament per la futura Escola Oficial d'Idiomes.
Recordem tota la polèmica que els ciutadans de Tarragona ja coneixen.
Fa unes setmanes, però,
la Generalitat va anunciar
que estava mirant d'ampliar la pròpia escola
a l'edifici on actualment ocupa,
a la Rambla Nova
i que, per tant,
no necessitaria aquests terrenys de la universitat.
Cada any que vinc a parlar amb vosaltres,
més o menys en aquesta època,
parlem del mateix.
No sé si és la tercera o quarta vegada
que surt el tema de l'Escola d'Idiomes.
Jo ho trobo lamentable, això.
L'únic que sabem és el que hi ha
en els mitjans de comunicació.
El Departament d'Ensenyament
no ens ha dit ni hagi ni bèstia
en aquesta dinàmica.
I la veritat és que ho trobo trist
perquè vam oferir uns terrenys,
vam buscar una sortida,
els tenen a disposició,
i quan ja tenen uns terrenys
que han dit que d'acord,
que els accepten,
que faran l'Escola d'Idiomes,
després vegis pels diaris
que ara no ho volen,
que ho faran en un altre lloc,
te quedes amb una mica de cara de ruc,
pensant a què juguem aquí.
Tots plegats a què juguem.
Jo la veritat és que no ho entenc,
ho trobo molt poc seriós,
em sembla una falta de planificació
i una falta de comportament normal
dels representants de les institucions
i dels polítics que tinguin endavant aquest tema.
Ho trobo un error considerable.
Avui he vist els mitjans de comunicació
que el Partit Socialista diu que ara s'ha de fer
al costat de la presó.
Bueno, escolta, ja s'aclarirà en tu.
Jo no ho entenc,
aquesta manera de fer les coses.
Em sembla que això és un projecte important
per a la ciutat,
important pel futur.
La formació en idiomes dels ciutadans
és fonamental perquè un país progressi
i és impresentable que el 2003
encara estem discutint aquestes qüestions.
A tot Catalunya i a tot Europa i a molts llocs
aquest tema està resolt, està ben resolt.
Hi ha escoles d'idiomes que funcionen
i que funcionen satisfactoriamente.
Aquesta funciona bé,
però en unes condicions absolutament precàries
i miserables.
Que la Generalitat no hagi sabut resoldre això
i que quan els donem solucions
per poder-ho solucionar,
ni tan sols ens contestin
ni diguin als diaris que ara pensen fer-ho en un altre lloc.
ho trobo molt poc seriós
i amb molt poca falta de responsabilitat
de cara al futur.
Aquest tema hauria d'estar resolt a Tarragona, ja.
En qualsevol cas,
aquests terrenys són de la universitat?
Sí.
Si finalment la Generalitat...
Estan en el notari,
estan en el notari esperant
que els vulgui la Generalitat.
Ja fa temps.
Si la Generalitat rebutja aquests terrenys
i a més a més veiem que hi ha altres partits
o altres forces polítiques
que proposen altres alternatives,
és a dir,
que ara sembla que no volen anar
a portar l'escola d'idiomes al campus,
què faran amb aquests terrenys?
Suposo que l'aprofitaren d'alguna manera, no?
Sí, això sí.
Aparcaments o altres edificis...
Nosaltres d'espai no ens en sobra.
Sí, sí, ens en falta sempre.
La universitat és com els gasos perfectes
que tendeixen a ocupar
tot l'espai disponible
i per tant amb això
tot el volum disponible.
Amb això no hi haurà cap problema.
Però és que no...
M'arrabelen aquestes situacions
de falta de planificació
i de poca serietat.
El campus de Sassalades
és una concentració
de persones que serà,
és i serà,
una concentració de persones
que estaran estudiant
i que estudien importantíssima.
I no entendre
que l'escola d'idioma
s'ha de fer en el campus de Sassalades
em sembla que és una falta de visió.
Que diguin que això
dificulta el moviment dels estudiants
és una fal·làcia.
