Pràcticament és un quart de dotze del matí.
Parlem abans dels pastorets de la companyia La Golfa.
Parlem ara d'una altra proposta cultural molt interessant
per aquests dies de Nadal que ja s'apropen.
La Catedral de Tarragona acollirà el proper dissabte a la nit
la sanificació de la versió del poema de Nadal
dirigida per Esteve Polls,
una versió dramatitzada d'aquesta obra de Josep Maria de Sagarra
que comptarà amb la interpretació d'actors i d'actrius de renom,
com ara la Montserrat Salvador, la Carme Sansa,
la Mercè Arànega, el Jaume Comas o la Pepa Arenós.
Justament amb la Pepa Arenós parlem tot seguit en directe
al matí de Tarragona Ràdio.
Ella és una de les actrius que participa en el muntatge
però també és una de les productores d'aquest poema de Nadal.
Pepa Arenós, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
Justament, no sigui Tarragona, però fa un dia esplèndid a Barcelona.
A vosaltres també us fa sol?
Aquí també fa sol, fa molt de fred, però fa sol?
Sí, per això estem al mes de desembre i a més a més hi ha l'hivern, en pla hivern.
Arriba l'hivern, arriba el Nadal i tindrem aquest dissabte aquest poema de Nadal
de Josep Maria de Sagarra.
Explica'ns una miqueta, Pepa, en què consisteix aquest espectacle?
Doncs mira, consisteix... l'espectacle té dues parts.
Una primera part, on intervé la coral cantiga, amb tota una sèrie de polifonia nadalenca,
les cançons preciosíssimes i cantades extraordinàriament,
estan dirigits pel mestre Josep Prat, que aquí a Tarragona ja coneixeu, perquè ve sovint.
I després hi ha una segona part, amb els actors, que són aquests que has mencionat tu,
la Mercè Rànega, el Montserrat Salvador, la Carme Sansa, la Pep Aranós, una servidora,
el Jaume Comas, el Pep Torrents i el Toni Sarrilla, direm el poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.
I llavors hi ha petites intervencions de la coral, per exemple, hi ha un momentet del poema,
preciosíssim, el poema en si tot és preciós, però hi ha trossos d'aquests que a més a més tots recordem,
que diu, què li darem en el noi de la mare?
I llavors la coral intervé cantant la cançó del que li darem en el noi de la mare,
després hi ha el ramagà, hi ha el fum-fum-fum...
Tot això en trossets petitonets mentre nosaltres anem dient el poema,
per donar un relleu especial a les frases i a les paraules del poema.
A mi m'agradaria... Bé, tot això dirigit, a més a més, pel degà dels directors,
no solament de Catalunya, i no em sembla que de l'estat espanyol, l'Esteve Poll.
Llavors tot això està fet, vull dir, som molta gent a l'escenari,
i a més a més amb un caliu, aquests dies assajant,
ja ahir sentíem la coral i nosaltres allà dient el poema i tot,
i es crea una sensació que el que voldríem és poder-ho transmetre als espectadors,
i espero que ho puguem fer.
Fins ara la gent, els tècnics, quan estan escoltant,
quasi a quasi el tècnic de so se li oblida de punxar on t'ha de punxar,
perquè del to que agafa tot plegat, eh?
L'espectacle... Digues, digues.
No, t'anava a preguntar, Pepa, que l'espectacle promet molt pel que expliques,
però a més, segurament la primera impressió que té un oient,
quan ara expliquem amb això, és que a més a més és l'escenari, no?
I és la catedral, que això és un escenari únic.
I és importantíssima, bueno, és que les catedrals, les esglésies totes,
tenen aquesta cosa màgica que es produeix,
i em sembla que inclús els agnòstics, com jo, per exemple,
entres en un espai que, bueno, hi ha les catedrals, ja, que hem de dir, no?
I la de Tarragona és preciosíssima.
