El matí de Tarragona Ràdio ens hem volgut acostar al cementiri de Tarragona,
però des d'una perspectiva històrica, monumental i fins i tot anecdòtica.
Buscant entre les persones que més coneixessin el cementiri tarragoní,
hem trobat el doctor Josep Atzaray Martorell.
L'any 2002 va publicar un llibre, Història Antiga i Moderna del Cementiri de Tarragona,
on es fa una repassada a aquest indret de la nostra ciutat.
Un indret, de fet, doctor Atzaray, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Suposo que un lloc carregat d'història, que per què li va cridar l'atenció?
Com es va començar a interessar i a investigar sobre el cementiri de Tarragona?
L'interès va ser perquè és un tema tarragoní 100%.
A més, té la seva història vinculada a Tarragona.
Ja saps que els cementiris eren parroquials,
és a dir, que estaven al costat de la parroquia.
A l'antic cementiri de Tarragona, el primitiu,
estava al costat de la parroquia, l'única que hi havia,
que era la Catedral.
Però després, a motiu de l'epidèmia de 1809,
que van morir 9.000 persones,
no hi havia prou puesto.
I llavors les autoritats de la ciutat,
junt amb el Clero,
es van decidir d'adquirir uns terrenos
per ubicar el nou cementiri, que és l'actual.
Quants anys té aquest nou cementiri, doncs?
Aquest nou cementiri, la concessió que es va fer,
va ser l'any 1825.
Des de 1825, el nou cementiri està on està ara?
Abans, com ja t'he dit,
fins a l'any nou estava el cementiri de Tarragona,
estava al costat de la parroquia, la Catedral.
Com es vincula vostè a la ciutat del cementiri?
Vostè el gestionava en un principi?
Sí, jo el gestionava.
I tenia molt d'interès,
a més tenia bons col·laboradors,
els mateixos treballadors de l'hospital,
del cementiri.
I llavors, doncs clar,
hi tenia molt de carinyo,
perquè era una obra terragonina,
al mateix temps,
era una obra que perteneixia
a la fundació
de l'hospital,
perquè al cementiri
se li va aconseguir
l'any 25
que fos administrat
i governat
per l'hospital.
Perquè els pòndols
que això pogués tindre,
l'administració del cementiri,
anirien a parar a l'hospital
com necessitat.
És a dir,
un dels pòndols.
I això ha sigut fins ara,
fins ara encara,
els pòndols
que s'ha administrat
el cementiri,
doncs,
van a parar a l'hospital.
El cementiri de Tarragona,
suposo que,
com tots els cementiris
que tenen una llarga història
al seu darrere,
deu tenir
moltes històries,
petites històries,
en les làpides,
en els passejos,
en els monuments
que hi podem trobar.
Què és el que més destacaríem?
Doctor Zara,
imagini's que entrem
per la porta del cementiri
i fem una passejada
per dins.
Allí hi ha
dos monuments
de dues figures
històriques.
Una era
és la del capitat
general
que va morir
precisament
l'any nou
del tífos
exentemàtic
de l'epidèmia
que va haver de Tarragona.
L'altre és
el del general
l'Smith,
que va ser governor
de Tarragona,
promotor del port
i tot el...
Aquests dos monets
són molt emblemàtics
del cementiri.
Després n'hi ha
d'altres
sepultures
com són
la gent
de tota classe social
però sobretot
tant d'un costat
que l'última guerra
nostra
tant d'un costat
com de l'altre.
Així tenim allí
la sepultura
de Batistini,
tenim gent
que no eren
d'aquest bàn,
d'aquest aspecte.
O sigui que
com emblemàtic
hi ha aquests dos
monuments.
I en tot cas
suposo que
també deu haver-hi
personatges
il·lustres
tarragonins.
hi ha per exemple
la capella
del general Batet
que és el que van matar
el procés
de Burgos
que és
targoní.
Aquest
està en una capella
més cara
de la família
Batet.