Que posin transports públics eficients
i que montin una ciutat com Déu mana.
Però allà on se concentra
la majoria de la població estudiantil
amb necessitat formativa,
la meitat dels estudiants
de l'escola d'idiomes
són alumnes de la Rovira i Virgili.
A veure, no,
i això ho saben perfectament.
Doncs el lloc adequat, indicat,
és el campus de Sassalades
com estàvem argumentant i defensant.
Que diguin que això
no és còmode pels estudiants
no és un argument.
Què hem de fer?
Tot al costat de casa?
A casa d'aquí?
Al costat de casa d'aquí?
De la gent que viu a la Rambla
o de la gent que viu a Bonavista
o la gent que viu a Sant Pere i Sant Pau?
Que tenen més a prop?
Sassalades o la Rambla Nova?
Em sembla que estem dient
unes coses que no s'aguanten
i que els polítics
han d'assumir la responsabilitat
que els toqui i tirar-la endavant.
En fi, deixem el tema de les obres.
Parlem d'ensenyaments,
d'altres coses segurament més positives.
Vostè no fa gaires dies
presentava en rodapremsa
tres nous ensenyaments,
si no m'equivoco,
de cara al curs vinent.
Tindrem 50 titulacions
el 2003-2004
a la Rovira i Virgili.
No ho sé el número,
perquè ja l'he perdut.
És una xifra com màgica, o no?
Al voltant dels 50
no ho sé exactament.
Sí, però això és normal.
L'estructura de titulacions
que hi ha ara a l'estat espanyol
és una estructura...
Canviarà això, eh?
Canviarà a Europa,
canviarà, es tornarà a reduir.
Però l'estructura actual
és una estructura molt diversificada,
cada cosa té el seu títol.
I la gent vol estudiar
el que li ve de gust,
el que necessita,
el que pensa que li donarà...
És a dir, no és dolent
dir que la Rovira i Virgili
ho faré 50 titulacions.
No, si són bones, no.
I com que les nostres són bones,
això no és dolent.
No, no, al contrari.
Nosaltres hem de fer possible
que la gent estudi
el que vol estudiar.
I si ho fem bé,
que es pugui quedar aquí
i que ho faci a gust.
Amb l'estructura
de titulacions actual,
doncs això és així.
Però és clar,
quan vas comptant titulacions,
una és filologia catalana,
l'altra filologia espanyola,
l'altra filologia anglo-germànica.
De mestres són sis especialitats,
vas sumant.
Però si vas només comptant
el que avangen en les titulacions,
tampoc en fem tantes.
amb el procés d'Europa
que tendirà a unificar primers cicles
i, en tot cas,
a diversificar els postgraus,
tornarem a reduir
el nombre de primers cicles.
Però això és conjuntural.
El que és important
és que amb aquests noves estudis
entrem en àmbits del coneixement
que no tocavem,
especialment en telecomunicacions.
I potser no tant en la mecànica,
però també comencem
amb l'enginyeria tècnica
en telecomunicacions,
en l'especialitat de telemàtica,
que és la més relacionada
amb la informàtica,
que no es feia a la nostra universitat
i que avui és una professió important,
està a la baixa com a professió.
Les telecomunicacions van tindre
el seu punt més alt fa 3 o 4 anys,
però que segueix sent
una professió en demanda
i que tindrà una demanda mantinguda.
Per tant, és normal que,
a més, nosaltres tenim
totes les informàtiques
i les enginyeries automàtiques
i elèctriques al costat,
que podem fer molta facilitat
un enceiment de telecomunicació
ben integrat en aquest projecte,
amb bones instal·lacions,
i per tant volíem fer-ho
i entrem en un nou camp del coneixement,
donem així i completem la nostra oferta.
I l'enginyeria tècnica mecànica,
que és una vella reivindicació
de la universitat,
que no la fèiem perquè era cara
i és cara de posar en marxa,
respon molt a una demanda
de la societat,
de les empresaris,
especialment del sector químic,
que necessiten tècnics
preparats en el manteniment.
i el perfil que els donarem
és una enginyeria tècnica mecànica
amb moltes assinatures comunes
amb la química industrial.