I les pedres aquelles i aquella solemnitat
fa que tot agafa una dimensió tremenda, tremenda, immensa.
Tot agafa un relleu, com si fos, no sé,
o sigui, aquest poema és un clàssic,
però és que el que sembla és una cosa que vingui com,
no sé, que ens transporta, eh?
Ens transporta i fa que estiguis allà escoltant.
I el Marc, els Marc ajuden moltíssim, per si fos poc, no?
Però, no sé, hi ha part del contingut de la música i del text.
Estàs allà i nosaltres, només quan vam venir aquí mateix,
a la Tarragona, provar el sol i a veure les distàncies,
a veure l'espai i tot això,
vam poder comprovar que t'agafa una mena de...
No sé, no vull dir que et cohibeixi,
però sí que t'agafa, et sents molt petit,
i et sents ingenu, i et sents, no sé,
i això és el que ens agradaria retransmetre
els estats d'ànim de tots els espectadors,
no aquella cosa elevada, elevada,
perquè jo em sembla que l'expressió és això, no?
Quan entres en una catedral,
i la d'aquí a Tarragona és una de les que produeixen
més d'aquest efecte,
t'agafa una sensació com, no sé,
que t'allunyes una mica de les coses aquestes,
d'aquestes tripulacions que vivim cada dia, eh?
Aquest espectacle també el representareu
a l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona
i a les catedrals de Lleida i de Girona.
Sí, sí, el dia 26, el dia de Santa Esteve,
ho fem a la Seu Vella,
que fa el seu vuitès centenari,
després ho fem aquí, a la catedral de Tarragona,
ho fem tres dies a l'església del Pi,
a Barcelona vam anar directament a l'església del Pi,
perquè ja l'any passat volíem fer allà.
Teníem una relació molt estreta amb el mossèn Vidal,
que pobret es va posar malalt
i es va morir a començaments d'any,
perquè, bueno, a més a més,
en pla nomenatge, per això ho fem amb ells,
perquè era aquell mossèn que acollia els immigrants,
reunions, en les èpoques de defensar la llibertat,
acollia tothom i era en pla nomenatge,
i per això hem volgut mantindre-ho allà.
I després ho fem el dia 2 de gener a la catedral de Girona,
que també és un marc fantàstic,
i es produeix això,
o sigui, una cosa és el text,
que és un clàssic,
que és importantíssim,
amb una música que és, bueno, transcendental.
I, a més a més, llavors, amb aquests marcs,
que jo el que estava...
No són marcs incomparables,
són marcs únics.
I n'hi ha molts.
Cada un al seu estil, no?
Cada escone el seu estil.
Però que esperem que tots junts
produeixi aquest efecte
que hagi valut molt la pena
venir a veure-ho, eh?
La veritat és que tenir el mateix escenari
a la Coral Cantiga
i després actors i actrius
tan coneguts, tan populars
i de tanta llarga experiència
com els que citàvem,
és tot un luxe.
Jo diria que sí.
Per exemple, la Mercè Arànega,
part de l'espai...
Bueno, la Mossadó en Salvador,
la coneixeu tots,
per la Nisaga de Poder,
jo què sé,
la mare de la morte de Miquel Amcina,
i en aquest serial
que està fent ara TV3
es veia les dues bessones,
aquella senyora,
una que s'ho jugava tot
i l'altra que era amb una santa.
La Mercè Arànega,
de l'estació del Nars,
ara està fent el personatge
que es diu Paquita,
el cor de la ciutat.
El Toni Sevilla
és el famós Paco
del cor de la ciutat,
que en fi,
tothom està esperant
que surti el Paco
per veure quin on en fa, no?
El Pep Torrents,
molt rejuvenit
perquè feia de molt gran,
que em sembla que es deia Adrià,
el seu personatge,
el cor de la ciutat,
també, no?
