Ha arribat l'hora, sembla que sí. Ha estat gràcies a l'empenta d'Anímet, eh?
Perquè a Trono Villegas teníem sempre la idea, hem de fer una sala aquí a la part alta,
que no hi ha gaire cosa cultural, etcètera, etcètera, però ens faltava algú que ens espitgés.
I el Ney, que és fortot, el d'Anímet, el responsable d'Anímet,
doncs va ser el que ens va esperonar, no?, per crear això.
I sí, sí, mira, hem estat aquests dies penjant cortines, pintant parets,
tot reciclat, ens hem estat molts pocs diners.
Ja està arregladet tot?
Gairebé, gairebé sí, falta molt poc.
Com ha canviat molt l'espai local?
Sí, perquè hem fet unes grades i aleshores perquè el públic tingui millor visibilitat
i l'hem forrat de moqueta i, esclar, tot negre i dius...
Oh, que bonic, no?, moqueta i tot, escolta, quin lujor.
Sí, sí, una moqueta que teníem, d'una cosa que vam fer, és tot aprofitat.
Però està bé i estem contents, sobretot perquè ens ho hem currat naltros.
Ho heu fet vosaltres, el tema bricomania, el domineu i...
Sí, sí.
Molt bé, no?
Sí, sí, ja tenim dos tècnics que són molt bons, el Ramon i el Martí,
que han estudiat, han treballat, no?, d'aprenents a llocs com el Liceu
o amb el Germán Salvador, que són uns escenògrafs.
És a dir, que és gent jove de Tarragona que en sap una mica i que experimenta.
Quina capacitat tindrà la sala en quant espectadors?
50 persones.
Ui!
És molt petita.
Mira, ara em diràs, apa, va, tindreu problemes, eh?
Perquè no...
De verbucking?
Sí, quedarà gent fora.
Bueno...
Vols dir que no?
Sí, sí, sí, sí.
No ho sé, no ho sé, fa por, perquè el públic sempre és imprevisible i aleshores
potser li agafen mania en un lloc, que pot ser, i ja no hi van més.
Tant de bo que no sigui així, no?, i tant de bo que descobreixin una zona de la part alta
que està una mica... que és desconeguda, perquè és just de tocar de la catedral,
però no és la catedral, són aquells barris...
T'has de desviar una miqueta, eh?
Sí, sí.
Allò puges pel carrer Major i t'has de desviar, si puges cap a l'esquerra, entrar, la cosa ja és...
I veurem.
De totes maneres, aquest tipus de sala amb un tipus de programació que, imagino, podem parlar ja, no?,
perquè gairebé està tancada, no és un invent nou, és un invent ja de meitat del segle passat,
com aquell que diu, a França, les sales petitetes amb teatres alternatius.
Teatre de butxaca.
Teatre de butxaca, mal i teatre també ara em ve al cap, que Déu n'hi do, aquesta gent s'hi va fer carrera,
i em penso que va ser a París, on ells van també treure la idea,
i va ser un dels bressols d'aquest tipus de concepte teatral, que és molt diferent,
i que aquí encara no havíem conegut.
Ah, doncs això ho desconeixia, això de París, veus?
És bo saber-ho, no, no, que és bo saber-ho.
Aquí a Tarragona, no, potser el que més s'assemblava era el magatzem.
Sí, sí, sí.
Que estan fent coses, el que passa és que és un espai més gran i cap més gent,
i jo crec que està millor, no?, com a espai.
Aquell espai, a més, afortunadament, s'ha utilitzat més en els últims temps,
que no s'utilitzava i és un espai magnífic.
Sí, exacte.
Després hi havia hagut un tent per part de l'Esteve Durant,
que és el...
Sí, sí, a la part alta també.
Que tenia una sala al carrer Cavallers, a la casa Ixar,
al segon pis, tenia allà una sala d'exposicions de quadros.
Però allà s'havia fet teatre.
Allò, les performances, que es deia...
No, però teatre, teatre, la Marcea Inglés i la Montse Dols,
sí, perquè jo havia fet de tècnic en aquella obra,
de tècnic de llums i de so,
i dirigit pel Pere Ciclistà, és a dir,
que hi havia alguns petits intents molt tímids, no?
Ara nosaltres volem que sigui una sala estable,
que cada 15 dies programi,
cada 15 dies fins a l'infinit.
I a veure si...
Clar, de la mateixa manera que anunciem aquests concerts
que fa Animat,
que anunciem les projeccions de l'antiga audiència
dels versions originals,
també anunciarem obres de teatre.
Per l'ocasió, Trono Villegas Animat,
ha posat algun nom concret al cicle?
Us heu buscat un nom artístic, les dues entitats?
No.
Com va la cosa?
No us ha imatat en aquest tema gaire?
No, no, gens.
Tota la imaginació ja l'hem deixat anar per altres coses, no?
No, gens, no, gens.
El sala l'hem batejat com sala Trono,
perquè, clar, nosaltres en Trono Villegas
tenim el local allà,
és el local també de Dames i Vells,
i hem pensat, mira, sala Trono.
I bé, i no, només ens ha animat i ens ha dit
i no patiu perquè econòmicament nosaltres
també assumim una part de responsabilitat.
això ens ha desangoixat una mica,
perquè saps que amb la pasta s'ha de ser molt rigorós.
I tot costa diners.
Sí, sí, exacte.
I bé, i comencem amb una cosa
que és una jornada de portes obertes,
és a dir, obrim les portes de tot el local,
és a dir, la sala i el local d'assaig
i el magatzem i tot plegat.
Ensenyeu el piset.
Exacte, perquè la gent entra i surti
per on li doni la gana
i que vegin què s'hi fa allà dins,
que no és cap misteri.
Però què feu aquell dia?
Només obriu portes i feu una mica de cicerones,
ensenyeu la casa?
Fem de guies turístics de la casa aquella,
però sí, sí, no farem cap acció teatral ni res.
Només jornada de portes obertes.
I això quan serà?
El dia 2 de febrer, que és ja.
Ja, ja, pràcticament.
Que és un diumenge,
i aleshores aprofitem el diumenge al dematí,
com que hi ha el mercadillo a la part alta i així,
està una mica animat de gent
i hem pensat a veure si diumenge funciona.
La gent entra i surti,
vagin passant tots per allà
i donar a conèixer la sala.
Almenys hi ha el camí de la sala,
que és una mica laberíntic.
I després, quan comencen les funcions pròpiament dites?
I aleshores, al cap d'una setmana,
el dia 7 de febrer,
comencem amb un monòleg
que es diu Petits Suïcidis,
que, de fet,
ell no, l'actor no s'autoanomena monologuista,
sinó, ell diu que fa teatre amb objectes.
És a dir, que agafa objectes petits o grossos
i, com si fos una marioneta,
explica la història a través d'això.
Tothom que ho ha vist ha dit que és molt interessant,
que és divertit, fins i tot,
però que és una cosa poc vista.
I aleshores, potser per això
pensem que val la pena apoiar-ho.
Una cosa nova, diferent,
i que s'ha vist poc a Tarragona,
doncs vinga, va, que sigui això.
Perquè aquest és un altre tema.
Aviam, com munteu tota la programació?
Està claríssim que per la Teatre Metropol de Tarragona,
el Fortuny Arreus,
els circuits de contractació,
ja els coneixem tots,
són molt concrets,
ja sabem que les obres de cada any,
aquelles que estan a Barcelona,
ara venen aquí...
Clar, aquest tipus d'espectacles
no estan tan publicitats.
Els heu d'anar a buscar, pràcticament?
Sí, el que passa és que,
com que a Trono Villegas
hi ha molta gent
que està treballant a Barcelona,
perquè s'ha de guanyar la vida
i van i venen,
doncs estan informats
de tot aquest circuit.
Tenim gent a Barcelona
que es dedica a veure
espectacles d'aquest tipus,
i ara, com que van de programadors,
no paguen ni l'entrada.
i cosa que s'han encantat a la vida,
a veure teatre gratis.
I bé, i d'això ens parlem, no?
De la gent de Trono
que està treballant a Barcelona.
Tot són recomanacions de gent
de mira, jo he anat a veure això,
m'ha agradat molt, tal i qual,
he parlat amb ells, etcètera, etcètera.
O jo tinc una amiga
que està fent l'altre,
és a dir, que també hi ha,
per exemple, al cap de 15 dies,
d'aquesta obra de petits suïcidis,
estrenem l'obra
per aigües elèctrics
per una actriu de Tarragona,
que és l'Agnès Busquets.
i, clar, ella també és programadora de la sala.
És a dir, que tot queda una mica a casa, no?
Ja, ja, i també imagino
que esteu oberts a suggeriments, no?
I tant.