I per tant,
amb una especialització
cap al manteniment
de la indústria química,
no exclusiu,
però sí un cert perfil
en aquest sentit,
que penso que obtindrà
una bona resposta.
La psicopedagogia
és un complement lògic
del que ja estem fent.
Si estem fent pedagogia,
psicologia,
és un segon cicle vàlid
pels mestres,
i això és un complement,
una carrera normal
amb la nostra manera
de fer les coses.
Aquestes seran les novetats
de cara a l'any vinent
pel que fa als ensenyaments.
Una última qüestió,
justament parlant
d'ensenyaments,
de titulacions,
davant de l'anunci
de la primera competència,
si em permet l'expressió,
senyora Ola,
que tindrà la Rovira i Virgili
aquí a Tarragona,
a camp propi.
La Universitat Privada
Ramon Llull
ha anunciat
que el curs vinent
a partir del setembre
d'aquest any 2003
començarà a impartir
diferents ensenyaments
a la SAI,
aquí a Tarragona.
A Sassalades,
veig al costat,
a l'altre carrer
de la universitat.
Per això dic competència
la primera i forta
al costat de casa.
Què li sembla?
Bé,
no tinc massa cosa a dir.
La competència
amb el sistema capitalista
en el que vivim
és una part
de les regles del joc.
Jo no crec
que sigui una competència real
per la universitat nostra.
Això és un ensenyament
pel que em van explicar
com se diu això,
barrejat d'informàtiques,
de telecomunicacions,
i electròniques,
és un primer cicle comú,
un primer curs comú
de totes les informàtiques
i de tot el que nosaltres
fem a l'ETC,
amb ensenyaments diferents,
és un primer cicle comú.
No recordo les places,
però era al voltant
de 50 o 60 places.
Nosaltres,
en aquest context,
estem ofertant
unes 350 o 400 places
pels mateixos ensenyaments.
Per tant,
no és una competència
numèrica important.
no canviarà molt
la nostra relació
d'alumnes que vindran.
Els preus també són molt diferents,
ells són una universitat privada,
nosaltres som una universitat pública.
Les instal·lacions
també són molt diferents.
Nosaltres ara ja estem
amb un bon equipament
al campus de les assalades,
no sé el que tindran ells,
però, en tot cas,
millor que el nostre no serà.
jo crec que són
dos projectes paral·lels
que són compatibles,
que poden funcionar perfectament,
que no es faran
massa mal uns als altres
i, en tot cas,
que es peronaran
o uns i altres
a fer-ho millor.
I això no em sembla dolent,
al contrari,
em sembla bo.
Per tant,
benvinguda,
sempre he dit el mateix,
benvinguda sigui
que els hi vagi bé el projecte
que nosaltres segur que ens seguiran amb bé.
Li preocupa,
de totes,
que això sigui el primer pas
d'una entrada,
d'una arribada massiva
d'altres universitats?
No te rego,
no crec que a Barcelona,
sí.
a Madrid ja s'ha produït.
Ja no sé quantes n'hi ha
d'un universitats a Madrid,
m'he perdut,
he perdut el compte
perquè tothom fa la seva.
A Barcelona no havia passat,
està començant a passar,
ara es crea
la quarta universitat privada,
l'Universitat de Batoliva.
Cada sector ideològic
es fa la seva
i aniran fent,
però respon molt
als sectors ideològics.
L'universitat pública
per molts anys
crec que seguirà sent
la base del sistema universitari català
i encara és la base
del sistema universitari espanyol
i espero que
que es mantingui
en aquesta direcció
perquè és molt més eficient
el sistema d'enseciment públic
i el privat,
almenys en el món universitari.
I aquí, a Europa,
als Estats Units
és una altra cosa,
però Europa això
és el futur,
almenys per mi.