Encara
recordo
però potser
els més
significatius
ja te'ls he dit.
la guerra civil
no va suposar
cap
d'altabaix
dintre del
cementiri
en distribució
o el que sigui
era un lloc
respectat
durant
el conflicte.
Sí,
certament
tothom
el respectava
en un sentit
un altre
a més
els posellaments
que hi va haver
a Tarragona
quan la guerra
eren allí a prop
eren
el bosquet
que hi ha
a la muntanyeta
de l'Oliva
o tocant
la carretera
i des d'allí
els cadàvres
ja es portaven
directament
al cementiri
i dins
del cementiri
no hi va haver
mai
cap
conflicte.
Dintre del cementiri
no hi va haver
cap conflicte
i una cosa curiós
ara els cementiris
són territori civil
però com vostè
comentava
sempre han tingut
un caire
marcadament religiós.
Al cementiri
de Tarragona
curiosament
també podem veure
enterraments
d'altres confessions
religioses
que tenen
característiques
diverses.
Home sí
però no
amb abundància.
Allí tenen
per exemple
reservat
un terreno
que van comprar
els inglesos
després
també tenen
gent
que no van
voler
ser enterrats
en llocs
catòlics
d'aspecte
i també
tenen
un apartat
pels
terraments
avui dia
n'hi ha pocs
perquè avui dia
no hi ha distinció
ni de religió
ni de
política
ni de res
és a dir
que
els cementiri
és de tothom
i tothom
hi fa part.
Avui dia
em guanyen molt
amb això
perquè clar
abans
doncs hi havia
home aquest
i l'altre
no no
ara actualment
per almenys
ha desaparegut
totalment
i allí
s'enterren
de tot color
política
religiosa
i l'aspecte.
Suposo que
el cementiri
també ha tingut
una evolució
en tradicions
d'enterraments
és a dir
que deu haver-hi
les tombes
de terra
de començaments
de segle
en terra
però després
els ninxols
van apareixent
amb el pas
del temps.
Sí
aviat
aviat van començar
els ninxols
és a dir
que els ninxols
un poc
després de
començar
a enterrar-se
van començar
ara
certament
els enterraments
eren a terra
hi havia unes normes
en què fixaven
la profunditat
que devia estar
tenint
d'estrindre
les
les
les sepultures
les
i hi havia unes normes
establertes
però
no
no
no d'una forma
exclusiva
sinó que
aquells que podien
econòmicament
doncs tenien
petits
ninxos
de tal manera
jo he parlat
ara
de l'esmit
que va morir
l'any nou
general
l'esmit
aquest alhora
entrenàvem
un ninxo
que van fer
en sigui
dels seus
albajees
un ninxo
que ha
desaparegut
nosaltres
vam
poder
recuperar
les
cendres
les restos
d'ell
i
en l'època meva
es va fer
un monument
del general
l'esmit
on hi ha
allí
enterrades
les cendres
que van trobar
d'ell
amb un ninxo
del cementiri
aquest
mussoleu
de l'esmit
es va
inaugurar
ara fa pocs anys
dos, tres o quatre anys
i va intervindre
a les obres
del port
i va intervindre
a l'ajuntament
és dir que
és un monument
emblemàtic
recordant
l'esmit
el que allí
es conserva
conservem
el cementiri
el petit
diem-li
dipòsit
de làpides
és a dir
quan una isla
s'ha derrumbat
o s'ha
tingut de destruir
el que sigui
les làpides
s'han recollit
i sobretot
n'hi ha moltes
molt boniques
que voldria la pena
un dia
fer un recull
i un estudi
boniques
escultòricament
i que recorden
fets concrets
de la gent d'allà
i això
es conserva
actualment
amb una dependència
del cementiri
aquestes làpides
més emblemàtiques
vostè em deia
que podem repassar
la història tarragonina
en depèn
de quins són
en part sí
en part cultural
en part militar
en part civil
