És un rei imaginari.
Hem de pensar que és una obra imaginària
que passa en un país imaginari.
De fet, el que va a la cosa és que en aquest país imaginari
el cap de l'estat és un monarca imaginari
i s'ha de fer un fòrum de cultures
i, de fet, el que el públic assistirà
és a la roda de premsa de presentació d'aquest fòrum de cultures.
I és una roda de premsa perquè tot el públic
seran presos com a periodistes
i, per tant, en la segona part de l'espectacle
podran fer les preguntes que vulguin a Sant Majestat.
És a dir, és un muntatge interactiu, això que s'anomenarà tant?
Quasi, quasi, sí.
Sí, sí, es pot dir que sí.
És molt participat.
La segona part, la primera, és més de filosofia de l'absurd,
diguem-ne, podríem anomenar-lo així.
És un espectacle, és el tros de Trotam Teatre,
que vaig presentant tots els esqueixos.
O sigui, jo, vaja, Sant Majestat va presentant tots els esqueixos
i, aleshores, Trotam Teatre ens proposa una mena com de filosofada absurda
i molt, molt, molt divertida.
Jo els vaig veure amb ells fa un parell d'anys.
Em va agradar molt el treball que feien,
el treball tant de creació de textes com d'improvisació de l'escenari.
Em van agradar molt i els vaig agafar a dins de la meva companyia
i estan a dins de la companyia ara.
Per tant, Toni, això vol dir que l'acte,
ai, perdó, el muntatge, volia dir, té dos actes,
dues parts ben diferenciades, no?
Exacte, sí.
Més que dues parts ben diferents,
tot forma part del mateix,
perquè tot forma part d'aquesta mateixa roda de premsa,
d'aquesta mateixa presentació al país,
del que serà el Fòrum de Cultures, no?
I es poden diferenciar molt bé en estils, evidentment,
però no és cap problema perquè la gent s'ho passi bé
i penso que s'ho passen molt bé.
De fet, estem doblant en molts llocs
que havíem primer contractat per una actuació
i ens trobem una mica com a Tarragona,
que cada vegada ens anem trobant
amb què s'esgoten les entrades
i això és bo, crec.
Darrere d'aquest divertimento,
perquè sou que riurem i molt,
quin missatge hi ha o quin és l'objectiu?
Què vol explicar Toni Albà i Trotam Teatre amb aquesta obra?
El que volem fer, el que volem parlar
és d'una mica de la nostra missió en el món,
que és fer riure.
Nostra missió em refereixo a la missió dels actors còmics,
dels pallassos i dels clowns i dels bufons, no?
És una mica fer riure i demostrar
que en un país on ens han dit que és democràcia
doncs es pot parlar de tot.
i els primers que ens ho creiem som nosaltres,
innocents, no?
Però volem fer-ho creure a tothom
i per tant volem fer creure que la llibertat d'expressió
és un dels drets fonamentals del ser humà
i per tant podem enriure-se'n i podem
mofar-nos del mort i del que el metge.
Seguint amb la broma que fèiem al principi de l'entrevista, Toni,
no sé quin futur té l'obra si tenint en compte que aquesta setmana
el rei que mana realment és carnestoltes
i si a més a més alguns consideren que aquest país
ha deixat de ser una monarquia i és una república.
Doncs correcte, tant de bo, tant de bo fos una república.
No, però el veritable rei no és carnestoltes en aquests temps que corren,
el veritable rei del Carnaval, la veritable mascarada,
la veritable carota, la veritable pallaçada,
la fa no un rei precisament sinó un president
que ens toca viure, que ens toca patir.
Espero que per molt poc temps, molt poc temps.
Déu-n'hi-do a l'opinió del president del govern
que té un actor tan proper amb ell com és el Toni Albà.
No sé si ho heu sentit parlant en les declaracions
a la roda de premsa que va fer Bushilàndia,
intentant parlar, no parlar, però intentant posar
un acento ingleis, però parlant un poc així, no?
Saps? Veia pallasso.
Qui és aquest tio? Per favor, per favor, que ja...
No el voteu, o sigui, haig de dir-ho, haig d'exclamar-ho.
És una, vaja, una bufonada.
Això sí que és una bufonada.
Quins són els bufons, per cert, d'aquesta obra
que portareu aquesta setmana a Tarragona?
Parlen de bufons i de bufonades.
Doncs els bufons del regne som nosaltres,
som els que fem riure.
El que passa és que, esclar, davant de tanta competència
com tenim avui en dia per part de qui he dit
i per part dels seus cèquits,
doncs, evidentment, Déu-n'hi-do a l'hora.
A vegades tens dubtes existencials,
a veure qui fa riure més,
però bé, esperem que la gent ens prengui més seriosament
que no pas el govern.
Escolta, Toni, tenint en compte l'actualitat que mana
i que hi passen moltes coses cada dia.
Ara tu mateix en parlaves d'una de ben coneguda
i de ben popular que ha passat aquest cap de setmana.
L'obra, el muntatge, els bufons del regne,
va incorporant de mica en mica alguna d'aquestes novetats o no?
Sí, sí, cada dia.
Cada dia és diferent.
Sí, nosaltres hem de...
