No m'hi sento malament, amb aquesta definició està bé, suposo.
Però, clar, és una cosa que un mateix és difícil de dir.
Tampoc ser renovació ben bé d'aquell, personalment,
però vaja que em sembla bé que ho diguin.
Fins i tot hem llegit per algun lloc que tu mateix vius amb una certa sorpresa
tota aquesta tensió que ha despertat el teu treball.
Sí, d'alguna manera sí, el que passa és que ja m'hi estic acostumant ja.
Sobretot tenint en compte que ja fa temps que vas pel món de la música
i de la creació i de la literatura, no?
Sí, però potser dels quatre discs que he fet fins al tercer
no va començar a haver generalment una resposta tan gran com hi ha ara.
I el tercer potser és el que em va agafar més en sorpresa
i ara en aquest últim ja m'he acostumat una mica més.
Aquest nou disc, com el definiries?
Què és el que ens ve a explicar i a mostrar del teu treball?
Per mi és el disc més vital de tots.
es diu DP, però és com una graviació diapositiva
perquè potser els altres discos tenien més presència a les parts negatives
o a fer servir la música i la literatura com una manera de treure dimonis
i d'alleugerir-se un mateix, no?
I en canvi en aquest no hi ha res d'això, és un can a la vida,
a l'harmonia i absolutament vital, no?
Llavors m'ha donat moltes més satisfaccions aquest disc en general segurament per aquest estat anímic, no?
A veure, la sensació que dona quan l'escoltes per primera vegada
i no ho dic perquè sigui una definició simple,
jo considero que és una definició molt profund,
és que és un disc bonic fonamentalment i després poden venir més coses, no?
Què et sembla?
Bé, no m'ho havien dit mai, m'agrada molt això,
un disc bonic, sí.
Sí, trobo que...
La sonoritat també hi ha cançons molt diverses entre elles mateixes, no?
Sí, perquè per mi això va ser important.
Em surt d'aquesta manera i no m'esforço gens a unificar-les, no?
que a vegades la gent diu, hòstia, aquest grup fan totes les cançons igual, no?
I no és que els disfrutin, és que moltes vegades s'esforcen perquè sigui així,
perquè és molt més senzill que t'identifiquin
i és molt més senzill d'arribar al públic d'aquesta manera, no?
I en aquest sentit no m'esforço gens perquè no m'atraula
i prefereixo arribar menys públic però a disfrutar-ho més, no?
És com una mica un joc constant entre el públic i l'artista, no?
És un disc heterogeni, és un disc que contempla 18 temes en català
però també en anglès, en italià.
Oveix a una necessitat personal, a una experiència vital?
A una experiència vital.
Les cançons que no estan en català
estan dedicades a persones amb les quals
quan jo vaig escriure la cançó m'he comunicat amb aquests idiomes
i per tant per això estan amb aquests idiomes.
Les actuacions en directe del Roger Mas
tenint en compte que demà tindrem aquí a Tarragona al Metropol,
com són? Són similars al que ens pot inspirar el disc?
Com fas l'aposta en escena d'un disc com aquest DP?
Bé, en directe sempre és diferent
i de fet m'agrada que sigui així.
El que passa és que evidentment no s'allunyés gens
del que és el to del disc.
El to és molt similar.
En directe m'acompanyo d'un pianista, teclista,
d'un guitarrista i un baixista.
Llavors també s'utilitzen les bases
de determinades cançons com ara Rebequeria i Descobriment del disc
que en directe amb instruments acústics
no es podrien aconseguir mai
i per això amb algunes cançons es recorren l'electrònica.
No és com una barreja de clàssic i modern
d'electrònica i acústica
que a mi personalment em satisfà molt
a l'altre de l'escenari.
A Tarragona havies actuat alguna vegada anteriorment?
Doncs fa temps, fa temps.
Bueno, vaig actuar el 22 del maig a la universitat
i fa temps havia actuat a la Bequeria
i a algun altre lloc, sí.
Gràcies.
Gràcies.