suposo també
abans de la incineració
de posar-se de moda
d'això
s'enterrava
a tothom
tant els rics
com els pobres
com els que tenien cultura
com els que no en tenien
els que eren
abogats
com els que eren
enginyers
és a dir
que no hi havia
distinció
l'únic que passa
és que els ninxos
que s'enterraven
dependien econòmicament
de la persona
en aquest sentit
però
llavors clar
com que
el cementiri
les subvoltures
no són propietat
de l'exclusió
no són propietat
del cementiri
i només
paguen
els seus horaris
el dret d'ús
doncs clar
la propietat
és del cementiri
i quan
aquells
aquells ninxos
se destrueixen
o són fons
o no
el que sigui
llavors l'hospital
es fa càrrec
l'expundació
es fa càrrec
i això
Realment
és un fet
força excepcional
si el cementiri
té aquest tipus
d'administració
que de fet
només comparteix
en pocs altres llocs
i s'han mantingut
al llarg dels segles
és una tradició
però a més a més
també
és una qüestió
bastant pràctica
a nivell sanitari
i a nivell de moltes coses
que professionals
de la medicina
també estiguin
dintre
de la gestió
d'un cementiri
suposo
Bé
els professionals
de la medicina
són ampliats
no són dirigents
dirigents no
jo potser
l'únic dirigent
que he sigut
últimament
que jo com a metge
però no
com a gerent
però no
com a
com a metge
d'exercici
del cementiri
del cementiri
de l'hospital
jo hi era com a gerent
quan vaig entrar
vaig fer un curs
de gerència
d'administració hospitalària
però jo
he sigut
fins ara
no m'ha gerent
ni prou
però no
no amb el càrrec
cap càrrec
de l'administració
de l'hospital
l'analització
de l'hospital
la porten
una junta administrativa
que són
dos canonges
i dos
dos consejals
i avui
ja s'ha ampliat
una mica
aquesta junta
però com a propietat
són presidits
aquests quatre persones
presidits
pel prelat
és a dir
que el prelat
hi ha aquests quatre vocals
i administren
la fundació
hospital
i el cementiri
com que era
i és
una branca
del mateix hospital
doncs clar
però això
són els mateixos
que manen
els que manen
l'hospital
manen el cementiri
jo li volia comentar
una altra cosa
queda
alguna cosa
del cementiri medieval
del cementiri originari
s'ha traslladat
alguna cosa
al cementiri nou
no
no
allí es conserva
les coques
es conserva
el lloc on
hi havia
el primitiu cementiri
però clar
la major part
del cementiri
diem
al mitjaval
agafava
el que és
les coques
el que és
el jardí
no el jardí
el pati
de la col·legi
de l'ensenyança
de la zona d'aquí
era el cementiri
primitiu
hasta com t'havies
hasta l'any nou
per morir
llavors
9 o 1.000 persones
4.000 i pico
de civils
i 4.000 i pico
de militars
perquè com que llavors
era Tarragona
hi havia la capitania general
hi havia el principat
que estaven aquí
doncs clar
hi havia molts militars
i van morir
molts militars
de l'epidèmia de tifos
que ara en diem tifos
que són temàtics
llavors en deien
febres pútries
i en deien
diversos noms
però era
la cabosa
era el piojo verde
no?
sí
sí
perquè hi ha moltes anècdotes
d'això
per exemple
gent que agafaven roba
dels presos
i els portava
o dels malalts
i els baixaven a baix
al riu
francolí
a rentar-los
després
es contagiaven
i clar
contagiaven
amb roba
els piojos
que hi havia
el roba
que els picaven
i agafaven
anècdotes
d'aquesta
l'epidèmia
d'aquests
va ser important
Déu-n'hi-do
a les històries
que arriba a haver-hi
no?