Jo m'he preparat per tot el tros de la roda de premsa
uns 200 temes, més de 200 temes.
Els que l'han comptat eren 280, però bé.
Temes, vull dir, preguntes possibles que la gent en podria fer.
Me'ls vaig preparar tots,
de manera que tots, alguns són molt sèrius,
en altres són molt divertits, evidentment,
la majoria són divertits.
i, evidentment, la gent pregunten coses,
però cada dia ens sorprenen
perquè cada dia pregunten coses noves
que no ens havien preguntat, no?
I aleshores, doncs, la majestat va trient els temes,
doncs, que com s'escau, no?
Va fent el que pot.
Però, clar, cada dia haig d'estar a punt
i amb les orelles ben obertes
per contestar el que el públic em pregunti.
Els bufons del regne van néixer ja fa uns quants mesos.
Esteu de gira ara?
Penseu mantenir...?
Sí, sí, tenim feina
al moment fins al desembre d'aquest any.
O sigui, estarem actuant fins al desembre d'aquest any
i, en principi, si tot continua bé,
doncs, l'any que ve.
Però sí, sí, estem combinant
tant els bufons del regne com l'ombra
com els brams o la comèdia dels errors.
És a dir...
Que són les tres obres que estem fent fins ara.
El Toni el va fa tres...
Té un trio d'asos, per dir-ho d'alguna manera, no?
De cartes...
Tant de bo, tant de bo.
Amagades amb la seva cartera.
Sí, bé, no amagades perquè el fet del que es tracta
és d'ensenyar-les, no?
I el màxim possible per passar-ho bé.
De les tres cartes, de totes maneres,
em sembla que aquests bufons del regne
deu ser ara el més emanat, no?
Sí, sí, sens dubte.
Home, l'ombra continuen demanant-la.
I el brams també, el que passa és que el brams estem repetint a totes les ciutats
que ja vam estar fa 16 anys, quan es va estrenar,
com aquesta nova tongada des del 96, que estem fent-la encara.
I hi ha llocs que hem anat tres vegades.
O sigui, ciutats que hem anat tres vegades en diferents anys, no?
I és curiós perquè agrada molt i fa molt de riure.
I ara amb l'ombra es comença a passar el mateix,
que comencem a repetir moltes ciutats que ja hi hem estat.
Deies que fins al desembre continuareu com a mínim amb aquests bufons del regne.
Això vol dir que aquest regnat donarà molt de sí, no?
Esperem que aquest regne no tingui fi.
Esperem que continuï i que tingui molta...
Mira, jo penso que és un espectacle que pot donar molt de sí,
perquè, esclar, l'actualitat d'aquest país és tan impressionant.
Jo t'ho juro que en aquest sentit no em vejo cap país ni europeu ni d'enlloc,
perquè tenim un país amb una quantitat de còmics que resulta que manen
que és impressionant, és que sóc feliç.
Vaja, per un bufó com jo és la felicitat pura.
Per un ciutadà no, però per un bufó sí.
L'actualitat del dia a dia dona molt de sí.
La participació televisiva, la presència televisiva de Toni Albà
i de Sa Majestat, el Rei i d'altres personatges,
l'han ajudat, i molt, a promoure espectacles com del que estem parlant avui?
Absolutament sí.
Sí, sí, sí.
És a dir, heu d'imaginar-vos que la televisió avui en dia
és una cosa que és impressionant, no?
El fet que surtis a la tele vol dir que existeixes,
i, de fet, abans de sortir ara aquesta tongada del set de nit
i del set de notícies l'any passat, i ara amb una altra cosa, amb l'Andreu,
doncs, esclar, fa que et trobis amb un munt de personatges,
amb un munt de persones, amb un munt de gent, de públic,
que no et trobaves abans.
i abans, clar, anaves amb una actuació normal de festa major
i podies tenir, no sé, mil persones,
però és que ara estem deixant amb un embalat, no?
però és que ara pots tenir allò de dues mil persones que es presenten
i que es queda gent a la porta, i és una passada.
I, esclar, això sempre, doncs,
s'ha de reconèixer que la televisió fa que existeixis en aquest món de l'espectacle, no?
I aquest personatge del rei, després d'aquella polèmica que va haver-hi,
fins i tot, amb la Casa Reial, fa un temps, amb aquelles primeres aparicions,
amb el pas del temps, creu, Toni Albà, que el rei se l'ha ajudat justament
a millorar la seva imatge amb aquesta paròdia a la televisió?
Ah, vol dir-me, el rei...
És a dir, Toni Albà creu que...
Amb el rei de veritat d'aquest país.
Sí, exactament.
Ah, molt bé, jo no ho sé, però el rei que faig desimaginari,
heu de pensar que, esclar, no ho sé si l'ajuda.
Jo no és la meva intenció ajudar ningú ni enfonsar ningú.
La meva intenció és fer riure.
Potser li haurien de preguntar a cada un dels espectadors que venen, no?
Perquè seria, doncs, la seva opinió la que és vàlida.
El que passa és que sempre dic que estem parlant de teatre,
i el teatre és una gran mentida, feta com si fos veritat,
i, per tant, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
I és una mica la base de l'espectacle, no?