és oferir quines són totes les fonts que permeten l'estudi o la recerca històrica
de qualsevol mitjà de comunicació, ja sigui la ràdio, el cinema, la televisió o bé la premsa.
I us centreu en Tarragona o és un àmbit més global?
No, hi ha dos articles en els quals sí que l'àmbit territorial és bàsicament del camp de Tarragona,
però tots els altres són totalment generals i per tant pot servir per qualsevol persona interessada
d'arreu de Catalunya o fins i tot de l'estat espanyol.
Què hi podem trobar, doncs? Quins són els continguts ja una mica més detallats d'aquests articles,
d'aquests autors que participen en la publicació?
Bé, és que tot això va començar fa més d'un any quan la unitat predepartamental
de comunicació, publicitat i... de comunicació audiovisual, publicitat i periodisme
de la Universitat Rubí i Virgili i nosaltres des de l'Arxiu Històric de Tarragona
vam plantejar un curs de formació d'investigadors en l'àmbit dels mitjans de comunicació.
Aleshores, el que preteníem en aquell moment era fer una mena d'estat de la qüestió
de com està la recerca fins ara sobre la història dels mitjans de comunicació
i després també de facilitar la metodologia i totes aquelles fonts,
és a dir, tots aquells punts on poden trobar informació els investigadors
sobre la història dels mitjans de comunicació, facilitar-ho en unes sessions docents.
Com que el curs aquest va ser prou reiixit i molt satisfactori,
després va venir la segona part, la de mirar de publicar amb les oportunes adaptacions
amb un text escrit, una mica tot el contingut d'aquelles sessions.
Aleshores, es tracta d'això, d'oferir a qualsevol persona interessada,
jo crec que a qualsevol persona interessada, si ho acotem,
podríem parlar de professors de secundària, de batxillerat,
alumnes de segon de batxillerat que estan fent els treballs de recerca
i després tot el que és a l'àmbit universitari,
tots els alumnes universitaris, no només de ciències de la comunicació,
sinó fins i tot de sociologia, d'història, d'altres disciplines.
La gràcia que té aquest llibre és que en un sol llibre
trobem totes les fonts que es poden trobar avui en dia
per iniciar qualsevol recerca, tant de premsa, ràdio, cinema o televisió.
Fins ara hi havia hagut molts llibres, uns per la història del cinema,
els altres per la història de la ràdio,
però aquest intent de mirar d'agrupar a través dels articles
de diferents especialistes, d'especialistes en cada àmbit específic
del que és el món de la comunicació,
poder plegar en un sol llibre tot això no s'havia donat encara.
Per tant, pensem que és una aportació modesta per part nostra,
òbviament, però molt digna i que pot servir no només
per les persones interessades de l'àmbit del camp de Tarragona,
sinó de tot Catalunya.
A partir, doncs, justament d'això últim que comentaves,
quines són les persones que fan els diferents articles
en funció d'aquesta distribució per diferents mitjans de comunicació?
Bé, doncs començarem pel final, si et sembla.
Sílvia Espinosa és la que s'han encarregat de la metodologia
i fons per a la història de la ràdio.
En Bernat López, que junt amb mi mateix i tots dos
hem coordinat aquest treball, en Bernat López i en Toni Pérez Portavella
aborden tot el que representa l'estudi de la història de la televisió
a Catalunya.
En Josep Sànchez Cervelló, un altre professor de la Universitat
Rovira i Virgili, tracta les fonts per a la història de la premsa.
I Josep Sànchez Cerdán, que és un professor de la Universitat Autònoma de Barcelona,
es refereix a les fonts documentals per a l'estudi de la història del cinema.
I després, José Carlos Suárez, professor també de la Universitat Rovira i Virgili,
tracta tot l'aspecte de la conservació i recuperació
dels materials cinematogràfics centrat en l'àmbit de Tarragona,
de les comarques tarragonines.
I finalment, jo mateix he fet un article sobre quines són les fonts documentals
que es poden trobar en aquests moments, o sigui, els arxius d'empreses
de mitjans de comunicació, ja algunes desaparegudes, que es poden trobar
actualment a l'Arxiu Històric de Tarragona i que es poden consultar.
I després també vaig fer una mena de balanç de la qüestió de com es trobava
la documentació informativa que actualment s'està utilitzant en els mitjans
de comunicació ara, en aquests moments, a Tarragona Ciutat.
Parlant d'aquestes fonts documentals, d'aquests arxius que es poden consultar,
ara mateix aquí què podem trobar?
Ara mateix a l'Arxiu Històric de Tarragona podem trobar, relacionat en el món
de la comunicació, podem trobar els fons d'empreses de comunicació,
com és el Diari Espanyol, l'actual Diari de Tarragona, com tothom sap,
el fons de Ràdio Tarragona, el fons de Tarra Covisió, el fons de la Delegació
Provincial d'Información y Turismo, que era la que se n'encarregava durant tota l'època
dictatorial del franquisme de la censura, d'aplicar la censura, i després també el fons,
en aquest cas fotogràfic, de la Jefatura Provincial de Propaganda del Movimiento.
És a dir, hi ha cinc fons, tres d'empreses i dos d'organismes de l'administració
que centraven la seva actuació administrativa en vetllar o controlar els mitjans de comunicació.
Perquè la gent ens entengui, aquí, d'aquests cinc fons, què podríem trobar?
Tres o quatre exemples pràctics de coses, doncs això, que qualsevol persona que ens estigui
escoltant, entengui el valor i el simbolisme que tenen aquests documents.
Sí, sí. Per exemple, en el fons de la Delegació Provincial d'Información y Turismo
es poden trobar tots els expedients de la censura de qualsevol tipus d'espectacle,
text, disc, el que fos d'aquells anys.
Sobretot estem parlant de la segona meitat dels anys 60.
Aleshores, podem trobar des del repertori de cançons de Lluís Llach i Marialmar Bonet
i veure en quines el censor havia posat a sobre el segell d'autoritzado o el segell de denegado.
Doncs això és força interessant, veure quines eren les cançons que no podien interpretar Lluís Llach
com a Marialmar Bonet quan venien a actuar aquí a Tarragona.
O fotografies també de com sortien a actuar les artistes d'espectacles de varietats.
Doncs en concret, a la coberta del llibre n'hi ha una que fins i tot el censor va dibuixar
una aspa damunt del que avui seria, diguem-ne, de la panxa, de la part que quedava nua del biquini
i sobreposava no actuar.
Era un artista que el censor va considerar que sortia a actuar massa despullada.
O també podem trobar la documentació de Ràdio Tarragona,
jo crec que és interessant com un exemple,
perquè a la documentació els arxiversos tot és interessant.
Però com a exemple, al llibre d'Honor de Ràdio Tarragona
tenim assignatures autògrafes del general Franco, del dictador,
i també de la visita del cap de les joventuts nacionals sindicalistes,
nacionals socialistes d'Alemanya,
del cap nazi de les joventuts nazis que va venir a Tarragona l'any 43.
Són exemples pràctics del que podem trobar en uns arxius,
en uns documents que recordem una vegada més,
que estan a la base de tothom i que es poden consultar,
encara que potser hi ha gent que encara no ho sap.
Bé, normalment s'hi ve per necessitat a l'arxiu,
per una voluntat de voler saber o conèixer alguna cosa,
més que no pas per curiositat.
Però estem oberts a tothom i tothom ho pot consultar, òbviament.
Quina qualificació podríem fer, de forma també molt sintètica,
de l'estat d'aquests fons documentals de diferents mitjans de comunicació
aquí al nostre àmbit geogràfic més proper?
En aquest moment actual, no?
En aquest moment actual jo crec que es podria dir que la premsa,
el que són els mitjans d'en premsa,
l'estat de la seva conservació,
la que estan generant avui en dia,
està força bé, està bastant ben gestionada.
Bàsicament ens hem centrat en el punt,
el diari de Tarragona
i la delegació de l'avantguàrdia a Tarragona.
Jo crec que en aquest sentit, doncs bé,
tot és força correcta,
la manera de gestionar la seva documentació.