I bé,
el Jaume Comas
ha sortit a moltes coses,
vull dir,
de fet,
jo penso que sí,
que ens apleguem
una colla d'intèrprets
tant de la part musical
com artística,
com teatral,
que en fi,
que em sembla
que entre tots
aconseguirem
que la gent que vingui
s'ho passi molt bé,
francament bé
i se'n recordi d'aquest acte, eh?
I la Pep Arenós,
a més d'actriu,
si no m'equivoco,
és també productora
de l'espectacle,
això vol dir
tenir un interès especial
en portar-ho a terme,
no?
Jo és que,
sí, sí, sí,
volia primera,
perquè la seva Polls
és el director
més veterà
i més encantador
que hem conegut mai
tots plegats,
els que treballem amb ell,
no?
I després,
doncs,
perquè hi ha coses
en què si no és
perquè t'interessa
personalment
aquesta cosa,
la gent no s'hi dedica,
la gent s'hi dedica
a coses,
doncs,
de guanyar més diners,
de vendre,
i de,
no sé,
això que se'n diu currículum,
no?
Jo penso que això
és una cosa
que valia la pena
tot l'esforç
i us ho juro,
ha sigut molt l'esforç
de moure tot això
perquè a les quatre capitals
fer un espectacle
amb 60 persones,
amb so,
amb llum,
amb camions,
amb autocars,
amb tècnics,
amb vectors,
amb corals,
hi ha hagut dies
que he estat a punt
de defallir allò
d'incluso una llagrimeta
per algun carrer
de,
no diré de quina,
de quina capital,
però que hi ha hagut
una cosa interiorment
que em va dir,
ei,
res,
un tallat
i cap endavant,
i això he fet,
quan m'he sentit
una miqueta dèbil,
doncs això,
m'he concentrat una mica
i, bueno,
com nova,
no?
I m'ha sigut
molt difícil,
molt complicat,
però molt gratificant.
Segur que al final
aquest esforç té,
doncs això,
la gratificació
i el reconeixement
del públic
i a més vosaltres,
imagino que com a companyia,
com a grup d'actors
i de persones vinculades
al món del teatre,
és el millor homenatge
que se li podia fer,
i a més a gran alçada,
a un poeta com Josep Maria de Sagarra,
no?
Doncs sí,
sincerament sí,
perquè són autors
que des de fa uns anys
estan una miqueta
com arraconats,
sembla que
tinguem més interès
en estrenar
un autor polac
i s'hi pot ser desconegut
millor
quan aquí a casa
tenim gent estupenda
i que toca
totes les tecles,
vull dir,
sigui amb poesia,
sigui amb teatre,
i jo penso que no ens n'hem d'oblidar,
perquè tenen un nivell
molt alt
i que sempre
s'havien representat,
i no té res a veure
la modernitat
amb deixar de fer
coses clàssiques.
Jo penso que els anglesos
ens donen constantment
lliçons
de contemporanitzar
el modern
i el de sempre,
el de sempre
amb categoria,
s'entén,
el de sempre
amb qualitat,
no?
Aquest de sempre
amb categoria
amb qualitat
doncs el podrem veure
el proper dissabte.
Serà,
sens dubte,
la gran cita,
jo diria que el gran espectacle
d'aquest Nadal
aquí a la ciutat de Tarragona
i també segurament
a les altres capitals
de Catalunya.
el poema de Nadal
de Josep Maria de Sagarra,
la catedral de Tarragona
com a escenari
únic
i magnífic
per a aquest espectacle
dissabte
a dos quarts
de deu de la nit
amb la Pep Arenós
i molts altres actors
i actrius
del nostre país.
Pep Arenós,
moltes gràcies
per atendre aquesta trucada.
A vosaltres
i fins dissabte,
us esperem a tots.
Bon Nadal
i fins dissabte.
Bon Nadal
i bon any
que són molt irards
de passar els anys.
Gràcies.
Adéu-siau,
adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau.