Tarragona Ràdio
Està esperant que arribi d'un moment a l'altre els armats
i comenci així la processó del Sant Enterrament.
Una professor que ja fa dies que estem avisant
que més televisió conjuntament amb Tarragona Ràdio,
els oyents dels quals també donem la benvinguda en aquesta retransmissió,
volien donar a conèixer a tots vostès mitjançant els seus mitjans de comunicació.
Som aquí ja, hem començat ja aquesta transmissió
i com poden veure en aquests moments estem esperant que d'un moment a l'altre
arribin aquests armats al Pla de Palau.
Mentre arriben uns armats que ja els estem sentint,
els seus atabals l'estem sentint des de la lluny de dia,
mentre arriben els hi presentaré quins seran les persones que estaran estant ja,
de fet, al meu costat per tal de narrar-los aquesta processó del Sant Enterrament.
A la meva esquerra es troba Verònica Tàpies,
a més, televisió, Verònica, bona tarda també.
Hola, bona tarda.
Una Verònica que està terrasseguint al llarg d'aquesta tarda
perquè la processó del Sant Enterrament no comença ara.
Aquells que són seguidors d'aquestes tradicions tarragonines
saben perfectament que comença molt abans.
Comença, per exemple, cap a dos quarts de quatre de la tarda
quan els armats ja tots vestits van desfilant per diversos carrers de Tarragona
i van recollint els misteris.
Una recollida de misteris que dèiem que l'ha estat vivint en directe
la nostra companya Verònica Tàpies.
Doncs sí, hem anat aquesta tarda, eren sobre les quatre de la tarda,
ara ho veiem, són els armats, han anat a recollir els diferents misteris,
els diferents passos a les seus, on estan localitzats aquests passos.
Estaven tots a la Rambla Nova, suposo que moltíssima gent hi haurà anat
i és com cada any.
Se situen a la Rambla, els van a recollir i aleshores després han de tornar-los a agafar des de la Rambla
i portar-los una altra vegada a la part alta perquè per allí pujant per la baixada de peixateria,
volíem dir, que de fet és una de les localitzacions on es fa més espectacular veure això
perquè és una pujada molt pronunciada i com suposo que sabeu hi ha moltíssims passos,
moltíssims misteris que actualment es porten a espatlles i per tant, Déu-n'hi-do, l'Uduc és.
Hem vist també els passos que fan els armats, que fan multitud de passos
i els hem vist anant a recollir aquests misteris a la Rambla
i després pujant-los cap aquí, cap a la part alta, cap a la plaça del Rei,
on ha començat la processó del Sant Enterrament.
Una baixada de peixateria, en deies tu, Verònica, que enguany ha parellat una miqueta
per les obres que estan fent al cos del Bou, però sembla ser que al final sí que s'ha pogut fer, no?
Sí, finalment s'han deixat només les valles que hi havia al carrer cos del Bou,
però en canvi a la baixada de peixateria estava tot bé, estava tot completament net
i podíem passar perfectament per allà.
De fet, és on es congrega un major nombre de tarragonins i tarragonines
que van a veure aquesta pujada dels passos.
Aquesta recollida de la qual ens parlava ara la nostra companya Verònica Tàpies
i la que poden estar veient, els que estan davant de la televisió d'aquesta retransmissió,
poden estar veient en aquests moments a les seves pantalles,
és la primera part de la recollida.
Després hi ha una segona part de la recollida,
que és la que es fa només als carrers de la part alta
i és on se reculleixen els misteris que són guardats en aquests carrers de la part alta.
Estem, com dèiem, en directe des del pla de Palau,
esperant que arribin els armats i per poder començar a narrar
el que serà aquesta processó del sant enterrament de Tarragona.
No estem només la Verònica i jo, també estem acompanyats
d'una persona molt especialitzada en aquesta matèria,
perquè ara estàvem comentant fora de micròfon que aquesta serà la seva número 26.
Ara ens ho corroborarà ell mateix.
És la seva 26 transmissió pel que fa referència al processó del sant enterrament.
Senyor Idag Bertran, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Aquesta és la primera televisiva, però.
Efectivament, anava a dir la 26, però en realitat és la primera,
o sigui que és una cosa una mica així.
I potser haguessin sigut 28 si les inclemències meteorològiques
no haguessin fet suspendre una parella de processons.
Una, si no m'equivoco, va ser l'any 93 i l'altra l'any passat,
que precisament teníem intenció d'encetar aquesta experiència que estem fent ara,
perquè per mi és innovador en els dos sentits.
La primera vegada que ho faig a través d'un mitjà televisiu
i llavors aquesta cosa de fer-ho també al mateix temps per la ràdio,
sense, o sigui, que mantenim l'acostum de transmetre aquesta processó
per als amics oïdors de Tarragona Ràdio,
els quals saludem en aquesta tarda ja,
tarda vespre del divendres sant tarragoní.
A diferència de l'any passat, perquè l'any passat aquestes tres persones
que ara us estan parlant ja estaven preparats per poder fer aquesta transmissió,
però no van poder, com ara ens acompanya en Didac, en Bertran,
en dèiem, aquesta vegada sí, aquesta vegada sí,
aquesta vegada hi poden estar veient els que ens estan seguint per televisió,
amb les imatges de televisió, són les 8 menys, 10 en aquests moments,
manquen només 10 minuts del vespre i la claror que hi ha.
Una cosa que de vegades també...
o almenys, això és el que també comentàvem fora de micròfon,
nosaltres esperant que comencéssim la transmissió,
dificulta donar aquell ambient que necessita
de processó del sant enterrament.
Sembla que sigui molt diferent quan hi ha...
quan arribarem, que arribarem de seguida, es farà fosc,
quan arribi aquest moment que es faci fosc,
l'ambient serà diferent.
Sembla que fins i tot sigui més silenciosa aquesta processó.
com a exemple, que a l'ombra dels penitents
es projecta amb aquestes parets d'aurat tan tarragoní
que llàstima que puguin veure.
Però bé, ja coneixen Tarragona i ja s'ho poden imaginar.
Doncs...
...se magnifici el silenci, se magnifici el recolliment,
que la llum sembla que resti, com molt bé deies,
de manifestació pietosa que és la processó.
Hi ha moments realment corprenedors
quan veus que ja és al costat del campanar,
a vegades es veu segons la lluna
i el dia estirà una mica, potser,
al govern i no ho veurem, veus una lluna plena, aquesta lluna...
...retallant-se allà al costat del campanar,
és una imatge magnífica.
I a més a més, el silenci aquest,
encara que pugui ser un contrasentit,
es fa audible.
