D'aquí un minut serà un quart d'11 del matí,
temps al matí de Tarragona Ràdio,
per dedicar uns minuts a la política,
a la política local, en el marc d'aquestes entrevistes
que hem iniciat ja aquesta setmana
amb els atinents d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
que han sorgit de la Constitució del Consistori,
que es va fer el passat dissabte.
Ahir parlàvem amb el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament,
Francesc Ricomà, avui és el torn del segon tinent d'alcalde,
Albert Ballbé, responsable de la nova àrea
anomenada de serveis a la persona,
una àrea que engloba cultura, joventut, festes i esports,
entre d'altres competències.
Senyor Albert Ballbé, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Albert Ballbé, com dèiem, és el segon tinent d'alcalde,
ell continuarà sent el màxim responsable de la cultura
a la ciutat de Tarragona, tot i que coordinarà, com dèiem,
aquesta àrea anomenada té un nou títol de serveis a la persona.
Per què aquest títol? Per què aquest nom?
I quines són, bàsicament, les competències que englobarà?
És evident que el saber de la persona és perquè,
tant des del punt de vista de la cultura, com de l'esport,
com de l'ensenyament, com en part de la sanitat pública,
són disciplines o són matèries que afecten directíssimament el ciutadà.
És a dir, és una afectació molt directa.
Per contra que, evidentment, l'urbanisme també ha fet el ciutadà,
però ja és una relació bastant més llunyana.
S'ha volgut crear dins de l'Ajuntament aquestes cinc àrees,
les quals són Hisenda, és territori, urbanisme,
és el servei a la persona,
i després l'alcalde es reserva l'àrea de presidència,
que és l'Hisenda, del Joan Eregio,
i després l'alcalde es reserva l'àrea de presidència,
que comprèn les relacions públiques, el protocol,
l'oficina de premsa municipal i la seva ciutadana.
A veure, jo crec que és una nova...
És a dir, abans l'Ajuntament estava excessivament fragmentat
en diferents comissions informatives,
i ara el que es fa és que hi hagi aquestes grans quatre àrees
on probablement cada vegada que hi hagi una sessió informativa
es tindrà un coneixement
o es tocaran els temes de la ciutat d'una manera més generalitzada
i d'una manera més coordinada entre diferents segments,
que en definitiva tenen íntima relació.
Jo crec que és una bona pensada.
Probablement al principi costarà que funcioni,
perquè evidentment tothom estava acostumat a...
He de dir que a petites comissions informatives
on es parlaven temes molt específics,
i ara està més generalista, però jo crec que és bo.
De vostè dependran algunes competències,
alguns regidors,
Raül Fong continuarà com a responsable de l'àrea d'esports,
per exemple, Carles Sala, Joventut i Festes,
Carme Duca, consellera d'Ensenyament,
Maria Lluís Expositor de Serveis Socials,
en fi, d'això, del detall,
de les prioritats en aquestes àrees,
ja en parlarem amb els respectius regidors,
però vostè continuarà comandant,
per dir-ho d'alguna manera, el tema cultural.
Però a mi m'agrada...
Sí, sí, jo ho vaig demanar...
El primer dia que vaig a l'Ajuntament, ara fa quatre anys,
vaig demanar a l'alcalde que...
Jo crec que cadascú té unes preferències personals,
i a mi, per exemple, ni la Hisenda ni l'urbanisme
em diuen gran cosa.
Si toqués fer-ho, ho faríem,
però evidentment l'alcalde ens va oferir
tot el bano de possibilitats,
i llavors, doncs, jo he sigut feliç
durant aquests quatre anys,
perquè hi ha un magnífic personal
al Departament de Cultura de l'Ajuntament,
i, doncs, ara ja coneixem una mica,
ens coneixem una mica mútuament
i coneixem una mica com funciona aquesta qüestió,
i em sembla, doncs, que s'havia d'aprofitar
aquesta sinèrgia, i aquí estem, no?
D'altra banda, jo volia dir-te,
com tu també apuntaves,
que a mi em toca coordinar
des del punt de vista administratiu tots aquests regidors,
però cada regidor és absolutament autònom
i tots som iguals davant dels ulls de Déu.
Em refereixo que no hi ha una situació
de subordinació de Déu-musser-en-reguard,
hi ha regidores amb molta més experiència política,
com la pròpia Maria de l'Espòsit,
o el propi Carles Sala, no?