Persones que tinguin un projecte interessant,
el poden portar al Trono.
Escolta, jo voldria fer això,
ho tinc molt treballadet,
fer una mica de càstings o alguna cosa?
No, no, càsting no, perquè...
És una idea diferent, no?
Sí, exacte.
No té res a veure
amb això que està funcionant en l'actualitat,
no?, quan parlem de teatre i d'espectacle.
No, no, no.
Volem que sigui una sala molt lliure,
en l'aspecte que la gent que té alguna cosa a oferir,
que l'ofereixi.
L'únic límit que posem és que sigui teatre.
És a dir, ni música, ni teatre infantil,
tampoc, perquè no ho volem tocar,
ja hi ha una altra gent que ho toca.
Ni cinema, ni res, que sigui teatre,
que pot ser cabaret, que pot ser el que vulgui, saps?
Però teatre.
I després que tingui un mínim de...
Que no sigui avorrit.
Seria l'únic límit.
I un mínim de qualitat, també.
Sí, però si no és avorrit, ja està bé, ja n'hi ha prou, gairebé.
Jo diria que sí, perquè moltes coses amb molta qualitat resulten molt avorrides.
Molt avorrides.
Clar, per mi aquesta seria la frontera, la de l'avorriment.
Criteri, que no sigui avorrit.
Que no sigui avorrit.
A partir d'aquí, qualsevol cosa.
Sí, sí, sí.
A més, ara deies el tema del teatre infantil,
dius que és un espai que està cobert a vegades, passa, no?
Que es programen o es presenten propostes que es repeteixen amb altres,
que ja estan funcionant.
De fet, aquesta proposta que feu vosaltres no la tenim a Tarragona,
és un buit que s'omple a Tarragona, però també, diguem-ne, a tota la zona,
no només Tarragona ciutat.
Perquè altres ciutats veïnes...
Tarragonès, no vols dir.
No, tot el que és a Reus, a Baix, altres ciutats de la zona,
no sé si hi ha un espai i una programació d'aquest tipus que proposeu vosaltres.
Jo ho desconec, però em sembla que no, no em sona gens,
ni a Valls, ni a Reus, no em sona gens.
De tota manera, clar, suposo que és un risc.
Nosaltres, perquè el local és una sessió de l'Ajuntament,
tenim un conveni, com que som de dames i vells, etcètera, etcètera,
però si tu inverteixes en un local,
inverteixes en una infraestructura i tal i qual, clar...
Des d'aquest esperit és impossible.
Sí, esclar, econòmicament això no resulta.
Això, per nosaltres, no és un negoci, no?
En tot cas, és una dedicació, un divertiment,
però no ens farem rics, perquè a més cobrem les entrades molt barates,
el preu és de 10 euros,
i gairebé tot s'emporta l'artista.
Per la sala queda res, pel tècnic i per pagar la llum.
Per pagar la llum, les despeses.
Sí, és a dir, que no serà un negoci.
Suposo que a molta gent li costa fer,
muntar empreses que no siguin negocis.
No, això és que...
Que no donin fruit, no?, econòmic.
En aquest cas es donen totes les circumstàncies
perquè es pugui fer.
Fins quant teniu programada la sala?
O quina és la intenció?
Que ja ha programat fins a l'abril.
Doncs ja la cosa està més que madura, eh?
Sí.
Està a punt de caure.
Home, tampoc és un gran risc perquè cada 15 dies
ho podem programar amb una certa tranquil·litat, no?
Si la cosa va bé i veiem que hi ha públic i tal i qual,
ja augmentarem de dies i ja ho farem més nombrós.
El que passa és que volem començar amb molta senzillesa,
amb molta modèstia, sense proclamar els quatre vents,
perquè el que ens interessa és asseure que hi hagi públic
cada dia del món que obrim
i poder penjar el rètol de no hi ha localitats,
que això és un gran plaer.
Si la capacitat és de 50 persones, Déu-n'hi-do, eh?
Només amb la família de tronc.
Sí, amb la família us anirà un dia, eh?
Que les famílies estan tipes de veure-ho, sí o no?
Sí, sí, és veritat.
Sempre es parla dels actors, els actors,
però les famílies dels actors i les actius
també tenen el seu mèrit.
Només faltaria.
Escolta, Oriol, sempre serà el mateix dia de la setmana?
En principi, sí, els divendres.
Els divendres.
Perquè per crear hàbit també és interessant
que sigui sempre el mateix dia.
Els divendres amb la possibilitat
que si de sobte veiem que a taquilla hi ha 100 persones,
pactarem amb l'artista de dir
et va bé quedar-te demà dissabte
i venem les entrades allà mateix.
Veus, és la cosa allà al carrer
amb una llibreteta fent entrades.
És la cosa de fer-ho així, natural.
Una mica allò del trueque, no?
Vull dir, res de fer-ho a les reserves o a la caixa.
Res, res, no volem ni bancs ni caixes ni res
i tot serà amb un mòbil que tenim,
un número de mòbil i que la gent...
I fer-ho nosaltres.
Vaja, perquè teniu l'espai del trono i de de Masivell,
si no, jo es veig amb un carretó
com els actors, els còmics d'abans, eh?
plantant el carretó a qualsevol plaça...
I viaja a ninguna parte.
Aquest mòbil el podem donar allà
o ens esperem una miqueta?
Ens esperem uns dies
i en tot cas ja el donaríem
quan estigui a punt d'iniciar-se el cicle d'espectacles
per a aquelles persones que estiguin interessades
a fer una reserva.
Com a mínim, els primers dies els teniu coberts.
Això ho saps, no?
Esperem que sí.
Tampoc no espantem allò.
No, no, estarà ple, estarà ple.
Mira, ja ni ho intento.
No, m'ho intenten i van.
I si no hi ha, doncs com que hi haurà confiança
com els artistes poden tornar a repetir l'experiència.
És una bona notícia
que comenceu a fer també teatre així a la ciutat de Tarragona.
I per cert, encara vas a l'universitat a donar classes
de comunicació no verbal?
Justament aquest dilluns dia 20 faig l'examen
i ja només em quedarà corregir
i després discutim amb els alumnes
a veure si els he provat o els he suspès.
Però ja he acabat perquè era un quatrimestre i ja està.
Però fas un examen escrit, formal.
Escrit, escrit, sí.
Les preguntes de l'examen després que me les digui.
No, però està molt bé.
Jo els hi poso només imatges per la tele
i aleshores m'han de fer una anàlisi del que estan veient.
Una anàlisi de la comunicació no verbal,
dels moviments, els gestos, les postures, etcètera, etcètera.
I què tal? Com ha anat?
Molt bé.
Per dir, com que l'experiència pràcticament està acabada.
Sí, està a punt d'acabar.
Jo estic molt content
perquè jo estic convençut
que hi he après molt més que tots ells.
Això es diu sempre o no?
No ho sé, jo convençut.
Què és el que has après, Oriol?
A explicar les coses millor.
i a gent jove,
que és que jo feia temps que no tenia tractes
amb gent de 19 i 20 anys.
Amb els meus rebots, sí, però és diferent, no?
I de sobte, explicar una cosa d'una manera
i veure aquelles cares de no entenc res
i haver-te d'esforçar a ser més didàctic, no?
I no a baixar el nivell,
però a explicar-los d'altres maneres, no?
Buscar altres vies perquè entenguin segons què.
I amb això, hosti,
i sobretot després amb la feina intel·lectual
hem hagut de llegir llibres,
fer esquemes i fer coses que feia anys que no feia, no?
D'estudiar, com si diguéssim.
Sí, va, el dia a dia et menja
i no pots aturar-te segons què.
Exacte.
I he recuperat una mica aquella cosa
de quan estudiava,
de quan anava a l'institut, no?
D'agafant llibres i empollar-me coses.
Jo també és que t'ho preguntava això també
perquè últimament,
quan parles de la gent
que ara té aquesta edat, no?
19 o 20 anys només sense malparlar d'ells.
I jo crec que no hem de malparlar
de la gent que tingui aquesta edat
és que avui dia,
els joves,
imagino que els joves d'avui són exactament igual
que els de tota la vida, no?
Exacte, hi ha de tot.
Però jo m'he trobat amb nanos
amb una inquietud impressionant,
amb unes ganes de canviar el món,
que és el que ha de fer un estudiant a l'universitari,
voler canviar el món.
Justament se'ls acusa d'hapàtics,
moltes vegades, els joves,
i de tot hi deu haver, clar.
De tot, ja.
I realment el món en què vivim ara
em ajuda molt a idiotitzar i a hipnotitzar, no?
La televisió és horrible,
l'oferta de cinema és pobra, etcètera, etcètera.
Però hi ha molta gent amb molta inquietud.