A vegades només se sent el frufru de les cues
passant per al carrer
i el sonar de les campanes de la catedral,
donant l'hora.
Realment és aquí, a Pla de Palau,
a carrers Escrivenies Velles,
a carrers...
Tot el que podríem dir,
des de la plaça del Rei fins a la plaça de la Font,
potser és els millors indrets
per veure aquesta processó del Sant Enterrament.
després de la Tarragona Nova
ja la cosa ja canvia una mica.
Hem de dir que aquesta tarda,
precisament quan hem anat a fer les imatges...
...hem vist moltíssims...
...enens...
...potser tenien...
...es veu això,
però com a mínim en la recollida...
efectivament els molts s'incorporen a mig,
en a baix...
...sí, es veuen...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...



















...ha...
...ha...
...ha...
...ha...


...ha...
...ha...


...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...













...ha...
...ha...




















...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...ha...
...una dada...
...que encara, una dada que encara...
... no havíem donat...
...dengine小 fin erste...
té el nombre d'associats, en té 3.200, que Déu-n'hi-do,
i hem de dir que és la que té més associats i, a més,
destaca d'aquesta confraria la vitalitat,
que no només és en els dies sants, sinó que al llarg de tot l'any
s'organitzen multitud d'actes.
Pels amables oïdors de Tarragona Ràdio,
recordem que aquesta associació, la indumentària,
és una túnica morada amb un estola, punx i cingla de color grana,
i els que van a cara descoberta, una bola blanca amb cinta també grana.
La cucurulla, els que van amb la cara tapada,
és igualment de color morat.
Batlleu i Tregueu, que ens està seguint per la televisió,
veuran la diferència que hi ha entre un misteri o un pas,
com que vostès prefereixi, portat a les espatlles,
o portat com aquest a l'antigua, és a dir, portat amb rodes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem de recordar que el pas balleu i prego de l'associació de l'Unes de la Salle
porta la música de la banda sinfònica de Barcelona,
que és la que estan sentint tant els espectadors de més televisió
com els oients de Tarragona Ràdio.
Una banda que hem tingut l'oportunitat d'escoltar-la,
com vostès han pogut comprovar, molt bé,
perquè s'han situat parats una estoneta endavant on nosaltres tenim els micròfons ambient on nosaltres estem fent aquesta transmissió,
i hem volgut que arribés tot el sentiment de la música que toquen en directe amb els seus receptors de ràdio o els seus receptors de televisió.
Aquesta formació musical ja és un clàssic amb el divendres sant tarragoní ja sempre ve acompanyant aquests passos de l'associació La Salle.
I els amables oïdors de Tarragona Ràdio no podran veure una magnífica imatge que està oferint més televisió en aquests moments,
però l'hi explicarem.
S'està veient el resplendor, el brillo de les atxes.
Les atxes modernes, perquè fa uns anys no era així.
Ara són com una espècie de cilindre, amb les mateixes dimensions que les antigues atxes,
però ple d'un líquid, una espècie de parafina que evita que faci funs i olors desagradables
i també que permet resistir els davals que a vegades es desfermen en plena processó del divendres sant tarragoní.
I a més a més tenen un altre avantatge, no van deixant aquell senyal de cera que era tan característica fa uns anys a Tarragona,
alguns dies després del pas a la processó.
Recordem aquella imatge, alguns tarragonins ja potser no els hi serà present perquè no l'han vist mai ja,
perquè recordem que des de l'any 87 està desfilant-se amb aquest tipus d'atxes.
Recordem que una cerimònia que formava part del divendres sant tarragoní era que al matí
camions de la brigada municipal anaven escampant de sorra per tota la ciutat
per evitar, amb la mesura del possible, aquelles vies, aquelles dues fileres de cera
que es anava quedant a tota la ciutat.
Recordem que les atxes eren com a quatre siris enganxats junts i tenien quatre blens.
Unes ratxes que ara estan portant aquí a Pla de Palau membres de la confraria de pescadors,
una confraria de pescadors que portarà el pas de presa de Jesús.
Abans hem vist passar els marejans, ara la confraria de pescadors.
Són dues cofraries molt lligades al barri del Serrallo.
El pas que porten Jesús, la presa de Jesús, és obra de Jaume Sotor, resideta del 1956.
Són 23 portants els que porten un cop més aquest pas a l'espatlla
i la música la posa a la banda de timbals de la confraria.
Tenim també el nom de la banderat d'aquesta confraria de pescadors,
que és el senyor Joan Arejo, conegut suposo per tothom,
i els cordonistes, el senyor Jordi Albiol, i Ricard, segons els pescadors hem de dir
que és Ricard Tocaferro, perquè no ens acabaven d'aclarir quin era el seu cognom.
D'aquí una estona entrarà el pas i farà la cerimònia de l'acatament
davant del balcó principal del Palau de l'Arcabisbat.
I voldríem aprofitar la benentesa per recordar la documentació bíblica que hi ha al voltant d'aquest pas.
Jesús és detingut, i això ho recorden els evangelistes Lluc, Mateu, Marc i Joan, tots quatre.
I diuen així, concretament, l'evangelista Lluc.
Diu, encara Jesús parlava quan es va presentar a un grup de gent, l'anomenat Judes,
un dels dotze, anava al davant d'ells i s'acostava a Jesús per besar-lo.
Jesús li digué,
Judes, amb un ves traeixes el fill de l'home?
Els que eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren,
Senyor, ataquem amb l'espasa.
I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot
i li tallar l'orella dreta.
Aquesta serà la imatge que es recull allí en aquest pas,
un dels més pesants dels que desfilen pel divendres Sant Arragoní,
perquè aquesta és una de les raons, a vegades,
que no s'hagi fet el procés de treure les rodes
i carregar-se a l'espatlla el pes realment descomunal
d'algun d'aquestos misteris.
Un misteri que està a punt d'arribar aquí,
al centre mateix del que és Pla de Palau,
mentre els misteris que portava l'associació La Salle
ja estan començant a desfilar el que és el carrer d'Esquivanies Velles
i també del Pla de la Catedral.
Pels oients de Tarragona Ràdio,
hem de dir que la confraria dels pescadors
porta un túnica gris de cua amb feixí blau
i botons blau, maricucorulla gris
o golilla blanca amb una cinta blava.
Hem de dir que són uns 600 cofrares
i que la confraria de Sant Pere dels pescadors
està documentada de 1.383.