Tant la Carme Duc com el Raül Font i jo
som ja de fornades més recients, no?
En conseqüència, cadascú continuarà portant
la seva àrea amb una absoluta llibertat
i autonomia, sense cap submissió,
diríem, jeràrquica,
perquè l'únic que faria serà presidir
aquests miniplenaris,
que seran les comissions informatives,
però cadascú portarà la seva àrea.
Doncs a aquestes àrees, evidentment,
parlarem en el seu dia amb els seus responsables,
amb els seus regidors,
parlem de cultura,
de coses que vol fer,
de coses que ja s'estan fent,
de projectes, de prioritats en matèria cultural
a l'Ajuntament de Tarragona,
perquè a més, Convergència i Unió
n'ha fet una bandera del tema cultural,
i ho han explicat i molt en els últims mesos,
i ho van explicar i molt
en la darrera campanya electoral,
però coses que s'estan fent, per exemple,
i que poden veure els ciutadanys
és l'enderrocament del Teatre Tarragona,
i a partir d'aquí aixecar el nou teatre.
Bé, precisament el que estem fent ara
és acabar tot el termini d'administratiu
per començar la nova obra.
Penseu que volem disfrutar del nou Teatre Tarragona
dins d'aquesta legislatura,
és a dir, dins del 2004,
a finals del 2004,
ens agradaria poder inaugurar el Teatre Tarragona,
entre les coses, perquè és necessari,
és perentori,
és a dir,
el Teatre Metropol és insuficient,
és insuficient,
i als altres llocs,
és a dir, el Camp de Mar,
és un pulmó important,
però és un pulmó per l'estiu,
que no és un pulmó per l'hivern,
i ens hem trobat que hi ha hagut actuacions
en què la gent s'ha dit que queda a fora,
i el ciutadà es molesta si es queda a fora,
i a nosaltres no ens agrada que el ciutadà se molesti,
volem que la cultura arribi a tot tipus de ciutadà.
Un dels programes que volem fer,
que volem fer ara,
és posar en valor els diferents teatres
que hi ha en els centres cívics.
Des de les centres cívics hi ha uns teatres
que algun d'ells té major aforu
que el propi Teatre Metropol,
i alguns tenen inclús una situació tècnica
millor que la del Teatre Metropol.
I el que és evident és que hi ha un munt de coses
que es poden fer perfectament en aquests llocs,
i hem d'acostumar a la ciutat de Tarragona
que en comptes d'anar necessària
i irremissiblement al Teatre Metropol
també pugui anar en altres llocs.
I en definitiva, el que volem és,
i això és una realitat contundent,
és a dir, que la cultura no no té que estar centralitzada
ni a la part d'alt de Tarragona
ni al casc urbà de Tarragona,
sinó que, evidentment, els barris també són llocs magnífics.
Jo diria inclús que amb moltes més facilitats d'aparcament
perquè la gent pugui anar a veure qualsevol cosa
a qualsevol dels centres cívics.
El que passa, els centres cívics depenien fins ara
i continuen depenent de benestar social
o d'aigualtat d'oportunitats.
Ara, amb aquesta àrea conjunta,
això ens permetrà, ahir parlàvem molt més l'exposito,
d'optimitzar el personal d'uns i dels altres
per poder fer aquest tipus d'activitats.
Per tant, potenciaran la programació teatral
o del que sigui, o programació cultural,
als centres cívics?
És evident que sí, és evident que sí, insisteixo,
perquè cada dia els barris estan més coordinats en la ciutat
i, hauríem d'acostumar,
és a dir, els barcelonins,
quan tenen que anar a veure teatre,
van indistintament a llocs molt separats de la seva ciutat.
No veig perquè a Tarragona això no es pot fer.
I, per l'altra banda, jo crec que potser
persones dels barris que els costa més baixar a Tarragona
ho tindrien una mica més a peu d'obra
i, en conseqüència, seria molt més fàcil
el fer que tota la cultura s'obri a tots els tarragonins.
Del Teatre Tarragona, tornant per un moment,
aquest projecte que ha de començar de manera immediata
després de l'enderrocament de l'antic edifici,
el tema de la façana,
el tema de la façana al Teatre Tarragona, com serà?
Perquè en s'ha parlat tant i amb tantes opinions?
Però, a veure, a veure, mira,
aquí, en un principi, hi havia dues opinions divergents.
La de l'arquitecte, senyor Climent,
que opinava que la façana tenia que ser una cosa diferent,
i no ho deia perquè sí.
Recordareu que, en un primer moment,
el Teatre Metropol no tenia la fundària necessària,
i llavors el que feia l'arquitecte era guanyar,
amb un boladís, res, un metro i mig.
Però que un metro i mig tenia la seva importància.
Com a conseqüència d'aquesta més que engurrosa negociació
amb l'imperial tàrraco i amb els militars per aconseguir
els 10 metres de fons,
això ja no és necessari.
I, en conseqüència, no fa falta fer aquest calaix
que ningú agradava.
Quan el senyor arquitecte ens va ensenyar,
estic parlant de fa quasi dos anys,
el primer esborrany de projecte,
l'alcalde va dir que ni parlar-ne.
I l'alcalde va donar instrucció clara i concisa
que la façana es tenia que mantenir.
Algú preguntava que per què s'ha derrocat la façana.
Home, la façana s'ha derrocat perquè estava ruïnosa.
I el que es tracta és de reconstruir la façana
i que sigui molt, molt igual,
probablement idèntica,
no poder ser entre altres coses,
perquè ja no és cine Teat de Tarragona,
sinó que serà únicament Teat de Tarragona.
Però que tinguin la mateixa façana,
això és una cosa que l'alcalde ja està empenyat,
el seu regidor de cultura,
lo mismo de lo mismo,
perquè jo estic molt en contra,
i ara canviant de tema,
que la façana dels llocs tradicionals de la ciutat canviï.
Tarragona, si no es té una mica més de cura
amb les façanes dels edificis dels llocs principals,
va perdent la façana que ha tingut sempre.
La Rambla hauria de ser intocable,
i la Rambla ha estat molt i molt tocada.
I això és una vergonya
per qui en el seu moment va autoritzar,
per exemple,
l'edifici del Banc Saragossà,
o l'edifici del Banc Mercantil,
o l'edifici del Cinefèmina,
Mobles de la Rambla, etc.
Aquesta gent tenen un deute,
o tenen una nota negra de la ciutat per haver-ho permès.
Els arquitectes, els promotors
i els regidors d'urbanisme del moment.
Molt bé, doncs aquesta serà la legislatura
on finalment s'inaugurarà el Teatre Tarragona,
i serà la legislatura també, senyor Vallbè,
en la que es plantejarà definitivament
el futur teatre,
el gran teatre de la ciutat?
Jo cada vegada que tinc un mitjà,
aprofito per recordar-li el meu alcalde.
I jo aprofito per preguntar-li
si aquesta serà de veritat la definitiva.
A veure, en definitiva,
aquesta legislatura es marcarà,
entre altres coses,
pel creixement de la ciutat cap al riu,
i d'alguna manera, com a conseqüència del nou pont,
que es té a estrenar a curt termini,
és a dir, el que hem de fer és donar-li sentit
a la zona de Joan XXIII,
per acte seguit donar el gran pas de gegant
d'ocupar l'altra part, amb la ciutat de la justícia,
i tot el que es vol fer a l'altra banda del riu
per cohesionar, com dic,
és a dir, perquè Tarragona es prolongi d'una manera natural
cap als barris i es vinculi amb Torrefort,
amb bona vista, i que sigui un esot compacte.
Doncs és evident que un dels grans equipaments
que té d'anar a aquella zona,
juntament amb la Corte de la Guàrdia Civil,
la Corte de la Polició Municipal, etcètera,
té que ser aquest gran teatre.
L'alcalde això ho ha dit per activa i per passiva,
i això està al programa electoral.
Jo el que recomano als meus companys regidors,
i a l'oposició també,
que agraeixo els diguin com a llibre capçalera
el programa electoral,
no sóc el propi, sinó dels meus partits,
perquè hi ha coses que són coincidents,
llavors hi ha d'haver esforços conjunts,
compromís conjunt,
perquè aquestes coses es tirin a terme.
La necessitat d'un teatre,
és a dir, el projecte de l'alcalde Nadal
de fer un teatre a la zona de Joan XXIII
ha estat calcat, o ha estat recollit,
per dir-ho d'una manera caritativa,
pel perfil Ballesteros.
Llavors jo el que crec és que tenim
que posar tot l'interès,
aquest pot ser un dels elements conjunts,
que es deia en les entrevistes de sofà
que es feien abans d'arribar a acords municipals,
doncs escolta'm, posem-se tots d'acord
en poder fer aquest teatre,
que a més el regional necessita d'una manera imperiosa.
Més infraestructures culturals, senyor Ballbé.
Què fem amb la xar 3?
A veure, la xar 3 ja és tarragonina,
jo crec que la xar 3 ha de constituir
l'eix central d'una nova centralitat cultural
de la Pervaixa de Tarragona.
La Pervaixa de Tarragona està cridada
a ser una cosa espectacular,
com a conseqüència de la façana marítima.
Però jo sempre dic,
jo no m'esperaré que la façana marítima
tingui el seu esplendor,
perquè la façana marítima
es té que fer dins d'aquesta legislatura,
és un altre compromís de l'alcalde Nadal,
jo crec que l'alcalde Nadal es vol retirar de la política
amb una obra extraordinària,
com és recuperar la Tarragona al mar.
Però, en definitiva,
això pot tindre el seu timing.
En canvi, la xar 3 ja la tenim,
ja la tentem físicament,
ja la hem de fer.
La xar 3 és donar-li vida,
vincular-la amb el tinglador número 2 del port,
on cultura,
en combinació amb el port,
fem ar contemporani.
i pensem que molt a prop de la xar 3
està la tabacalera.
I la tabacalera pot ser
el proper Museu Nacional Arqueològic de Tarragona,
perquè hi ha temps i mateix,
és a dir,
seria el Museu Nacional Arqueològic més evident,
perquè estaria damunt d'una necròpoli romana,
probablement la més important d'Europa.
És a dir,
que seria un museu viu,
un museu col·locat,
cirplàs que dirien els francesos,
i que seria extraordinari.
És evident,
i això ho repeteixo amb un to de veu més alt,
que el primer que es té a respectar a la tabacalera
és els 300 llocs de treball
de persones que estan allí treballant.
Però clar,
el que és evident és que la tabacalera,
com a conseqüència de l'apertura del vial Vidal i Barraquer,
la part darrere de la tabacalera,
perquè la tabacalera ara és quasi la milla d'oro.
Llavors jo crec que,
tenint com a element essencial
el respecte pels 300 llocs de treball
que hi ha a la tabacalera,
la tabacalera ara té una altra dimensió.
Jo estic convençut que es podria traslladar
la fase productiva de la tabacalera
a un altre lloc,
a una fàbrica més moderna,
perquè no oblidem que la tabacalera actual
la va inaugurar la majestat del rei
d'on l'Alfonso XIII,
parlem de fa temps,
i probablement deu ser una mica obsoleta.
L'edifici és magnífic,
que se li podia donar,
evidentment aquest edifici s'ha de respectar,
qui intenti tocar aquest edifici
t'ha de passar per damunt del cadàver
de la Terballbé,
però jo crec que és un lloc paradigmàtic
perquè si traiem la Camsa
i el riu Sagerdina,
és a dir,
aquest aspecte que tenia
aquella zona de la Tarragona
com de barri residual,
com de barri de tercera categoria,
es convertirà en una virgueria
més de la ciutat de Tarragona.
Per tant,
vostè seria partidari
de portar el museu
a la seu de la tabacalera.
Tal com ja recordo,
fa mesos,
apostava la rei
al Societat Arqueològica Tarragona.
És que saps què passa?
Que dubto que hi hagi algú
que estigui en contra d'aquesta idea.
Jo sé que el senyor Terrats,
el bon amic Terrats,
director de la Museu Nacional Arqueològic,
demanava pujar una planta
a la plaça del rei.
I això,
des del punt de vista urbanístic,
sembla que els tècnics
diuen que no és el més correcte.
A part de que jo crec
que Tarragona
és un museu nacional arqueològic
molt més gran
del que hi ha
a la plaça del rei.
Algui,
en altres projectes,
recordaràs que
a la plaça de les Granotes,
les tres Granotes,
volien fer-la allí.
Jo crec que això seria massificar,
seria compactar un jardí.
En definitiva,
destruir un jardí
d'on jo als anys 52
vaig plantar un arbre.
És a dir,
hi va haver una campanya
de plantir un arbre,
allí tots els Terrats
van plantar un arbre.
Bé,
doncs jo crec que allò
ha de mantenir-se
com un lloc,
un espai verd.
I en canvi,
la Tabacalera,
com dic,
ja té les condicions
per museïtzar-la
i museïtzar el subsol.
En conseqüència,
jo és evident
que estic d'acord
que la Tabacalera
es convertigués
en el futur
com a tinent d'alcalde de Cultura
no relegit
en aquest càrrec
ara recentment
amb la Constitució
del nou Ajuntament.
Es compromet,
doncs,
iniciar els passos
que calguin
perquè això s'haurà
de parlar, evidentment,
amb administracions superiors,
Generalitat
i sobretot l'Estat
portant davant aquest projecte.
Mira,
jo guardo
com oro en panyo
un diari de sessions
del Senat
quan jo era senador
on la ministra Albor,
la valenciana guapíssima,
va prometre
el portaveu
de cultura
de la Comerència
i Unió
que heu servidat de vostè
que de raó
tindria un moció nacional
arqueològic.
És a dir,
aquesta és una obligació
de l'Estat,
no de la Generalitat.
La Generalitat
el que fa és el manteniment
i la gestió,
però el tema,
la decisió
és evidentment
de l'Estat.
Jo crec que a curt termini
tindrem unes eleccions generals,
i llavors potser
el tancament
per part
de l'Estat Central
de suministrar
els mitjans
perquè això sigui
una realitat,
si les majories
no són absolutes
es podran negociar
d'una altra manera,
el mateix que passarà
amb el tema
de la façada marítima.
Llavors jo espero
amb paciència
que això arribi.
En definitiva,
qui té competències
en tema de patrimoni
és la regidora
de la senyora Martorell
i és del Partit Popular
en l'actualitat.
En conseqüència
no estaria de més
que la Mercè Martorell
dongués un toc
amb el ministre de Cultura
del Govern de l'Estat
per desactivar
aquesta qüestió
del Museu Nacional Arqueològic.
Aquest Tarragona s'ho mereix.
Tarragona Patimònia de la Humanitat
no tindre
un Museu Nacional Arqueològic
com Déu mana
és una cosa
per fer-s'ho mirar.
En fi,
de projectes culturals
d'infraestructures culturals
tindrem l'oportunitat
de continuar parlant
en les properes setmanes.
Avui volíem traçar
una miqueta
les línies principals
de treball
d'aquesta àrea
que coordinarà
Albert Ballbé
com a segon tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
però també en qualitat
de president
de l'Intercomarcal
d'Unió Democràtica
un parell de qüestions
en un moment polític
interessant
després de la Constitució
de l'Ajuntament
el passat dissabte
de l'Ajuntament de Tarragona
i de la resta d'Ajuntaments
ara estem pendents
del Consistori de Torredembarra
perquè es pugui constituir
primer el Consell Comarcal
del Tarragonès
i després també
la Diputació de Tarragona.
Pel que fa al Consell Comarcal
del Tarragonès
tenint en compte
que és
ara en l'actualitat
i ja des de fa anys
per tradició
un Consell
i un organisme
que presidis Unió Democràtica
i imagino que el Partit Democrà
continua aspirant
a mantenir
la presidència del Consell.
Jo diria que el tema
és un tema
que ja està acordat
és a dir
no hi ha cap discussió
respecte del Consell Comarcal
del Tarragonès
i el Carles Sala
serà el proper president
de moda indiscutible.
És a dir
amb això no hi ha dubte.
No hi ha dubte.
Diputació de Tarragona
quina és la posició
d'Unió Democràtica
sobre la presidència
de la Diputació
de cara al nou mandat?
Doncs te contestaria
en plan civilí
que això correspon
a la Conferència Democràtica
de Catalunya
és a dir
que la presidència
Unió Democràtica
havia tingut sempre
l'aspiració
que si
Conferència no tenia
tres diputacions
l'ògica és que n'hi haguessin
dos per Conferència
i una per Unió.
Sembla això
que de moment
no pot ser
a Girona
la cosa està justeta
i llavors
l'únic que sí
que mantenim
és una vicepresidència
amb cada una
de les diputacions
governades
per Conferència i Unió.
Esperem que aquesta vegada
el tema sigui el mateix
però jo espero personalment
que aquesta vegada
sigui qui sigui
el president de la Diputació
hi hagi més bon rotllo
entre el president
de Conferència
i els vicepresidents
i els diputats
de la Unió Democràtica
de Catalunya
perquè aquests quatre anys
no va haver
aquest desitjable bon rotllo
i això ho lamento moltíssim
i llavors
jo espero
amb interès
saber qui serà
el nou president
perquè quan això se sàpiga
posar-me a la seva disposició
i parlar d'aquestes qüestions.
Parla de nou president
per tant
és per un canvi evident
en la presidència
de la Diputació.
jo dic nou president
perquè evidentment
sigui qui sigui el president
serà escollit
pels senyors diputats
el dia de la Constitució
de la Corporació.
Home, jo he llegit com vostè
i a més no ens enganyem
és a dir,
això està
és Vox Populi
el fet que
es parla d'una renovació
de la presidència
de la Diputació
a mi no em sembla malament
jo crec que els càrrecs
no són vitalissis
jo crec que l'actual president
que ho ha fet molt bé
porta molts anys
com a president de la Diputació
i en conseqüència
entenc
que altres persones
de Conversions
de la Càdica de Catalunya
tinguin aspiracions
a ser president
de la Diputació
i del que s'ha parlat
jo crec que tots els candidats
que s'han parlat
pels diaris
i els afrejos polítics
tots els trobo
interessants
des del Joan Aregio
passant pel Benetjaner
o pel Joan Maria Roig
l'alcalde d'Amposta
o pel alcalde de Vilaseca
el millor alcalde de Catalunya
és a dir
l'alcalde de millor resultat
de Catalunya
és a dir
jo crec que són persones
absolutament acreditades
i que farien una grandíssima feina
a la Diputació
vostè continuarà a la Diputació?
jo espero que sí
de tots aquests
que ha anomenat
de Convergència Democràtica
cap preferit
per vostè?
saps què passa
que preferir amb algú
és preterir
amb altres
i jo crec que tots són grans amics
i jo l'únic
que els demano tots ells
és que quan sigui
qui sigui el president
tinguin bon rotllo
amb la gent de l'Unió Democràtica
que som uns fidescol·laboradors
l'última
senyor Bellbé
el pacte de govern
amb el Partit Popular
a l'Ajuntament de Tarragona
d'acord
des del punt de vista
d'Unió Democràtica
absolutament d'acord
al 100%?
jo estic d'acord
amb el pacte
amb el Partit Popular
des de fa 4 anys
és a dir
els de l'Unió Democràtica
vam ser els que li vam
els que vam insistir més
el senyor alcalde
perquè es pactés
amb el Partit Popular
i permeti'm
perquè això
pot estar mal interpretat
es pot dir
que els de l'Unió Democràtica
som propers
al Partit Popular
de cap de les maneres
vostè recordarà
que durant aquesta legislatura
jo vaig tenir
unes declaracions
respecte
de la política general
del Partit Popular
molt dures
especialment
respecte del tema
del País Basc
és a dir
el tracte que fa
que dona el Partit Popular
al Partit Nacionalista Basc
el trobo denigrant
i això continuo dient
ara i ho diré sempre
ara bé
a nivell
de política municipal
la gran filosofia
del Partit Popular
no accepta
amb el tema
de la guerra
i allir cadascú
va anar pel seu costat
és a dir
a nivell
de política municipal
de gestió municipal
és a dir
la ideologia
madrilenya
del PP
no
no
no transpua
en conseqüència
jo crec que
els socialistes
són l'alternativa
jo crec que
pactar amb l'alternativa
no és correcte
jo crec que
el que ha de fer
l'alternativa
és
exercir una oposició
constructiva
i assenyada
pensant sempre
en Tarragona
i que llavors
el que es té
que pactar
és amb partits
que no siguin
alternativa
de govern
i que en conseqüència
el Partit Popular
és a dir
els 4 anys
d'experiència
han estat
fermament positius
pel govern
de Comissió de la Unió
i per Tarragona
doncs així
acabem
senyor Albert Ballbé
segon tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
responsable
de l'àrea de cultura
i a més a més
president
de la Intercomarcal
d'Unió Democràtica
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els oients
del matí de Tarragona Ràdio
i molta sort
amb aquest nou mandat municipal
gràcies a vosaltres
i penseu que el Bac d'Espanya
també serà per cultura
i també serà per Tarragona
d'això en tornarem a parlar
un altre dia
gràcies senyor Ballbé
bon dia
no