Hi ha xavals de 19 anys que s'han anat a Galícia
per les festes de Nadal
a treure la xapapota de la meva classe,
d'alumnes meus.
I dius, hòstia, doncs xapó, xaval.
Està molt bé.
És a dir, que tornaries a repetir l'experiència.
La tornaré a repetir.
La tornaràs a repetir.
La universitat m'han dit que estan molt contents
amb com ha anat, els alumnes també estan contents,
i que si l'any que ve a mi em va bé,
i a mi l'any que ve em va bé.
En tot cas, faré el impossible perquè em vagi bé.
No, no, realment et manté viu
i et manté que estiguis en contacte amb la realitat
que sovint al dia a dia fa que perdem aquest contacte.
Per cert, Oriol,
van superar bé la primera impressió
de tenir un personatge televisiu davant seu?
Sí, el primer dia estaven una mica sorpresos,
però jo ja vaig entrar dient-los-hi
i si us penseu que la classe la donarà el professor Palomino,
esteu molt equivocats.
I a partir d'aquí ja l'han dit.
Ja està.
Perquè jo soc més rigorós, jo soc més seriós, tal i qual.
El que passa és que, bueno,
amb l'humor jo he desengressat molts, molts moments tensos i així, no?
tinc aquesta sort, no?, que de seguida soc un corrent,
se m'ha costum acudit i vos suavitzo qualsevol tensió.
Primer, tu, home, qualsevol persona normal no ets graciós tot el dia.
Jo imagino que també, no que fessis de Palomino,
aviam, la gent no és boba, no?
Però sí que estiguessis més o menys de brometa
i anaves a donar una assignatura.
Per tant, tu mantenies un posat seriós,
distant, com correspon un professor en una aula.
Exacte.
Això potser és el que més els va sorprendre, probablement, no?
I a mi el que més també m'ha sorprès,
perquè jo estic acostumat a dirigir actors,
i vulguis que no, sí, tu ets el director i ells són actors,
però es pot crear una certa complicitat
i l'actor en un moment donat pot dir
no em facis fer això perquè no ho sé bé, saps?
Et replica, etcètera, etcètera.
Amb els alumnes, no.
Tu ets allà el professor i el que dius tu és missa
i no trobes cap ull amb qui puguis ser còmplice, saps?
I és una mica solitari ser professor.
Jo ara entenc molt més la dimensió dels docents,
d'aquí és solitari.
Tu estàs sol a la classe davant d'una sèrie de gent
i no tens cap amiguet.
Jo això ho penso de vegades,
que no és fàcil, sobretot el primer dia de curs,
enfrontar-te a una colla de desconeguts.
Què va, què va.
I que tots et miren amb una cara de sospita, saps?
Vols dir aquest paio que ho sobrà fer això?
I esclar, ho estàs d'armar amb una mica de valor, però està bé.
Quina experiència més bona?
Teatre, ràdio, televisió?
Què més faràs o vols fer més coses encara?
No, què va.
Home, això ja en tens prou.
Al contrari, jo sóc un dropo vital.
Jo no treballaria.
Doncs has aprofitat molt bé aquest anyet que hem deixat enrere.
I aquest que comença, doncs, tot sembla que continua.
Pel que fa a Trono Villegas com a grup teatral,
com estem? En quin moment estem?
Seguim fent la veu del món.
Tenim bolos a les Franqueses del Vallès,
a altres llocs es poden consultar la web.
Ara la gent si entra en un buscador i posa Trono Villegas,
tenim una web estupenda que explica allà totes les bolos que anem fent,
però estem molt tranquils de ritme perquè ens hem dedicat molt a la sala.
I jo tinc ganes de fer alguna cosa que ara a l'estiu començar a preparar alguna cosa
però encara no sé ben bé què.
Alguna obra de teatre?
No saps...
Només veig allà un piano, tocant un piano i dic que ha de haver-hi música,
però encara no acabo de veure clar per on ha d'anar.
Una mica de cabaret.
Doncs mira, no estaria malament.
És això que dius tu del piano, la música, una mica d'alegria.
Sí, sí, alegria.
Sense ser frívol.
Sense ser frívol.
No, no, alegre.
He dit alegre, no superficial ni frívol.
Alegre.
Alegre.
Alegre però xaca, matxacón.
Tanta queixa, tanta queixa.
Amb alegria, i amb gràcia i amb garbo.
Sí, sí.
Alegre.
Ingenia.
Un plaig.
Un plaig.
Un plaig.