El 1956, i en constituir-se com a confraria de Setmana Santa,
van veure fer-se realitat el seu desig d'anar a la processó
amb un pas en el que hi figurés Sant Pere,
que és el patró dels pescadors i del barri.
A més a més, hem de dir que precisament en la presentació
de l'opuscle d'aquesta confraria, de la confraria de pescadors,
el seu patró major, el senyor Joan Baciana,
ens va explicar que ja s'havien presentat,
si no vaig a redar, els espatuts episcopals aquí a l'Arcabisbat.
Bé, aquesta és una de les normes que s'ha imposat darrerament.
És a dir, que totes les associacions
han de regularitzar la seva situació.
senzillament un procés de regularització.
De fet, hem de tenir en compte
que aquestes confraries ja circulen des del segle XIII,
o sigui que només és un petit tràmit.
els que ens estan seguint des de televisió veiem com el nostre realitzador
estan anant des de Pla de Palau fins a Escrivenies Velles,
on en aquests moments han tingut, Déu ni tot, les dificultats que ha tingut l'associació La Salle
per fer passar el misteri vetlleu i pregueu, el que no va a les espatlles,
per aquella cantonada que parlàvem abans,
aquella cantonada tan complicada com és l'acabada, Escrivenies Velles,
al carrer del Clàus.
I el que sí que poden veure els nostres televidents
és el misteri del que parlàvem,
del que porten a les espatlles la coferia de pescadors
presa de Jesús.
i el que sí que poden veure els nostres televidents
realment impressiona veure tantes figures amb un pas i portades a les espatlles.
I aquí precisament, en aquesta magnífica representació escultòrica,
es veu el moment que Judes acaba de besar Jesús i els sàgils el detenen
i Sant Pere amb l'espasa talla l'orella el criat a Malcus.
Bé, és el que veiem, però el que continua és el que diu l'Evangeli.
Jesús els va dir, deixeu-los fer, i tocant l'orella li va guarir.
És a dir, que Jesús en tot moment va tindre clar quina era la seva missió,
el perdó, sempre el perdó.
malgrat que aquella gent el portessin ja a matar,
perquè ell ho sabia perfectament com acabaria tota la història,
doncs ell va instituir, diríem, el perdó,
que és el que marca la diferència de la religió cristiana
en respecte amb altres religions.
Un misteri de la presa de Jesús que ha seguit d'alguna manera
el que han fet els seus antecessors de misteris.
Abans s'han d'enfilar el que és la baixada
i aquest dom que els portarà fins al claustre de la catedral
ha hagut un recanvi amb la gent que porta el misteri a les espatlles.
Els que ens estan seguint per televisió poden veure
com es comuniquen els de fora i els de dins per avisar
i perquè el misteri ara ho podran comprovar.
Aquests que en segueixen, repeteixo, per les pantalles de televisió
per donar un crit sec en un moment en què tothom ha de fer força
per aixecar aquest misteri.
Unes imatges que poden veure ara tots vostès
i que per tant podran comprovar la dificultat que té
de vegades una dificultat que no veiem d'una manera simple
però la és la dificultat que té portar aquest misteri.
Són moltes les persones que s'han de coordinar
perquè aquest pas de la presa de Jesús de la confraria
de pescadors el porten 23 portants a les espatlles
i per tant han de posar-se tots d'acord per aixecar-lo alhora.
Altres coses a comentar de la confraria de pescadors
és que és una de les dues confraries del barri,
evidentment del barri marítim del Serrallo de Tarragona,
abans hem vist la primera,
i totes dues conviuen en motua relació
i a més organitzen conjuntament el viacrucis processional
pels carrers del Serrallo cada diumenge de passió.
Deia abans a dir-te que en Bertran
una de les característiques més importants d'aquesta processó tarragonina
el divendres sant, que era el silenci.
En aquests moments, ara hi ha arribat tard,
perquè en aquests moments deia
que s'hauria de comprovar aquest silenci.
Quan han parat els dos misteris que anaven junts,
han parat tant els tambors per una banda com la banda,
s'ha pogut comprovar el silenci que hi ha,
la gent, com respecta aquest silenci,
la gent que s'aplega als carrers per veure aquesta processó.
Un silenci que ha quedat ara, com vostès poden comprovar,
també trencat immediatament
quan passava allò que els avisava abans,
que era quan tots coordinadament aixecaven les seves espatlles
aquest misteri, el misteri de la presa de Jesús
de la Cofredia de Passarós.
La gent que segueix les processons del divendres sant,
la processó del sant enterrament,
potser té la idea que els penitents venen més aviat cap enrere
i que són els que s'anomenen així, penitents,
i que formen part d'un dels col·lectius de la sang més importants.
Ara els que ens estaven seguint per televisió
han vist que de penitents n'hi ha d'altres
en aquesta processó del sant enterrament.
Una d'aquestes 23 persones que està portant a les espatlles
aquest misteri de la presa de Jesús
han pogut comprovar que ens estan seguint per televisió
que anava descalç.
Anirem veient alguns altres detalls d'aquesta processó
i que ens demostraran que no tan sols, com els deia abans,
els penitents van al final de la llum.
També poden comprovar els que ens estan seguint per televisió
les dificultats que té un misteri d'aquestes característiques
amb un vest ja important en aquesta baixada
que enfila fins al claustre de la catedral.
Poden veure aquells que segueixen per televisió
com dues o tres portants han d'anar frenant el misteri
i els altres han d'intentar no perdre el ritme,
el ritme que els marquen els tambors.
Aquesta característica que abans remarcaven del silenci
també ens porta a pensar, a fer altres tipus de reflexions.
Moltes vegades s'ha dit que aquesta processó del Divin Sant
és una manifestació folclòrica.
En altres ocasions s'ha dit que és la mort caminada
amb enllevant una frase de Salvador Espriu.
També podríem dir que en certa manera
és una catequesi desaprofitada
perquè potser valdria la pena aprofitar aquesta sortida
de tots aquests misteris que expliquen tots els passos
de la passió i mort de Jesucrist
que a mi hi ha després de la ressurrecció
per aprofundir en aquest sentit veritablement religiós.
Segueixen desfilant altres cofreries.
En aquests moments a Pla de Palau
han arribat els aspirants de la congregació
de la Puríssima Sang
que porten el pas de la flagellació.
La flagellació és obra d'Innocencio Soriano
i data de 1947.
És portat a rodes aquest
i la música la porta a la coral Nova Unió de Vilaseca.
Hem de dir que també tenim en aquest cas
la banderada que és Rosa Maria Torres Caraltó
i les cordonistes que són Anna Maria Loc, Vaquero i Anna Maria
funten els bonet.
L'evangelista Joan diu
i llavors Pilat feu assotar Jesús.
Els soldats li van posar al cap una corona d'espines
que havia entrenat i el cobriren amb un martell de porpre.
Bé, podríem remarcar que la flagellació
i la flagellació romana no era cap broma.
si hem de donar crèdit
al que es pot veure al Sant Llençol de Turí
Jesús va rebre un total d'uns 168 cops
i els van rebre amb un instrument de suplici
que li deien el flagro
és a dir, unes tires de cuir
amb un mànec de fusta
i al final d'aquestes tires de cuir
hi havia com unes boletes
una doble boleta de plom
o en alguns altres casos
unes ungles de bé.
Allò es queixava
les carns del
del condemnat.
Una de les precaucions que prenien
els butxins romans
era no picar sobre la regió del cor
per evitar que la sotregada
que ja representa l'assot
encara incrementés
el sacseig que rep el cor
i que la fibrilació que es produeix
a conseqüència de cada impacte
provoqués la mort d'un reu
que estava destinat a ser crucificat.
Cal recordar
també que aquestes
flagellacions
les seves
seqüeles haguessin sigut
tan greus
que la persona
si no l'haguessin crucificat
hagués mort
a conseqüència
d'aquest casbi.
Recordem
que una de les
explicacions que donen
els
metges forenses
amb aquest tipus de suplici
és la primera
la gran pèrdua de sang
que provocava
després
la fibrilació
que comportava
això també
cada vegada
cada cop
és com una gran
sotregada
i llavors
això
acaba provocant
una espècie
d'embezinament
de la sang
que pot provocar
la mort
i a més a més
en aquest cas concret
del flagell
del flagrum
diu que
el reu
el que no era crucificat
acabava morint
encaragulat
com una mena
de safetà
perquè
el càstig
que rebien
els terminals nerviosos
era tan important
que el mateix cos
s'anava
replegant
replegant
replegant
fins que
era
tot embolicat
com un safetà
és a dir
que
el que va passar
a Jesucrist
per
redimir-nos
realment
és
quelcom
impressionant
la flagellació
el misteri
que en aquests moments
està
a pla
de Palau
per aquells
que ens estan
seguint
des del 96.7
de la FM
mitjançant
Tarragona Ràdio
els hem de dir
que ara ha arribat
ja a aquell punt
en què la claror
ha desaparegut
i on la nit
ja s'ha fet
dels carrers
de la Penalta
nosaltres la veritat
és que estem situats
magníficament
estem situats
al mateix
Palau
i tenim davant
una fotografia
maquíssima
com és
aquest
campanar
de la catedral
il·luminat
això
si li sumen
vostès
el so
de la Setmana Santa
que ens arriba
de fons
poden dir
o poden comprovar
o poden
reafirmar
el que els deia
que estem
en un lloc
en aquests moments
en una situació
magnífica
tornant
amb el tema
de la flagellació
cal dir
que aquest suplici
el contemplaven
també els jueus
però
ells el tenien
reglamentat
d'una altra manera
ells
només podien
efectuar
39 cops
i prou
és a dir
40 menys 1
però
hem de recordar
que Jesucrist
el van flagellar
romans
i aquests
no
estaven
per aquelles normes
Donem més dades
sobre la reial
i benaral
la congregació
de la puríssima sang
de nostre senyor
Jesucrist
per les persones
que ens estiguin
escoltant
a través
de Tarragona Ràdio
el 96.7
de l'FM
hem de dir
que els aspirants
que són
els aspirants
de la sang
que són qui porten
aquest pas
de la flagellació
tenim els aspirants
masculins
amb túnica
amb punys vermells
estola
i cingla
també vermells
i golilla blanca
amb cinta vermella
i les aspirants
dones
que duen
una túnica blanca
amb botons
blau marí
feixi blau
i cap estola blava
i a més
una golilla
blanca blava
El misteri
de la presa
de Jesús
que porta
la confradia
de pescadors
està arribant
en aquella
cantonada
que hi ha
entre Esquilunies
Velles i el carrer
del claustre
també hem pogut veure
aquells que ens estan seguint
per les pantalles
de televisió
hem pogut veure
ara fa uns moments
una de les dades
que ens donava
a conèixer
la nostra companya
Verònica Tàpies
com un dels acordonats
d'aquesta confradia
en aquesta ocasió
era el regidor
de l'Ajuntament
de Tarragona
el senyor
Joan Arelló
els que han estat
seguint per televisió
poden veure
en aquests moments
les dificultats
que tenen
aquests portants
els portants
de la confradia
de pescadors
per fer passar
aquest misteri
sense rascar
absolutament
res
a les parets
ja de vegades
de vegades
es veu
en aquesta ocasió
no sé si podrem veure
que fins i tot
algun d'aquests portants
dona amb la seva esquena
amb alguna
de les parets
hi ha més d'un
que s'ha fet mal
de vegades
en aquesta cantonada
perquè és que
la dificultat
que té
és impressionant
ja no és
tan sols
fer passar
el misteri
sinó que
com poden
vostès comprovar
el que intenten
és fer passar
el misteri
sense perdre
el ritme
el ritme
que els està marcant
els tambors
darrere
per fer això
no es creguin
vostès
que això
surt en cada divendres
i ja està
si vostès
alguns dissabtes
o dominges
passegen
per la part alta
sobretot els mesos
de gener
febrer i març
podran comprovar
aquesta gent
aprofiten els caps
de setmana
per
sense
les figures
però sí
portant el pes
igual
al que és
el de les figures
fer assajar
aquest pas
d'aquests
dos carrers
que és
tan complicat
porten els tambors
igual
per agafar ja el ritme
al final el ritme
s'embrèn
i es porta
com si
no el sentiguessin
portarien exactament
el mateix ritme
i després
com dèiem
per
veure les dificultats
que té el gir
i sobretot
per veure si són capaços
de fer-ho
amb el pes
que representa
el misteri
un misteri
aquest
com dèiem
el de la presa
de Jesús
que finalment
ha aconseguit això
i ara poden estar
veient tots vostès
com ja pot enfilar
tranquil·lament
el que és el carrer
de les espiraries
veïnes
aquí a Pla de Palau
continuen passant
els aspirants
de la sang
que desfilen
en aquest
processó
del divendres
sant
com a tals
des de l'any
1904
i els aspirants
de la sang
la seva antiguitat
no és aquesta
de començaments
del segle XX
sinó que
les hem d'anar a buscar
al segle XVIII
amb els
fedrins
menestrals
ara en aquests moments
s'estan acabant
ja el que són
el pas
dels aspirats
de la congregació
de la puríssima sang
per al pla
de Palau
i qui té el torn
ara és una
de les cofreries
més nova
és la més nova
de fet
és la cofreria
del Cristo
del Buen Amor
que porta
el seu Cris
es diuen
d'aquesta manera
perquè el pas
que porten
es diu
de la mateixa manera
el Cris
del Buen Amor
hem de dir
que és
la cofreria
del Cristo
del Buen Amor
però és
coneguda
per tots els tarragonins
com els andalusos
el pas
com deies
de Javier
el Cristo
del Buen Amor
és obra
de Maria Mercedes
Besso Carreras
miratada en 1996
és un pas
que torna
una altra vegada
a ser portat
a espatlles
per 12 portants
i porta la música
de la banda
de timbals
de la cofreria
del Cristo
del Buen Amor
aquesta
cofreria
remarcaria
un fet
és que
la seva
indumentària
segueix
els trets
característics
de la setmana
santa
andalusa
els seus
germans
porten
aquesta
capa
que és
un tret
característic
encara que aquí
a la ciutat
de Tarragona
però per unes altres raons
hi ha la dels pagesos
que també porten capa
però és que
aquells
recorden
l'antiga
ordre
del Sant Supucre
és una altra història
que es remonta
als segles
medievals
i també
una característica
és que
aquests
germans
dels
andalusos
no porten
cua
només
propi
a les
processons
del sud d'Espanya
mentre que
un dels trets
característics
de les vestes
tarragonines
és portar
aquesta cua
a més a més
el que tampoc
no porten
els andalusos
és
golilla
per acabar
de completar
per la gent
que ens està
escoltant
a través de Tarragona
Ràdio
porten túnica
blanca
amb feixí
i capa
de color
morat
de ras
i la cotorulla
és també
de color
morat
aquesta confraria
la confraria
dels andalusos
té uns 300
cofrares
i és una
confraria
evidentment
de recent
fundació
i participació
a la Setmana
Santa
de Tarragona
però com bé
comentava el Didac
que no obstant això
van a la possessió
sense renunciar
a un cert
aire
que els és
característic
és propi
i que es deixa
veure
en molts detalls
com comentava
ara mateix
com per exemple
el fet de no
portar costalers
amb ganxos
a l'exterior
del pas
o bé
també
hem de comentar-ho
el detall
de la catifa
de clavells
i lliris
que porta
el senyor
sota els peus
una confraria
del Cristo
del Bon Amor
que mentre
segueix
perquè és
pla de Palau
hi ha un altre
misteri
que té dificultats
per passar
per la cantonada
entre Escrivenies
Velles
i també
el carrer
del Claustre
era la
flagellació
el misteri
recordem-ho
que porten
els aspirants
de la procuració
de la puríssima
de la puríssima
sang
un misteri
que no és portat
a les espatlles
però els que s'estan
seguint per televisió
veuen que també
encara que no estiguin portat
per espatlles
també tenen
una dificultat
impressionant
fer el gir
en aquests carrers
els que s'estan
seguint per televisió
poden veure-ho de dues maneres
però
el bonic
de l'espectacle
que estan veient
en aquests
voldria remarcar
dos aspectes
a propòsit
del que
diu
el company
Xavier
primera
la gran qualitat
de les
representacions
dels
misteris
tarragonins
per exemple
aquí
els amables oïdors
de Tarragona Ràdio
no poden veure
el que estan veient
els amics
de més
televisió
és a dir
la gran qualitat
d'aquesta talla
d'innocència
suriano
Montevut
un autor
en postí
i
també
el que comentava
el fet
de la
dificultat
el fet
de portar rodes
a vegades
és
una complicació
més que
un benefici
jo particularment
puc parlar
que he anat
penjat
darrere
d'un misteri
sobretot
a la baixada
de
Misericòrdia
i allí
t'hi deixes
els talons
de les sabates
intentant frenar
perquè allò
no s'embali
i no faci cap
damunt de la gent
i ara
aquí a Pla
de Palau
ha entrat
el misteri
del Cristo
del Bonamor
que és un
Cris
que està
pensatiu
després
de la
flagellació
un detall
la capifa
de flors
està
composada
regularment
per 2.400
unitats
com dèiem abans
perdona
Javi
és una
confraria
que és de
recent
fundació
per ser
més exacta
es data
del 1993
i com suposo
que tothom
es pot imaginar
es diuen
els andalusos
perquè va estar
fundada
per un grup
d'andalusos
residents
aquí a Tarragona
tenim també
la banderat
que és
Juan Carlos
Boronat
que és el
president
de la fundació
URB
Universitat
Rubri i Virgili
i els cordonistes
que són
Maria Montes
i Encarni Montes
que es donen la casualitat
com es veu pels cognoms
que són
Fia i Navola
una
coferia
nova
com dèiem
i que en el seu moment
quan va
néixer
també s'ha de recordar
va crear
certes
tensions
perquè la veritat
és que
la societat
de la setmana
senyora
de Tarragona
no estava
acostumada
aleshores
a propostes
com les que
plantejava
aquesta associació
andalusa
per tal
d'afegir-se
al que és
la setmana santa
a Tarragona
tot així
com més
Tarragona
va demostrar
el que és
una ciutat
absolutament
oberta
i es van fer
tots els possibles
per integrar
aquesta nova manera
d'entendre
la setmana santa
a la setmana santa
Tarragona
de la setmana André
para
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest Sant Jordi 2003, el llibre, La Rosa i Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat!
Per aquest Sant Jordi, Tarragona Ràdio us aconsella...
Tarragona 1950-2000, itinerari visual, de Jordi Piqué i Helena Virgili.
Tot és lleuger, un llibre que es llegeix de boca en boca, amb poemes de Francesc Valls Calçada i dibuixos de Pere Joan Sales.
Tarragona Ràdio, somni de Roma, amb fotografies de Quim Castells i textos de Guetha Alfoldi i Marc Maier.
Un llibre d'Arola Editors, coeditat amb l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona.
Tarragona Ràdio us desitja una bona setmana santa.
Propostes, la cultura i el lleure, a Tarragona Ràdio.
El blau envaeix les obres de la darrera etapa de l'artista Josep Guinovar.
Això és el que es podrà comprovar al Museu d'Art Modern de Tarragona,
on s'exposen una trentena de pintures en què es mostra el mar vist des de milers de sensacions diferents.
El blau fa que l'espai i la llum adquireixin una inusitat protagonisme en la seva obra.
És l'exponent d'un cert canvi de rumb, un nou horitzó en la seva creativitat desbordant més subtil i conceptual.
Josep Guinovar va néixer a Barcelona en 1927 i és un artista que sempre ha destacat per utilitzar una gama de colors molt propera a la terra,
ocres, rogencs i negres.