la història de Tarragona
si es n'és seguint
tot el procés
del cementiri
està molt
vinculat
a la història
de Tarragona
és a dir
que està molt ben dit
cementiri de Tarragona
perquè està molt vinculat
i a cada fet
i que jo recordi
conflictes
no hi ha hagut
mai
en tot cas
gairebé totes
les societats
i totes les religions
els seus llocs sagrats
són sagrats
per a tothom
pensin el que pensin
en aquest cas sí
en aquest cas
és sagrat
per a tothom
que hi vulgui anar
i que li vull importar
i ho vull importar
abans no
abans hi havia
hi havia una part
separada
del cementiri
que s'entrava
precisament
per a una altra porta
la que avui dona
el carreter
dels Pallaresos
la porta gran
i entram
anar allí
amb un cementiri
petit
d'això
que era
dels que no
volien ser enterrats
en terra santa
diguem-ne
en terra consagrada
vostè em diu que dins del cementiri
hi ha una part
que és dels militars
també em va comentar
que hi havia
certa part
que en el seu moment
era dels anglesos
els protestants
per enterrar
allà els seus mos
més que els protestants
més que els anglesos
i els protestants
eren aquests
ateus
diguem-ho així
els ateus
els que no volien
saber res
amb la religió
catòlica
i aquests
tenien aquest part
que dona
que dona
la cartera
dels pallaresos
avui dia
desaparegut ja
allí s'hi han enterrat
tota classe
de difunts
inclús hi ha
mossoleus
de gent molt coneguda
de Tarragona
que no van ser
no van voler ser
enterrats
en terreno
catòlic
diguem-ho així
i allí tenen
el seu mossoleu
en aquest aspecte
és a dir
que estem parlant
que la gent
fins i tot
amb calés
no només la gent
que era
fusellada
o suicidava
sinó que gent
que per convicció
en una època
en què devia ser
complicat
no ser catòlic
en aquest país
volien estar a banda
amb calés
molt pocs
aquell que
no volia ser
enterrat
en terreno
consagrat
sagrat
doncs
ben pocs
ben pocs
actualment
hi ha dos sarcòfags
de gent molt coneguda
però
són únics
de més gent
dels anys 50
cap aquí
dels anys 40
cap aquí
ja no hi ha hagut
aquesta distinció
tot s'han enterrat
tant
d'un costat
com de l'altre
d'un costat
com de l'altre
doncs
d'un doctor
moltíssimes gràcies
per aquesta conversa
hem fet una mica de tot
una mica de repàs
de història
del que podem trobar
dintre el cementiri actual
de la història
tarragonina
també com deia
molt bé vostè
vinculada
d'una manera molt directa
al cementiri
amb
doncs una sèrie
de fets històrics
que hem anat repassant
jo li agraeixo moltíssim
aquesta conversa
i aquesta repassada
per la història
del cementiri
de Tarragonia
una altra anècdota
que no és mal anècdota
un altre fet
que no n'hem parlat
i és
que
l'enxamplar-se
el camp
de les inceneracions
doncs clar
dius
bueno
allí no s'enterrarà
tanta gent
ho tinc de dir
que molta gent
compren
ninxos
per enterrar
la copa
on hi ha
les cendres
del difunt
seu
que n'ha encerrat
o sigui
que hi ha moltes
inceneracions
que les cendres
en vez de tirar-les
al mar
de colgar-les
les compren
un ninxo
i el posen allí
és a dir
que tenim
allí un espai
de petits ninxos
que ja està saturat
i l'estan fent
un altre de nou
per poder
col·locar
aquestes inceneracions
aquests restos
d'inceneracions
i això és una cosa
que jo no hi havia
pensat mai
però veig que té
un èxit fantàstic
doncs doctor
Zerà
moltíssimes gràcies
per atendre
el matí de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
per aquesta amplíssima conversa
sobre el cementiri
tarragoní
que vagi molt bé
menjarà pany al llat
suposo
no ho sé
perquè estic molt gras
i el tenen controlat
el tenen controlat
una castanya sí
una castanya
la li deixaran provar
costaré
provar-ho una mica
perquè és tot sants
però no
no en plan de menjar-ne
en tot cas
el pot que mengi
que ho agodeixi moltíssim
d'acord
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies