La una del migdia, en 10 minuts, el grup teatral 45 a RPM.
Aquest proper diumenge tornarà a representar l'obra Quintal·le.
Tenim una bona representació, en aquest cas, de les actrius d'aquest espectacle,
la Maria i la Tere, que són noves incorporacions al grup.
Bon dia, benvingudes.
Bon dia.
I dues veteranes, la Rosa i la Maribel. Bon dia, senyores.
Bon dia.
I què ha passat? Que el públic anava sortint els tarragonins pel carrer.
Volem una nova representació, perquè, clar, treballar tant per fer una representació o dues,
no, us han demanat, a més, cartes que us arribaven, e-mails, e-mails, de tot.
Volem tornar a veure l'obra Quintal·le del Vicenç Canyón.
És que quan els junts s'esgoten les entrades...
És veritat.
Els junts s'esgoten les entrades, llavors no toca altre remei que tornar-la a fer.
Escolta, com quan entrevisten l'Arturo Fernández i aquestes...
On està la clau del vostre exe? Per què agradeu tant a la gent?
Ja sabem que ho feu molt bé, però no sé què teniu de particular,
que sempre s'esgoten les entrades quan el 45 RPM fa una obra.
I no és que porteu la família.
No, l'estrena podria ser que sí, però...
Sí, el juny encara, però ara no, ja.
Però ara no.
Jo crec que una de les claus és que tots som dones.
Que fan certa gràcia.
I això no és potser massa normal amb els grups de teatre,
que acostumen a ser mixtes.
Podria ser una...
Sou dones diferents, també, no?
De diferents edats, de...
Sí, de tot.
I jo diria que també potser és el tipus de treball, no?
Que és d'actualitat,
llavors està basat en improvisació,
per tant segur que no ho has vist mai,
que no es fa mai pesat perquè tot és curtet, no?
Són 8 o 10 o 12 esqueig curtet,
que es fa més.
I això sembla que no,
doncs la gent no sap que no va veure un rotllo.
És per riure.
És que estem tant necessitats, no?
Llavors nosaltres s'ho passem molt bé,
que això és important.
Llavors, com que nosaltres s'ho passem molt bé,
sembla que no comuniques amb la gent,
perquè veu que...
No, perquè el primer que et diuen
quan s'acaba l'obra i veus la gent,
dius què, què tal, què us ha semblat?
Que bé que s'ho passeu!
Com xaleu!
No n'hi ha d'anar.
Hi ha dues noves incorporacions.
Doncs, eh, em presentàvem a la Maria...
Quatre, quatre en tenim.
Quatre?
Quatre.
I què ha passat, doncs?
Que, per exemple, Maria, Tere,
com és que heu entrat ara aquí al 45 RPM?
El cas és que, mira, jo soc mestra
i gairebé totes les...
Sí, perquè va la dir que el grup es va crear
a partir de...
Mestres i afegides.
Mestres i conegudes, afegides, amigues,
però fonamentalment mestres, no?
I una companya de l'escola on treballava
em va dir que anés a veure-ho
i m'ho vaig passar tan bé que mira-me.
Que dius, si d'espectadora m'ho passo bé,
fent-ho ja pot ser una cosa extraordinària, no?
Una mica la mateixa motivació.
Com va ser el cas de la Tere?
Bé, jo, resulta que ja coneixia
tres elements del grup de teatre.
Tres elementes d'aquestes.
Elementes, això.
En aquest cas, sí.
I llavors jo sempre m'ho passava molt bé
d'anar-les a veure.
O sigui, jo els assajos, això no.
Però d'anar a veure una gran fan
i portava amigues i tal.
I era una gran admiradora.
I llavors el dir que farien càsting
i és que hi hauria.
Que dius, ara?
Sí, sí.
Aquestes senyores han fet càstings.
Quines exigències que porten.
Una mica entre cometes, no?
Però bé.
Tere, jo crec que això del càsting
era per riure a elles.
Sí, sí.
Per divertir-se.
No, que nosaltres no hi érem els càstings.
Que feia el Vicenç?
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Que feia el Vicenç.
Calla, calla.
Digues, digues, Tere, que t'hem interromput.
Perdona.
No, no.
I llavors ens diu, que et faria gràcia?
Dic, doncs mira, va ser una cosa així molt espontània.
I va dir, doncs per què no?
I escolta'm.
Què es va fer fer el Vicenç al càsting?
No, no, no, res.
Molt de lloc.
Jo crec que només utilitzava la paraula càsting.
Per donar-se importància, no?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
I aviam, allò que vèieu des de fora
i ara en veieu des de dins,
ha omplert les vostres expectatives?
És a dir, allò que diuen, no, no, jo vull fer teatre a aquest grup
perquè avui tinc ganes...
No us ha decebut, no?
En absolut.
No, no.
És que, clar,
primera que no anàvem amb unes expectatives.
Havíem vist el grup, coneixíem la gent
i ja sabíem més o més de que anava la cosa.
I és superseguit.
I, clar, la motivació per anar al teatre és passar-s'ho bé.
I aquest esperit és el que fa que tingueu aquest èxit amb el públic.
No, jo crec que, a més, nosaltres
traiem fora un tòpic
que és que quan estan moltes dones juntes
sempre hi ha picabaralles
o hi ha enveges o mals entesos
i jo crec que elles poden dir
que de veritat som un grup de dones, però...
I això és una norma escrita,
que som un grup de dones?
No podria...
No, no, jo no tinc cap interès que entri cap senyor
perquè primer que no soc del grup, però aviam...
No, no, sou senyores.
L'únic senyor, el Vicenç, el director.
Sí, perquè de peticions d'homes n'hem tingut.
Alguna.
Un parell, però...
Però els càstings no...
Però jo crec que és això.
No va donar, no va donar la talla.
No va donar la talla.
Els càstings no van donar la talla.
Aviam, estem fent molta broma,
que està molt bé,
però em val a dir que darrere d'aquest grup
i darrere d'aquesta obra
hi ha un treball rigorós
i aviam, que se mantengui la paraula professional.
Professional en el sentit de rigorositat...