En aquesta exposició es decideix pel blau un color que li recorda el mar com a espai d'infantesa i de jocs.
Guinovar, memòria del blau, el podrà veure al Museu d'Art Modern de Tarragona fins al proper 20 d'abril.
L'entrada és gratuïta.
Tarragona Ràdio també t'acompanya per Setmana Santa.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Benvinguts de nou, com poden comprovar
aquells que ens estan seguint per la televisió
continuen passant per aquí, per pla de Palau
membres d'aquesta cofredia del Cristo del Buen Amor
un Cristo del Buen Amor que ja ha enfilat la baixada
per arribar fins al carrer del Claustre
o l'entrada principal del Claustre com vostès prefereixi
En imatge veiem el Cristo del Buen Amor
és a dir, aquest Crist després d'haver ser fotejat i coronat Espines
que és una obra de Maria Mercè Bassó Carleras
és una obra de talla, realment impressionant
és una figura que està tancada amb si mateix
lliurat a la meditació
Jo no sé si enganya una mica, però dona la impressió que té menys pes
que la majoria de misteris que ja són més tradicionals en aquesta Setmana Santa
el que passa és que això a vegades enganya
A part que sembla ser que aquest misteri està pensat
perquè s'hi incorporin més figures en un futur
però això té una peana tan llarga
Ara hem vist també allò de com s'encén
el que són aquests nou ciris, per dir-ho d'aquesta manera
que té la Setmana Santa Tarragona i de la que parlava abans també el nostre company
en Didac, en Bertran
Dèiem allò que es va evitar la cera i les relliscades
Sí, i també tot aquell problema que recordaran els amics oïdors
que haguessin vist les atxes aquelles de quatre
aquells cremallots que es formaven
que havien d'obligar de tant en tant
amb els arreglaradors
anar amb unes tisores
i anar tallant una mica el bler
perquè si no allò
bé, amb un no res
se consumia
l'atxa
i a més a més
a vegades també donava un efecte també antiestètic
i fins i tot perillós
perquè a vegades
en algunes d'aquelles
gotellams de cera
s'inflamaven
que hi ha damunt
de la cua
del
penitent precedent
i allà s'havia d'anar a córrer cuita
a trepitjar-ho perquè no
no s'encengués
Són imatges que jo almenys recordo
jo crec que la majoria de tarragonins
en recordaran
A Pla de Palau
han arribat ja
una altra cofredia
és la que segueix
a la cofredia del Cristo del Bon Amor
és la Germandat
amb el Sant Exeomo
El pas que porten
el del Sant Exeomo
és l'únic pas que porta
aquesta confraria
hem de dir que és obra
d'Emilio Soler Carculer
i data del 1994
Com a curiositat
cal dir també que el pas
és una rèplica
del que sortia
abans de la guerra civil
i que està portat a espatlles
un cop més
per dir vuit portants
la música
és de la banda de timbals
de la Germandat
Cal remarcar
que la imatge
del Sant Exeomo
junt amb la soledat
i el Sant Crist
són les úniques
que han figurat
en totes les processons
que es tinguin memòria
és a dir
que es tinguin documentades
ja des del segle
XVI-XVII
llavors
en aquestes processons
hi participava
com dèiem
el Sant Exeomo
que tenia més o menys figures
i aquesta imatge
que com molt bé deia
Verònica
és una reproducció
d'una que es va perdre
com tantes altres
durant aquella guerra
més que civil
va substituir
amb una altra
que havia sigut
obra del pare
caputxí
Josep Maria de Vera
de fet
el misteri
del Sant Exeomo
ha tingut una història
bastant llarga
i ha anat passant
de confraria
en confraria
des de
atindre'ls notaris
atindre'ls
i tants
fins a ara
aquesta confraria
del Sant Exeomo
que són una precisament
de les que ha experimentat
una revifada
més espectacular
fa uns anys
no massa
estem parlant
dels finals
dels 70
aquesta confraria
estava gairebé
a la vora
de la desaparició
tant és així
que el seu misteri
va haver de sortir
més de quatre vegades
acompanyat
de congregants
de la real
i venerable
congregació
de la Puríssima Sang
que portaven
però
la indumentària
per locació
del Sant Exeomo
Comentaves ara mateix
Didac
que
durant la Guerra Civil
evidentment
hi van haver
moltíssimes confraries
que van patir
un expoli
de fet van ser
pràcticament
totes
els dies
21 i 22 de juliol
del 36
va ser saquejat
pràcticament
tot el patrimoni
es van cremar
misteris sencers
altars
esglésies
és a dir
que gairebé res
no es va escapar
de les fogueres
que es van fer
en els carrers
de Tarragona
el que passa
és que després
com bé comentàvem
la setmana Santa Tarragona
és una de les tradicions
que estan més arrelades
i això va permetre
que la gent
tornés a fer aflorar
aquesta tradició
i mentre esperàvem
que arribés
el que arribi
el misteri
d'elecció
a la pla de Palau
el que sí que ha arribat
ja a la cantonada
entre Esquivanies
en Velles
i Carrer del Claustre
és el Cristo
del Buen Amor
que intentarà
fer aquest gir
jo crec que aquest
és
no ho sé
m'equivoco també
perquè això
és posar-t'hi
per opinar bé
però a mi em sembla
que aquest també
té menys dificultats
perquè sembla
com una miqueta
més prim
sembla que pugui passar
amb una mica
millor
abans no hem vist el detall
perquè les càmeres
s'han de televisió
no ens les oferren
del tot
però per exemple
hi ha alguns misteris
que fins i tot
giren
per passar aquesta cantonada
el que fan
tenen un dispositiu
que es converteixen
en verticals
quan són horitzontals
perquè s'entenguem
i un d'aquests
és el de la flagellació
el que passa
que els que ens estan
seguint per televisió
s'ha vist
només un moment
però molt fort
de totes maneres
ja veiem
això que comentaves
el pas
és més estret
el del que és
el que és el Buen Amor
però a més
com hem comentat abans
els espectadors
de la Mèstia
ho poden veure
no porten canxos
exteriors
això vol dir
que a l'hora de passar
pel carrer
s'estalvien
el tros
del cos dels homes
per dir-ho d'alguna manera
les rascades
les rascades
que queden
les rascades
i els blocs
que queden
a les esquenes
correcte
és més
a l'Andalusa
perquè s'entenguem
també que van
tots a sota
abans
la companya
Verònica
estava explicant
el desfeta
que van patir
la immensa majoria
de les confreries
tarragonines
de fet
d'anterior
a la guerra civil
queda només
el Sant Sapucre
i els misteris
que són propietat
de la real germandat
Jesús
Nazaré
que precisament
enguany celebra
el seu centenari
estem de celebracions
enguany
perquè és el centenari
dels Nassarenos
diguem-ho així
perquè és com
s'entenem
més bé
els de Tarragona
i abans també
fer referència
al 75 aniversari
de l'agrupació
de cofradies
de Setmana Santa
de Tarragona
els que ens estan
seguint per la televisió
ja ho veuen
ara ja és negra nit
absolutament
negra nit
el que no ha variat
és la quantitat
de gent
i de gent
que hi ha
encara
en aquests carrers
de la Peralta
tant a Pla de Palau
com a les mateixes
Escrivenies Velles
com també
al Pla de la Catedral
els indrets
que les nostres càmeres
estan
resseguint
també cal veure
en aquests moments
els que se'n estan
seguint
des de la televisió
quan hi és
fosca la nit
el bonic
que són
segons quins carrers
especialment
aquest per exemple
que estan veient
en les seves imatges
ara repeteixo
els que en segueixen
per televisió
com és Escrivenies Velles
o també el carrer
del Claustre
són carrers
molt estrets
i que
entre l'ambient
que donen
els propis tambors
i les llums
que donen
els actuals
els actuals
siris
com els hi dic jo
dona
com deia
una
una persuicitat
a la imatge
impressionant
també és espectacular
per això
la imatge
que hi ha
aquí davant nostre
precisament
a Pla de Palau
és una esplanada
força més grossa
però
tot i que està
bordejada
per infinitat
de tarragonins
de tarragonines
i suposo que també
de gent que ve de fora
el silenci és espectacular
a més el fet que
ara ja no hi hagi
llum de dia
per dir-ho d'alguna manera
i només hi hagi
la llum de les espermes
dona com a més
solemnitat
a la processó
pensin que nosaltres
i els hi pot passar això
si ens estan seguint
tant sigui per televisió
com per ràdio
veuran que de vegades
baixem una mica
el volum
i és perquè també
ens sap una mica de greu
veient el silenci
que hi ha en aquests moments
a Pla de Palau
que els nostres comentaris
el trenqui
quan passen moments
com aquest
que estem passant
en aquests moments
és a dir
que ja ha marxat
els últims tambors
i encara queda bastant
pels que han d'arribar
amb aquest indret
el silenci
és pràcticament
total
Mentre estan
desilant
els membres
de la germandat
del San Exeomo
voldria recordar
que aquesta
revifalla
ha tingut
lloc
al voltant
de l'associació
juvenil
del Loreto
que va ser
la que va
salvar
en un moment
determinat
aquesta
antiga
germandat
també
voldria
remarcar
una cosa
moltes vegades
s'ha dit
que la processó
del Divendres Sant
és una manifestació
folklòrica
és una manifestació
cultural
però jo
potser
voldria
fer esment
d'una altra cosa
sí
és tot això
però també
és una manifestació
de fe
suposo
que és
precisament
aquesta fe
que en algun
raconet
del nostre cor
tots portem
que fa
que es contempli
amb aquest
recolliment
amb aquest silenci
sobretot
aquí
a la part alta
de Tarragona
aquesta
processó
del Sant Enterrament
recordem
que
el que estem veient
és una
plasmació
plàstica
amb aquests
misteris
del que va ser
la passió
i mort
de nostre senyor
Jesucrist
Jesucrist
que es va
alliurar
per nosaltres
per redimir-nos
per treure'ns
del pecat
i a més a més
també
és un silenci
esperançat
perquè
el tarragoní
la persona
que està mirant
aquesta processó
sap que
al fons
al fons
després de la mort
hi ha la resurrecció
hi ha la Pàsca
Comencem ara
el pas
del Sant Exeomo
és la confraria
evidentment
de l'Exeomo
el que porta aquest pas
hem de dir
per als oients
de Tarragona
ràdio
que les vestimentes
són una túnica negra
amb estola blanca
i cingla
vermell
capa i capirot
de color grana
porten guants negres
els germans
i blancs
els que són
aspirants
hem de dir a més
que
la confraria
del Sant Exeomo
és una germandat
molt tradicional
de la Setmana Santa
Tarragonina
i que actualment
i des del 1981
ha incrementat
els seus associats
precisament
per això
que comentava
el Didac
amb la vinculació
a l'Associació
Juvenil
de Lluritú
i actualment
són uns 350 associats
Aquí al Pla de Palau
està arribant
aquesta magnífica
representació
plàstica
aquesta obra
està feta
amb resina
no en talla
com era
la d'abans
de la Guerra Civil
la qual cosa
també ha contribuït
a lleugerir
el pes
i els evangelistes
a propòsit
d'aquesta escena
tots quatre
tant Mateu
com Marc
com Lluc
com Joan
fan referència
que Pilat
després d'haver fet
assotar
a Jesucrist
el va fer sortir
a fora
i Jesús
portant
la corona d'espines
i el martell de pòrpore
i llavors
Pilat
els digué
aquí teniu l'home
és a dir
Alexe Obo
amb llatí
vol dir
aquí teniu l'home
a Jesucristo
a Jesucristo
a Jesucristo
a Jesucristo
a Jesucristo
a Jesucristo
a Jesucristo
a Jesucristo
continuen
veient passant
diversos membres
del que és
la gent
que s'encarrega
de la música
d'aquesta
cofredia
del Sant Exe Obo
com també
continua passant
el seu misteri
un misteri
que ja ha enfilat
la baixada
que ho portarà
fins a l'entrada
fins a la zona
de l'entrada
del claustre
de la catedral
que és
misteri
ens representa
el moment
que Pilat
com dèiem abans
fa aquella famosa
frase
exe homo
és a dir
aquí teniu l'home
i l'evangelista
Joan
segueix dient
quan els grans sacerdots
i els guardes
del temple
el van veure
cridaren
crucifíca'l
crucifíca'l
i Pilat
els diu
emporteu-vos-el
vosaltres mateixos
i crucifiqueu-lo
que jo no li trobo res
per poder-lo inculpar
els jueus li contestaren
nosaltres tenim una llei
i segons aquesta llei
ha de morir
perquè s'ha volgut fer
fill de Déu
quan Pilat sentia aquestes paraules
va agafar molta por
va entrar altra vegada
dins el pretori
i preguntar a Jesús
d'on ets tu
però Jesús
no li tornà a contesta
llavors
Pilat li diu
a mi no em parles
no saps que tinc poder
per deixar-te lliure
o per crucificar-te
Jesús
li respongué
no tindries cap poder
sobre mi
si no l'haguessis rebut
de dalt
per això
el qui m'ha entregat a tu
és culpable
d'un pecat més gran
des aleshores
Pilat
intentava
deixar-lo lliure
però els jueus
es posaven a cridar
si el deixes lliure
aquest home
no et pots dir
amic del César
tothom
que es fa rei
va contra el César
quan Pilat
sentia aquestes paraules
dugueix a la foca
i es va asseure al tribunal
Pilat
diu als jueus
els grans sacerdots
respongueren
no tenim cap
els que arriben
és la real
germandat
del nostre
pare Jesús
de la passió
germandat
el nom
Jesús
de la passió
és un pas
que és obra
de Lluís Maria Saumell
data
1913
hem estat a espatlles
portant
em sembla que
amb tots els misteris
que han passat
per aquí davant
per Pla de Palau
de tots els que hem dit
no sé si m'equivoco
però em sembla que només
n'he vist dos
que anaven
la resta de moment
anaven a espatlles
hem de dir també
que la música
d'aquesta germandat
del nostre pare
Jesús
de la passió
la posa
la banda de timbals
d'aquesta germandat
parlant de la música
han pogut comprovar
tant els que ens estan seguint
des de la televisió
com també els que ens estan
seguint des de la ràdio
que la germandat
anterior
la que ha passat
anteriorment
per aquí
a Pla de Palau
tenia una variació
respecte als altres
i era aquests
sacs de jamecs
no és massa habitual
en la música
de Setmana Santa
trobar-nos
aquesta característica
però de ben segur
que també dona
una originalitat
important
en aquest pas
amb aquesta germandat
i a tota la processó
recordem que precisament
aquest
antic misteri
del San Exiomo
però ja estem parlant
de segles molt anteriors
anava acompanyat
d'una cobla
de ministrés
una d'altre tipus
de formació
que també es veu
aquí
i es pot sentir
a la processó
del divendres
Sant Tarragoní
antigament
hi havia però
moltes més bandes
de música
que han estat
siguent
substituïdes
per les bandes
de cornetes
i de tambors
raó
bàsicament
econòmica
és molt més
barat
mantenir
una banda
de tambors
que la poden formar
els propis
associats
que no pas
haver de llogar
una banda de música
i després també
pel que dèiem abans
també perquè cada vegada
els misteris
més han anat a les espatlles
i el tema dels tambors
està més relacionat
amb anar
amb misteris
a les espatlles
que no pas
amb rodes
ara els que estan
seguint
per la televisió
poden veure
que acaba d'arribar
ja aquest misteri
el que està
esperant
el misteri
de Jesús
de la passió
a Pla de Palau
tenim
la bandera
dels congregants
de banderat
va Manel Pinheiro
Guimaray
de cordonistes
Eduard Tàpies
i Xavier Aguilar
i pel que fa
a la bandera
dels aspirants
la banderada
és Helena Vallvardú
Parelló
i les cordonistes
Carme Tobar
i Sílvia Navarro
això passa
a Pla de Palau
mentre
la cantonada
que no em cansaré de dir
que és la part
més dificultosa
d'aquesta processó
del Sant Enterrament
aquella que va
d'Espivenies
Velles
fins al carrer
del Claustre
està arribant
a aquest
Sant Exeomo
un misteri
que està intentant
fer aquesta cantonada
i Déu-n'hi-do
si comparem
amb nosaltres
dels que han vist
aquesta nit
Déu-n'hi-do
amb quina velocitat
ho estan fent
aquests
potser és
alguna cosa
més prima
aquest misteri
aquest pas
de fet
l'han passat
en vertical
no en horizontal
com acostumen
a desfilar
a la processó
i això
els ha permès
passar-ho
sense dificultats
i amb una velocitat
molt més
important
que dels altres
misteris
que hem contemplat
i hem mirat
que han passat
per aquest punt
tan complicat
com dèiem
de la processó
Més dades
de la germandat
de nostre pare
Jesús
de la passió
que és la que està passant
en aquests moments
per davant nostre
aquí a Pla de Palau
hem de dir
que és una germandat
fundada l'any 1940
per Martí Maríes
i precisament
per destacats membres
de Ràdio Tarragona
hem de dir també
que l'any 73
el 1973
un incendi
va destruir
el bas antic
realitzat
per Efe Coscolla
de gran valor artístic
fet que va assumir
la germandat
en una crisi
durant alguns anys
van sortir
sense misteri
i posteriorment
el 1983
van aconseguir
realitzar
un nou pas
que va servir
per revitalitzar
la pròpia germandat
arribant als nostres dies
amb una nova imatge
que congrega
un bon nombre
de cofrades
a summit
i
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
poquant!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'enterrament que desfila sobre rodes i porta música del cor d'aspirants de la germandat.
Aquest misteri va ser un dels pocs que es va salvar d'aquella follia de la guerra civil.
Es va salvar d'una cosa ben curiosa, es va salvar perquè no estava en una església.
I això que va salvar amb aquest misteri va ser la causa que es perdés el misteri
del nostre pare Jesús a la passió, perquè estava, igual que aquest, estava guardat no en una església,
sinó en un maguetzen, però allà, ja en temps de pau, dissortadament, un curt circuit va destruir
aquella magnífica obra de Felipe Coscolla de Ribagorta.
I veient el pas silenciós dels penitents, dels confrades que van passant per aquest pla de Palau
i per els altres indrets de la nostra ciutat, a la part alta, com deia abans,
m'he intentat comentar, és que això no és una simple manifestació cultural o folclòrica,
és la manifestació de fe, i això ens porta a una sèrie de reflexions.
Com abans comentàvem, veiem passar el Jesús amb la creu a les espatlles,
i és que tot el pecat de la humanitat s'abat sobre les espatlles de Jesús
i fent tantines, com dèiem abans també, abraça la passada fusta i comença el camí.
I és que Jesús continua carregant la creu, perquè també per camins incerts,
famílies de refugiats fugen a diferents països, a Sierra Leona, al Congo, Sri Lanka, Ruanda, Burundi,
intentant escapar d'assassinats amb massa de tortures.
I llavors també veiem que Jesús, en aquest pas del Sirineu, cau a terra.
fulminat pel pes feixuc de les culpes de l'humanitat, Jesús cau i ho fa en aquella terra
que el va veure néixer i que el veurà morir.
Jesús, però, torna a la terra que cau en gola, etc.
M'ha portat know-ci.
Marcantier, vas a afances i don Bubels,
la llavors te la ficiem a la terra,
a fanced d'in BETA en jazia UntilFI.
Gràcies aälle.
En gola, gola.
ыш avere t Сов