Una altra cosa ja és quan parlem
de la documentació d'aquelles empreses
que està generada amb suport de sonor,
o que hi ha una documentació sonora
o d'imatges en moviment,
la televisió i la ràdio en aquest cas.
Clar, aquí tenim el problema afegit
que el suport, en aquest cas el sonor,
doncs de cintes de caset o de CD's,
o bé el suport de televisió,
de les imatges en moviment,
el suport de Becam,
costa, costa d'emmagatzemar,
costa de conservar,
i aleshores jo crec que aquí sí que tots plegats,
les administracions responsables,
els tècnics, els directors
i també responsables d'aquestes empreses
de mitjans de comunicació,
hauríem de fer a tots plegats un esforç
per intentar veure com hem de conservar
i què s'ha de conservar
de tots aquests documents sonors i audiovisuals.
perquè si no ens podem trobar
en què estem ara conservant molt bé
la documentació del segle XIX,
però en canvi d'aquí 50 anys
de documentació sonora i audiovisual
és que potser en tindrem ben poca,
perquè no li estem donant ara
la importància que això pot tenir
d'aquí 25, 50 o 100 anys.
Amb la publicació que presenteu justament avui,
documentació mitjans de comunicació,
com a mínim un dels objectius que voleu
és justament això, conscienciar i millorar
la conservació d'aquest material
que ara segurament, per circumstàncies estrictes
del moment en què es viu,
no se li dona aquesta importància històrica,
però que la pot tenir d'aquí uns anys.
Esclar, tots tenim clar
que és el patrimoni documental
i tots pensem que el patrimoni documental
és aquella documentació que fa 50 anys
que es va crear o fa 100 anys que es va crear
i tot això, més o menys,
jo crec que la societat en general
ara ja ho té clar, no?
Però el que hem de prendre consciència
és de la documentació que s'està generant actualment
i de quina manera la conservem.
I si volem que realment arribi a les futures generacions,
a les properes generacions,
d'una manera dient i adequada
i ben conservada i ben catalogada,
doncs anem de posar a treballar ara.
I jo crec que una mica aquesta publicació,
a part, doncs, de l'interès que pot tenir
per totes aquelles persones interessades
en l'àmbit de la recerca,
en els mitjans de comunicació,
també pretén ser una mica un toc d'atenció
o una crida.
Aquests responsables,
a tots els responsables,
diguem que aquesta responsabilitat
abasta molta gent,
no és només persones en concret.
A tots els responsables
per mirar de posar ara les bases
de que tota aquesta documentació sonora
i audiovisual,
sobretot,
ja que la premsa està més ben conservada
o més ben gestionada,
mirar d'assentar les bases
perquè es conservi d'una manera permanent.
És a dir,
que d'aquí 50 anys
puguem tenir aquests documents sonors
i audiovisuals
que seran importants,
que ja ho són ara,
i puguem estar satisfets
d'haver posat els mitjans
perquè es conservin.
La publicació, com dèiem,
que es presenta aquest vespre a les 8
a l'Ajuntament de Tarragona
és fruit d'unes jornades
que es van celebrar fa més d'un any
que no sé, per cert,
si tindran continuïtat,
si li voleu donar
algun tipus de continuïtat
o cal tornar-les a fer.
Bé, probablement,
igual d'aquí un temps potser sí,
però normalment aquestes jornades
es fan anualment a l'arxiu
i el que es busca
és la formació d'investigadors
en diferents àmbits.
S'han fet sobre franquisme,
sobre història de la família,
sobre història de l'ensenyament,
història de l'art,
història local contemporània, etc.
Aleshores, bé,
doncs l'any passat va tocar el moment
de...
es va considerar oportú
que era el moment d'abordar el tema
de la història dels mitjans de comunicació.
És probable que potser
més endavant es faci,
però jo crec que més aviat
el que caldria no és tant
ja unes altres jornades
per analitzar les fonts documentals
per a l'estudi
de la història dels mitjans de comunicació,
sinó més aviat
unes jornades per veure
com gestionem la documentació
que s'està generant avui en dia.
I aquí hauria d'haver
una participació, sobretot,
de totes aquestes empreses
dedicades als mitjans de comunicació,
al món de la comunicació,
i dels responsables administratius
i polítics.